Pons, Guillem X.

Pons-Moyà, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Primera cita d' Ocinebrina hispidula 
(Pallary, 1904) (Mollusca: Gastropoda: 
Muricidae) per a les aigües Ibero-Balears 
Joan PONS-MOY A i Guillem X. PONS 
SHNB 
SOCIETAT D'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Introducció 
Pons-Moya, J. i Pons, G.X. 2002. Primera cita d'Ocinebrina hispidula (Pallary, 1904) 
(Mollusca: Gastropoda: Muricidae) primera cita per a les aigües Ibero-Balears. Boll. 
Soco Hist. Nat. Balears, 45: 81-85. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. 
Es cita per primera vegada a les llles Balears Ocinebrina hispidula (Pallary, 1904) 
(Mollusca Gastropoda: Muricidae). La presencia a les llles Balears amplia notablement 
la seva area de distribució essent la primera cita ibero-balear. 
Paran/es clan: Ocinebrina hispidula, Gastropoda, Muricidae, mar Balear. 
FIRST RECORD OF Ocinebrina hispidula (PALLARY, 1904) (MOLLUSCA: GAS-
TROPODA: MURICIDAE) TO IBERO-BALEARIC SEA. Ocinebrina hispidula 
(Pallary, 1904) (Mollusca Gastropoda: Muricidae) is a first record to Balearic Islands. 
The presence in the Balearic Islands wide notably his distribution being the firsl record 
lo Iberian-Balearic area. 
Keywords: Ocinebrina hispidula, Gastropoda, Muricidae, Balearic sea. 
loan PONS-MOyA Societat d'Historia Natural de les Balears, carrer Sant Roc 4, 07001 
Palma de Mallorca; Guillem X. PONS, Dept. de Ciencies de la Terra (U/B), carretera 
de Valldemossa km 7,5, 07071 Palma de Mallorca (e-mail: ieagpb@clust.uib.es) 
Recepció del manuscrit: 05-jun-02; revisió acceptada: 20-nov-02. 
El genere Ocinebrina Jouseaume, 1880 
agrupa un grup d'especies de taxonomía comple-
xa i aixo. ho demostra l'existencia de múltiples 
sinonims (Sabelli et al., 1990). Poppe i Goto 
(1991) només indiquen dues especies per a la 
fauna europea: O. edwardsii i O. aciculata. 
Sabelli et al. (1990) també considerava O. hybri-
da per al llistat d'especies de la Mediterrania. 
Houart (1994) recupera dues especies considera-
des sinonimes Ocinebrina perfecta (Monteros ato 
in Settepassi, 1977) i Ocinebrina personata 
(Monterosato in Settepassi, 1977) conegudes de 
la zona més interior de la mar Adriatica. Dintre 
del genere a Lanzarote (Illes Cananes) Houart 
(2000) descriu una nova especie, O. leukos, con-
fosa fins aleshores amb O. nicolai. Poppe 
(http://www.conchology.uunethost.bel) conside-
ra totes aquestes esmentades i tot un seguit més, 
fins a un total d'unes 30 especies, dintre del 
genere Ocenebra, totes elles presents a la 
Mediterrania. 
Recentment, Houart (2001) revisa les 
especies d'aquest genere i recupera antigues 
sinonímíes. Així, Sabelli et al. (1990) considera-
82 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 45 (2002) 
ven sinonimes d'O. edwardsi: O. nicolai Mon-
terosato, 1884; O. helleri (Brusina, 1865) (= O. 
perfecta), O. ingloria (Crosse, 1865) (= O. per-
sonata) i O. hispidula (Pallary, 1904) totes elles 
acceptades per Houart (2001). 
Ocinebrina edwardsii i O. aciculata són 
especies d'amplia distribució, en canvi les altres 
especies o bé són endemiques o bé són conegu-
des de molt poques localitats i en base a molt 
pocs especimens. 
El genere Ocinebrina a les Balears 
El genere Ocinebrina es trobava represen-
tat a les Balears per dues especies segures i són 
conegudes des d'antic: Ocinebrina aciculata i O. 
edwardsii. La primera citada per de Buen (1916) 
i les dues especies per Hidalgo (1917). A més a 
més, de les Balears, han estat citades en base a 
material recol·lectat per Altimira (1972), Gasull i 
Cuerda (1974), Nordsieck (1982), Ballesteros et 
al. (1987), Pons-Moya et al. (1998) i Houart 
(2001). La Taula 1 indica les dades conegudes 
per a cada una de les Illes Balears. Aquestes dues 
especies són les més comunes a la Mediterrania. 
D'acord amb la nova situació taxonomica propo-
sada per Houart (2001) caldria confirmar la 
presencia d'una tercera especie con'eguda de la 
fauna balear, O. helleri, citada per Hidalgo 
(1917). 
La troballa d'un exemplar del genere 
Ocinebrina amb una morfologia clarament sepa-
rable d' O. edwardsii, de closca més estreta i amb 
un canal sifonal més llarg comparat amb la llarga-
ria total de la closca, així com la seva escultura 
permet separar-la d'altres especies afins (com O. 
inordinata, coneguda només de Madeira i que pre-
senta una marcada tuberculació) i assignar-Ia ini-
cialment com a O. hispidula (Pallary, 1904). 
Ocinebrina aciculata i O. edwardsii són 
les especies amb una distribució més amplia de 
les Ocinebrina conegudes de la Mediterrania. La 
primera, o. aciculata, és coneguda de les costes 
atlantiques des de la Gran Bretanya fins al 
Marroc, Cananes, Madeira i la Mediterrania. Té 
una altura de fins a 18 mm i un diametre de fins 
a 9 mm. Ha estat trobada des de la zona interma-
real fins als 105 m de profunditat (obs. pers.). La 
segona, O. edwardsii, pot arribar fins als 20 mm 
d'altura encara que la mitjana es situa sobre els 
10 mm. Viu a les costes atlantiques de Fran9a, 
Portugal i Espanya i Canaries, essent molt comu-
na a la Mediterrania, és molt més litoral que O. 
aciculata, vivint a poca profunditat a aigües cal-
mes amb algues fotofiles. 
Ambdúes han estat citades del Pleistoce de 
les Balears (Cuerda, 1987). 
Material 
L'exemplar fou trobat entre material orga-
nic en descomposició localitzat entre unes portes 
metaI·liques de xarxes de bou recuperades des-
prés d'un parell d'anys de trobar-se submergides 
a una fondana d' entre 40-60 m a la badia de 
Palma. Les portes estaven colonitzades per nom-
brosos exemplars de Crassodoma multistriata i 
d'alguns exemplars d'Arca tetragona. 
L'exemplar esta dipositat en la col·lecció 
malacogica del Museu de la Naturalesa de les 
Illes Balears -MNIB- de Palma de Mallorca. 
Descripció 
Conxa esbelta amb una longitud de 17,5 
mm. Protoconxa de 1,25 voltes amb la superfície 
lleugerament granulada. Teleconxa amb cinc vol-
tes, escultura composta per vuit costelles reco-
rregudes per cordons espirals, essent els perife-
rics els que formen dos destacats tubercles. EIs 
altres cordons de menor importancia estan pre-
sents en un nombre clarament inferior a l'obser-
vat en o. edwardsii. L' obetura és oval allargada 
amb l'interior marronós, el labre compte amb 
cinc debils denticles en la seva cara interna, la 
vari9a terminal posseeix els denticles lleugera-
ment espinosos. El canal sifonal és llarg si es 
comparar amb les altres especies del genere i es 
traba segellat, característica del genere 
Ocinebrina. La closca és de coloració blanca-
groguenca. 
Les característiques morfologiques de 
l' especimen coincideix amb les de la descripció i 
1. POI/ s-Mor a i G. X. POI/ s. Primera cita d 'Ocil/ebrina hispidula per a les aigiies Ibero- Balears 83 
Fig. 1. Ocil/ ehril/a acicll/ara (La marck. 1822). Escala 2 cm. l3 ad ia de Palma (Ma llorca) -40 m. 
Fig. / . Ocincbrina ac icll lala (LO/I/ard. /822). Bar sea /e 2 ClI/ . Bav o/ Po/lila (Mal/orca) --10 deprh . 
Fig. 2. Ocil/e!Jril/a ed ll'arsii (Payralldca ll . 1826). Esca la 2 cm. Tanatocenosi a Ca la Ga mba (Palma de Ma llorca). 
Fig. 2. Ocincbri n:l edwars i i ( Parralldeall. /826). /jar sea /e 2 CIl1. Ta!la{(}cel/osi ¡ iO/II Ca /a Call1ba (Po/lila de M al/orca ). 
Fig. 3. Ocil/e/nil/a hispidll /o (Pa ll ary. 1904). Esca la 2 c m. l3adi a dc Palma (Mal lorca) -40/60 m. 
Fig. 3. Ocincbrina hispidllla (Pal/an·. / 90-1). Bar sea/e 2 ClII. Bar oI PO/lila (M al/orco ) --10160 111 deprh . 
84 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 45 (2002) 
els exemplars assenyalats per Houart (2001) a 
excepció del major desenvolupament d'uns 
segons tubercles. 
Alguns autors (p.e. Settepassi, 1977) han 
situat a aquesta especie dins del genere 
Muricopsis. No obstant, la presencia d'un canal 
sifonal segellat separa ambdós generes (Houart, 
2001). 
Distribució 
Ocinebrina hispidula és coneguda de molt 
poques localitats: illa de Kerkennha, Djerba, 
Gabes i Sfax a TullÍs i Macronisos i Aya Napa a 
Xipre (Houart, 2001). D'aquests exemplars no 
figura la profunditat en que foren capturades. La 
presencia a les Illes Balears amplia notablement 
la seva area de distribució essent la primera cita 
ibero-balear. 
Agra'iments 
Volem agrair l'ajuda d'en Pere Bover a 
l'hora de realitzar les distintes fotografies 
d' Ocinebrina de les Balears. 
* Ocinebrina aciculata (Lamarck, 1822) 
Bibliografia 
Altimira, C. 1972. Contribución al conocimiento de la 
fauna malacológica marina de Menorca. Notas 
malacológicas XVI. Inst. Biol. Apl., 3: 33-52. 
Cuerda, J. 1987. Moluscos marinos y salobres del 
Pleistoceno Balear. Caja de Baleares "Sa 
Nostra". Palma de Mallorca. 421 pp. 
Ballesteros, M., Castelló, J., Gallés, M. i Sarda, R. 
1987. Invertebrados alguícolas marinos de las 
islas Pitiusas. Consell Insular d'Eivissa i 
Formentera - Conselleria d'Ecologia i Medi 
Ambient. Eivissa. 96 pp. 
Gasull, L. i Cuerda, J. 1974. Malacología del conteni-
do gástrico de las grandes estrellas de mar. Bol. 
Soco Hist. Nat. Baleares, 19: 153-175. 
Hidalgo, J.C. 1917. Fauna malacológica de España, 
Portugal y las Baleares. Trab. Mus. Nac. Cien. 
Nat., Zool. 30: 751 pp. 
Houar!, R. 1994. Illustrated catalogue ofrecent species 
of Muricidae named since 1971. Ed. Verlag 
Christa Hemmen, Hong Kong, 179 pp. 
Houart, R. 2000. New species of Muricidae 
(Gastropoda) from the northeastem Atlantic and 
the Mediterranean Sea. Zoosystema, 22 (3): 459-
469. 
Houart, R. 2001. A Review of the recent Mediterranean 
and Northeastern Atlantic species of Muricidae. 
Evolver. Roma. 227 pp. 
Nordsieck, 1982. Die europiiischen Meeres-
Gehiiuseschnecken (Prosobranchia). Ed. G. 
Ficher. Stuttgart - New York. 539 pp. 
Distribució 
Ma, Me, Ei, Ca 
* Ocinebrina edwardsii (Payraudeau, 1826) Ma, Me, Ei, Fo 
Ocinebrina hybrida (Aradas & Benoit, 1876) Centre Mediterrania (Sicília, Malta) 
+ Ocinebrina helleri (Brusina, 1865) Nord de la mar Adriatica (Venecia) 
Ocinebrina ingloria (Crosse, 1865) Nord de la mar Adriatica (Venecia) 
* Ocineb"rina hispidula (Pallary, 1904) Tunísia, Xipre, Balears (Mallorca) 
Ocinebrina nicolai (Monterosato, 1884) Mediterrania occidental 
Taula 1. Especies del genere Ocinebrina presents a la Mediterrania (Houar!, 2001), (*) indica la seva presencia a 
les IIIes Balears. (M) Mallorca, (Me) Menorca, (E) Eivissa , (F) Forrnentera i (C) Cabrera. (+) Cita dubtosa 
d'Hidalgo (1917). 
Table 1. Species of Ocinebrina genus known from the Mediterranean Sea (Houart, 2001). (*) Presence in the 
Balearic Islands. (M) Mallorca, (Me) Menorca, (E) Eivissa, (F), Formentera, and (C) Cabrera. (+) Doubtful record 
by Hidalgo (1917). 
J. Pons-Moya i G. X. Pons, Primera cita d'Ocinebrina hispidula per a les aigües Ibero-Balears 85 
Pons-Moya, 1., Pons, G.X., Garcia, Ll. i Grau, A.M. 
1998. Mol.1uscs i decapodes presents en el con-
tingut gastric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 
1758) (Osteichthyes, Triglidae) del SW de 
Mallorca (Mediterrilnia occidental). Boll. Soco 
Hist. Nat. Balears, 41: 87-100. 
Poppe, G.T. i Goto, Y. 1991. European Seashells 1 
(Polyplacophora, Caudofoveata, Solenogastra, 
Gastropoda). Verlag Christa Hemmen Ed. 
Wiesbaden. 352 pp. 
Sabelli, 8., Giannuzzi-Savelli, R. i Bedulli, D. 1990-
92. Catalogo annotato del Molluschi marini del 
Mediterraneo. Societa Italiana di Malacologia. 
Bologna. 781 pp. 
Settepassi, F. 1977. Atlante malacologico dei 
Molluschi viventi nel Mediterraneo. lI. Gaste-
ropodi. Roma. 


First record of Ocinebrina hispidula (Pallary, 1904) (Mollusca: Gastropoda: Muricidae) to Ibero-Balearic sea

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears