Grases Freixedas, Felix

Biblioteca Digital de les Illes Balears

QUÍMICAI
VIDA
Felix GrasesFreixedas
UniversitatdelesIlles Balears
Lli<;óinauguraldelcurs1996-1997
Palma,octubrede1996
©del text:l' autor,1996
©de l'edició:Universitatdeles IlIes Balears,1996
Dissenydela coberta:JaumeFa1coner
Edició: UniversitatdelesIlIes Balears.ServeidePublicacionsi IntercanviCientífico
CasJai. CampusuniversitarioCra.deValldemossa,km7.5.E-07071Palma(Balears)
Impressió:Jorvich, sI.CarrerdeBorjaMolI, 22.07003Palma.
DL: PM 1398-1996
No es permetla reproducciótotalo parciald'aquestlIibre ni de la coberta,ni el recull enun
sistemainformatic,ni latransmissióenqualsevolformao perqualsevolmitja,ja siguielectro-
nic, mecanic,perfotocopia,perregistreo peraltresmetodes,senseel permísdeistitularsdel
copyright..
QUÍMICA 1VIDA
L'objectiud'aquestallis;óno ésni presentarunabreu
historiadela química,mitjans;antlesfitesméssignificatives,ni
intentar donar una definició d'aquestadisciplina científica
fonamentadaenel seuprapi desenvolupament.Es tractad'in-
tentarmostrarla transcendenciad'aquestacienciacentralen la
vidadel'ésserhumaalllargdetatalahistoriai entateslesseves
activitats:guerreres,industrials,relativesa la salut,la política,
etc.,ja que,malgrataixo,continuasentunagrandesconeguda
i ésla cienciaquesuportamésdirectamentla carregadelsnos-
trestemorsmil·lenaristes.Qui no hasentitparlardelsPCB, les
dioxines,l'ozó,laplujaacida,eldioxiddecarboni,elLSD ...; el
vocabulariquímic del ciutadamitja s'haenriquit moltíssim,
perosempreperinquietar-lo,maiperconvencer-loque,si viu
millor,és,sobretat,graciesa la química.
Faremun breurepasde la influenciade la química
en lavidadel'homedesdelsprimersorígens.Així, ambel pas
delsmil·lennis,elshomesprimitiusvarenapendrea tallarles
pedresi finsi tatajuntar-losun trasdefusta,tallatperaaquest
fi; perode totesmaneres,la pedraseguiasentuna pedrai la
fustaseguiasentfusta.Malgrataixo,hi haviaocasionsen que
la naturadelescosessí quecanviava:
- un llamppodiacalarfoc a un bosci reduir-Ioa
cendres,o
- la carn aconseguidamb la cacerapodia fer-se
malbéi ferpudor.
Aquest tipus d'alteracionsen la natura de les
substanciesconstitueixen,precisament,l'objectede la ciencia
quehemanomenatquímica.
La possibilitatd'aprofitar-sedeliberadamentd'al-
gunsfenomensquímicsesva fer realitatquan 1'homeva ser
capa<;:deproduir i mantenirel foe.Desprésd'aquestatroballa,
l'homeesconvertíenun químicpracticquanvaidearmetodes
perquela fustaescombinasambl'airea unavelocitatsuficient
i produíscalor,llum, fum, ete.La calorgeneradapel foc servia
peroriginarnovesalteracionsquímiques:
- elsalimentspodiencuinar-se
- espodiacoureel fangi fer-neceramiques
- espodien fabricarobjectesde vidre i fins 1 tot
objectesmetal·lics.
Potseraquestfet s'hade considerarcom la primera
granrevolucióquímica,quevasuposarel despertamenti l'en-
lairamentdelahumanitatcapalasocietatecnificadaactual.A
partird'aquellmoment,la químicahaestatpresententotesles
civilitzacionsi en les activitatsmés importantsdels éssers
humans.Així, a Egipteelsconeixementsquímicsestavenínti-
mamentlligatsa l'embalsamamentdelsmorts i altresrituals
religiosos.La Khemiaapareixiaestretamentrelacionadambla
religió,i el poblerecelavadelsqui la practicaveni elsconside-
rayaadeptesa artssecretesi partícipsd'un poderreligiós.EIs
destinatarisd'aquestsrecelsno solienmostrar-seressentits,sinó
queambfrequencias'encoratjaven,conscientsqueaugmenta-
2
venelseupropipoderi potsertambélasevaseguretat.A qui se
li haviad'ocórrerofendreun mag?L'emperadoromaOioclecia
temiaquela Khemiapodiapermetrefabricarambexitor barat
i enfonsarla trontollant economiade l'Imperi. Per aquest
motiuvaordenardestruirtotselstractatsobreKhemia,fetque
explical'escasnombrequehaarribatanosaltres.
La citacióescritamésantigarelativaa medicaments
i verinsestrobaal Papird'Ebers,del segleXVII a. C., on s'a-
nomenenmetallscom el plom, esfa referenciaa la cicutai a
l'opi, i fins i tot hi ha indicacionssobreplantesquecontenen
alcaloidescomelsdela Digitaliso la belladona.
A la literaturade la Grecia antigahi ha diverses
referenciesaverinsi al'úsd'aquestesubstancies.Resultacuriós
observarqueen aquestaepocaesvarenfer nombrososexperi-
ments de toxicitat aguda amb criminals. Precisamentels
romans,queconeixienaquestsestudis,varenemprarfreqi.ient-
mentelsverinsenpolítica,i la cortdel'emperadorteniafins i
tot un enverinadoroficial..L'ús delsverinsa Romaeratanfre-
qi.ientqueelssenyorsfeientastaralsserventselsalimentsque
haviende menjar.Va serprecisamentdurant aquestperíode
que es va descobriruna conspiracióde donesper eliminar
aquellshomesdela mort delsqualspodientreureprofit.
En arabKhemiaesconvertíenal-kimiya:elprefixal
correspona l'articlela.Finalmentaquestaparaulaesvaadoptar
a Europacoma alquímia,i elsquefeienfeinaenaquestcamp
erenelsanomenatsalquimistes.En l'actualitat,el termealquí-
mias'aplicaa tot el desenvolupamentdela químicaentrel'any
300 a. C. i 1600d. C., un períoded'aproximadament2.000
anys.
RogerBacon(1214-1292)va intentarescriureuna
enciclopediauniversaldel saber,i enelsseusescritsestrobala
primeradescripcióde la pólvoranegra,motiupel quala vega-
desse'nconsiderael descobridor,encaraqueno ho siguii que
3
aquestromanguidesconegut.S'ha de tenir en compteque la
pólvoranegrava contribuir a destruirl'ordremedievalde la
societatproporcionantals exercitsun medi per arrasarles
murallesdelscastells,i alshomesde peuuna oportunitatper
dispararenel combatcontraelsqueanavena cavall,capgirant
totalmentla tecnicabel·lica.
Curiosament,el final de l'alquímiacoincideixamb
unaepocaenlaquallamajoriadequímicspracticavenlamedi-
cina.Un exempleésel de Paracels,quemanteniaqueel fi de
l'alquímiano erael descobrimentde tecniquesde transmuta-
ció, sinóla preparaciódemedicamentsqueguarissinmalalties.
En l'antiguitat,elspreparatsamb planteserael que mésfre-
quentments'empravaambaquestobjectiu,peroParacelsesta-
vaconven<;utdel'eficaciadelsmineralscomafarmacs.Paracels
vaserelprimerquevaemprarel conceptededosiambun sen-
tit quantitatiu.En unaobrasevaapareixescrit:
«- Hi ha resqueno siguiverí?
»- Toteslescosessonverí,i no hi haresqueno ho
sIgUI
»- Tan soIsla dosideterminaqueunacosasiguio
no verí:"dosissolafizcitvenenum"».
Al segleXVII elsestudissobreelsgasosrealitzatsper
Boylei Mariottevarenpermetrequecapa l'any 1700l'angles
Thomas Saveryconstruísla primeramaquinade vapor,que
méstardJamesWatt transformaenunacosarealmentpractica.
Aquest va ser el factor decisiuque determina1'inicide la
RevolucióIndustrial.
El 1789Lavoisiervapublicarun llibretitulat Tractat
elementaldequímica,ambel qualvaaportaral món unavisió
unificadadel coneixementquímic partint de les sevesnoves
teoriesi nomenclatura.Aquestaobraespot considerarel pri-
mertextmoderndequímicai el punt departidai origendela
concepcióactuald'aquestaciencia.I ambaixoarribamalanos-
4
traera.Quina ha estatl'aportacióde la químicaal desenvolu-
pamenti benestarde la humanitatal darrersegle?La llistaés
tanllargaqueésnecessariecórrera unadassificacióperpoder
realitzaruna presentaciósistematicai breu dels resultats.
Podemconsiderarquatregransarees:
- alimentació,
- nousmaterials,
- energla,1
- salmo
Així, en el campde l'alimentacióbastarecordarla
importanciaqueha implicatel coneixementde la composició
dels aliments,que hi ha revelatla presenciade substancies
fonamentalspera la vida com aralesvitaminesi quen'hafet
possiblelamillorai conservació.La químicatambéhainciditen
laproducciómitjanc;antl'agricultura,ambla fabricaciódenous
adobsi plaguicides.Obviament,s'handeconsiderartambéels
aspectesnegatiuscom la participacióde la químicaen el frau
derivatdelamanipulaciód'alimentsi elsefectesnefastsd'alguns
plaguicides.Pero, que passariaen un món senseels avenc;os
aconseguitsgraciesa la química?Amb totaseguretatel proble-
madela famseriaencaramolt mésgreuqueen l'actualitat.
Lenergiaha constitu"itsempreuna font de progrés
pera l'ésserhuma.No hemd'oblidarqueel descobrimentdel
foc va ser1'inicidel progrés.La contribucióde la químicaa
aquestaarea éspatenti benconeguda:
- la pilaVolta,
- el refinamentdelpetroli,
- l'úsdecatalitzadors,
- etc.
Malgrat tot, en aquestambit, el gran repteresta
obert:s'hande cercarenergiesalternativesno contaminantsi
mésbarates.Nous combustibles?Nous acumuladors?És evi-
dentque,en tot cas,la solucióésa la química.
5
Desdel'edatdelferro,elsmetallshanestatmaterials
íntimamentlligatsal progrésde la humanitat:cases,cotxesi
centsd'objectesqueensenvoltenestanconstitu'itsperaquests
elementsi lessevesmescles.Ara bé,l'aven<;:enel coneixement
delsprocessosde purificaciói analisiquímicahan permesun
controlprecísdel continguten impureses,i aixoha condu'ita
l'obtenciódelsanomenatsemiconductorsi superconductors,
elementsbasicsen la fabricaciód'ordinadors.Evidentment,no
calassenyalarelpaperdela informaticaenlasocietatmoderna.
A mésdelsmetalls,la revolucióqueen la societatmodernaha
implicatl'obtenciódefibressintetiquesi plasticsésbenpalesa,
malgratquetampocenaquestcasno espot evitaresmentarla
problematicaquehageneratlaproducciódeplastics,degudaal
fet quela majoriano sónbiodegradables,produeixendioxines
quanesdestrueixenper incineració,etc.Novamentla solució
d'aquestsproblemesésenmansdela química.
Finalment,analitzaréla contribuciódela químicaa
l'aspecteméstrascendentalpera l'ésserhuma:entendrei con-
servarlavida.En aquestsentitl'aportaciódelaquímicahaestat
i segueixsentclau. Bastarecordarlesaportacionsdel químic
Pasteur,quevaserelprimerquevaplantejarlavacunaciócom
a metodeper prevenirmalalties,o la contribucióal benestar
mitjan<;:antun composttan senzillcom l'acid acetilsalicílic,la
conegudai sofertaaspirina.Les aportacionsa la decadadels
anyscinquantadelquímicamericaLinus Pauling,mortrecent-
ment,sobrel'estructurahelicoidaldelesprote'ines,i elstreballs
de Crick i Watsonsobrel'estructuradelskids nucleicspoden
considerar-selespedresangularsdamuntlesqualss'hadesen-
volupatla modernabioquímicai biologiamolecular,que,com
bésabem,ha tinguti segueixtenintun papertranscendenten
la comprensió,i per tant,el guariment,demalaltiestan temi-
blescomel cancer.
6
Tambéemveigobligata comentar,en aquestgran
apartat,elsprogressosen la comprensiód'unade lesmalalties
queméssofrimenthacausati segueixcausantal'ésserhuma:la
litiasirenalo pedresderonyó,sobrelaqualelgrupquem'hon-
radirigirhaefectuati segueixdesenvolupantunaintensalabor
investigadora.Potser,si consideramqueen l'actualitatun dels
vellssomnisdelsalquimistes,«lapedrafilosofal»,ja s'haaCOil-
seguiti éspossibletransformarelplom enor,encaraquel'ele-
vadíssimcostdelprocésel fano rendible,l'altreperseguitanhel
delsalquimistes,«1'elixirdel'eternajoventut»,tambés'assolira,
i sensdubteelsconeixementsactualssobrelaquímicadelavida
permetendonaresperancesa aquestimportantdesig,si 1'home
no acabaabansautodestruint-se.
Ja finalment,i peracabar,voldriaferunabreurefle-
xió: la inversióper«fabricar»aquests«aprenentsdebruixot»,si
esvol efectuarefica<;menti correcta,no ensenganem,éscara,i
la produccióescassa,arabé,considerantelqueambaixoespot
aconseguir,crecquedaramentpot afirmar-sequevalla pena.
No oblidemqueRamonLlull vapracticarl'alquímia,i la tra-
dició suposaqueLlull vafabricaror peral malgastadorEduard
II d'Anglaterra,i queMateuOrfila ésconsideratcomelparede
la toxicologiaanalítica.
7

UniversitatdelesIllesBalears


Química i vida

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Repositori Institucional de la UIB