Petrus, Joan Lluís

Petrus, J. Ll.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 33 (1989-1990): 201-206 Palma de Mallorca. 
EURYTEMORA VELOX (CRUSTACEA, CALANOIDA) 
A MALLORCA 
PARAULES CLAU: Eurytemora, Calanoida, Balears, 
KEYWORDS: Eurytemora, Calanoida, Balears 
J. LL. PRETUS 1 
RESUM. Eurytemora velox és un calanoide d'aigües salobres que es cita per primera vegada a 
Balears. Per la seva distribució a Europa central i septentrional consta com el primer represen-
tant nordic a les illes. L'existencia d'ecotips mediterranis que produeixen ous durables és conegu-
da a la Camargue i a Catalunya. 
ABSTRACT. Eurytemora velox (CRUSTACEA, CALANOIDA) IN MALLORCA. Eurytemora velox 
is a brackish water dwelling calanoid copepod, listed for the first time in the Balearic Islands. 
Attending to its distribution in central and northern Europe, it is the first nordic calanoid in the 
islands. However the existence of a mediterranean ecotype able to produce resting eggs is 
known. 
INTRODUCCIÓ 
Dins la faunula de les aigües dolces i salobres balearica, les sis especies de 
calanoides epicontinentals recopilades fins el present (PRETUS, 1984, 1989; 
JAUME, 1989), es poden caracteritzar corológicament dins dos tipus d'aporta-
cions: una, estepica-meridional, el merit més trascendent de la qual es creu 
que és el de no haver patit l'efecte directe del glaciarisme, i l'altra, europea-
mediterrania generalitzada. La primera compta, a més de les especies de re-
partició ubiqüista, amb especies absents a la Península Iberica i a la vessant 
1 Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona, Diagonal 645, 08028 Barcelona 
202 J. LL. PRETUS 
septentrional de la nostra mar, com Metadiaptomus chevreuxi, cosa que vincu-
la les illes a un front d'expansió nord-africa de clima proper a l'arid. EIs desco-
briments deIs darrers anys han posat l'accent en la importancia faunística ge-
neral d'aquest tipus d'aportacions de clima esteparic (PRETUS, 1990). 
La present aportació es refereix a la presencia d'una nova especie per a 
les Balears, l'origen de la qual contribueix a equilibrar la balan<;a biogeograti-
ca de Mallorca pel que fa als calanoides, un deIs grups zooplanctonics geogra-
ficament més ben diferenciats i exemplars (BREHM, 1967; ALONSO, 1987). En 
efecte, per la seva distribució septentrional, en<;ata un nou element coralogic 
a les Balears, de tipus nordic; fet pero, que s'ha de considerar de forma relati-
va o secundaria, donat que existeixen poblacions mediterranies al sud de Fran-
<;a i nord de Catalunya, especialitzades en la vida a les aigües temporals, que 
obliguen a pensar en elles com l'area font més probable del contingent balear. 
La troballa de E. velox a Mallorca representaria així, un bon exemple i demos-
tració de l'eficiencia en la dispersió a llarga distancia per part de la variant 
mediterrania, que contrasta amb el caracter de la distribució geogratica de 
l'area tipus de l'especie. 
EURYTEMORA VELOX A MALLORCA 
Es va trobar E. velox (Lilljeborj 1853), figura 1, en unes pesques de planc-
ton efectuades a unes extenses arees inundades amb aigües salobroses, d'a-
proximadament 1.5 m de fondaria maxima, a la periferia de la vila d'Alcúdia 
(5.02.88), i amb una conductivitat de 17.36 ms/cm (20°C). La temperatura de 
l'aigua, mesurada el migdia (J. García det.) era de 14°C, dada a ten ir present 
ja que l'especie es considera estenoterma freda. L'apreciació organoleptica de 
l'aigua reflectia el seu ús com a canalitzador d'aigües residuals, encara que la 
transparencia relativament elevada no indicava concentracions organiques ex-
cessives. L'especie fou trobada en gran s quantitats d'individus deIs dos sexes, 
amb femelles ovades, i acompanyats de Arctodiaptomus salinus i Daphnia me-
diterranea, aquests en molt poca representació. Les formes naupliars eren 
molt nombrases. 
Aquesta.primera cita per a les Balears coincideix també amb la localitat 
més meridional citada de l'especie. En el context mundial, E. velox habita la 
regió septentrional d'Eurapa, des de les illes Britaniques fins a la regió ponto-
caspica (DUSSART & DEYAFE, 1983), en ambientes salobres i estuaris, 
e 
Fig. 1.- Eurytemora velox, A\cúdia, (5.02.88); a. cinque apendix toracic esquerre del mascle; 
b. cinque apendix toracic dret del mascle; c. darrers artells de l'antenula dreta del 
mascle; d. cinque parell d'apendixs toracics de la femella; e. cinque segment toracic i 
abdomen de la femella. a-d escala 1; e escala 11. 
Eurytemora velox, Alcúdia, (5.02.88); a. left P5 of male; b. right P5 of male; c. last 
segments of male right antennula; d. P5 female; e Th5 and abdomen, female, a-d scale 
1; escale 11. 
204 J. LL. PRETUS 
i ocasionalment a aigües do1ces, desenvolupant-se a l'estiu. Se li ha reconegut 
un caracter estenoterm fred; a la regió mediterrania ha estat trobada formant 
poblacions hivernals a la Camargue; se cita també als Aiguamolls de l'Empor-
da (ARMENGOL, 1986, 1988; COMIN et al., en premsa), on reside ix als canal s 
amb aigües menys salades que les ocupades per Calanipeda aquaedulcis. Dus-
SART (1967) pressuposa posibilitats d'expansió per ornitocoria; empero, per 
la seva distribució geografica, que se concentra versemblantment a la regió 
del Paratetis terciari, sembla millor tractar-Ia com distribuida entorn d'un area 
relicta (DUSSART, carta pers.). Pel que fa al seu comportament ecologic, es 
tracta d'una especie oportunista o pionera (MARGALEF, 1974). Colonitza ai-
gües amb abundant materia organica, i forma denses poblacions de rapid 
creixement, el que li ha valgut el seu ús com a base nutritiva de larves de 
peixos i decapodes en aqüicultura, com alternativa als ratífers i Artemia (PA-
GANO & GAUDY, 1986). Tantmateix pero, no ha estat intraduida a les piscicul-
tures balears fins el present (X. RIERA i T. GRAU, como pers.), fet que re-
dueiex molt la possibilitat d'una intraducció antrapocora. 
Recents i complerts estudis fisiologics al laboratori han aprofundit en el 
coneixement de les poblacions alllades del sud de Fran<;a. En efecte, CHAM-
PEAU (1970) (citat a PAGANO & GAUDY, 1986a) descriu la formació d'ous 
durables en aquestes races fisiologiques habitants de la Camargue i el Langue-
doc, que els hi permeten residir en aigües temporals, a la vegada que explica 
llurs possibilitats expansives. En una serie de treballs correlatius, PAGANO 
(1981), PAGANO & GAUDY (1986 a,b) i GAUDY & PAGANO (1987), defineixen 
la biologia de l'ecotip mediterrani, que es desenvolupa a l'hivern i primavera, 
poguent arribar a densitats de 1000 individus per litre. Les aigües temporals 
poden donar manteniment fins a 3 generacions seguides, amb temperatures 
entre 10° i 21°C i salinitats entre 20 i 50 per mil (PAGANO, 1981). Contraria-
ment a l'especie afí E. affinis, les femelles de E. velox han de ser refecundades 
entre cada deposició del sac ovíger, per obtenir una posta fertil. Existeix una 
variació estacional en la taxa d'ec1osió, disminuint en primavera, el que podria 
correspondre a un augment de la praducció d'ous de diapausa. Les poblacions 
del sud de Fran<;a ten en llur maxim desenvolupament a 15°C a l'hivern i a 
20°C a la primavera, i a una salinitat del 20 per mil. La població mallorquina 
fou trabada a una conductivitat equivalent a, aproximadament, un 13 per mil 
de salinitat. L'efecte combinat de la temperatura i la salinitat sobre E. velox 
ha estat estudiat recentment per NAGARAJ (1988), amb poblacions de l'Illa 
de Man (Mar. d'Irlanda); aquest autor no traba relacions linials 
Eurytemora A LES BALEARS 205 
d'aquells factors sobre la supervivencia de nauplis i copepodets, sino un efecte 
quadratic combinat, amb resultats molt similars per ambdós estadis del desen-
volupament ontogenetic, presentant optims als voltants de 15°C i 20 per mil 
de salinitat. 
AGRAIMENTS 
Al Dr. Bernard Dussart per accedir amablement a un intercanvi d'opinios al respecte. 
REFERENCIES 
ALONSO, M., 1987.- Ejemplos de vicarianza en comunidades de crustáceos de lagunas estepa-
rias. Limnética, 3: 81-89. 
ARMENGOL, J., 1986.- Badia de Roses i Platja de Pals. In: Natura, ús o abús?, pp: 314-315. 
Barcelona. 
ARMENGOL, J., 1988.- Els copepodes. In: Historia natural deIs Paisos Catalans, vol. 9. Artrópo-
des l, pp: 266. Barcelona. 
BREHM, V., 1947.- Reflexiones sobre relaciones zoogeográficas de la fauna de aguas dulces de 
la Península Ibérica. Pub. lnst. Biol. Apl., 4: 53-74. 
CHAMPEAU, A., 1970.- Recherches sur l'ecologie et l'adaptation a la vie latente des copépodes 
des eaux temporaires provem;;ales et corses. 360 pp. These Doctorat en Sciences. Universi-
té Aix MarseiJJe. 
COMIN, F., ARMENGOL, J., LOPEZ, P., BALLESTEROS, E., & ROMERO, J., (en premsa).-Intro-
ducción al estudio limnológico de Els Aiguamolls de I'Emporda. In: Els sistemes naturals 
deIs aiguamolls de I'Emporda. (R. Folch, ed.) Ed. Ketres. Barcelona. 
DUSSART, B., 1967.- Les copépodes des eaux continentales d'Europe occidentale, T. l: Calanof-
des et harpacticoides. Ed. Boubée & Cie, 500 pp. Paris. 
DUSSART, B. & DEFAYE, D., 1983.- Répertoire Mondial des crustacés copépodes des eaux inté-
rieures. l. Calanofdes. Ed. C.N.R.S. 224 pp. Paris. 
GAUDY, R & PAGANO, M. 1987.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen franc;ais: Eurytemora velox. 111. Reproduction. Mar. Biol., 94: 335-345. 
JAUME, D. 1989.- Metadiaptomus chevreuxi (Copepoda: Calanoida: Diaptomidae) and Leptes-
theria mayeti (Branchiopoda: Conchostraca: Leptestheriidae), two African freshwatel 
crustaceans recorded in Majorca. Limnética, 5: 101-109. 
MARGALEF, R. 1974.- Ecología. Ed. Omega. 951 pp. Barcelona. 
NAGARAJ, M. 1988.- Combined effects of temperature and salinity on the complete develop-
ment of Eurytemora velox (Crustacea: Calanoidea). Mar. Biol., 99: 353-358. 
PAGANO, M. 1981.- Observations sur le cycle annuel d'Eurytemora velox (Lilljeborg, 1853), 
copépode calanoide des mares saumatres de Camargue. Rapp. Comm. int. Mer. Médit., 
27: 145-146. 
PAGANO, M. & GAUDY, R. 1986a.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen franc;ais; Eurytemora velox. 1. Nutrition. Mar. Biol., 90: 551-564. 
PAGANO, M. & GAUDY, R. 1986b.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen fram;ais: Eurytemora velox. 11. Respiration et excrétion. Mar. Biol., 93: 
127-136. 
206 J. LL. PRETUS 
PRETUS, J. LL. 1984.- Els Crustacis. In: Enciclopedia de Menorca, fase. IlI: Copepodes. pp: 
210-224. Maó. 
PRETUS, J. LL. 1989.- Els Crustacis. In: Enciclopedia de Menorca, fase. VI: Tipologia deis medis 
aquiitics i comunitats de crustacis a Menorca. pp: 269-274. Maó. 
PRETUS, J. LL. 1990.- A cornrnented check-list of the Balearic Branchiopoda (Crustacea). Lim-
nética, 6: 157-164. 


Eurytemora velox (Crustacea, Calanoida) a Mallorca

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 33 (1989-1990): 201-206 Palma de Mallorca. 
EURYTEMORA VELOX (CRUSTACEA, CALANOIDA) 
A MALLORCA 
PARAULES CLAU: Eurytemora, Calanoida, Balears, 
KEYWORDS: Eurytemora, Calanoida, Balears 
J. LL. PRETUS 1 
RESUM. Eurytemora velox és un calanoide d'aigües salobres que es cita per primera vegada a 
Balears. Per la seva distribució a Europa central i septentrional consta com el primer represen-
tant nordic a les illes. L'existencia d'ecotips mediterranis que produeixen ous durables és conegu-
da a la Camargue i a Catalunya. 
ABSTRACT. Eurytemora velox (CRUSTACEA, CALANOIDA) IN MALLORCA. Eurytemora velox 
is a brackish water dwelling calanoid copepod, listed for the first time in the Balearic Islands. 
Attending to its distribution in central and northern Europe, it is the first nordic calanoid in the 
islands. However the existence of a mediterranean ecotype able to produce resting eggs is 
known. 
INTRODUCCIÓ 
Dins la faunula de les aigües dolces i salobres balearica, les sis especies de 
calanoides epicontinentals recopilades fins el present (PRETUS, 1984, 1989; 
JAUME, 1989), es poden caracteritzar corológicament dins dos tipus d'aporta-
cions: una, estepica-meridional, el merit més trascendent de la qual es creu 
que és el de no haver patit l'efecte directe del glaciarisme, i l'altra, europea-
mediterrania generalitzada. La primera compta, a més de les especies de re-
partició ubiqüista, amb especies absents a la Península Iberica i a la vessant 
1 Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona, Diagonal 645, 08028 Barcelona 
202 J. LL. PRETUS 
septentrional de la nostra mar, com Metadiaptomus chevreuxi, cosa que vincu-
la les illes a un front d'expansió nord-africa de clima proper a l'arid. EIs desco-
briments deIs darrers anys han posat l'accent en la importancia faunística ge-
neral d'aquest tipus d'aportacions de clima esteparic (PRETUS, 1990). 
La present aportació es refereix a la presencia d'una nova especie per a 
les Balears, l'origen de la qual contribueix a equilibrar la balan<;a biogeograti-
ca de Mallorca pel que fa als calanoides, un deIs grups zooplanctonics geogra-
ficament més ben diferenciats i exemplars (BREHM, 1967; ALONSO, 1987). En 
efecte, per la seva distribució septentrional, en<;ata un nou element corologic 
a les Balears, de tipus nordic; fet pero, que s'ha de considerar de forma relati-
va o secundaria, donat que existeixen poblacions mediterranies al sud de Fran-
<;a i nord de Catalunya, especialitzades en la vida a les aigües temporals, que 
obliguen a pensar en elles com l'area font més probable del contingent balear. 
La troballa de E. velox a Mallorca representaria així, un bon exemple i demos-
tració de l'eficiencia en la dispersió a llarga distancia per part de la variant 
mediterrania, que contrasta amb el caracter de la distribució geogratica de 
l'area tipus de l'especie. 
EURYTEMORA VELOX A MALLORCA 
Es va trabar E. velox (Lilljeborj 1853), figura 1, en unes pesques de planc-
ton efectuades a unes extenses arees inundades amb aigües salobroses, d'a-
proximadament 1.5 m de fondaria maxima, a la periferia de la vila d'Alcúdia 
(5.02.88), i amb una conductivitat de 17.36 ms/cm (20°C). La temperatura de 
l'aigua, mesurada el migdia (J. García det.) era de 14°C, dada a ten ir present 
ja que l'especie es considera estenoterma freda. L'apreciació organoleptica de 
l'aigua reflectia el seu ús com a canalitzador d'aigües residuals, encara que la 
transparencia relativament elevada no indicava concentracions organiques ex-
cessives. L'especie fou trobada en gran s quantitats d'individus deIs dos sexes, 
amb femelles ovades, i acompanyats de Arctodiaptomus salinus i Daphnia me-
diterranea, aquests en molt poca representació. Les formes naupliars eren 
molt nombrases. 
Aquesta.primera cita per a les Balears coincideix també amb la localitat 
més meridional citada de l'especie. En el context mundial, E. velox habita la 
regió septentrional d'Eurapa, des de les illes Britaniques fins a la regió ponto-
caspica (DUSSART & DEYAFE, 1983), en ambientes salobres i estuaris, 
e 
Fig. 1.- Eurytemora velox, A\cúdia, (5.02.88); a. cinque apendix toracic esquerre del mascle; 
b. cinque apendix toracic dret del mascle; c. darrers artells de l'antenula dreta del 
mascle; d. cinque parell d'apendixs toracics de la femella; e. cinque segment toracic i 
abdomen de la femella. a-d escala 1; e escala 11. 
Eurytemora velox, Alcúdia, (5.02.88); a. left P5 of male; b. right P5 of male; c. last 
segments of male right antennula; d. P5 female; e Th5 and abdomen, female, a-d scale 
1; escale 11. 
204 J. LL. PRETUS 
i ocasionalment a aigües do1ces, desenvolupant-se a l'estiu. Se li ha reconegut 
un caracter estenoterm fred; a la regió mediterrania ha estat trobada formant 
poblacions hivernals a la Camargue; se cita també als Aiguamolls de l'Empor-
da (ARMENGOL, 1986, 1988; COMIN et al., en premsa), on reside ix als canal s 
amb aigües menys salades que les ocupades per Calanipeda aquaedulcis. Dus-
SART (1967) pressuposa posibilitats d'expansió per ornitocoria; empero, per 
la seva distribució geografica, que se concentra versemblantment a la regió 
del Paratetis terciari, sembla millor tractar-Ia com distribuida entorn d'un area 
relicta (DUSSART, carta pers.). Pel que fa al seu comportament ecologic, es 
tracta d'una especie oportunista o pionera (MARGALEF, 1974). Colonitza ai-
gües amb abundant materia organica, i forma denses poblacions de rapid 
creixement, el que li ha valgut el seu ús com a base nutritiva de larves de 
peixos i decapodes en aqüicultura, com alternativa als ratífers i Artemia (PA-
GANO & GAUDY, 1986). Tantmateix pero, no ha estat intraduida a les piscicul-
tures balears fins el present (X. RIERA i T. GRAU, como pers.), fet que re-
dueiex molt la possibilitat d'una intraducció antrapocora. 
Recents i complerts estudis fisiologics al laboratori han aprofundit en el 
coneixement de les poblacions alllades del sud de Fran<;a. En efecte, CHAM-
PEAU (1970) (citat a PAGANO & GAUDY, 1986a) descriu la formació d'ous 
durables en aquestes races fisiologiques habitants de la Camargue i el Langue-
doc, que els hi permeten residir en aigües temporals, a la vegada que explica 
llurs possibilitats expansives. En una serie de treballs correlatius, PAGANO 
(1981), PAGANO & GAUDY (1986 a,b) i GAUDY & PAGANO (1987), defineixen 
la biologia de l'ecotip mediterrani, que es desenvolupa a l'hivern i primavera, 
poguent arribar a densitats de 1000 individus per litre. Les aigües temporals 
poden donar manteniment fins a 3 generacions seguides, amb temperatures 
entre 10° i 21°C i salinitats entre 20 i 50 per mil (PAGANO, 1981). Contraria-
ment a l'especie afí E. affinis, les femelles de E. velox han de ser refecundades 
entre cada deposició del sac ovíger, per obtenir una posta fertil. Existeix una 
variació estacional en la taxa d'ec1osió, disminuint en primavera, el que podria 
correspondre a un augment de la praducció d'ous de diapausa. Les poblacions 
del sud de Fran<;a ten en llur maxim desenvolupament a 15°C a l'hivern i a 
20°C a la primavera, i a una salinitat del 20 per mil. La població mallorquina 
fou trabada a una conductivitat equivalent a, aproximadament, un 13 per mil 
de salinitat. L'efecte combinat de la temperatura i la salinitat sobre E. velox 
ha estat estudiat recentment per NAGARAJ (1988), amb poblacions de l'Illa 
de Man (Mar. d'Irlanda); aquest autor no traba relacions linials 
Eurytemora A LES BALEARS 205 
d'aquells factors sobre la supervivencia de nauplis i copepodets, sino un efecte 
quadratic combinat, amb resultats molt similars per ambdós estadis del desen-
volupament ontogenetic, presentant optims als voltants de 15°C i 20 per mil 
de salinitat. 
AGRAIMENTS 
Al Dr. Bernard Dussart per accedir amablement a un intercanvi d'opinios al respecte. 
REFERENCIES 
ALONSO, M., 1987.- Ejemplos de vicarianza en comunidades de crustáceos de lagunas estepa-
rias. Limnética, 3: 81-89. 
ARMENGOL, J., 1986.- Badia de Roses i Platja de Pals. In: Natura, ús o abús?, pp: 314-315. 
Barcelona. 
ARMENGOL, J., 1988.- Els copepodes. In: Historia natural deIs Paisos Catalans, vol. 9. Artrópo-
des l, pp: 266. Barcelona. 
BREHM, V., 1947.- Reflexiones sobre relaciones zoogeográficas de la fauna de aguas dulces de 
la Península Ibérica. Pub. lnst. Biol. Apl., 4: 53-74. 
CHAMPEAU, A., 1970.- Recherches sur l'ecologie et l'adaptation a la vie latente des copépodes 
des eaux temporaires provenr;ales et corses. 360 pp. These Doctorat en Sciences. Universi-
té Aix Marseille. 
COMIN, F., ARMENGOL, J., LOPEZ, P., BALLESTEROS, E., & ROMERO, J., (en premsa).-Intro-
ducción al estudio limnológico de Els Aiguamolls de I'Emporda. In: Els sistemes naturals 
deis aiguamolls de I'Emporda. (R. Folch, ed.) Ed. Ketres. Barcelona. 
DUSSART, B., 1967.- Les copépodes des eaux continentales d'Europe occidentale, T. l: Calanof-
des et harpacticoides. Ed. Boubée & Cie, 500 pp. Paris. 
DUSSART, B. & DEFAYE, D., 1983.- Répertoire Mondial des crustacés copépodes des eaux inté-
rieures. l. Calanofdes. Ed. C.N.R.S. 224 pp. Paris. 
GAUDY, R & PAGANO, M. 1987.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen franc;ais: Eurytemora velox. 111. Reproduction. Mar. Biol., 94: 335-345. 
JAUME, D. 1989.- Metadiaptomus chevreuxi (Copepoda: Calanoida: Diaptomidae) and Leptes-
theria mayeti (Branchiopoda: Conchos traca: Leptestheriidae), two African freshwatel 
crustaceans recorded in Majorca. Limnética, 5: 101-109. 
MARGALEF, R. 1974.- Ecología. Ed. Omega. 951 pp. Barcelona. 
NAGARAJ, M. 1988.- Combined effects of temperature and salinity on the complete develop-
ment of Eurytemora velox (Crustacea: Calanoidea). Mar. Biol., 99: 353-358. 
PAGANO, M. 1981.- Observations sur le cycle annuel d'Eurytemora velox (Lilljeborg, 1853), 
copépode calanoide des mares saumatres de Camargue. Rapp. Comm. int. Mer. Médit., 
27: 145-146. 
PAGANO, M. & GAUDY, R. 1986a.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen fran<;ais; Eurytemora velox. 1. Nutrition. Mar. Biol., 90: 551-564. 
PAGANO, M. & GAUDY, R. 1986b.- Biologie d'un copépode des mares temporaires du littoral 
méditerranéen fran<;ais: Eurytemora velox. 11. Respiration et excrétion. Mar. Biol., 93: 
127-136. 
206 J. LL. PRETUS 
PRETUS, J. LL. 1984.- Els Crustacis. In: Enciclopedia de Menorca, fase. IlI: Copepodes. pp: 
210-224. Maó. 
PRETUS, J. LL. 1989.- Els Crustacis. In: Enciclopedia de Menorca, fase. VI: Tipologia deis medis 
aquiitics i comunitats de crustacis a Menorca. pp: 269-274. Maó. 
PRETUS, J. LL. 1990.- A cornrnented check-list of the Balearic Branchiopoda (Crustacea). Lim-
nética, 6: 157-164. 


Eurytemora velox (Crustacea, Calanoida) a Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears