Sondaar, P.Y.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Història Natural i curiositat humana

Biblioteca Digital de les Illes Balears

SOCIETAT O'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEAR S 
Editorial 
On line 
Historia Natural i curiositat humana 
Darrerament I'interes pels dinosaures esta creixent. Avui és facil trobar 
joguines de plastic, llibres i grans exposicions amb repliques gegants que es 
mouen i udoHen. Aquests monstres prehistorics impressionen i atrauen al públic 
i és per aixo que es comercialitzen. La peHícula "Jurassic Park" és un bon 
exemple. Els productors utilitzen i exploten una imatge erronia deis dinosaures 
presentant-Ios com a monstres rars i terrorífics ja que és aquesta la fórmula que 
ven millor. Els monstres són una invenció de I'home, i per aixo només hi són 
presents a la ment humana. Els dinosaures eren simplement com qualsevol criatura 
viva: éssers ben adaptats al seu entorno Les imatges capgirades són un error a 
I'hora d'estimular !'interes per la historia natural. Pero, aquestes són contraries a 
la concepció raonable i logica de la natura. Cada organisme és la genial integració 
de diferents estructures funcionals a I'entorn que I'enrevolta. 
La curiositat és una de les característiques que diferencien els éssers 
humans d'altres criatures vives. A més, I'home sempre vol saber per qué i com les 
coses es produeixen. És una curiositat innata, que es desenvolupa de molt tendre 
edat: només els nins aprenen a parlar, fan constants preguntes als seus pares. La 
curiositat, dones, és el suport de la ciencia. 
Una altra característica de I'home és que sempre vol tenir la veritat a les 
seves mans, i aixo pot crear conflictes ja que no totes les qüestions poden ser 
respostes d'immediat. Les societats religioses tracten de donar aquesta certesa 
mitjangant rígides normes que han d'esser acceptades com la veritat universal. A 
moltes d'aquestes societats, les preguntes són tabú; les normes i les autoritats 
troben les respostes, i discutir-les és actuar sense cap moralitat. Dins aquest 
context, la gent curiosa corre el risc d'esser treta del seu entorn social. 
Existeix un cert paral'lelisme amb el cas de la ciencia: una vegada la 
res posta ha estat formulada i acceptada per altres científics, sempre ronda el perill 
de que passi a esser una veritat inamovible. Si qualcú difereix de la majoria esta 
exposat a convertir-se en la víctima deis atacs emocionals per part deis més 
entesos en la materia. 
L'evolució té la seva propia historia en aquest sentit. Les societats de religió 
ortodoxa neguen I'evolució perque va en contra de la seva doctrina. A Holanda, 
10 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995) 
enguany, 1995, I'assignatura que tracta I'evolució ha estat oficialment treta pel 
Ministeri d'Educació del pla d'ensenyament secundario 
Pel que fa a la teoria evolutiva, avui podem trobar dos models rígids i 
considerats oposats. La discussió és sovint sentimental, i s'enfoca més cap a una 
demostració del propi model, que no cap a una recerca de noves evidencies que 
mantenguin I'interes per la materia. Ambdós models tracten de quantificar tant el 
ritme com la manera en que I'evolució va tenir lIoc. 
1. Model Punctuacionista d'Eldredge i Gould (1972) (publicat a Models in 
Paleobiology, editat per SCHOPF i publicat per Freeman, Cooper & CO., San 
Francisco. Pags. 82-115) afirma que I'evolució és puntual i ocorre a través de 
canvis macro-evolutius. 
11. Model del Gradualisme Filetic de Gingerich (1974) (publicat al volum 248 
de Nature sota el títol Stratigraphic record of early Eocene Hyopsodus and the 
geometry of mammalian phylogeny. pags. 107-109) que considera I'evolució com 
a un procés gradual. 
Per recolzar el seu model Puntuacionista, Eldredge i Gould, es basen en els 
canvis evolutius que es varen dur a terme a I'ull facetat deis Trilobits i en la clos-
ca deis caragols terrestres de les IIles Bermudes, mentres que en Gingerich veu 
la prova del seu model Gradualista en la dentició deis mamífers de l'Eoce Inferior. 
Cada un d'aquests estudis només té en compte una determinada estructura 
funcional. Pero, un organisme esta format per una serie d'estructures integrades. 
El registre fossil de diferents grups mostra que les diverses estructures no 
evolucionen a la mateixa escala temporal ni de la mateixa forma dins un mateix 
taxon. Al lIarg de la historia evolutiva d'un mateix grup ambdós models d'evolució 
tenen lIoc, depenent de I'estructura que es tracti. 
Aquests dos models, el Puntuacionisme i el Gradualisme Filetic, simplifiquen 
de manera inadmissible el complex tramat de factors interrelacionats que intervenen 
en el procés evolutiu, ja que els dos observen únicament i exclusiva una estructura 
funcional determinada. Per tant, aquestes teories deixen de costat el fet de que 
un organisme és un conjunt d'estructures integrades i que el registre fossil mostra 
que aquestes no necessariament han d'evolucionar, dins del mateix grup taxonómic, 
de la mateixa forma ni al mateix ritme. 
Un bon exemple de tot aixó es pot trobar a les estructures locomotores i 
rosegadores deis cavalls. La disposició deis ossos de les potes varia puntualment 
d'un tipus mecanic a un altre durant el Mioce Inferior, sense que s'hagin trobat 
formes intermedies al registre fossil. Aquest canvi drastic deu haver estat primordial 
a I'hora d'habitar o sobreviure a un nou ambient. D'una altra banda, les dents 
canvien gradualment. Els canvis en la dentició tenen lIoc després del canvi 
locomotor, i es poden seguir, passa a passa, al registre fossil. El resultat evolutiu 
final és, també, un tipus adaptatiu totalment diferent, encara que aquesta vegada 
afecta al mecanisme rosegador. 
Donat que tant el model de I'Equilibri Puntual de Gould i Eldredge, com el 
del Gradualisme Filetic, de Gingerich, es basen exclusivament en una estructura 
Editorial 1 1 
funcional determinada, només expliquen parcialment I'evolució d'aquestes 
estructures particulars, i no la forma o I'escala temporal en que I'evolució en 
general va tenir IIoc. Les discussions plantejades entorn d'aquestes dues teories 
mostren clarament que molt sovint es considera més important provar el propi 
model que no la curiositat i I'interes que el problema té per ell mateix. 
Des de la ciencia, pero, resulta essencial esser sempre curiós i fer 
preguntes constantment. A més, aquesta curiositat hauria d'esser incentivada des 
de la més tendre infancia. Una Societat d'Historia Natural juga un paper molt 
important en aquest sentit. Ja que la majoría de les Societats d'Historia Natural 
varen ésser fundades per persones molt interessades per la materia, aquestes 
entitats neixen amb la intenció d'estimular I'interes i la curiositat per la historia 
natural. Esper que en un futur proper la Societat d'Historia Natural de les 
Balears pugui fundar un Museu de la Naturalesa a Palma, el qual deixondira 
I'interes de la gent per la preservació de la Natura i per la seva evolució. Les IIles 
Balears són molt interessants per a I'estudi del medi ambient i de I'evolució, al que 
es podria afegir I'important enclau cultural de Ciutat, que és excel·lent per 
I'assentament d'un museu d'aquestes característiques. 
Tradu"it per la Junta de Publicacions 
Natural History and human curiosity 
There is an increasing public interest on dinosaurs. Plastic toys, books, 
expositions with giant moving and howling models are easy to find. These 
prehistoric monsters impress and attract the public, and for this reason become 
commercialized. The movie Jurassic Park is a good example. The producers use 
and exploit the wrong images of dinosaurs as 'weird and terrifying monsters', which 
best fit publicity and commerce. Monsters are invented by humans, and therefore 
exist only in the human mind. Dinosaurs were just like all living creatures well 
adapted to their environment. These wrong images are useless to stimulate an 
interest in natural history. On the contrary, they divert from the conception of the 
reasonableness and the logic of nature. Every organism is an ingenious integration 
of different functional structures, well adapted to the environment. 
Curiosity is one of the characteristics by which human beings differ from 
other living creatures. In addition to this, they want to investigate why and how 
things happen. This curiosity starts already at an early age. From the age when 
children start to talk, they ask questions to their parents. Curiosity al so underlies 
science. 
12 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995) 
Another characteristic of humans is that they want security. This creates 
problems, as not all problems can be answered immediately. Religious societies try 
to create security by making rigid rules, which must be accepted as the truth. In 
many religious societies, questions are taboo. Rules and authorities find the 
answers, and to doubt these answers goes against morality. Curious people even 
run the risk of being expelled from society. 
A parallel can be drawn in science. Once the answer has been formulated 
and accepted by others, the danger exists that the answer becomes a rigid rule. 
Whoever doubts the answer, runs the risk of becoming the victim of emotional 
assaults from leading authorities in the field. 
Evolution has a special history in this respect. Orthodox religious societies 
compel evolution, as it would be against religion. In the Netherlands, anno 1995, 
the subject evolution has been officially taken out of the curriculum of secondary 
schools by the Ministry of Education. In the evolutionary theory of tOday, we find 
two rigid mOdels, which are considered to be opposed. The discussion is often 
emotional, and more focused on proving the model than on finding new evidences 
through keeping curiosity about the subject. The models try to quantify the rate and 
mode of evolution. 
1.- The model of Punctuated Equilibrium from Eldredge and Gould (1972) -
published in the book Models in Paleobiology (chapter titled Punctuated equilibria: 
an alternative to phyletic gradualism.), edited by Schopf and published by Freeman, 
Cooper & Co. - maintains that evolution is punctuated with macro-evolutionary 
changes, 
11.- The model of Phyletic Gradualism, published by Gingerich in Nature in 
1974 (issue 248: 107-109) considers evolution as a gradual process. 
Eldredge and Gould use evolutionary changes in the facet eye of Trilobits, 
and in the shell of the Bermudian landsnails to illustrate their Punctuated 
Equilibrium model, while Gingerich bases his Phyletic Gradualism on the dentition 
of early Eocene mammals. 
In the aboye mentioned studies only one functional structure is taken into 
account. However, an organism consists of a number of integrated structures. The 
fossil record of several groups illustrates that different structures within one taxa 
do not evolve at the same rate and in the same way. In the evolutionary history 
of a group both models of evolution occur, depending on the structure studied. 
The two models, Punctuated Equilibrium and Phyletic Gradualism, simplify the 
complex patterns of interrelated factors in an inadmissible way, as both theories 
consider only one functional structure. An organism consists of a number of 
integrated structures and the fossil record shows that different structures within a 
taxon do not evolve according to the same rate and mode. 
A good example is provided by the structures for locomotion and mastication 
in the evolutionary history of the horse. The foot structure changes punctuatedly 
from one mechanical type into another in the Lower Miocene, without intermediates 
having been found in the fossil record. The drastic change in locomotion must have 
13 
been of primary importance to enter or survive in a new environment. The teeth, 
however, change gradually. These changes start later, and can be followed step 
by step. The final evolutionary outcome results, too, in a totally different adaptive 
type, but this time of the chewing mechanism. 
As the Punctuated Equilibrium model of Gould and Eldredge and the Phyletic 
Gradualism model of Gingerich are only based on one functional structure, they tell 
only partially about the evolution of that particular structure, not adducing the mode 
and rate of evolution in general. The discussion around these two evolutionary 
theories clearly shows that trying to prove the model is often more important than 
curiosity and interest in the problem itself. 
In science, however, it is essential to remain curious and to ask questions. 
In addition, this curiosity should also be developed from an early age. A natural 
history society has an important function in this respect. Because most natural 
history societies were founded by people who were curious in natural history, they 
have the spirit to stimulate the interest and curiosity in natural history. I hope that 
in a near future the Natural History Society of the Balearic Islands in Palma will 
be able to establish a Natural History Museum. A Natural History Museum, which 
will stimulate the interest ot the people in Nature. The Balearic Islands are of 
special interest in respect to environmental and evolutionary studies. To this the 
cultural setting of Palma can be added, which is excellent tor such a museum. 
Dr. P.Y. Sondaar 
Institut d'Estudis Avan~ats de les files Balears (CSIC) 
Carretera de Valldemossa Km 7,5 
07071 Palma de Mallorca 
PER UN MUSEU DE LA 
NATURALESA A CIUTAT 


Història Natural i curiositat humana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears