Oliver Araujo, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

344 BIBLIOGRAFIA 
cho culpablemente cometido y por contrariar el principio de lesividad en relación 
con el bien objeto de protección. 
Concluimos aquí el comeritario de la obra destacando la claridad en la expo-
sición sin menoscabo por ello del rigor téénico propio de la disciplina jurídica, 
lo que hace de su lectura un útil instrumetno para un profundo y completo cono-
cimiento de la materia. 
Gonzalo de Aranda y Antón 
DIVERSOS AUTORS: Estudios sobre el Estatuto de Autonomía para las Islas 
Baleares, Goven Balear, Presidencia del Govern, Palma de Mallorca, 1988,259 
pags.(*) 
Molt Honorable Senyor President, Honorables senyors, Excel.1entíssims i 
Il.lustríssims senyors, senyores i senyors. 
És, per a mi, una vertadera satisfacció presentar, un dia tan assenyalat com 
el del cinque aniversari del nostre autogovern, aquest llibre col.1ectiu en el qual 
es recolleixen tretze Estudis jurídics sobre l' Estatut d'Autonomia per a les Illes 
Balears. 1 és motiu particular de satisfacció per dues raons: com a jurista, perque 
veig recollits en aquest llibre alguns deis meus treballs; i d'altra banda, com a Se-
cretari General de la Universitat de les Illes Balears, perque puc constatar que 
aquest llibre ha nascut i s'ha nodrit dins aquesta Universitat, com un servei més 
al poble de les Illes. 
Encara que som conscient que es fa tard i que el programa d'activitats de la 
jornada d'avui és molt atapei't, voldria fer algunes reflexions que em pareixen 
d'interes per poder calibrar, amb justícia, la trascendencia de l'obra que ara pre-
sentam. Balears, fins avui, era l'única comunitat autonoma de l'Estat Espanyol 
que no tenia un treball global que analitzas el sistema jurídico-polític del seu au-
togovern. Fins i tot en una Comunitat com la d'Extremadura, on el sentiment au-
tonomic és molt debil, hi existeixen ja cinc lIibres que estudien el seu sistema 
d'autogovern. I per contra, ho torn a dir, a la nostra Comunitat, tret d'un petit 
treball de Josep Maria Quintana, no hi havia practicament res. 
Era doncs urgent que els juristes comen«assim un esfor«, il.1usionat i rigorós, 
per proveir la nostra jove autonomia de I'arsenal doctrinal necessari per resoldre 
els dubtes i arreglar les deficiencies. Només així la nostra Comunitat podra as-
solir les maximes cotes de perfecció de funcionament, aixo és, en els serveis i en 
les possibilitats reals que ofereix als seus habitants. 
(*) Discurs de presentació d'aquest IIibre pronunciat pel doctor loan Oliver Araujo a 
l' Ajuntament de Maó, dins els actes commemoratius del cinque aniversari de l'aprovació 
de l'Estatut d' Autonomia per a les Illes Balears (6-111-1988). S'han introdui't lleugeres mo-
dificacions sobre el text original. 
BIBLIOGRAFIA 345 
En aquest esfore; s'ha de destacar el notable suport del Govern Balear, i molt 
especialment del seu President, que encoratja i subvenciona aquest tipus d'acti-
vitats; cosa que, de moment, ja s'ha concretat en la publicació d'aquest conjunt 
d'Estudis. 1 s'ha de subratllar que és molt important que els poders públics finan-
ciin aquestes publicacions, perque les editorials comercials, des deIs seus logics 
ca1culs de mercat, solen mostrar-se molt reticents, per raons obvies, a l'hora de 
publicar treballs amb destinataris molt limitats. 
El tema de l'organització territorial de I'Estat, sen se cap dubte, ha estat uha 
de les qüestions que s'han plantejat més conflictives alllarg de la nostra historia 
constitucional. Des de fa prop de dos-cents anys, Espanya cerca una fórmula 
d'organització en que capiguen, sense ruptures, unitat i peculiaritat; una fórmula 
d'equilibri entre les forces centrípetes i les centrífugues, superant actituds extre-
mes (Ribas Maura). 
La Constitució espanyola de 1978, després d'una tradició secular d'unitaris-
me centralista, ha reconegut, a l'artic1e segon, el dret a l'autonomia de les "na-
cionalitats i regions" que integren I'Estat Espanyol, com un principi general de 
l'organització territorial. 
Després d'un dilatat i polemic procés, les Illes Balears accediren a l'autono-
mia menys plena per la Llei Organica 2/1983, que aprovava el seu Estatut d'Au-
tonomia. Posteriorment, durant aquests darrers cinc anys, s'han dictat nombro-
ses normes que han desenvolupat i completat les seves disposicions, fet que en 
puritat permet parlar de "regim autonomic balear". Precjsament, l'estudi, l'ana-
lisi i el comentari d'aquest regim constitueixen 1'0bjecte central delllibre pre-
sent. 
Els autors d'aquesta obra hem tractat d'emprendre, amb profunditat i sense 
prejudicis, els principals problemes que es deriven de constituir les quatre Illes 
habitades de l' Arxipelag de les balears una comunitat autonoma, dins el complex 
i plural Estat espanyol. Alhora, hem procurat no caure en un juridicisme ex-
c1oent, que es limitas a presentar un complex entramat d'esquemes abstractes i 
formals. En efecte, encara que es tracta d'una obra eminentment jurídica, escri-
ta per professors de la Facultat de Dret, hem intentat valorar en termes justs la 
dada política; l'harmonització, encara que a primera vista pot pareixer senzilla, 
exigeix un esfore; notable de comprensió i analisi. 
Elllibre que presentam consta de tretze treballs, que corresponen a dotze au-
tors: 
Al primer, del quall'autor és el professor Roma Piña, s'acudeix a la dada his-
torica per analitzar sumariament els antecedents remots i proxims de la nostra 
autonomia; hi inc10u també una completa visió del procés autonomic i de l'elabo-
ració i aprovació de I'Estatut. 
Venen, a continuació, dos treballs de gran actualitat: un del senyor Lluís Se-
gura sobre el regim jurídic lingüístic de I'Estatut d' Autonomia, i un altre del doc-
tor Miquel Coca Payeras -catedratic de Dret Civil- en el qual s'analitzen de forma 
exhaustiva els artic1es sise i sete de I'Estatut d'Autonomia, aixo és, la condició 
política, el velnatge administratiu i el velnatge civil balear. 
S'ha prestat una especial atenció, com no podíem fer altrament, a l'estudi i 
l'analisi de les institucions d'autogovern. Aquestes són, en definitiva, els subjec-
tes actius, els agents que exerceixen i donen contingut al dret a l'autonomia atri-
346 BIBLIOGRAFIA 
bUIda a la Comunitat Autonoma. La composició i elecció, I'organització, el fun-
cionament i les funcions, són temes d'extraordinaria importancia per a la carac-
terització del sistema autonomic balear. El doctor Astarloa Villena ha analitzat 
el Parlament, el doctor Lafuente Baile el President de la Comunitat Autonoma, 
el professor Ribas Maura el Govern, i el doctor Colom Pastor el debatut tema 
deis Consells Insulars. L'analisi de les institucions d'autogovern, s'ha completat 
amb un estudi del doctor Andrés de la Oliva Santos sobre I'Estatut i I'organitza-
ció judicial a les IIIes Balears. 
Després, s'hi indouen dos treballs de Dret Financer. El de la senyora Pilar 
Cabota sobre els antecedents historics de la Hisenda a l'Estatut d' Autonomia de 
les Balears; i el de la professora Carmen Fernández sobre I'ambit espacial del 
Dret Tributari de la Comunitat Autonoma de les IIIes Balears. El senyor L1uís 
. Alemany ha reflexionat sobre el paper de les comunitats autonomes a la nova 
L1ei reguladora de les bases de regim local. 
Per acabar, s'hi indouen dos treballs la paternitat deis quals em pertany. En 
el primer, hi analís amb deteniment els diversos procediments de reforma de 
I'Estatut d' Autonomia de les IIIes Balears. En el segon, elaborat fa més de qua-
tre anys, hi faig un breu assaig de sociologia electoral, examinant i interpretant 
els resuItats produHs a les Balears el8 de maig de 1983. 
Aixo és, en síntesi rapida, el contingut essencial delllibre. Llibre modest, 
pero que ha de servir d'estímul i de punt de partida per estudis posteriors sobre 
el tema de I'autonomia balear. 
La tasca de la nostra generació és la de treballar il.lusionats, malgrat la boira 
i les dificultats, en aquest projecte engrescador, sabent que el premi sera un 
dema més just, més lliure i més solidari pels nostres fills. Aquesta és, bé des del 
camp de I'estudi o bé des del camp de la praxi política, la nostra apassionant co-
mesa diana. Res més i moItes gracies. 
Joan Oliver Araujo 
JIMENEZ y JIMENEZ, Francisco: "Introducción al Derecho Penal Militar", 
editorial Civitas (serie tratados y manuales), Madrid 1.987, 240 páginas. 
Como se dice en la contraportada de esta" Introducción al Derecho Penal Mi-
litar" existe un amplio vacio doctrinal en relación a este específico sector de las 
normas punitivas; y lo mismo pudiera decirse, en términos generales, de todas 
las que fragmentaria y dispersa mente cabe encuadrar en la categoría de derecho 
penal especial, entendido éste como el que se encuentra fuera del Código Penal 
"común", 
Si este olvido o descuido en la doctrina puede tener sus explicaciones, nunca 
definitivamente convincentes, ninguna razón existe para ello, y menos aún si nos 


Diversos Autores: Estudios sobre el Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears