Gray Cerf, Vinton

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Vinton Gray Cerf 
 
Nomenat per la Junta de Govern del dia 12 de juny de 1997. Fou investit el dia 19 de 
febrer de 1998. 
 
Més enllà del mil.lenni 
Vinton Gray Cerf 
  Empesos cap al tercer mil.lenni, els darrers anys del segon mil.lenni transcorren per 
davant nostre immersos en una onada de tecnologia. Fa cent anys, en la transició del 
segle XIX al XX, la societat va canviar d'una manera fonamental gràcies al tren, el 
telèfon, el cotxe, els avions, l'electricitat, els petits motors elèctrics i la ràdio. A mitjans 
d'aquest segle, la televisió, els transistors i els ordinadors varen ser l'inici d'una 
transformació radical de les formes en què els humans es comunicaven. A la segona 
meitat del segle XX, les xarxes d'ordinadors, els satèl.lits i la fibra òptica han enriquit i 
accelerat la revolució de les comunicacions. 
Internet va ser concebuda fa només vint-i-cinc anys, el 1973. Es va implantar fa només 
quinze anys, el 1983. La primera interconnexió comercial va ser el 1989, quan MCI 
Mail es va enllaçar a la primera Internet, finançada pel govern dels Estats Units. Fins al 
1990 cap empresa no va oferir serveis comercials d'Internet (PSInet i UUNet als Estats 
Units). Per consegüent, en un sentit força literal, Internet només té devers vuit anys 
d'edat com a activitat comercial. Comparats amb el cent vint-i-cinc anys del sistema 
global telefònic, Internet encara ens apareix més jove. Però ja és accessible, d'alguna 
forma, en 201 països. Hi ha devers trenta milions d'ordinadors que poblen Internet, els 
quals donen servei a devers setanta milions d'usuaris. 
El que fa aquesta revolució tan diferent de les altres que l'han precedit és la potència 
combinada de programari i comunicació, que facilita que es puguin compartir 
coneixements a escala global en temps real. La televisió té el mateix abast global i la 
mateixa potencialitat per a la comunicació instantània. Qui pot oblidar les escenes de la 
Guerra del Golf transmeses així com eren a través de la CNN? Però només hi ha un 
nombre limitat de fonts que poden accedir a les facilitats de transmissió globals de la 
televisió. La ràdio té un abast més limitat, i la telefonia, encara que de natura global, és 
essencialment de punt a punt i no permet la comunicació massiva de la informació. La 
impremta és un mitjà de comunicació massiu, però essencialment és unidireccional, 
com ho són la televisió i la ràdio comercials. 
Internet participa de totes aquestes modalitats d'informació i hi afegeix la seva capacitat 
única per facilitar la comunicació entre grups de persones de qualsevol lloc del món. 
Permet recopilar i compartir enormes quantitats d'informació d'una manera que fa que la 
potència dels ordinadors i del seu programari augmenti les habilitats humanes per tractar 
amb caramulls de dades. Crec que seria difícil exagerar el potencial d'aquest nou mitjà. 
En paraules d'Eric Scmidt, conseller delegat de Novell, <<és possible que Internet hagi 
estat "subexagerada"!>> 
Fins ara la majoria d'aplicacions d'Internet s'han basat en ordinadors personals que tenen 
accés a servidors més grans sobre la xarxa. La recent aparició en el mercat de la WebTV 
obre una altra àrea d'aplicació completament nova: electrodomèstics connectables a 
Internet. Tot començant amb les televisions de sempre, fetes servir com a dispositius de 
visualització pel les capses de WebTV, hom pot fer fàcilment la corresponent 
extrapolació a vídeos connectables a Internet, telèfons, electrodomèstics, escalfadors 
d'aigua i, fins i tot, bàscules de bany. 
El llegendari John Doerr, un inversor d'enorme èxit en el famós Silicon Valley, parla de 
l'<<economia enxarxada>> com d'un paradigma nou per al funcionament dels negocis. 
Negocis virtuals aplegaran mercats de tot el globus, faran transaccions comercials i 
transportaran productes i serveis electrònics a través de la xarxa. Internet permet la 
integració sense fissures de serveis comercials, àdhuc en el cas que aquests serveis els 
realitzin múltiples empreses enllaçades per mitjà d'estàndards que els permetin, en nom 
dels seus clients, completar de forma cooperativa transaccions complexes. Petites 
empreses poden arribar a tenir la visibilitat global que abans només era possible per a 
les enormes multinacionals. Les economies en vies de desenvolupament poden actuar de 
forma més efectiva amb altres de més establertes i competir per la provisió de serveis en 
un món en línia. 
El món polític també va canviant a mesura que Internet esdevé més accessible. Els 
representants electes poden interactuar amb els seus votants de forma més efectiva a 
través del correu electrònic, els butlletins electrònics i els grups de discussió. Els votants 
es poden organitzar i poden pressionar pels seus interessos a través d'Internet. Els 
governs poden fer que la informació sigui més fàcilment accessible als ciutadans a 
través d'Internet, i n'hi ha bastants que estan accelerant aquestes pràctiques. 
Els efectes socials d'Internet tot just comencen a ser visibles. Els joves entre onze i 
disset anys són usuaris àvids dels serveis d'Internet: correu electrònic, chats, World 
Wide Web. Fan servir Internet com a eina de recerca i com a mitjà d'interacció social 
amb amics de tot el món. Són sofisticats en l'ús de les possibilitats de la xarxa i entenen 
que la qualitat de la informació a la xarxa no és uniforme. Són crítics a l'hora d'avaluar 
el material que hi troben i cauts en les seves comunicacions. Per la meva experiència 
personal, són molt primmirats a l'hora de verificar amb qui es comuniquen, quan això és 
important per a ells, i no donen per bons una adreça de correu electrònic o el nom d'una 
sala de chat sense moltes comprovacions. 
L'impacte complet d'Internet encara s'ha d'acabar d'entendre o apreciar, i m'incloc a mi 
mateix en la llista de gent que desitja fervorosament explorar el ric espai conceptual que 
Internet ha creat. Des d'una perspectiva tècnica, encara que s'empri molt de maquinari i 
tecnologia de transmissions per implementar Internet, el cor del sistema és el 
programari. Cada aparell programable connectat a la xarxa és simplement un receptacle 
buit esperant ser omplert amb programari que en determini la funció. No hi ha límits per 
a les coses que es poden fer amb programari, sempre que hom pugui imaginar una 
manera de programar-ho. Així, Internet representa una espècie de frontera sense fi, 
capaç d'estendre i absorbir cada idea nova sempre que sigui expressada en programari. 
Les nostres oportunitats, com a ciutadans del Tercer Mil.lenni, només estan limitades 
per la nostra imaginació. El que col.lectivament fem amb Internet avui, determinarà de 
moltes maneres fins a quin punt podran els nostres fills i els fills dels nostres fills arribar 
a treure partit dels fonaments que ja hem construït. La nostra tasca és abraçar la riquesa 
de la revolució de les comunicacions i dirigir-la en direccions positives i productives pel 
benefici de tothom que habiti al planeta Terra. 
Per a aquells de nosaltres que sentim fascinació per la Internet mateixa, la nostra tasca 
és fer-la arribar fins allà on cap xarxa no ha arribat mai i que faci el que cap xarxa no ha 
fet mai. 
Vinton G. Cerf 
MCI Communications 
(Traducció: L. Valverde) 
 
  


Més enllà del mil·lenni

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears