Pons, Guillem X.

Pons, G.X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOCIETAT D'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
In Memoriam 
Joan Pons-Moya (1955-2003) 
En l oan Pons, el Xoni , ens abandona el pass al 18 de juny després d' una Ilarga malaltia. Par lar-
vos d' en l oan , recordar ara alguns dei s molt s momenlS que com parlírem fa que mentres eSlic escri v-
inl aquesles línies el vegem amb nosaltres, a "I'ofic ina", a la seva feina (al cemenleri , a s' Escorxador 
o a son Gotleu, a la federació d'espeleo o companint moments cercanl fossil s dins una cova. Si 
hagues im de buscar una paraula que fos capa<; de definir la personalital d'en l oan, aq uesta seria, sense 
Iloc a dubles I'entusiasme. En l oan ho vivia 101 amb un entusiasme de vegades inclús desbordanl , que 
a més era capa<; de transmetre i fac ilmenl l'arrossegava. 
En l oan, de ben presl despena el seu inleres per la natura. D'adolescenl s'aCOSla a la Socielal 
d' Hi stori a Natura l de les Balears i tengué amb la fi gura de D. l oan Cuerda a un deis seu s professors i 
max ims eSlimuladors en I'estudi del Qualernari . Molts de di ssabtes acompanyava a D. l oan Cuerda, 
3mb el seu SEAT 600, 3 la recerca de nous jacimellls de mol.l uscs quaternari s. Amb 15- 16 anys ( 197 1) 
conf'ormava el grup de joves de la Socielal que volien donar un aire nou, un revu lsiu i un impul s a les 
aC li vilals i presencia de la Societal a tots els nivell s. 
154 Bo/l. Soco Hisf. Na f. Balears, 46 (2003) 
L'any 1974, amb 19 anys presenta el seu primer treball sobre la paleontologia de la cova de sa Bassa 
Blanca (A lcúdi a). Aquest Fou també un deis pocs treball s en solitari, doncs una de les coses que feia 
di sfrut ar a en l oan era poder compartir amb molts d' amics i col.l aboradors els moments de l' explo-
rac ió, d 'ex tracc ió i de lI argues i profitoses di scussions científiques per tal de donar lIum a tota una 
amplia producció cientíFica. Malgrat el seu interes general per la naturalesa, l' inici de la se va tasca 
com a científi c va fer que se decantas per I'estudi de la faun a vertebrada del Plio-quaternari de les 
Balears. Fou deis primers en estudiar la fauna ornítica fossil de les Balears, amb la descripció d' una 
nova especie d'oliba, TylO balea rica, I'any 1980. Pero la fauna endemica de mamíFers fou el tema que 
amb mé profu ió ana de envolupant en col.l aboració amb tot un conjunt d'amics paleontolegs. El 
genere estrell a deis seus treball s durant molts d' anys Fou MyOl ragus. Avui en dia I'estudi d 'aquest 
genere continua essent un element clau per al coneixement de la paleoeco logia de les Balears i, com 
no, la cronologia i I'efecte de I'arribada deis humans a aquestes illes. l oan Pons, juntament amb altres 
companys , descri ví algunes de les especies que completen la serie fil etica del genere i aclareixen la 
seva evo lució. Aquestes quali'e noves espec ies són: M yofragus antiquus, M , binigausensis, M . kopperi 
i M. pepgonellae, descrites els anys 1977, 1980, 198 1 i 1982, respecti vament. 
Col.l abora en campanyes d'excavació amb un equip de paleontolegs holandesos, fruit d' aquesta 
ami stat i en reconeixement a la seva tasca com a pa leontoleg, li rou dedicada una espec ie: Nesiotites 
pOllsi Reumer, 1979. 
Per all a on passava li suscitava I' interes per ampli ar els seus coneixements. Durant el servei mili -
tar a Cartagena (Múrcia) , aprofita per reconeixer i estudi ar alguns deis jac iments de la penínsul a. Com 
a resultat d' aquesta tasca científica Fou la publicac ió de distints arti cles sobre la Fauna vertebrada de 
Cueva Victori a (Cartagena), especialment els carnívors (hienids i canids). Aquí comen¡;:a a obrir noves 
curolles (que ara es diuen líni es d' in vesti gació) 
lrac tant els carnívors i qliestions relacionades 
amb I' home (cerami ca i cronologia de pobla-
ment ). Observac ions sobre I'evolució i biologia 
del genere Hornotherium el famós ti gre de den s 
de sable del jaciment d' Incarcal (Girona). L' inte-
ressantjac iment de Venta Micena de la conca del 
Guad ix-Baza (Granada). Parti cipa acti vament, 
juntament amb altres in vesti gadors, en ac larir la 
polb ni ca del suposat home d'Orce (S ierra de 
Baza, Granada). [ no només aixo, la resta huma-
na més anti ga de la peninsul a Ibhica, la fal ange 
de Cova Vi ctori a, la va trobar, estud iar i publicar 
el!. 
La prospecc ió paleontolog ica, basica-
ment en cavitats, fou que I 'espeleologia i la Fed-
eració Balear d' Espeleo log ia (FBE) tengués un 
paper i mportanl en la seva vida. Quan penetrava 
en una cavitat el seu interes abarcava la tota li tat 
de I'entorn , des de la genes i de la cova, la 
topografía, la pa leontologia, els seus organismes 
(in vertebrals i rates pin yades). Pel que fa a la 
bioespe leo log ia en Joan, encara que no pub lica 
res, captura especies que descrivirien altres 
autors. com I'esca rabal Reicheia balearica 
Español, 1974 conegut exclusiva ment de la cova 
dets Estud iants (Sóller) o el pseudoscorpí Neobi-
siulII 17l0nclSleri Mahnert , 1977. El seu amic 
Dami a Jau me li ded ica la descripció d' un a espe-
cie, un crustac i caverníco la endemic i exclusiu , 
fins al di a d' avui , de la cova de na Mitjana 
(Capdepera, Mall orca), baptiant-Ia amb el seu 
BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003) 155 
nom de guerra : Neoechinophora xoni Jau me, 1997. Pel que fa a les rates pinyades fou un autenti c espe-
cial ista. i elabora una completa co l.l ecc ió de restes ossies (i algunes conservad es en alcohol) que han 
servit a facililar I' es tudi de restes actual s i fossil s d 'altres in vestigadors. 
Dintre de la FB E tingué di stintes responsabi litats organitza ti ves, exercint el carrec de secre-
tari ( 1980-8 1) i vicepresident ( 1985- 1992). Bona part de la seva producc ió científica es dona precisa-
ment en la rev ista de la FBE. ENDINS, formant pan durant molts d'anys del seu pecu li ar consell de 
redacc ió. 
El Xoni també feu una breu incursió al coneixement deis ammonits i nummul it de les 
Balears. Els seu entusiasme a I' hora de cercar aq uests fossi ls, amb material poc adequat, fe u que picant 
una esberla de metall que li va fo radar el fetge (Pu lmo??) i s'a ll otja aprop del CO l'. Afortunadament, 
Son Dureta esta va aprop i no va passar d'u n gran susto. 
La dan'era part de la seva producció científica entrats els anys 90 esta relacionada amb els mol.luscs 
marins actual s, publi cant 10 treball s. Un deis seus objecti us, una de les seves curolles, fou la d'anar 
incrementant el coneixement de la biodiversitat de mol.luscs de profunditat i rev isar aq uestes comu-
nitats a distinta bati metri a. La seva intuició feia que trobas I'element clau per a la recerca d'aquests 
materi a ls de profunditat , com per exemple, I'examen del contigut gastri c del rafel (Trygla lira ) per 
156 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003) 
obtenir els petits mol.lusc que fins al moment havin passat desapercebuts per a la fauna de les Balears. 
Poc a poc ana recopilant una bona mostra de la fauna de moUuscs marins de les Balears i una repre-
. sentació mundial d'algunes fanulies com els Muricidae. 
La seva coUecció de fossils i de moUuscs fou legada a la Societat d'Historia Natural de les 
Balears, per esser un punt d'estudi i consulta d'altres científics i donar tot el seu suport a la idea comu-
na de molts de socis de la Societat de donar cos a aquest Museu de la Naturalesa de les Balears, pro-
jecte del qual el Xoni n'estava ben conven<;ut i n'era un gran defensor. 
La seva feina, el cementeri de Palma fou utilitzada durant molts d'anys com a adre<;a d'intercanvi 
de correspondencia científica. Alla, durant el temps lliure de que disposava, estudiava els ossos de 
Myotragus, fent una estesa sobre la seva taula. Aixo li dona algun mal de cap doncs algunes visites 
interpretaven que eren restes humanes i no paleontologiques. 
Les separates del seu darrer artiele publicat que publicarem plegats (GXP) en el Bolletí de la 
Societat d'Historia Natural de les Balears el va rebre a l'hospital, a Caubet, i el va veure amb la 
mateixa iUusió i for<;a que el seu primer artiele. 
Si la seva tasca científica fou extraordinaria, sobretot considerant el poc recolzament que els 
temes culturals tenen a ca nostra, la seva vessant humana fou excepcional. Explicitar en aquestes línies 
els molts i intensos moments viscuts plegats, la seva manca absoluta (d'orientació) d'adscripció, man-
tenint-se sempre dintre acratisme més pur, crític i de vegades desesperat. Els seus originals invents per 
a mostrejar fauna, la seva amplia cultura en l'art i el comic, la seva faceta com artista, els seus dibuixos 
i escrits "irreverents", les llargues i divertides xerrades científiques i polítiques amb un tassó 
xoriguer, ... seria impossible. 
Tots nosaltres deixam improntes amb la gent amb qui ens hem creuat i d'alguna menera o d'al-
tra hem influenciat la seva vida. Quan vaig coneixer en Joan (SMS) en es Cosconar a Uuc, jo havia 
de prendre una desició, si anar a estudiar geologia per dedicar-me a la paleontologia o feia una altra 
cosa. Aquell dia en Joan me va dur uns ossos de Myotragus del jaciment de se Cova de Na Coma 
(Arta). Des d'aquell dia vaig saber que lo meu era la paleontologia de vertebrats. Avui dia aquesta és 
la meya feina diaria i n'estic molt content. No sé si seria així si no hagués conegut el gran amic Joan. 
No volem finalitzar aquestes línies sense esmentar que sempre al seu costat va tenir el suport i l'aju-
da constant d'una dona forta, la seva companya, la seva secretaria, i en els darrers moments de la seva 
millor enfermera, n' Antonia. 
Xoni sempre estaras amb nosaltres. 
Guillem X. Pons i Salvador Moya-Sola 
Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003) 157 
Bibliografia 
Llibres 
Alcover, J.A., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1981. Les Quimeres del Passat. Els Vertebrats Fossils 
del Plio-Quaternari de les Balears i Pitiüses. Editorial Moll, 270 pp. 
Articles i resum de congessos i jornades ordenats cronologicament 
Pons-Moya, J. 1974. El yacimiento paleontológico de sa Cova de sa Bassa Blanca (Alcudia, Mallor-
ca). Speleon, 21: 125-132. 
Pons-Moya, J. i Roca, L. 1974. Restos de grulla fósil en el Avenc de na Coma (Arta). Endins, 1: 17-
20. 
Pons-Moya, J. i Roca, L. 1974. Estudio de los yacimientos paleontológicos con Myotragus baleari-
cus Bate y su distribución geográfica. Actas III Congreso Nacional de Espeleología. Tom 1, 24 pp. 
Madrid. 
Ginés, A., Ginés, J. i Pons-Moya, J. 1975. Nuevas aportaciones al conocimiento morfológico y 
cronológico de las cavernas costeras mallorquinas. Speleon. Monografía l. V Symposium de 
Espeleología. Cuaternario. 49-56. 
Mourer-Chauviré, C., Adrover, R. i Pons-Moya, J. 1975. Présence de Grus antigone (L.) dans l' Avenc 
de na Coma a Majorque (Espagne). Nouv. Arch. Hist. Nat. Lyon, 13: 50-55. 
Pons-Moya, J. 1977. La nouvelle espece de Myotragus antiquus de l'He de Majorque (Baléares). 
Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch., B 80(3): 215-221. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1979. Catálogo de los yacimientos con fauna de vertebrados del Plio-
ceno, Pleistoceno y Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6 : 59-74. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1979. La fauna de carnívoros del Pleistoceno medio (Mindel) de la 
Cueva Victoria (Cartagena, España). Acta Geol. Hisp., 13(2): 54-58. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S. i Kopper, J.S. 1979. La fauna de mamíferos de la Cova de Canet 
(Espodes) y su cronología. Endins, 5-6 : 55-58. 
Mourer-Chauviré, C., Alcover, lA., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Une nouvelle forme insu-
laire d'Effraie géante, Tyto balearica n.sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-Pleistocene des Baléares. 
Geobios, 13: 803-811. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Una nueva especie del género Myotragus Bate, 1909 (Mam-
malia, Bovidae) en la isla de Menorca: Myotragus binigausensis nov. sp. Implicaciones paleozoo-
geográficas. Endins, 7: 37-47. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1980. Nuevo representante del género Nesiotites Bate, 1944; Nesi-
otites meloussae nov. sp. (Insectivora, Soricidae) de los rellenos cársticos del Barranc de Binigaus 
(es Mercadal, Menorca). Endins, 7: 53-56. 
Alcover, lA., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Els estranys vertebrats de les Balears prehu-
manes. Ciencia, 4: 34-38. 
Pons-Moya, J. 1981. El Canis etruscus Major (Carnivora, Mammalia) del Villafranquiense terminal 
de la Cueva Victoria (Murcia, España). Endins, 8: 43-46. 
Carbonell, E., Estévez, l, Moya-Sola, S., Pons-Moya, J., Agustí, 1 i De Villalta, lF. 1981. Cueva 
Victoria (Murcia, España): lugar de ocupación humana más antigua de la Península Ibérica. 
Endins, 8: 47-57. 
Carbonell, E., Mora, R., Pons-Moya, J. i Coll, J. 1981. La indústria en sílex deljaciment a l'aire lli-
ure de la zona del Rafal des Porcs - Cova des Drac (Santanyí, Mallorca). Endins, 8: 75-80. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S., Agustí, J. i Alcover, J.A. 1981. La fauna de mamíferos de los 
158 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 46 (2003) 
yacimientos menorquines con Ceochelone hispanica (Bate, 1914). Nota preliminar. Acta Ceo!. 
Hisp., 16: 129-130. 
Moya-Sola, S., Agustí, J., Gibert, J. i Pons-Moya, J. 1981. El yacimiento cuaternario de Venta Mice-
na (España) y su importancia dentro de las asociaciones faunísticas del Pleistoceno inferior 
europeo. Paleontologia i Evolució, 16: 39-53. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1981. Myotragus kopperi, une nouvelle espece de Myotragus Bate, 
1909 (Mammalia, Artiodactyla, Rupicaprini). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch., B 84(1): 57-69. 
Fornós, J.J. i Pons-Moya, J. 1982. Icnitas de Myotragus balearicus del yacimiento de Ses Piquetes 
(Santanyí, Mallorca). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 26: 135-144. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1982. Myotragus pepgonellae nov. sp.; un primitivo representante del 
género Myotragus Bate, 1909 (Bovidae, Mammalia) en la isla de Mallorca (Baleares). Acta Ceo!. 
Hisp., 17(1-2): 77-87. 
Pons-Moya, J. 1982. Hyaenidae (Carnívora, Mammalia) del Pleistoceno inferior de la Cueva Victo-
ria (Murcia, España). Endins, 9: 45-48. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S. i Alcover, J.A. 1983. L'évolution des Myotragus (Mammalia, Artio-
dactyla, Rupicaprini) a Majorque (de Myotragus antiquus a Myotragus balearicus). Bull. Soco 
Zoo!. de France, Evolution et Zoologie, 108(4): 693. 
Moya-Sola, S., Pons-Moya, J., Alcover, J.A. i Agustí, J. 1984. La fauna de vertebrados neógeno-cua-
ternaria de Eivissa (Pitiusas). Acta Geol. Hisp., 19: 33-35. 
Pons-Moya, J. 1985. Nota preliminar sobre el hallazgo de Homo sp. en los rellenos cársticos de Cueva 
Victoria (Murcia, España). Endins, 10-11: 47-50. 
Agustí J., Moya-Sola S. i Pons-Moya J. 1986. Venta Micena (Guadix-Baza Basin, South-Eastern 
Spain): its place in the Plio-Pleistocene mammal succession in Europe. Bull. Mus. Hist. Nat. Gen-
eve, 25: 33-62. 
Ginés, A. i Pons-Moya, J. 1986. Aproximación al origen del yacimiento paleontológico del Pleisto-
ceno inferior de Casa Blanca I (Almenara, Castelló). Endins, 12: 41-49. 
Pons-Moya, J. i Coll, J. 1986. Observaciones sobre la estratigrafía y las dataciones absolutas de los 
sedimentos holocénicos de la Cova de Canet (Esporles, Mallorca). Endins, 12: 31-34. 
Pons-Moya, J. 1987. Los carnívoros (Mammalia) de Venta Micena (Granada, España). Paleontologia 
i Evolució Mem. Espec. 1, 109-128. 
Andrew, IN., Ginés, A., Pons-Moya, J., Smart, P.L. iTrias, M. 1989. Noves dades sobre el jaciment 
peleontologic de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins, 14-15: 17-25. 
Pons-Moya, J. 1990. Estratigrafía y fauna del yacimiento kárstico de Cala Morlanda (Manacor, Mal-
lorca). Endins, 16: 59-62. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1992. Observacions sobre l'evolució i biologia del genere Homoth-
erium Fabrini, 1890 (Mammalia, Carnivora). Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 35: 87-92. 
Pons, G.x. i Pons-Moya, J. 1997. Tanatocenosi deIs mol.luscs marins de la cova de na Mitjana 
(Capdepera, Mallorca). Endins, 21: 75-78. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 1997. Mol.luscs epibionts de Charonia lampas (Linnaeus, 1758) (Mol-
lusca, Gastropoda) de la badia de Palma. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 40: 157-162. 
Pons-Moya, J., Pons, G.x., Garcia, Ll. i Grau, A.M. 1998. Mol.luscs i decapodes presents en el con-
tingut gastric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Triglidae) del SW de Mallor-
ca (Mediterrania occidental). Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 41: 87-100. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.X. 1999. Noves dades sobre mol.luscs de profunditat del SW de Mallorca 
(Illes Balears, Mediterrania occidental). Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 42: 39-46. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2000. Mol.luscs de de fons fangosos batials del Coll de Mallorca (SW de 
Mallorca, Illes Balears, Mediterrania Occidental). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43: 105-110. 
Pons-Moya, J., Pons, G.x. i Collado, M. 200l. Els Coralliophilidae (Mollusca: Gastropoda) de les 
Boll. SOCo Bist. Nat. Balears, 46 (2003) 159 
Illes Balears: primera cita de Latiaxis sentix (Bayer, 1971), L. amaliae (Kobelt, 1907) i Corallio-
phila brevis (Blainville, 1832). Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 44: 67-71. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2001. Neptunea contraria (Linnaeus, 1771) (Mollusca: Gastropoda) nou 
fossil per al cataIeg de la fauna malacologica del Quatemari de Mallorca. In: Pons, G.x. (ed.) Lli-
bre de ponencies i resums III Jomades del Medi Ambient de les Illes Balears, Soco Hist. Nat. 
Balears. pago 57. 
Pons-Moya, J., Pons, G.x., Collado, M. i Cifre, M. 2001. Els arcids de les Balears: Asperarca secre-
ta La Pema, 1998 (Mollusca: Bivalvia: Arcidae) nou per a la fauna de la Mediterrania occidental. 
In: Pons, G.x. (ed.) Llibre de ponencies i resums III Jomades del Medi Ambient de les Illes 
Balears, Soco Hist. Nat. Balears. pago 124-125. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2001. Primera cita de Pinctada radiata (Leach, 1814) (Mollusca: 
Bivalvia: Pteriidae) a les Illes Balears. In: Pons, G.x. (ed.) Llibre de ponencies i resums III Jor-
nades del Medi Ambient de les Illes Balears, Soco Hist. Nat. Balears. pago 126-127. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2002. Ocinebrina hispidula (Pallary, 1904) (Mollusca: Gastropoda: Muri-
cidae) primera cita per a les aigües Ibero-Balears. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 45: 81-85. 
K6ler, M., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. (t) 2003. Reconstruction and biomechanics of the Myotra-
gus balearicus skeleton from "Cova de ses Pasteretes", Mallorca. In: Abstracts of Intemational 
symposium Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological approach. September 16-192003 
Mallorca. Soco Hist. Nat. Balears - IMEDEA. Pago 32. 


In memoriam Joan Pons Moyà (1955-2003)

Biblioteca Digital de les Illes Balears

SOCIETAT D'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
In Memoriam 
Joan Pons-Moya (1955-2003) 
En l oan Pons, el Xoni , ens abandona el passat 18 de juny després d' una lI arga malallia. Parlar-
vos d'en loan, recordar ara algun s dei s molls momenlS que companírem fa que men lres estic escriv-
inl aquestes línies el vegem amb nosa ltres, a "I'ofi cina", a la seva fei na (a l cementeri , a s'Escorxador 
o a son Gotleu, a la federació d'espeleo o companint moments cercant fossil s din s una cova. Si 
hagues im de buscar una paraula que fos capa" de definir la personalilal d'en l oan, aquesta seri a, sense 
1I 0c a dubtes I' entusias me. En loan ho vivia 101 amb un entusiasme de vegades inclús desbordanl, que 
a més era capa" de transmetre i fk ilmenll 'arrosscgava. 
En l oan, de ben prest despena el seu imeres per la nalura. D'adolescent s'acosta a la Societat 
d ' Hi stori a Natura l de les Balears i lengué amb la fi gura de D. loan Cuerda a un deis seu professors i 
maxims eSlimuladors en I'estudi del Qualern ari. Molts de di ssabtes acompanyava a D. l oan Cuerda. 
amb el seu SEAT 600, a la recerca de nous jacimenls de mol.luscs quaternari s. Amb 15- 16 anys ( 197 1) 
conformava el grup de joves de la Socielal que vo lien donar un aire nou, un revul siu i un impuls a les 
aC li vi lats i presenci a de la Societat a IOts els ni ve ll s. 
154 BolI. Soco Hisf. Naf. Balears, 46 (2003) 
L'any 1974, amb 19 anys presenta el seu primer treball sobre la paleontologia de la cova de sa Bassa 
Blanca (A lcúdi a). Aq uest fou també un deis pocs treball s en solitari, doncs una de les coses que feia 
di sfrutar a en Joan era poder compartir amb molts d'amics i col.l aboradors els moments de I'explo-
rac ió, d'ex tracc ió i de lI argues i profitoses di scussions científiques per tal de donar lIum a tota una 
ampli a producció científica. Malgrat el seu interes general per la naturalesa, I' inici de la se va tasca 
com a científi c va fer que se decantas per l' estudi de la fau na vertebrada del Plio-quaternari de les 
Balears. Fou deis primers en estudiar la fauna ornítica fossil de les Balears, amb la descripció d' una 
nova especie d'oliba, TylO balearica, I'any 1980. Pero la fauna endemi ca de mamífers fo u el tema que 
amb més profu sió ana desenvolupant en col.l aboració amb tot un conjunt d'amics paleontolegs. El 
genere estrell a deis seus treball s durant molts d'anys fou MyOlragus. Av ui en di a I'estudi d'aquest 
genere continua essent un element clau per al coneixement de la paleoeco logia de les Balears i, com 
no, la cronologia i I'efecte de ,'arribada deis humans a aquestes illes. Joan Pons, juntament amb altres 
companys , descri ví algunes de les especies que completen la serie fil etica del genere i aclareixen la 
seva evo lució. Aquestes quali'e noves espec ies són: M yofragus antiquus, M, binigausensis, M. kopperi 
i M. pepgonellae, descrites els anys 1977, 1980, 198 1 i 1982, respect ivament. 
Col.l abora en campanyes d'excavació amb un eq uip de paleontolegs holandesos, fruit d' aquesta 
ami stat i en reconeixement a la seva tasca com a pa leontoleg, li fou dedicada un a espec ie: Nesiotites 
pOllsi Reumer, 1979. 
Per all a on passava li suscitava I' interes per ampli ar els seus coneixements. Durant el servei mili -
tar a Cartagena (M úrcia) , aprofita per reconeixer i estudi ar alguns deis jac iments de la penínsul a. Com 
a resultat d' aquesta tasca científica fou la publicac ió de distints arti cles sobre la fauna vertebrada de 
Cueva Victori a (Cartagena), especialment els carnívors (hienids i canids). Aquí comen¡;:a a obrir noves 
curolles (que ara es diuen línies d' in vestigació) 
trac tant els carn ívors i qüesti ons relacionades 
amb I' home (ceramica i cronologia de pobla-
ment ). Observac ions sobre I'evo lució i biologia 
del genere NOlllotheriur/"l el famós ti gre de den s 
de sab le del jac iment d' Incarca l (Girona). L' inte-
ressalll jaciment de Venta Micena de la conca del 
Guadi x- Baza (G ranada). Participa ac ti vament, 
ju nt amelll amb altres in vestigadors, en ac larir la 
polemica del suposat home d 'Orce (S ierra de 
Baza, Granada). I no només aixo, la resta huma-
na més anti ga de la peninsul a Iberi ca, la falange 
de Cova Victori a, la va trobar, estudi ar i publicar 
ell. 
La prospecc ió paleontolog ica, bas ica-
ment en cavitats, fou que I'espeleologia i la Fed-
erac ió Balear d'Espeleologia (FBE) tengués un 
paper important en la seva vida. Quan penetrava 
en un a cav itat el seu interes abarcava la totalitat 
dc I'entorn . des de la genes i de la cova, la 
IOpografi a, la paleonlOlogia. els seus organismes 
(in vertebrats i rates pin yades). Pel que fa a la 
bi oespeleo log ia en Joan, encara que no publica 
res, captura es pec ies que descri virien altres 
aut ors, com I'esca rabat Reicheia halearica 
Español. 1974 conegut exclusivament de la cova 
dets Estudi ants (Sóller) o el pseudoscorpí Neohi-
siulI/ II/onasteri Mahnert, 1977. El seu amic 
Dami a Jaume li dedica la descripció d' una espe-
cie, un crustac i caverníco la endemi c i exclusiu , 
fin s al di a d'avui, de la cova de na Mitjana 
(Capdepera, Mallorca). baptiant -Ia amb el seu 
BolI. Soco Nist. Na t. Balea r.I·, 46 (2003) 155 
nom de guerra : Neoechil/ophora xOl/i Jaume, 1997. Pel que fa a les rates pinyades fou un autenti c espe-
ciali sta. i elabora una completa co l.lecc ió de restes ossies (i algunes conservades en alcohol) que han 
servit a fac ilitar I'estudi de restes ac tuals i fossil s d'a ltres inves tigadors. 
Dintre de la FB E tingué distintes responsabilitats organitzati ves, exercint el carrec de secre-
tari ( 1980-8 1) i vicepresidelll ( 1985- 1992). Bona part de la seva producc ió cient ífica es dona prec isa-
ment en la rev ista de la FBE. ENDINS, formant part durant molts d' anys del seu pecu li ar consell de 
redacc ió. 
El Xoni també feu una breu incursió al coneixement deis ammonits i nummulits de les 
Balears. Els seu entusiasme a l' hora de cercar aq uests fossi Is, amb materi al poc adequat, feu que pica nt 
una esberl a de metall que li va foradar el fetge (Pulmo??) i s'all otja aprop del cor. Afortunadament, 
Son Dureta estava aprop i no va passar d' un gran susto. 
La darrera part de la seva producció científica entrats el s anys 90 esta relac ionada amb els mol.luscs 
marins actual s, publicant 10 treball s. Un deis seus objectiu s, una de les se ves curolles, fo u la d' anar 
incrcmentan! el coneix emelll de la biodiversitat de mol.luscs de profunditat i rev isar aquestes comu-
nitat s a di stinta batimetri a. La seva intuició reia que trobas I'element c lau per a la recerca d' aquests 
materi als de profunditat, com per exe mple, I'examen del conti gut gastric del rafe l (Trygla lira) per 
156 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003) 
obtenir els petits mol.lusc que fins al moment havin passat desapercebuts per a la fauna de les Balears. 
Poc a poc ana recopilant una bona mostra de la fauna de mol.luscs marins de les Balears i una repre-
. sentació mundial d'algunes fanulies com els Muricidae. 
La seva col.lecció de fossils i de mol.luscs fou legada a la Societat d'Historia Natural de les 
Balears, per esser un punt d'estudi i consulta d'altres científics i donar tot el seu suport a la idea comu-
na de molts de socis de la Societat de donar cos a aquest Museu de la Naturalesa de les Balears, pro-
jecte del qual el Xoni n'estava ben conven<;ut i n'era un gran defensor. 
La seva feina, el cementeri de Palma fou utilitzada durant molts d'anys com a adre<;a d'intercanvi 
de correspondencia científica. Alla, durant el temps lliure de que disposava, estudiava els ossos de 
Myotragus, fent una estesa sobre la seva taula. Aixo li dona algun mal de cap doncs algunes visites 
interpretaven que eren restes humanes i no paleontologiques. 
Les separates del seu darrer artiele publicat que publicarem plegats (GXP) en el Bolletí de la 
Societat d'Historia Natural de les Balears el va rebre a l'hospital, a Caubet, i el va veure amb la 
mateixa il.lusió i for<;a que el seu primer artiele. 
Si la seva tasca científica fou extraordinaria, sobretot considerant el poc recolzament que els 
temes culturals tenen a ca nostra, la seva vessant humana fou excepcional. Explicitar en aquestes línies 
els molts i intensos moments viscuts plegats, la seva manca absoluta (d'orientació) d'adscripció, man-
tenint-se sempre dintre acratisme més pur, crític i de vegades desesperat. Els seus originals invents per 
a mostrejar fauna, la seva amplia cultura en l'art i el comic, la seva faceta com artista, els seus dibuixos 
i escrits "irreverents", les llargues i divertides xerrades científiques i polítiques amb un tassó 
xoriguer, ... seria impossible. 
Tots nosaltres deixam improntes amb la gent amb qui ens hem creuat i d'alguna menera o d'al-
tra hem influenciat la seva vida. Quan vaig coneixer en Joan (SMS) en es Cosconar a Lluc, jo havia 
de prendre una desició, si anar a estudiar geologia per dedicar-me a la paleontologia o feia una altra 
cosa. Aquell dia en Joan me va dur uns ossos de Myotragus del jaciment de se Cova de Na Coma 
(Arta). Des d'aquell dia vaig saber que lo meu era la paleontologia de vertebrats. Avui dia aquesta és 
la meya feina diaria i n'estic molt content. No sé si seria així si no hagués conegut el gran arnic Joan. 
No volem finalitzar aquestes línies sense esmentar que sempre al seu costat va tenir el suport i l'aju-
da constant d'una dona forta, la seva companya, la seva secretaria, i en els darrers moments de la seva 
rnillor enfermera, n' Antonia. 
Xoni sempre estaras amb nosaltres. 
Guillem X. Pons i Salvador Moya-Sola 
Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003) 157 
Bibliografia 
Llibres 
Alcover, J.A., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1981. Les Quimeres del Passat. Els Vertebrats Fossils 
del Plio-Quaternari de les Balears i Pitiüses. Editorial Moll, 270 pp. 
Articles i resum de congessos i jornades ordenats cronologicament 
Pons-Moya, J. 1974. El yacimiento paleontológico de sa Cova de sa Bassa Blanca (Alcudia, Mallor-
ca). Speleon, 21: 125-132. 
Pons-Moya, J. i Roca, L. 1974. Restos de grulla fósil en el Avenc de na Coma (Arta). Endins, 1: 17-
20. 
Pons-Moya, J. i Roca, L. 1974. Estudio de los yacimientos paleontológicos con Myotragus baleari-
cus Bate y su distribución geográfica. Actas III Congreso Nacional de Espeleología. Tom 1, 24 pp. 
Madrid. 
Ginés, A., Ginés, J. i Pons-Moya, J. 1975. Nuevas aportaciones al conocimiento morfológico y 
cronológico de las cavernas costeras mallorquinas. Speleon. Monografía l. V Symposium de 
Espeleología. Cuaternario. 49-56. 
Mourer-Chauviré, C., Adrover, R. i Pons-Moya, J. 1975. Présence de Grus antigone (L.) dans l' Avenc 
de na Coma a Majorque (Espagne). Nouv. Arch. Hist. Nat. Lyon, 13: 50-55. 
Pons-Moya, J. 1977. La nouvelle espece de Myotragus antiquus de l'He de Majorque (Baléares). 
Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch., B 80(3): 215-221. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1979. Catálogo de los yacimientos con fauna de vertebrados del Plio-
ceno, Pleistoceno y Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6 : 59-74. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1979. La fauna de carnívoros del Pleistoceno medio (Mindel) de la 
Cueva Victoria (Cartagena, España). Acta Geol. Hisp., 13(2): 54-58. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S. i Kopper, J.S. 1979. La fauna de mamíferos de la Cova de Canet 
(Espodes) y su cronología. Endins, 5-6 : 55-58. 
Mourer-Chauviré, C., Alcover, lA., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Une nouvelle forme insu-
laire d'Effraie géante, Tyto balearica n.sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-Pleistocene des Baléares. 
Geobios, 13: 803-81l. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Una nueva especie del género Myotragus Bate, 1909 (Mam-
malia, Bovidae) en la isla de Menorca: Myotragus binigausensis nov. sp. Implicaciones paleozoo-
geográficas. Endins, 7: 37-47. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1980. Nuevo representante del género Nesiotites Bate, 1944; Nesi-
otites meloussae nov. sp. (Insectívora, Soricidae) de los rellenos cársticos del Barranc de Binigaus 
(es Mercadal, Menorca). Endins, 7: 53-56. 
Alcover, lA., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1980. Els estranys vertebrats de les Balears prehu-
manes. Ciencia, 4: 34-38. 
Pons-Moya, J. 1981. El Canis etruscus Major (Carnivora, Mammalia) del Villafranquiense terminal 
de la Cueva Victoria (Murcia, España). Endins, 8: 43-46. 
Carbonell, E., Estévez, l, Moya-Sola, S., Pons-Moya, J., Agustí, J. i De Villalta, lF. 1981. Cueva 
Victoria (Murcia, España): lugar de ocupación humana más antigua de la Península Ibérica. 
Endins, 8: 47-57. 
Carbonell, E., Mora, R., Pons-Moya, J. i Coll, J. 1981. La indústria en sílex deljaciment a l'aire lli-
ure de la zona del Rafal des Porcs - Cova des Drac (Santanyí, Mallorca). Endins, 8: 75-80. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S., Agustí, J. i Alcover, J.A. 1981. La fauna de mamíferos de los 
158 Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 46 (2003) 
yacimientos menorquines con Geochelone hispanica (Bate, 1914). Nota preliminar. Acta Geol. 
Hisp., 16: 129-130. 
Moya-Sola, S., Agustí, J., Gibert, J. i Pons-Moya, J. 1981. El yacimiento cuaternario de Venta Mice-
na (España) y su importancia dentro de las asociaciones faunísticas del Pleistoceno inferior 
europeo. Paleontologia i Evolució, 16: 39-53. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1981. Myotragus kopperi, une nouvelle espece de Myotragus Bate, 
1909 (Mammalia, Artiodactyla, Rupicaprini). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch., B 84(1): 57-69. 
Fornós, J.J. i Pons-Moya, J. 1982. Icnitas de Myotragus balearicus del yacimiento de Ses Piquetes 
(Santanyí, Mallorca). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 26: 135-144. 
Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. 1982. Myotragus pepgonellae nov. sp.; un primitivo representante del 
género Myotragus Bate, 1909 (Bovidae, Mammalia) en la isla de Mallorca (Baleares). Acta Geol. 
Hisp., 17(1-2): 77-87. 
Pons-Moya, J. 1982. Hyaenidae (Carnívora, Mammalia) del Pleistoceno inferior de la Cueva Victo-
ria (Murcia, España). Endins, 9: 45-48. 
Pons-Moya, J., Moya-Sola, S. i Alcover, J.A 1983. L'évolution des Myotragus (Mammalia, Artio-
dactyla, Rupicaprini) a Majorque (de Myotragus antiquus a Myotragus balearicus). Bull. Soco 
Zool. de France, Evolution et Zoologie, 108(4): 693. 
Moya-Sola, S., Pons-Moya, J., Alcover, J.A i Agustí, J. 1984. La fauna de vertebrados neógeno-cua-
ternaria de Eivissa (Pitiusas). Acta Geol. Hisp., 19: 33-35. 
Pons-Moya, J. 1985. Nota preliminar sobre el hallazgo de Homo sp. en los rellenos cársticos de Cueva 
Victoria (Murcia, España). Endins, 10-11: 47-50. 
Agustí J., Moya-Sola S. i Pons-Moya J. 1986. Venta Micena (Guadix-Baza Basin, South-Eastern 
Spain): its place in the Plio-Pleistocene mammal succession in Europe. Bull. Mus. Hist. Nat. Gen-
eve, 25: 33-62. 
Ginés, A. i Pons-Moya, J. 1986. Aproximación al origen del yacimiento paleontológico del Pleisto-
ceno inferior de Casa Blanca I (Almenara, Castelló). Endins, 12: 41-49. 
Pons-Moya, J. i Coll, J. 1986. Observaciones sobre la estratigrafía y las dataciones absolutas de los 
sedimentos holocénicos de la Cova de Canet (Esporles, Mallorca). Endins, 12: 31-34. 
Pons-Moya, J. 1987. Los carnívoros (Mammalia) de Venta Micena (Granada, España). Paleontologia 
i Evolució Mem. Espec. 1, 109-128. 
Andrew, IN., Ginés, A, Pons-Moya, J., Smart, P.L. iTrias, M. 1989. Noves dades sobre el jaciment 
peleontologic de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins, 14-15: 17-25. 
Pons-Moya, J. 1990. Estratigrafía y fauna del yacimiento kárstico de Cala Morlanda (Manacor, Mal-
lorca). Endins, 16: 59-62. 
Pons-Moya, J. i Moya-Sola, S. 1992. Observacions sobre l'evolució i biologia del genere Homoth-
erium Fabrini, 1890 (Mammalia, Carnivora). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 35: 87-92. 
Pons, G.x. i Pons-Moya, J. 1997. Tanatocenosi deIs mol.luscs marins de la cova de na Mitjana 
(Capdepera, Mallorca). Endins, 21: 75-78. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 1997. Mol.luscs epibionts de Charonia lampas (Linnaeus, 1758) (Mol-
lusca, Gastropoda) de la badia de Palma. Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 40: 157-162. 
Pons-Moya, J., Pons, G.X., Garcia, Ll. i Grau, A.M. 1998. Mol.luscs i decapodes presents en el con-
tingut gastric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Triglidae) del SW de Mallor-
ca (Mediterrania occidental). Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 41: 87-100. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.X. 1999. Noves dades sobre mol.luscs de profunditat del SW de Mallorca 
(Illes Ba1ears, Mediterrania occidental). Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 42: 39-46. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2000. Mol.luscs de de fons fangosos batials del Coll de Mallorca (SW de 
Mallorca, Illes Balears, Mediterrania Occidental). Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 43: 105-110. 
Pons-Moya, J., Pons, G.x. i Collado, M. 200l. Els Coralliophilidae (Mollusca: Gastropoda) de les 
Boll. SOCo Bist. Nat. Balears, 46 (2003) 159 
Illes Balears: primera cita de Latiaxis sentix (Bayer, 1971), L. amaliae (Kobelt, 1907) i Corallio-
phila brevis (Blainville, 1832). Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 44: 67-71. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2001. Neptunea contraria (Linnaeus, 1771) (Mollusca: Gastropoda) nou 
fossil per al cataIeg de la fauna malacologica del Quatemari de Mallorca. In: Pons, G.x. (ed.) Lli-
bre de ponencies i resums III Jomades del Medi Ambient de les Illes Balears, Soco Hist. Nat. 
Balears. pago 57. 
Pons-Moya, J., Pons, G.x., Collado, M. i Cifre, M. 2001. Els arcids de les Balears: Asperarca secre-
ta La Pema, 1998 (Mollusca: Bivalvia: Arcidae) nou per a la fauna de la Mediterrania occidental. 
In: Pons, G.x. (ed.) Llibre de ponencies i resums III Jomades del Medi Ambient de les Illes 
Balears, Soco Hist. Nat. Balears. pago 124-125. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2001. Primera cita de Pinctada radiata (Leach, 1814) (Mollusca: 
Bivalvia: Pteriidae) a les Illes Balears. In: Pons, G.x. (ed.) Llibre de ponencies i resums III Jor-
nades del Medi Ambient de les Illes Balears, Soco Hist. Nat. Balears. pago 126-127. 
Pons-Moya, J. i Pons, G.x. 2002. Ocinebrina hispidula (Pallary, 1904) (Mollusca: Gastropoda: Muri-
cidae) primera cita per a les aigües Ibero-Balears. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 45: 81-85. 
K61er, M., Moya-Sola, S. i Pons-Moya, J. (t) 2003. Reconstruction and biomechanics of the Myotra-
gus balearicus skeleton from "Cova de ses Pasteretes", Mallorca. In: Abstracts of Intemational 
symposium Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological approach. September 16-192003 
Mallorca. Soco Hist. Nat. Balears - IMEDEA. Pago 32. 


In memoriam Joan Pons Moyà (1955-2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears