Gelabert, Bernadí

Rodríguez-Perea, Antonio

Sàbat, Francesc

Gelabert, B.

Àbat, F.

Rodríguez-Perea, A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

• 
.¡ 
Estructura geelogica de la península 
de Fermentor (Mallorca) 
Bernadí GELABERT, Francesc SÁBAT 
PEREA 
Antonio RODRíGUEZ-
SHNB 
® 
SOCIETAT DHISTÓRIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Introducció 
Gelabert. B .• Sabat. F. i Rodrfguez Perea A. 1991. Estructura geológica de la penfnsula 
de Formentor (Mallorca). BolI. Soco Hist. Na/. Balears. 34: 65·94.ISSN. 0212-260X. Palma 
de Mallorca. 
L'estructura de la Penfnsula de Formentor esta composta per un sistema imbricat 
d·encavalcaments. amb un sentit principal de transport ver s el NO. L'evoluci6 estructural 
ve marcada per una estructuraci6 prevlaal Mioce inferior jaque es documenten unes falles 
extensives premiocenes rejugades com encavalcaments durant la compressi6 SE·NO 
que té lIoc al Mioce. 
Parau/es clau: Mallorca. Serra de Tramuntana. Penfnsula de Formentor. Estructura 
geológica. Encavalcament. 
GEOLOGICAL STRUCTURE OF THE FORMENTOR PENINSULA (MAJORCA). The 
geological structure of the Formentor Peninsula consists of an imbricate thrust system. with 
a main direction of transport towards the NW. The structural evolution is conditioned by a 
preMiocene structuration as documented here by the preMiocene extensional faults. which 
were inverted as thrust faults during Miocene SE-NW compression. 
Keywords: Majorca. Tramuntana Range. Formentor Peninsula. Geological structure. 
Thrust. 
Bernadf GELABERT i Francesc SABAT. Departament de Geologia Dinamica. Geoffsica i 
Paleontologia. Universitat de Barcelona. E·OB071. Barcelona. 
Antonio RODRíGUEZ·PEREA Departament de Ciencies de la Terra. Universitat de les 
/l/es Balears. E·07071. Ciutat de Mallorca. 
Recepci6 del manuscrit 23-des-91. Revisi6 acceptada. 18·mar-92 
L'objectiu d'aquest trebal! és 
descriure en detall I'estructura geologica 
de la penfnsula de Formentor, la qual esta 
situada al extrem septentrional de la Serra 
de Tramuntana de Mallorca (Fig. 1). 
el qual segueix les estructures de les 
cadenes Batiques. Diferents serralades i 
conques són presents a Mallorca. 
L'estructura global de I'illa consisteix en 
, un conjunt de horts i semigrabens 
desenvolupats durant un periode 
d'extensió tectonica el qual ha estat actiu 
des del Mioca superior. L'estructura de les 
serres de Mallorca és basicament 
compressional ja que estan formades per 
L'illa de Mallorca constitueix una de 
les parts emergides del promontori balear, 
86 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
PENíNSULA IBERICA 
Fig. 1. Situació geografica de la penfnsula de Formentor. 
Geographicallocation o, the Formentor peninsula. 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 87 
un sistema imbricat d'encavalcaments i 
plecs. L'edat deis encavalcaments ve do-
nada pels materials sinorogenics que 
abarquen des del Oligoce superior fins al 
Mioce mig (Langia). 
La Serra de Tramuntana esta 
aliniada de SO a NE i té una lIargaria 
d'uns 90 km i una amplada de 15 km. Pel 
fet de tenir una estructura geologica i una 
serie mesozoica semblant se la considera 
la prolongació de les zones Subbetica 
externa i Prebetica interna -Sistema Betic-
(Suess, 1888-1909; Chauve et al., 1978). 
Les diferencies estratigrafiques de 
les series mesozoiques dins de la Serra 
de Tramuntana va portar a Fallot (1922), 
definir tres grans mantells de corriment 
limitats per encavalcaments amb una 
traCia de direcció general SO-N E, 
paral.lela a I'aliniació muntanyosa. 
Aquesta divisió ha estat amb posterioritat 
lIeugerament modificada (Alvaro i Del 
Olmo, 1984; Alvaro, 1987). 
Materials 
Els materials més antics que afloren 
a la penfnsula de Formentor pertanyen al 
Triasic superior. Es tracta d'una 
alternancia de dolomies i margues 
regionalment anomenades facies retiana. 
El Jurassic només esta representat 
pel Lias i esta format per calcaries i 
dolo mies massives. A I'area estudiada no 
hi són representats materials que van des 
del Jurassic mig fins al Paleogen, ambdós 
inclosos. 
El Mioce és clarament discordant so-
bre els anteriors materials esmentats i 
esta format per dues unitats (Rodrfguez-
Perea, 1984). La unitat inferior, 
anomenada Formació Calcarenites de 
Sant Elm, consisteix amb calcarenites i 
conglomerats de facies continentals, 
litorals i de plataforma, amb una edat 
Aquitania-Burdigalia inferior (Rodrfguez-
Perea, 1984). La unitat superior, 
anomenada Formació Turbidites de 
Banyalbufar, esta formada per una 
alternancia de, principalment, calcarenites 
i margues, i esta datada com Burdigalia 
superior-Langia (Rodrfguez-Perea, 1984). 
Estructura 
Tal com es mostra al mapa geologic 
(Fig.2) i al tall compensat (Fig.3), 
I'estructura de la penfnsula de Formentor 
consisteix basicament en u n sistema 
imbricat d'encavalcaments al bloc inferior 
deis quals s'hi troba un sinclinal asimetric. 
El sistema imbricat presenta un sentit 
general de transport cap al NO. 
Descriurem a continuació els 
encavalcaments representats al mapa 
amb un ordre de SE a NO. 
L'encavalcament més oriental és el 
que esta localitzat al SE del Puig Fumat 
(Fig.2). Presenta una traCia NE-SO i, com 
es pot veure a la Fig.4, té una geometria 
Ifstrica ja que es passa d'un tram basal 
amb un angle d'inclinació aproximat de 
32°, a un angle de 61 ° al tram frontal. La 
lamina encavalcant presenta dues rampes 
laterals, les quals han estat interpretades 
com a tals a partir de les dades 
cartografiques, ja que no s'han trobat 
dades microestructurals que indiquin el 
moviment lateral. De fet podien ser 
interpretades com encavalcaments ~(fora 
de seqüencia» pero degut a la uniformitat 
en la traCia de I'encavalcament general (la 
part frontal és quasi bé una Ifnia recta, 
d'orientació NE-SO), s'han interpretats 
com rampes laterals. 
El següent encavalcament a 
88 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
Veure planol adjunt 
Fig. 2.- Mapa geológic de la penfnsula de Formentor. A-A' iN-A", sectors del ta" geológic de la Fig.3. R, 
Triasic superior (facies retiana); L, Liasic; N1, Fm. Calcarenites de St. Elm -Aquitania-Burdigalia inferior-
; N2, Fm. Turbidites de Banayalbufar -Burdigalia superior-Langia- ; Q, Quaternari. 
Ge%gica/ map ofthe Formentor Peninsu/a. A-A' andA '-A ~ sectors ofthe cross-section of Fig.3. R, Upper 
Triassic (Rhaetian facies); L, Liasic; N1, Fm. Ca/carenites of St. E/m -Aquitanian-Lower Burdiga/ian-; N2, 
Fm. Turbidites of Banya/bufar -Upper Burdigalian-Langhian-; O, Ouaternary. 
ji 
A' 
~ 
NO-SE 
,;. 
I 
I 
Cala Figuera ;"~ . ~i:" 
- ----.. ~ ... .,..,..:-.~ í L ·······:::·N····~ L ':.: ............. , 
. ~ '--".:..;.:.::::::/ ) 
........ - / 
------------R R 
1 KM 
__ ~=~_~===l' 
V:H 
l----- -N " N L R----·-~"-'_2~/L· ~"'~ L R -'-~---~\" 
~~ ~ ~ 
A 
NM . 
Fig. 3. Tall geologic A-A'-A" a través de la penfnsulade Formentor,lasituació geografica del qual es troba a la Fig.2. Tk, Triasic superior (facies 
Keuper); R, Triasic superior (facies retiana); L, Liasic; N, Miocé inferior-mig; nm=nivell de la mar. 
Cross-section A-A '-A " through the Formentor peninsula, the situation ofwhich is located in Figure 2. Tk, Upper Triassic (Keuper facies); R, 
Upper Triassic (Raethian facies); L, Liassic; N, Lower-Middle Miocene; nm= sea level. 
90 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
El Fuma! 
NO -SE ~ 
Fig. 4. Estructura geológica de El Fumat i el Puig Garbali6. Trama: Triasic superior (ReM). Blanc: 
calcaries liasiques. Puntejat: Miocé inferior-mig. La barra d'escalaequival a, aproximadament, 200 metres. 
Geological structure 01 El Fumat and Puig Garballó. Dashed: Upper Triassic (Raethian). White: Liassic 
Iimestones. Stippled: Lower-Middle Miocene. Scale bar is roughly 200 meters. 
descriure és el que la tracta del qual passa 
per I'entrada del túnel de Formentor. Les 
dades microestructurals (Fig.5) indiquen 
un sentit de transport deis materials cap al 
NO: el clivatge cabussa cap al SE (130) 
amb un angle que osciLla entre 26° i 47°, 
els plans de cissalla s6n subhoritzontals i 
ondulats i les estries que contenen indi-
quen un sentit de desplactament del bloc 
superior cap al NO. Pomar et al. (1983) 
noten un moviment dextre tarda en 
aquest encavalcament, aixf com el que 
passa per Cala Sant Vicenct. 
La tercera lamina encavalcant és 
molt prima i situa calcaries liasiques, en 
posici6 vertical o capgirada, sobre 
margues i arenisques miocenes. 
El següent encavalcament és el que 
passa pel mirador de Formentor on es pot 
observar com les dolomies i margues de 
facies Retiana es disposen per sobre de 
les calcaries massives liasiques. La trac;a 
d'aquest encavalcament esta orientada 
NE-SO, a I'igual que la majoria, i es pot 
seguir amb facilitat fins al Cap de 
Catalunya. 
La lamina encavalcant de la Penya 
del Migdia practicament només mostra en 
aflorament les calcaries del Lias, encara 
que en profunditat hi s6n presents les 
dolomies i margues Triasiques. Aquest 
encavalcament ha estat afectat en 
posterioritat per falles normals, i per tant, 
la seva tracta sofreix certes interrupcions 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 91 
Flg. 5. Detall del clivatge i plans de cissalla relacionats amb I'encavalcament a I'entrada del túnel de 
Formentor. 
Detail o, the cleavage and the shear planes related with the Formentor tunnel thrust. 
quan s'observa a la cartografia. 
L'encavalcament de Cala Bóquer 
presenta unes caracterfstiques especials. 
Tal com es mostra a les Figs. 6 i 7, 
s'observa una relació anormal entre les 
dolomies triasiques i les calcaries 
liasiques just al costat del predi de 
Bóquer: les calcaries, d'aspecte massiu i 
subhoritzontals estan situades sobre les 
dolo mies les quals presenten un angle de 
cabussament fort (70°-80°). A més a més, 
a n'aquesta area els materials del Triasic, 
del Liasic i del Mioce estan plegats en 
sinclinal, clarament observable a Cala 
Bóquer (Fig.8). Aquest sinclinal presenta 
una tra<;a paralelela a la deis 
encavalcaments i el flanc oriental esta 
capgirat i probablement aprimat. Per tant, 
consideram les dolomies fortament 
inclinades com incloses dins del flanc 
capgirat del sinclinal. El contacte tectonic 
entre aquestes dolomies i les calcaries de 
sobre té un caracter clarament sustractiu 
ja que situa materials més joves sobre 
d'altres de més antics, i per tant ha de ser 
interpretat com una falla extensional 
premiocena, ja que els materials miocens 
no estan involucrats. Al lIarg del pla de 
contacte, s'~an observat dos conjunts de 
microestructures: un clivatge cabussant 
cap al O o SO associat a estries que in-
diquen un sentit de moviment del bloc 
superior cap al ENE, és a dir, coherent 
amb una extensió; i un segon clivatge que 
cabussa cap al SE amb unes e~tries 
coherents amb els encavalcaments 
miocens. Per tant, el contacte tectonic 
descrit correspondria a una falla 
92 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 34 (1991) 
Serra del Cavall Bernat 
NO-SE 
L j 
El Morral 
f 
~ 
Talaia d'Albercutx 
~ 
• 
Fig. 6. Panoramica de la relació anómala entre el Triasic superior (facies retiana) i les calcaries Liasiq ues 
al predi de Bóquer. Trama: Triasic superior. Blanc: Lias. Puntejat: Miocé inferior-migo La barra d'escala 
equival a, aproximadament, 300 metres. 
View of the anomalous relationship in between the Upper Triassic (Raethian facies) and the Líassic 
limestones at the ''predi de Bóquer". Dashed: Upper Triassic. White: Lías. Stippled: Lower-Middle Miocene. 
Scale bar is roughly 300 meters. 
extensional premiocena, rejugada 
posteriorment com un encavalcament 
durant la compressió miocena. 
L'encavalcament de Cala Sant 
VicenQ és el més occidental deis 
estudiats; presenta un sentit de moviment 
del bloc suprior cap al NE i un component 
direccional dextre tarda (Pomar et 
aI,1983). 
Discussió i conclusions 
A partir del tall compensat (Fig.3) es 
pot calcular que l'escurQament produit per 
la formació de plecs i encavalcaments és 
del 39%. 
El nivell de desenganxament deis 
encavalcaments es trobaria a uns 600 
metres de profunditat. Aquest nivell no es 
correspon amb I'encavalcament basal de 
tota la Serra de Tramuntana sinó que tan 
sois representa a la part superior de 
I'edifici oroganic. 
Un fet destacable a la zona és 
I'absancia d'afloraments de guixos, argiles 
i material volcanic que pertanyen al 
Triasic superior (facies Keuper) i que han 
estat descrits classicament com el nivell 
de desenganxament deis mantells. 
De I'analisi de les diferents 
estructures de I'area de Formentor pot 
concluir-se que I'evolució estructural ve 
marcada per una estructuració anterior al 
Mioca (falla extensiva de Cala Bóquer i 
caracter discordant del Mioca). Durant tot 
el Mioca inferior té lIoc una compressió 
NE-SO que dóna lIoc a l'emplaQament 
deis encavalcaments i la inversió 
d'algunes falles extensives. 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 93 
O-E 
Talaia d'Alberculx 
+ 
~~-----~-
Porl de Pollen9a 
Fig. 6. Panoramica de I'estructura geológica del sector septentrional de la badia de Pollen<;:a. Trama: 
Triasic superior. Blanc: Lias. Puntejat: Miocé interior-migo La barra d'escalaequival a, aproximadament, 
400 metres. 
View o, the geological structure o, the northern part o, Pol/ensa Bay. Dashed: Upper Triassic. White: Lias. 
Stippled: Lower-Middle Miocene. Scale bar is roughly 400 meters. 
SE-NO Serra del Cavall Bernat 
~ 
Cala Bóquer 
Fig. 7. Sinclinal de turbidites miocenes a Cala Bóquer amb el tlane oriental invertit i aprimat. 
Miocene turbidites syncline at Cala Bóquer showing an inverted and thinned eastern limb. 
94 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
Agrai'ments 
AgraIm a Joan Josep Fornós i a Llufs 
Pomar, els seus comentaris i sug-
geriments, els quals han millorat el 
manuscrit. Aquest treball ha estat financ;:at 
pel projecte CICYT GE089-0426-C02. 
Bibliografia 
Alvaro, M. i Del Olmo, P. 1984. Las uni-
dades tectónicas de la Sierra Norte de 
Mallorca (Islas Baleares). Como I Con-
greso Nac. Geol.,3: 1-10. 
Alvaro,M.1987. La tectónica de 
cabalgamientos de la Sierra Norte de 
Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. 
Min., 98(5), 622-629. 
Chauve, P., Azema, J. i Fourcade, E. 
1978.- Place structurale des Baléares 
dans I'edifice Bétique. C.R. Ae. Se. 
Paris. 287; (D), 435-438. 
Fallot, P 1922. Etude Géologique de la 
Sierra de Majorque. Libr. Polytech. ch. 
Béranger, 481 pp., These. Paris. 
Jamison, W 1987. Geometric analysis of 
fold development in overthrust 
terranis. Journal of Structural Geology, 
9, (2):207-219. 
Pomar, L, Rodrfguez-Perea, A i 
Santanach, P. 1983. ROle des 
charriages, des failles verticals et des 
glissementes gravitacionnels dans la 
estructure de la Serra de Tramuntana 
de Mallorca (Baléares, Espagne). C. 
R. Acd. Sci. Paris, 297 (sér.2); 607-
612. 
Rodrfguez-Perea, A. 1984. El Mioceno de 
la Serra Nord de Mallorca. 
Estratigraffa, sedimentologfa e 
implicaciones estructurales. Tesis 
Doctoral. Univ. de Barcelona i Palma 
de Mallorca. 532 pp. 
SU ESS. 1888-1909. Das Antlitz der Erde 
(1923-1930): La Faz de la Tierra. Ver-
sión Española de Pedro de Novoy F. 
Chicharro. Imp. R. Velasco. IV tomos. 
Madrid. 


Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)

Biblioteca Digital de les Illes Balears

l 
.¡ 
Estructura geologica de la península 
de Formentor (Mallorca) 
Bernadí GELABERT, Francesc SÁBAT 
PEREA 
Antonio RODRíGUEZ-
SHNB 
® 
SOCIETAT D'HISTÓRIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Introducció 
Gelabert, B., Sabat, F. i Rodrfguez Perea A. 1991. Estructura geológica de la penfnsula 
de Formentor (Mallorca). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34: 65-94.ISSN. 0212-260X. Palma 
de Mallorca. 
L'estructura de la Penfnsula de Formentor esta composta per un sistema imbricat 
d'encavalcaments, amb un sentit principal de transport ver s el NO. L'evoluci6 estructural 
ve marcada per una estructuraci6 pr~vlaal Mioc~ inferior jaque es documenten unes falles 
extensives premiocenes rejugades com encavalcaments durant la compressi6 SE-NO 
que té lIoc al Mioce. 
Parau/es clau: Mallorca, Serra de Tramuntana, Penfnsula de Formentor, Estructura 
geológica, Encavalcament. 
GEOLOGICAL STRUCTURE OF THE FORMENTOR PENINSULA (MAJORCA). The 
geological structure of the Formentor Peninsula consists of an imbricate thrust system, with 
a main direction of transport towards the NW. The structural evolution is conditioned by a 
preMiocene structuration as documented here by the preMiocene extensional faults, which 
were inverted as thrust faults during Miocene SE-NW compression. 
Keywords: Majorca, Tramuntana Range, Formentor Peninsula, Geological structure, 
Thrust. 
Bernadf GELABERT i Francesc SABAT. Departament de Geologia Dinamica, Geoffsica i 
Paleontologia. Universitat de Barcelona. E-OB071, Barcelona. 
Antonio RODRíGUEZ-PEREA Departament de Ciencies de la Terra. Universitat de les 
/l/es Balears. E-07071, Ciutat de Mallorca. 
Recepci6 del manuscrit 23-des-91. Revisi6 acceptada, 18-mar-92 
L'objectiu d'aquest treball és 
descriure en detall I'estructura geologica 
de la penfnsula de Formentor, la qual esta 
situada al extrem septentrional de la Serra 
de Tramuntana de Mallorca (Fig. 1). 
el qual segueix les estructures de les 
cadenes Batiques. Diferents serralades i 
conques són presents a Mallorca_ 
L'estructura global de I'illa consisteix en 
, un conjunt de horts i semigrabens 
desenvolupats durant un periode 
d'extensió tectonica el qual ha estat actiu 
des del Mioca superior. L'estructura de les 
serres de Mallorca és basicament 
compressional ja que estan formades per 
L'illa de Mallorca constitueix una de 
les parts emergides del promontori balear, 
86 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
PENíNSULA IBERICA 
Fig. 1. Situació geografica de la penfnsula de Formentor. 
Geographicallocation o, the Formentor peninsula. 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 87 
un sistema imbricat d'encavalcaments i 
plecs. L'edat deis encavalcaments ve do-
nada pels materials sinorogenics que 
abarquen des del Oligoce superior fins al 
Mioce mig (Langia). 
La Serra de Tramuntana esta 
aliniada de SO a NE i té una lIargaria 
d'uns 90 km i una amplada de 15 km. Pel 
fet de tenir una estructura geologica i una 
serie mesozoica semblant se la considera 
la prolongació de les zones Subbetica 
externa i Prebetica interna -Sistema Betic-
(Suess, 1888-1909; Chauve et al., 1978). 
Les diferencies estratigrafiques de 
les series mesozoiques dins de la Serra 
de Tramuntana va portar a Fallot (1922), 
definir tres grans mantells de corriment 
limitats per encavalcaments amb una 
traCia de direcció general SO-N E, 
paral.lela a I'aliniació muntanyosa. 
Aquesta divisió ha estat amb posterioritat 
lIeugerament modificada (Alvaro i Del 
Olmo, 1984; Alvaro, 1987). 
Materials 
Els materials més antics que afloren 
a la penfnsula de Formentor pertanyen al 
Triasic superior. Es tracta d'una 
alternancia de dolomies i margues 
regionalment anomenades facies retiana. 
El Jurassic només esta representat 
pel Lias i esta format per calcaries i 
dolomies massives. A I'area estudiada no 
hi són representats materials que van des 
del Jurassic mig fins al Paleogen, ambdós 
inclosos. 
El Mioce és clarament discordant so-
bre els anteriors materials esmentats i 
esta format per dues unitats (Rodrfguez-
Perea, 1984). La unitat inferior, 
anomenada Formació Calcarenites de 
Sant Elm, consisteix amb calcarenites i 
conglomerats de facies continentals, 
litarais i de plataforma, amb una edat 
Aquitania-Burdigalia inferior (Rodrfguez-
Perea, 1984). La unitat superior, 
anomenada Formació Turbidites de 
Banyalbufar, esta formada per una 
alternancia de, principalment, calcarenites 
i margues, i esta datada com Burdigalia 
superior-Langia (Rodrfguez-Perea, 1984). 
Estructura 
Tal com es mostra al mapa geologic 
(Fig.2) i al tall compensat (Fig.3), 
I'estructura de la penfnsula de Formentor 
consisteix basicament en un sistema 
imbricat d'encavalcaments al bloc inferior 
deis quals s'hi troba un sinclinal asimetric. 
El sistema imbricat presenta un sentit 
general de transport cap al NO. 
Descriurem a continuació els 
encavalcaments representats al mapa 
amb un ordre de SE a NO. 
L'encavalcament més oriental és el 
que esta localitzat al SE del Puig Fumat 
(Fig.2). Presenta una traCia NE-SO i, com 
es pot veure a la Fig.4, té una geometria 
Ifstrica ja que es passa d'un tram basal 
amb un angle d'inclinació aproximat de 
32°, a un angle de 61 ° al tram frontal. La 
lamina encavalcant presenta dues rampes 
laterals, les quals han estat interpretades 
com a tals a partir de les dades 
cartografiques, ja que no s'han trobat 
dades microestructurals que indiquin el 
moviment lateral. De fet podien ser 
interpretades com encavalcaments ~(fora 
de seqüencia» pero degut a la uniformitat 
en la traCia de I'encavalcament general (la 
part frontal és quasi bé una Ifnia recta, 
d'orientació NE-SO), s'han interpretats 
com rampes laterals. 
El següent encavalcament a 
88 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
Veure planol adjunt 
Fig. 2.- Mapa geológic de la penfnsula de Formentor. A-A' iN-A", sectors del ta" geológic de la Fig.3. R, 
Triasic superior (facies retiana); L, Liasic; N 1, Fm. Calcarenites de St. Elm -Aquitania-Burdigalia inferior-
; N2, Fm. Turbidites de Banayalbufar -Burdigalia superior-Langia- ; Q, Quaternari. 
Ge%gica/ map ofthe Formentor Peninsu/a. A-A' andA '-A·, sectors ofthe cross-section of Fig.3. R, Upper 
Triassic (Rhaetian facies); L, Liasic; N1, Fm. Ca/carenites of St. E/m -Aquitanian-Lower Burdiga/ian-; N2, 
Fm. Turbidites of Banya/bufar -Upper Burdigalian-Langhian-; O, Ouaternary. 
A' 
NO-SE 
f4 
I 
I 
1 KM 
I-_=~_~=d' 
V:H 
A 
N 
Fig, 3, Tall geologic A-A'-A" a través de la penfnsula de Formentor,lasituació geografica del qual es troba a la Fig.2. Tk, Triasic superior (facies 
Keuper); R, Triasic superior (facies retiana); L, Liasic; N, Miacé inferior-mig; nm=nivell de la mar. 
Cross-section A-A '-A " through the Formentor peninsula, the situation ofwhich is located in Figure 2. Tk, Upper Triassic (Keuper facies); R, 
Upper Triassic (Raethian facies); L, Liassic; N, Lower-Middle Miocene; nm= sea level. 
90 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
El Fuma! 
NO -SE ~ 
Fig. 4. Estructura geológica de El Fumat i el Puig Garball6. Trama: Triasic superior (ReM). Blanc: 
calcaries liasiques. Puntejat: Miocé inferior-migo La barra d'escalaequival a, aproximadament, 200 metres. 
Geological structure 01 El Fumat and Puig Garbafló. Dashed: Upper Triassic (Raethian). White: Liassio 
Iimestones. Stippled: Lower-Middle Miooene. Soale bar is roughly 200 meters. 
descriure és el que la tracta del qual passa 
per I'entrada del túnel de Formentor. Les 
dades microestructurals (Fig.5) indiquen 
un sentit de transport deis materials cap al 
NO: el clivatge cabussa cap al SE (130) 
amb un angle que osciLla entre 26° i 47°, 
els plans de cissalla s6n subhoritzontals i 
ondulats i les estries que contenen indi-
quen un sentit de desplactament del bloc 
superior cap al NO. Pomar et al. (1983) 
noten un moviment dextre tarda en 
aquest encavalcament, aixr com el que 
passa per Cala Sant Vicenct. 
La tercera lamina encavalcant és 
molt prima i situa calcaries liasiques, en 
posici6 vertical o capgirada, sobre 
margues i arenisques miocenes. 
El següent encavalcament és el que 
passa pel mirador de Formentor on es pot 
observar com les dolomies i margues de 
facies Retiana es disposen per sobre de 
les calcaries massives liasiques. La trac;a 
d'aquest encavalcament esta orientada 
NE-SO, a I'igual que la majoria, i es pot 
seguir amb facilitat fins al Cap de 
Catalunya. 
La lamina encavalcant de la Penya 
del Migdia practicament només mostra en 
aflorament les calcaries del Lías, encara 
que en profunditat hi s6n presents les 
dolomies i margues Triasiques. Aquest 
encavalcament ha estat afectat en 
posterioritat per falles normals, i per tant, 
la seva tracta sofreix certes interrupcions 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 91 
Flg. 5. Detall del clivatge i plans de cissalla relacionats amb I'encavalcament a I'entrada del túnel de 
Formentor. 
Detail o, the cleavage and the shear planes related with the Formentor tunnel thrust. 
quan s'observa a la cartografia. 
L'encavalcament de Cala Bóquer 
presenta unes caracterfstiques especials. 
Tal com es mostra a les Figs. 6 i 7, 
s'observa una relació anormal entre les 
dolomies triasiques i les calcaries 
liasiques just al costat del predi de 
Bóquer: les calcaries, d'aspecte massiu i 
subhoritzontals estan situades sobre les 
dolo mies les quals presenten un angle de 
cabussament fort (70°-80°). A més a més, 
a n'aquesta area els materials del Triasic, 
del Liasic i del Mioce estan plegats en 
sinclinal, clarament observable a Cala 
Bóquer (Fig.8). Aquest sinclinal presenta 
una tra<;a paralelela a la deis 
encavalcaments i el flanc oriental esta 
capgirat i probablement aprimat. Per tant, 
consideram les dolomies fortament 
inclinades com incloses dins del flanc 
capgirat del sinclinal. El contacte tectonic 
entre aquestes dolomies i les calcaríes de 
sobre té un caracter clarament sustractiu 
ja que situa materials més joves sobre 
d'altres de més antics, i per tant ha de ser 
interpretat com una falla extensional 
premiocena, ja que els materials miocens 
no estan involucrats. Al lIarg del pla de 
contacte, s'~an observat dos conjunts de 
microestructures: un clivatge cabussant 
cap al O o SO associat a estries que in-
diquen un sentit de moviment del bloc 
superior cap al ENE, és a dir, coherent 
amb una extensió; i un segon clivatge que 
cabussa cap al SE amb unes e~tries 
coherents amb els encavalcaments 
miocens. Per tant, el contacte tectonic 
descrit correspondria a una falla 
92 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 34 (1991) 
Serra del Cavall Bernat 
NO-SE 
L j 
El Morral 
f 
~ 
Talaia d'Albercutx 
~ 
• 
Fig. 6. Panoramica de la relació anómala entre el Triasic superior (facies retiana) i les calcaries Líasiques 
al predi de Bóquer. Trama: Triasic superior. Blanc: Lías. Puntejat: Miocé inferior-migo La barra d'escala 
equival a, aproximadament, 300 metres. 
View of the anomalous relationship in between the Upper Triassic (Raethian facies) and the Liassic 
limestones at the ''predi de Bóquer". Dashed: Upper Triassic. White: Lias. Stippled: Lower-Middle Miocene. 
Scale bar is roughly 300 meters. 
extensional premiocena, rejugada 
posteriorment com un encavalcament 
durant la compressió miocena. 
L'encavalcament de Cala Sant 
VicenQ és el més occidental deis 
estudiats; presenta un sentit de moviment 
del bloc suprior cap al NE i un component 
direccional dextre tarda (Pomar et 
aI.1983). 
Discussió i conclusions 
A partir del tall compensat (Fig.3) es 
pot calcular que l'escurQament produit per 
la formació de plecs i encavalcaments és 
del 39%. 
El nivell de desenganxament deis 
encavalcaments es trobaria a uns 600 
metres de profunditat. Aquest nivell no es 
correspon amb I'encavalcament basal de 
tota la Serra de Tramuntana sinó que tan 
sois representa a la part superior de 
I'edifici oroganic. 
Un fet destacable a la zona és 
I'absancia d'afloraments de guixos, argiles 
i material volcanic que pertanyen al 
Triasic superior (facies Keuper) i que han 
estat descrits classicament com el nivell 
de desenganxament deis mantells. 
De I'analisi de les diferents 
estructures de I'area de Formentor pot 
concluir-se que I'evolució estructural ve 
marcada per una estructuració anterior al 
Mioca (falla extensiva de Cala Bóquer i 
caracter discordant del Mioca). Durant tot 
el Mioca inferior té lIoc una compressió 
NE-SO que dóna lIoc a l'emplaQament 
deis encavalcaments i la inversió 
d'algunes falles extensives. 
B. Gelabert et al., Estructura geológica de Formentor 93 
O-E 
Talaia d'Alberculx 
+ 
Porl de Pollen9a 
Fig. 6. Panoramica de I'estructura geológica del sector septentrional de la badia de Pollen<;:a. Trama: 
Triasic superior. Blane: Lias. Puntejat: Miocé interior-migo La barra d'escalaequival a, aproximadament, 
400 metres. 
View o, the geological structure o, the northern part o, Pol/ensa Bay. Dashed: Upper Triassic. White: Lias. 
Stippled: Lower-Middle Miocene. Scale bar is roughly 400 meters. 
SE-NO Serra del Cavall Bernal 
~ 
Cala Bóquer 
Fig. 7. Sinclinal de turbidites miocenes a Cala Bóquer amb el tlane oriental invertit i aprimat. 
Mioeene turbidites syncline at Cala Bóquer showing an inverted and thinned eastern limb. 
94 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 34 (1991) 
Agrai'ments 
AgraIm a Joan Josep Fornós i a Llufs 
Pomar els seus comentaris i sug-
gerime'nts, els quals han millorat el 
manuscrit. Aquest treball ha estat financ;:at 
pel projecte CICYT GE089-0426-C02. 
Bibliografia 
Alvaro, M. i Del Olmo, P. 1984. Las uni-
dades tectónicas de la Sierra Norte de 
Mallorca (Islas Baleares). Como I Con-
greso Nac. Geol.,3: 1-10. 
Alvaro,M.1987. La tectónica de 
cabalgamientos de la Sierra Norte de 
Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. 
Min., 98(5), 622-629. 
Chauve, P., Azema, J. i Fourcade, E. 
1978.- Place structurale des Baléares 
dans I'edifice Bétique. C.R. Ac. SC. 
Paris. 287; (D), 435-438. 
Fallot, P 1922. Etude Géologique de la 
Sierra de Majorque. Libr. Polytech. ch. 
Béranger, 481 pp., These. Paris. 
Jamison, W 1987. Geometric analysis of 
fold development in overthrust 
terranis. Journal of Structural Geology, 
9, (2):207-219. 
Pomar, L, Rodrfguez-Perea, A i 
Santanach, P. 1983. ROle des 
charriages, des failles verticals et des 
glissementes gravitacionnels dans la 
estructure de la Serra de Tramuntana 
de Mallorca (Baléares, Espagne). C. 
R. Acd. Sci. Paris, 297 (sér.2); 607-
612. 
Rodrfguez-Perea, A. 1984. El Mioceno de 
la Serra Nord de Mallorca. 
Estratigraffa, sedimentologfa e 
implicaciones estructurales. Tesis 
Doctoral. Univ. de Barcelona i Palma 
de Mallorca. 532 pp. 
SU ESS. 1888-1909. Das Antlitz der Erde 
(1923-1930): La Faz de la Tierra. Ver-
sión Española de Pedro de Novoy F. 
Chicharro. Imp. R. Velasco. IV tomos. 
Madrid. 


Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears