Moyà-Solà, Salvador

Biblioteca Digital de les Illes Balears

SOCIETAT D'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Editorial 
On fine 
Castells de cartes, la frontera del caos i 
l'extinció deIs dinosaures: 
la paleontologia avui 
Sense cap dubte la paleontologia forma part de les ciencies de la vida. Els fóssils, a pesar 
de tenir importants aplicacions a la geologia, són les evidencies deis éssers vius del passat i 
per tant de l'evolució. Pero avui en dia l'evolució no es pot estudiar únicament observant els 
fóssils. L'evolució no té lloc en el buit, sinó en el sí deis ecosistemes, i sera comprenent el 
seu funcionament com podrem entendre fenomens com I'evolució o I'extinció. la fa anys el 
professor R. Margalef ho va entendre perfectament quant va assenyalar que els ecosistemes són 
entitats en permanent canvi, que tendeixen a una major complexitat i estabilitat al llarg del 
temps. La complexa dinamica deis ecosistemes en el temps té un profund efecte en I'evolució 
de la bioesfera simplement perque les pressions de selecció que actuen sobre els organismes 
surgeixen, en la major part, de les complexes xarxes trofiques que es van generant en el sí deis 
ecosistemes. Intentar comprendre l'evolució i fenomens com I'extinció sense entendre la 
dinilmica deis ecosistemes és en va. Aixo és el que un grup de la Universitat Politecnica de 
Catalunya ha entes. Basant-se en aquesta idea i a partir de la Teoria deis Sistemes complexos, 
han demostrat que les anomenades extincions en massa, no tenen un fenomen extern causant 
únic, sinó que són depenents de la propia dinamica interna deis ecosistemes. Tractats aquests 
com a sistemes complexos, com per exemple l'economia o la historia, i mitjanyant un simple 
model matematic aquests científics demostren que I'auto-organització del sistema porta 
inevitablement a la frontera del caos, amb altres paraules i en termes més biologics, les 
'interaccions entre els diferents components de l'ecosistema es fan més puntuals a mesura que 
augmenta la seva complexitat (ecosistema madur) pero al mateix temps augmenta 
considerablement la seva fragilitat com a sistema. Per tant, una perturbació externa que en 
ecosistemes en fase inicial no els faria més que fer retrocedir alguns estatges de la successió 
ecologica, en un ecosistema molt més complex (madur) pot tenir efectes demoledors: 
l'ecosistema s'esbuca i n'observem com a resultat extincions en massa. Aquesta elegant teoria 
ve a dir' que la causa essencial per la que es varen extingir els dinosaures no va ésser la 
caiguda d'un meteorit que va provocar una catastrofe ecologica a nivell mundial. Els dinosaures 
s'haguessin extingit igualment si el meterorit no hagués caigut mai (si és que va caure i el seu 
impacte va ser tan important), ja que la causa real de la seva extinció es troba en les mateixes 
característiques i la intrínseca dinamica de l' ecosistema del qual formaven part: 
extraordinariament divers, amb animals altament especilitzats, un ecosistema molt madur, proper 
a la frontera del caos. Un enorme i inestable castell de cartes. 
Aquest curt assaig pretén només ser una reflexió sobre l'estat actual de la paleontologia. 
Sense negar lo fonamental del treball paleontologic de base, la recol.lecció, el context 
tafonomic, la descripció, la bioestratigrafia, en aquests moments tenim moltes més dades 
recol.lectades esperant una interpretació que interpretacions o nous punts de vista. El 
10 Eoll. SOCo Hist. Nat. Ealears, 41 (1998) 
convenciment de que la paleontologia va pel camí correcte no vendra mitjanyant la recol.lecció 
i classificació de més i més especimens, sinó de la nostra capacitat per interpretar l'evolució 
de la bioesfera. És necessari recordar que, malgrat el que puguin opinar molts genetics, 
bioquímics, etc., la dimensió temporal del procés de l'evolució biologica només ens el donara 
la paleontologia. Pero fent taxonomia no en treurem tot el suc, un suc que només els 
paleontolegs podem obten ir. Pero tot aixo passa per aplicar a la paleontologia conceptes i 
metodes d'altres disciplines, com I'ecologia, la morfologia funcional i la biomecanica, la 
matematica, l' estadística, i intentar construir models holístics predictius. En particular intentar 
observar el registre fossil i extreure'n un missatge a través de I 'optica de la Teoria de la 
Succesió Ecologica, proporcionara la possibiJitat d'entendre la relació existent entre succesió 
ecologica, complexitat i evolució biologica, fenomens íntimament lligats, que tenen un especial 
sentit en la dimensió temporal, la qual només podra donar, repeteixo, la paleontologia. 
La paleontologia té avui en dia un gran repte de futur. Sera necessari encara recol.lectar 
i descriure fossils en el seu context estratigrafic i tafonomic, sen se dubte, pero ademés i 
fonamentalment, els hem d'interpretar i hem d'aplicar a la paleontologia, totes aquelles eines 
conceptuals i metodologiques que moltes altres disciplines, especialment de la biologia, estan 
proporcionant. El paleontoleg no té cap excusa. Les eines que altres disciplines I 'hi propor-
cionen són tan potents que de fet és lamentable que, encara avui en dia la paleontologia sigui 
vista com una ciencia decimononica, fonamentada en la recol.leció de fossils i la seva 
descripció i classificació de gabinet. Hom es queixa de les dificultats de que la paleontologia 
tingui un lloc en la ciencia actual. Certament part del problema esta en el "materialisme" 
científic d'avui, en el qual les ciencies fonamentals, de base, són poc considerades degut a una 
pretesa falta "d 'utilitat" o rentabilitat material (no sé que en pensarien n' Aristatel o en Galileo). 
Pero I'altra part de culpa la tenim els paleontolegs per la nostra incapacitat de veure-hi dos dits 
més enlla del fossil. Les grans preguntes i reptes que el problema de l'origen i I'evolució de 
la vida ens proposa, són estímuls més que suficients com per fer pessigolles a les ments deIs 
paleontolegs. I recordem-ho, la paleontologia té un camp de navegació propi, el temps, que cap 
altre disciplina té accés. Tal vegada la paleontologia esta també arribant a la seva frontera del 
caos. Que no s'enfonsi com un castell de cartes depén en bona manera de la nostra capacitat 
de comprendre-ho. Si la paleontologia es margina per la seva incapacitat per entendre els temps 
que corren, i s'extingeix, com va ocórrer amb els dinosaures (amb meterorit o sense), el seu 
nínxol ecologic sera ocupat per altres disciplines, que han sabut crear i aplicar les eines 
conceptuals i metodologiques capaces d'interpretar la naturalesa, i oferir a I'home interpretacions 
del món que l'envolta, més que belles col.leccions de fossils. 
Card castles, the chaos boundary and the 
extinction of dinos: the palaeontology today 
Palaeontology is undoubtedly one of the sciences of Jife. Apart from its relevant appli-
cation to geology, fossils are also the evidence of living beings from the past and, consequently, 
of evolution. However nowadays, the study of evolution cannot exclusively be based on de-
scription and classification of fossils. Evolution does not take place in a vacuum, but within 
ecosystems and our understanding of their structure and functioning is of concem to our 
Editorial II 
comprehending phenomena such as evolution or extinction. Already several years ago, Ramon 
Margalef realized the importance of this when he pointed out that ecosystems are permanently 
changing entities, which tend to greater complexity and stability through time. The dynamics 
of ecosystems have a profound effect on evolution of the biosphere simply because the complex 
trophic nets generate pressures of selection acting on the organismo There is no point intrying 
to understand evolution and phenomena such as extinction, without previously comprehending 
ecosystem dynamics. This is exactly the topic a team from the Universitat Politecnica de 
Catalunya has focused their study on. Starting from the Theory of Complex Systems, they have 
proved that mass extinctions do not result from external causative phenomena, but are generated 
by the intrinsic dynamics of ecosystems. Treating these ecosystems as complex entities, like 
economy and history, and using a simple mathematical model these scientists have demonstrated 
that the self-organizing system unavoidably leads to the boundaries of chaos, which in biological 
terms mean s that the interactions among the various components of an ecosystem become more 
specific as their complexity increases (mature ecosystem) where as, at the same time, its fragility 
as a system increases considerably. Thus, an extemal perturbation that would force ecosystems 
in their initial phase back several stages only, could have devastating effects on a complex 
(mature) ecosystem: this breaks down entailing mass-extinctions. This elegant theory suggest 
that the main cause of extinction of dinosaurs was not a meteorite falling on the Earth, and 
causing a global ecological disaster. Dinosaurs would have become extinct even if the meteorite 
had not fallen (in the event that it actually did and had such an important impact), as the real 
cause is related to the properties and intrinsic dynamics of the ecosystem in which they lived: 
an extraordinarily diverse ecosystem, inhabited by highly specialized animals, with a state of 
maturity bordering on chaos. A huge and unstable card castle. 
This brief essay just aims to give serious consideration to the present situation of pal-
aeontology. The basic palaeontological works (collection, taphonomic context, description, 
bioestratigraphy) are by no means unimportant, but at the moment we have much more data 
collected waiting to be interpreted than new interpretations or fresh points of view. The con-
viction that palaeontology is going the right way will not emerge from collecting and classifying 
more and more specimens, but from our own ability to interpret evolution of biosphere. We 
must be reminded that, despite what many geneticists, biochemists, etc. may think, palaeontol-
ogy is the only science capable of revealing the temporal dimension of the evolutionary process. 
However, through taxonomy we will not get all the pith and narrow out of it, the pith and 
marrow that only palaeontologists are able to obtain. However, only the application of ideas 
and methods of other disciplines, such as ecology, functional morphology and biomechanics, 
maths, statistics, and the effort to build holistic forecasting models is paleontology of today. 
Therefore, observing a fossil record and drawing out its message through the approach of the 
theory of the ecological succession will provide the possibility of understanding the existing 
relation between ecological succession, complexity, and biological evolution, three phenomena 
which are closely related and which have notable importance as for the temporal dimension that 
will only yielded, 1 repeat again, the palaeontology. Palaeontology faces today a great challenge 
for the future. Obviously, fossils will still have to be collected and described within their 
stratigraphical and taphonomical context, and, moreover, in the future we will have to interpret 
them by means of all those conceptual and methodological tools that are being provided by 
other disciplines,mainly biology. There is no excuse for palaeontologists. AII those tools 
provided by other disciplines are so valuable that it is most unfortunate that even today pal-
aeontology is seen as a decimononic science only based in the collection of fossils, and their 
description and classification in the lab. Sorne people complain about the difficulties encoun-
tered when it comes to finding a place for palaeontology among current sciences. Certainly, 
12 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 41 (1998) 
this problem comes partly from the present scientific "materialism" in which main, basic sci-
ences are scarcely taken into account due to an assumed lack of "utility" or materialist prof-
itability (I wonder what Aristotle or Galileo would think about it). However, palaeontologists 
are also responsible for this, as we ofien seem to be unable to look beyond the fossil. The 
matter of the origin and evolution of life provides us with great questions and challenges that 
should be so stimulating as to tickle palaeontologists' brain. And we must not overlook the fact 
that palaeontology' possesses its own exclusive "Navigation field": time to which no other 
discipline has access. Possibly, palaeontology is reaching its own boundary of chaos. Preventing 
it from collapsing as a card castle may depend to a great extend on our ability to understand 
all that. If palaeontology remains apart due to its inability to understand modem times, and it 
becomes extinguished, as happened to the dinosaurs (with or without a meteorite) its own 
ecological niche will soon be occupied by other disciplines, that knew how create and to apply 
the conceptual and methodological tools to interpret nature, as well as to give mankind, instead 
of beautiful collections of fossils, useful interpretations of the world surrounding them. 
Dr. Salvador Moya-Sola 
Institut de Paleontologia "Miquel Crusafont" 
Sabadell 


Castells de cartes, la frontera del caos i l'extinció dels dinosaures:

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears