Cuerda Barceló, Juan

Gràcia, Francisco

Vicens, Damià

Biblioteca Digital de les Illes Balears

El Quaternari marí del Torrent Fondo 
(Formentera, IIles Pitiüses) 
Damia VICENS, Francisco GRACIA i Juan CUERDA 
SHNB 
@ 
SOCIETAT O'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Vicens, D., Gracia F.,i Cuerda J., 1992. El Quaternari marfdel TorrentFondo (Formentera, 
IIles Pitiüses). Bo". SOCo HIst. Nat. Balears, 35: 61-66. /SSN 0212-260X. Palma de Mallorca. 
S'estudia la paleontologia I estratlgrafiadeljacimentdel Pleistoce superior marf del Torrent 
Fondo a 1'lIIa de Formentera (1Iles Pitiüses). 
De la fauna lossll recoHectada, cinc especies del phyllum Mol/usca i una de la Classe 
Echlnoldea, alxf com també Iragments d'algues coral'lines són noves cites peral Quaternari 
de les lIIes Pltlüses. 
Parau/es elau: Quaternarl, sedlments marlns, Mol/usca, Formentera. 
THE MARINE QUATERNARY OF THE TORRENT FONDO (Formentera, Pityusic 
Islands). The paleontology and stratlgraphy 01 the upper Pleistocene deposits 01 the 
"Torrent Fondo' on the Island 01 Formentera(Pityusic Is.) are analysed. 
Among the lossil launa collected, live species 01 MOllusca and one 01 Echinoidea, as well 
as Iragments 01 coral algae are new records lor the Pityusic Quaternary. 
Keywords: Quaternary, marine sedlments, Mol/usca, Formentera. 
EL CUATERNARIO MARINO DEL TORRENT FONDO (Formentera, IlIes Pitiüses). Se 
estudia la paleontologfa y estratigraffa del yacimiento del Pleistoceno Superior marino del 
Torrent Fondo en la Isla de Formentera (1lIes Pitiüses). 
De la launa lósil recolectada, cinco especies del phyllum Mol/usca y una de la Clase 
Echinoldea, asf como fragmentos de algas coralinas son citas nuevas para el Cuaternario 
de las Pitlusas. 
Palabras clave: Cuaternario, sedimentos marinos, Mollusca, Formentera. 
Damla VICENS, Francisco GRACIA I Juan CUERDA. Societat d'HistMa Natural de les 
Ba/ears. CISant Roc, 4. 07001 Palma de Mallorca. 
Recepcló del manuscrlt, 03-jul.-92. Revlsló acceptada, 08-oct-92 
62 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 35 (1992) 
Introducció 
L'llIa de Formentera és una resta de 
la "Gran Pitiüsa", que englobava també 
Eivissa a més de la resta deis illots que 
I'envolten. L'evolució postmiocena de 
I'area la va convertir a arxipelag. 
Els únics materials que actualment 
aflore n a Formentera corresponen al 
Mioce superior (Tortonia) i al Quaternari 
(Costa et al., 1985 i Rangheard, 1985). La 
quasi totalitat de I'illa esta recoberta per 
calcarenites (mares) i per crostes calca-
ries quaternaries amagant a sota les 
calcaries tortonianes. També es poden 
observar lIims vermells més o menys 
calcificats, amb codols angulosos, lIims 
arenosos i dunes (Rangheard, 1985). A 
I'illa de s'Espalmador, practicament aferra-
da a Formentera, es troba endemés el 
Mioce Inferior (Burdigalia) (Butzer i Cuer-
da, 1962). 
El litoral de Formentera ha sofert 
nombroses variacions en funció deis 
can vis del nivell marf que ha afectat de 
forma determinant la seva evolució geo-
morfologica. Damunt les calcaries del 
Tortonia se situen cordons dunars que 
abarquen una amplia extensió, encara 
que el seu maxim desenvolupament es va 
produir al primitiu istme que connectaria 
Formentera amb Eivissa. Posteriorment la 
transgresió eutirreniana desmantella part 
de les dunes. En aquest moment els 
Estanys de Formentera, serien lIacunes 
d'aigua salobre. La transgresió marina 
erosionaria a més part deis relleus 
tortonians (Sanjaume et al., 1985). 
Les illes Pitiüses han estat objecte 
de diversos estudis sobre el Quaternari 
marf. Es tracta sempre de jaciments po-
bres pel que fa a la seva riquesa faunfs-
tica, apareixent especies propies d'una 
facies litoral (Cuerda, 1975, 1984 i 1987). 
El jaciment objecte d'aquest estudi 
es troba als penya-segats tortonians, en-
tre Punta Anguila i el Cap de Barbaria, 
concretament a la desembocadura del 
Torrent Fondo, on es localitzen els depo-
sits quaternaris a ambdós marges del 
torrent, damunt una rasa d'abrasió marina 
pleistocena. 
Els jacimentsconeg uts fins ara 
(Butzer i Cuerda, 1962; Costa et al., 1985; 
Cuerda, 1975, 1984 i 1987 i Sanjaume et 
al., 1985), inclos el d'aquest treball els 
feim constar amb un aste risc al mapa que 
adjuntam (Fig. 1). 
b)\l 2H S'ESPALMADOR 
. 
Fig. 1A. Situació deis principals jaciments del 
Pleistocé mar! a Formentera: (1) Cala Boc, (2) 
Punta Gastabl, (3) Ses Salines, (4) Cala Sabina, 
(5) Cap de Barbaria, (6) Torrent Fondo, (7) Caló 
des Mort, (8) Sant Ferran i (9) Ses Roques (Cala 
d'en Baster). 
Location o, main deposits o, the marine Pleistocene 
in Formentera. 
D. Vicens, F. Gracia i J. Cuerda, Quatemari marí del Torrent Fondo 63 
Fig . 1 B . Esquema estratigrafic. 
Stratigraphic sketch. 
---+2m. 
Estratigrafía 
jaciment 
paleontología del 
L'estratigrafia del jaciment de base a 
sostre es la següent (Figs. 1 i 2) : 
a) Ca/caries de/ Tortonia 
Es tracta de calcaries compactes de 
color blanc, semblants a les deis diposits 
d'edat tortoniana d'Eivissa (Rangheard, 
1985), sobre les que se situa una rasa i 
una cova formades I'una i I'altra per I'ero-
si6 marina. La plataforma d'erosi6 es 
troba situada a 2 metres d'altitud respecte 
del nivell de la mar. 
Fig. 2. Vista general del jaciment. a) Calearies del Tortonia . b) Sediments marins del Pl eis toeé superior . 
e) Cova d'abrasió marina. 
General view 01 the deposits. a) Tortonian limestones. b) Marine sediments 01 the upper Pleistocene. e) 
Marine abrasion cave. 
64 BolI. SoCo Hist. Nat. Balears, 35 (1992) 
b) Sediments marins del Pleistocé 
superior 
Aquests sediments es troben ados-
sats al penyasegat damunt la plataforma 
d'abrasió marina, a ambdós marges, aixf 
com al lIit de la desembocadura del 
Torrent Fondo. Aixo vol dir que el cabal 
d'aigua que porta d'enC1a de la deposició 
Rhodophyceae 
* Corallinaceae indet. 
Echinoidea 
* Paracentrotus Iividus (Lamarck, 1816) 
Bivalvia 
Arca noae Linné, 1758 
Barbatia barbata (Linné, 1758) 
Spondylus gaederopus Linné, 1758 
Loripes lacteus (Linné, 1758) 
Scaphopoda 
* Dentalium vulgare Da Costa, 1778 
Gastropoda 
Patella lusitanica Gmelin, 1790 
Monodonta turbinata (Born, 1780) 
* Turboe/la cf. cornea 
Cerithium vulgatum (Bruguiere, 1794) 
Trunculariopsis trunculus (Linné, 1758) 
Thais haemastoma (Linné, 1767) 
* Ocinebrina edwardsi (Payraudeau, 1826) 
* Mitre/la scripta (Linné, 1767) 
Columbella rustica (Linné, 1767) 
* Vexillum corniculum (Linné, 1767) 
Conus mediterraneus Bruguiere, 1789 
deis sediments no ha estat lo suficient-
ment fort com per erosionar aquests 
nivells. 
Els sediments marins esta n formats 
per codols (alguns amb diametre superior 
als 40 cm) molt arrodonits, amb llimsi 
fauna marina. La fauna recollida, ordena-
da per grups, es pot observar a la taula 1, 
1 frag. 
3 pues R 
2 frag... R I 
1 frag. R I 
4 frag. R I 
1 AF MI 
1 frag. AF 
4 R SM 
1 i 4 frag. R M 
1 RAI I 
2 RF I 
1 frag. R I 
6 i 9 trago R MI 
1 RAAI I 
1 RAI IC 
4 i 2 frag. RAI M 
1 RAAI MI 
'1' 4 i 1 frag. RAI I 
Taula 1. Llistat d'especies del jaciment. On feim referencia al nombre d'exemplars (sencers o fragments), 
al tipus de fons (R: roca i pedres, A: arena, F: fang, P: Posidonia i Al: algues) i a la batimetria de I'especie 
(S: supralitoral, M: mesolitoral, 1: infralitoral i C: circalitoral). 
Species list for the deposits, detailing number of specimens (whole in fragments), type of bottom (R: rock 
and stones, A: sand, F: mud, P: Posidonia, and Al: algae) and bathymetry of the species (S: supralittoral, 
m: mesolittoral, 1: infralittoral and C: circumlittoral). 
D. Vicens, F. Gracia i J. Cuerda, Quaternari marí del Torrent Fondo 65 
on endemés del nom de I'especie 
s'indiquen el nombre d'exemplars, el tipus 
de fons i la batimetria de I'especie. 
La bibliografia consultada per 
assignar el tipus de fons i la batimetria de 
les especies ha estat la segOent: Cuerda 
(1987), D'Angelo i Gargiullo (1978), Nord-
sieck (1969 i 1972), Riedl (1986) iRos 
(1985). Indicam mitjanQant un aste risc les 
especies que són noves cites per al 
Quaternari de les illes PitiOses (Taula 1). 
L'altura en que es troben els 
sediments, aixf com les caracterfstiques 
del diposit fa que el situem al Pleistoce 
superior. L'absencia d'especies caracte-
rfstiques ens fa diffcil concretar si es 
tracta de l'Eutirrenia o del Neotirrenia, per 
la qual cosa únicament hi feim referencia 
com pertanyents al Pleistoce superior. 
Quant a la significació ecologica de 
la fauna recollida, hi ha una predominanQa 
clara d'especies litorals, que pertanyen a 
les franges meso litoral i infralitoral 
principalment. 
La majoria d'especies trobades son 
propies d'un tipus de fons rocós o rocós 
amb presencia d'algues. 
Conclusions 
Es tracta d'un deis jaciments més 
rics en fauna marina del Pleistoce supe-
rior de les PitiOses, donada la pobresa 
faunfstica que solen tenir els jaciments de 
I'arxipelag. 
Es citen una serie d'especies que 
són noves per al Quaternari de les iIIes 
PitiOses. 
La facies del jaciment és propia d'un 
ambient litoral i rocós. 
Situam cronologicament aquest 
jaciment com pertanyent al Pleistoce su-
perior, no podent concretar exactament si 
es tracta de l'Eutirrenia o del Neotirrenia. 
Agraiments 
Volem agrair la coHaboració d'en 
Guillem Vicens pel seu ajut en les sortides 
de camp i recollida de mostres, aixf com 
a en Gregori Puigserver per la revisió del 
text en catala. 
Bibliografia 
Butzer, K.w. i Cuerda, J. 1962. Nuevos 
yacimientos marinos cuaternarios de 
las Baleares. Notas y comunicacio-
nes del Instituto Geológico y Minero 
de España, 67: 25-70. 
Costa, M., Cuerda, J. i Rosselló, V.M. 
1985. Formentera i els Estanys. Pa-
norama geoecologic des del Quater-
nari. Cuadernos de geografia. (Dep. 
Geog. Universidad Valencia), 37: 75-
96. 
Cuerda, J. 1975. Los tiempos Cuater-
narios en Baleares Inst. Est. Balo, 
304 pp. Palma de Mallorca. 
Cuerda, J. 1984. A contribution to the 
knowledge of Pleistocene coastal 
protiles in the Pityusic Islands. Mono-
graphi8e Biologicae, 52: 105-118. 
Cuerda, J. 1987. Moluscos marinos y sa-
lobres del Pleistoceno Balear. Caja 
de Baleares "Sa Nostra". 420 pp. 
Palma de Mallorca. 
D'Angelo, G. i Gargiullo, S. 1978. Guida 
al/e Conchiglie Mediterranée. Fabri 
ed. 224 pp. Milán. 
Nordsieck, F. 1969. Die europaischen 
Meeresmuscheln. Vom Eismeer bis 
Kapverden, Mittelmeer und Schwar-
zes Meer Gustav Fischer. 256 pp. 
Stuttgart. 
Nordsieck, F. 1972. Die europaischen 
Meeresschnecken (Opistobranchia 
mit Pyramidellidae, Rissoacea). Vom 
66 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 35 (1992) 
Eismeer bis Kapverden, Mittelmeer 
und Scharzes Meer. Gustav Fischer. 
327 pp. Stuttgart. 
Rangheard, Y. 1985. La historia geologica 
d'Eivissa i Formentera. Estudis 
Balearics, 16: 13-64. Palma de Ma-
llorca 
Rield, R. 1986. Fauna y Flora del Mar 
Mediterráneo. Ed. Omega 858 pp. 
Barcelona. 
Ros, J. 1985. Distribución batimétrica, 
abundancia y diversidad de las po-
blaciones de moluscos bentónicos 
del litoral catalán. Misc. Zool., 9: 109-
126. Barcelona 
Sanjaume, E., Fumanal, MP. i Pérez, A. 
1985. El litoral pleistoceno de 
Formentera. Actas de la reunión del 
Cuaternario Ibérico, 119-134. Lisboa. 


El Quaternari marí del Torrent Fondo (Formentera, Illes Pitiüses)

Vicens, D.

Gràcia, F.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Quaternari marí del Torrent Fondo 
(Formentera, IIles Pitiüses) 
Damia VICENS, Francisco GRACIA i Juan CUERDA 
SHNB 
@ 
SOCIETAT O'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
Vicens, D., Gracia F.,i Cuerda J., 1992. El Quaternari marfdel TorrentFondo (Formentera, 
IIles Pitiüses). Bo". SOCo HIst. Nat. Balears, 35: 61-66. /SSN 0212-260X. Palma de Mallorca. 
S'estudia la paleontologia I estratlgrafiadeljacimentdel Pleistoce superior marf del Torrent 
Fondo a 1'lIIa de Formentera (1Iles Pitiüses). 
De la launa lossll recoHectada, cinc especies del phyllum Mol/usca i una de la Classe 
Echlnoldea, alxf com també Iragments d'algues coral'lines són noves cites peral Quaternari 
de les lIIes Pltlüses. 
Parau/es elau: Quaternarl, sedlments marlns, Mol/usca, Formentera. 
THE MARINE QUATERNARY OF THE TORRENT FONDO (Formentera, Pityusic 
Islands). The paleontology and stratlgraphy 01 the upper Pleistocene deposits 01 the 
"Torrent Fondo' on the Island 01 Formentera(Pityusic Is.) are analysed. 
Among the lossil launa collected, live species 01 MOllusca and one 01 Echinoidea, as well 
as Iragments 01 coral algae are new records lor the Pityusic Quaternary. 
Keywords: Quaternary, marine sedlments, Mol/usca, Formentera. 
EL CUATERNARIO MARINO DEL TORRENT FONDO (Formentera, IlIes Pitiüses). Se 
estudia la paleontologfa y estratigraffa del yacimiento del Pleistoceno Superior marino del 
Torrent Fondo en la Isla de Formentera (1lIes Pitiüses). 
De la launa lósil recolectada, cinco especies del phyllum Mol/usca y una de la Clase 
Echinoldea, asf como Iragmentos de algas coralinas son citas nuevas para el Cuaternario 
de las Pitlusas. 
Palabras clave: Cuaternario, sedimentos marinos, Mollusca, Formentera. 
Damla VICENS, Francisco GRACIA I Juan CUERDA. Societat d'HistMa Natural de les 
Ba/ears. CISant Roc, 4. 07001 Palma de Mallorca. 
Recepcló del manuscrlt, 03-jul.-92. Revlsló acceptada, 08-oct-92 
62 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 35 (1992) 
Introducció 
L'llIa de Formentera és una resta de 
la "Gran Pitiüsa", que englobava també 
Eivissa a més de la resta deis illots que 
I'envolten. L'evolució postmiocena de 
I'area la va convertir a arxipelag. 
Els únics materials que actualment 
afloren a Formentera corresponen al 
Mioce superior (Tortonia) i al Quaternari 
(Costa et a/., 1985 i Rangheard, 1985). La 
quasi totalitat de I'illa esta recoberta per 
calcarenites (mares) i per crostes calca-
ries quaternaries amagant a sota les 
calcaries tortonianes. També es poden 
observar lIims vermells més o menys 
calcificats, amb codols angulosos, lIims 
arenosos i dunes (Rangheard, 1985). A 
I'illa de s'Espalmador, practicament aferra-
da a Formentera, es troba endemés el 
Mioce Inferior (Burdigalia) (Butzer i Cuer-
da, 1962). 
El litoral de Formentera ha sofert 
nombroses variacions en funció deis 
can vis del nivell marf que ha afectat de 
forma determinant la seva evolució geo-
morfologica. Damunt les calcaries del 
Tortonia se situen cordons dunars que 
abarquen una amplia extensió, encara 
que el seu maxim desenvolupament es va 
produir al primitiu istme que connectaria 
Formentera amb Eivissa. Posteriorment la 
transgresió eutirreniana desmantella part 
de les dunes. En aquest moment els 
Estanys de Formentera, serien lIacunes 
d'aigua salobre. La transgresió marina 
erosionaria a més part deis relleus 
tortonians (Sanjaume et a/., 1985). 
Les illes Pitiüses han estat objecte 
de diversos estudis sobre el Quaternari 
marf. Es tracta sempre de jaciments po-
bres pel que fa a la seva riquesa faunfs-
tica, apareixent especies propies d'una 
facies litoral (Cuerda, 1975, 1984 i 1987). 
El jaciment objecte d'aquest estudi 
es troba als penya-segats tortonians, en-
tre Punta Anguila i el Cap de Barbaria, 
concretament a la desembocadura del 
Torrent Fondo, on es localitzen els depo-
sits quaternaris a ambdós marges del 
torrent, damunt una rasa d'abrasió marina 
pleistocena. 
Els jacimentsconeguts fins ara 
(Butzer i Cuerda, 1962; Costa et al., 1985; 
Cuerda, 1975, 1984 i 1987 i Sanjaume et 
a/., 1985), inclos el d'aquest treball els 
feim constar amb un aste risc al mapa que 
adjuntam (Fig. 1). 
b)\l 2H S'ESPALMADOR 
. 
Fig. 1A. Situació deis principals jaciments del 
Pleistocé mar! a Formentera: (1) Cala Boc, (2) 
Punta Gastabl, (3) Ses Salines, (4) Cala Sabina, 
(5) Cap de Barbaria, (6) Torrent Fondo, (7) Caló 
des Mort, (8) Sant Ferran i (9) Ses Roques (Cala 
d'en Baster). 
Location o, main deposits o, the marine Pleistocene 
in Formentera. 
D. Vicens, F. Gracia i J. Cuerda, Quatemari marí del Torrent Fondo 63 
Fig . 1 B . Esquema estratigrafic. 
Stratigraphie sketch. 
-- -+2m. 
Estratigrafía 
jacíment 
paleontología del 
L'estrat igrafia del jaciment de base a 
sostre es la següent (Figs. 1 i 2) : 
a) Ca/caries de/ Tortonia 
Es tracta de calcaries compactes de 
color blanc, semblants a les deis diposits 
d'edat tortoniana d'Eivissa (Rangheard, 
1985), sobre les que se situa una rasa i 
una cova formades I'una i I'altra per I'ero-
si6 marina. La pl ataforma d'erosi6 es 
troba situada a 2 metres d'alt itud respecte 
del nivell de la mar. 
Fig. 2. Vista general del jaciment. a) Caleáries del Tortoniá. b) Sediments marins del Pl eistoeé superior . 
e) Cova d'abrasió marina. 
General view 01 the deposits. a) Tortonian limestones. b) Marine sediments 01 the upper Pleistoeene. e) 
Marine abrasion cave. 
64 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 35 (1992) 
b) Sediments marins del Pleistocé 
superior 
Aquests sediments es troben ados-
sats al penyasegat damunt la plataforma 
d'abrasió marina, a ambdós marges, aixf 
com al lIit de la desembocadura del 
Torrent Fondo. Aixo vol dir que el cabal 
d'aigua que porta d'enC1a de la deposició 
Rhodophyceae 
* Corallinaceae indet. 
Echinoidea 
* Paracentrotus lividus (Lamarck, 1816) 
Bivalvia 
Arca noae Linné, 1758 
Barbatia barbata (Linné, 1758) 
Spondylus gaederopus Linné, 1758 
Loripes lacteus (Linné, 1758) 
Scaphopoda 
* Dentalium vulgare Da Costa, 1778 
Gastropoda 
Patella lusitanica Gmelin, 1790 
Monodonta turbinata (Born, 1780) 
* Turboella cf. cornea 
Cerithium vulgatum (Bruguiere, 1792) 
Trunculariopsis trunculus (Linné, 1758) 
Thais haemastoma (Linné, 1767) 
* Ocinebrina edwardsi (Payraudeau, 1826) 
* Mitrella scripta (Linné, 1767) 
Columbella rustica (Linné, 1767) 
* Vexillum corniculum (Linné, 1767) 
Conus mediterraneus Bruguiere, 1789 
deis sediments no ha estat lo suficient-
ment fort com per erosionar aquests 
nivells. 
Els sediments marins esta n formats 
per codols (alguns amb diametre superior 
als 40 cm) molt arrodonits, amb llimsi 
fauna marina. La fauna recollida, ordena-
da per grups, es pot observar a la taula 1, 
1 frag. 
3 pues R 
2 frag... R I 
1 frag. R I 
4 frag. R I 
1 AF MI 
1 frag. AF 
4 R SM 
1 i 4 frag. R M 
1 RAI I 
2 RF I 
1 frag. R I 
6 i 9 frag. R MI 
1 RAAI I 
1 RAI IC 
4 i 2 frag. RAI M 
1 RAAI MI 
'1' 4 i 1 frag. RAI I 
Taula 1. Llistat d'especies del jaciment. On feim referencia al nombre d'exemplars (sencers o fragments), 
al tipus de fons (R: roca i pedres, A: arena, F: fang, P: Posidonia i Al: algues) i a la batimetria de I'especie 
(S: supralitoral, M: mesolitoral, 1: infralitoral i C: circalitoral). 
Species list for the deposits, detailing number of specimens (whole in fragments), type of bottom (R: rock 
and stones, A: sand, F: mud, P: Posidonia, and Al: algae) and bathymetry of the species (S: supralittoral, 
m: mesolittoral, 1: infralittoral and C: circumlittoral). 
D. Vicens, F. Gracia i J. Cuerda, Quaternari marí del Torrent Fondo 65 
on endemés del nom de I'especie 
s'indiquen el nombre d'exemplars, el tipus 
de fons i la batimetria de I'especie. 
La bibliografia consultada per 
assignar el tipus de fons i la batimetria de 
les especies ha estat la segOent: Cuerda 
(1987), D'Angelo i Gargiullo (1978), Nord-
sieck (1969 i 1972), Riedl (1986) iRos 
(1985). Indicam mitjanQant un aste risc les 
especies que són noves cites per al 
Quaternari de les illes PitiOses (Taula 1). 
L'altura en que es troben els 
sediments, aixf com les caracterfstiques 
del diposit fa que el situem al Pleistoce 
superior. L'absencia d'especies caracte-
rfstiques ens fa diffcil concretar si es 
tracta de l'Eutirrenia o del Neotirrenia, per 
la qual cosa únicament hi feim referencia 
com pertanyents al Pleistoce superior. 
Quant a la significació ecologica de 
la fauna recollida, hi ha una predominanQa 
clara d'especies litorals, que pertanyen a 
les franges meso litoral i infralitoral 
principalment. 
La majoria d'especies trobades son 
propies d'un tipus de fons rocós o rocós 
amb presencia d'algues. 
Conclusions 
Es tracta d'un deis jaciments més 
rics en fauna marina del Pleistoce supe-
rior de les PitiOses, donada la pobresa 
faunfstica que solen tenir els jaciments de 
I'arxipelag. 
Es citen una serie d'especies que 
són noves per al Quaternari de les iIIes 
PitiOses. 
La facies del jaciment és propia d'un 
ambient litoral i rocós. 
Situam cronologicament aquest 
jaciment com pertanyent al Pleistoce su-
perior, no podent concretar exactament si 
es tracta de l'Eutirrenia o del Neotirrenia. 
Agraiments 
Volem agrair la coHaboració d'en 
Guillem Vicens pel seu ajut en les sortides 
de camp i recollida de mostres, aixf com 
a en Gregori Puigserver per la revisió del 
text en catala. 
Bibliografia 
Butzer, K.w. i Cuerda, J. 1962. Nuevos 
yacimientos marinos cuaternarios de 
las Baleares. Notas y comunicacio-
nes del Instituto Geológico y Minero 
de España, 67: 25-70. 
Costa, M., Cuerda, J. i Rosselló, V.M. 
1985. Formentera i els Estanys. Pa-
norama geoecologic des del Quater-
nari. Cuadernos de geografia. (Dep. 
Geog. Universidad Valencia), 37: 75-
96. 
Cuerda, J. 1975. Los tiempos Cuater-
narios en Baleares Inst. Est. Bal., 
304 pp. Palma de Mallorca. 
Cuerda, J. 1984. A contribution to the 
knowledge of Pleistocene coastal 
protiles in the Pityusic Islands. Mono-
graphi8e Biologicae, 52: 105-118. 
Cuerda, J. 1987. Moluscos marinos y sa-
lobres del Pleistoceno Balear. Caja 
de Baleares "Sa Nostra". 420 pp. 
Palma de Mallorca. 
D'Angelo, G. i Gargiullo, S. 1978. Guida 
al/e Conchiglie Mediterranée. Fabri 
ed. 224 pp. Milán. 
Nordsieck, F. 1969. Die europaischen 
Meeresmuscheln. Vom Eismeer bis 
Kapverden, Mittelmeer und Schwar-
zes Meer Gustav Fischer. 256 pp. 
Stuttgart. 
Nordsieck, F. 1972. Die europaischen 
Meeresschnecken (Opistobranchia 
mit Pyramidellidae, Rissoacea). Vom 
66 BoII. Soco Hist. Nat. Balears, 35 (1992) 
Eismeer bis Kapverden, Mittelmeer 
und Scharzes Meer. Gustav Fischer. 
327 pp. Stuttgart. 
Rangheard, Y. 1985. La historia geologica 
d'Eivissa i Formentera. Estudis 
Balearics, 16: 13-64. Palma de Ma-
llorca 
Rield, R. 1986. Fauna y Flora del Mar 
Mediterráneo. Ed. Omega 858 pp. 
Barcelona. 
Ros, J. 1985. Distribución batimétrica, 
abundancia y diversidad de las po-
blaciones de moluscos bentónicos 
del litoral catalán. Misc. Zool., 9: 109-
126. Barcelona 
Sanjaume, E., Fumanal, MP. i Pérez, A. 
1985. El litoral pleistoceno de 
Formentera. Actas de la reunión del 
Cuaternario Ibérico, 119-134. Lisboa. 


El Quaternari marí del Torrent Fondo (Formentera, Illes Pitiüses)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert