Fiol, Lluís A.

Font, M.A.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Bol!. SOCo Hist. Nat. Balears, 28 (1984): 47-58. Palma de Mallorca. 
LÍQUENS EPÍFITS DE Quercus ilex 
A L'ILLA DE MALLORCA (11) 
M. A. FONT LL. A. FIOU1) 
PARAULES CLAU: Líquens, epífits, Quercus ilex, Mallorca. 
RESUM. Amb aquest treball prosseguim el cataleg de líquens epífits de Quercus ilex de 
l'iHa de Mallorca, presentant, procedents de catorze localitats, 27 especies de les quals 7 són 
noves per a les Illes Balears i Pitiüses (Leptogium brebissonii, L. lichenoides, Maronea cons-
tans, Opegrapha celtidicola, Parmelia soredians, Pyrenula nitidella varo chlorospila, i Usnea 
hirta) i 3 per a Mallorca. 
RESUMEN. En este trabajo proseguimos el catálogo de líquenes epífitos de Quercus ilex 
de la isla de Mallorca, presentando 27 especies, procedentes de catorce localidades, de las 
cuales 7 son nuevas para las Islas Baleares (Leptogium brebissonii, L. lichenoides, Maronea 
constants, Opegrapha celtidicola, Parmelia soredians, Pyrenula nitidella varo chlorospila y Us-
nea hirta) y 3 para Mallorca. 
SUMMARY. EPIPHYTIC LICHENS OF Quercus ilex FROM MAJORCA (11). In this work we conti-
nue the catalogue of epiphytic Quercus ilex lichens of the Island of Majorca, presenting 27 
species, collected in fourteen places, 7 of wich are new for the Balearic Islands (Leptogium 
brebissonii, L. lichenoides, Maronea constans, Opegrapha celtidicola, Parmelia soredians, 
Pyrenula nitidella varo chlorospila and Usnea hirta) and 3 are new for Majorca. 
CATALEG FLORÍSnc. 
A la figura 1 s'indica la situació geogratica de les localitats visitades i a la 
taula 1 les seves característiques més notables. Per a cada especie assenyalam: 
localitat, orientació i líquens acompanyats, i per a uns quants deIs taxons cata-
logats incloem una breu descripció. 
(l)Laboratori de Botimica. Facultat de Ciencies. Universitat de les Illes Balears. 
48 M.A. FONT - LL.A. FrOL 
Testimonis de les especies esmentades es conserven a l'herbari del Labora-
tori de Botfmica de la Facultat de Ciencies de Palma de Mallorca. 
Arthonia melanophfhalma Duf. 
Son VerÍ i Ses Palsses. A les dues localitats junt amb Opegrapha atra i Diri-
na ceratoniae. A un altra mostra de Son VerÍ acompanyada de Lecanactis patella-
rioides, Buellia canescens, Dirina ceratoniae i un fong del genere Histeridium. 
TaHus blanc, ben delimitat, K+ groc i algues Trentepohlia. Té les fructifi-
cacions disperses per tot el tal·lus, amb aparenc,:a de taquetes negres i sense 
marge de cap casta. Teci i hipoteci foscos, epiteci negreo Espores hialines, 3 
septes i amb les ceHules desiguals, 15-17-20 x 3,5-7,5 flm. 
Nova cita per a Mallorca. Anteriorment citada a Eivissa (KLEMENT, 1965) i 
a Cabrera (LUMONA, 1976). 
Caloplaca ferruginea (Huds.) Th. Fr. 
Binifaldó, Castell de Bellver i Serra d' AIHtbia, en aquest darrer .lloc junt 
amb Schismatomma graphidioides. 
Citada a Eivissa (KLEMENT, 1965) i a Mallorca (HANSEN & S0CHTING, 1970). 
Lecanora dispersa (Pers.) Sommerf. 
Castell de Bellver, Coma de N' Arbona, Coma Freda i Es Castellot. Fre-
qüentment acompanyada de Lecanora chlarotera, Lecidella elaeochroma i Ra-
malina canariensis. 
TaHus redult, gris blanquinós, K-, Cl-, P-. Apotecis no prulnosos, amb 
disc bru cIar, teci i hipoteci incolors. Espores per 8, 5-8-12 x 5-7 flm. 
Coneguda, saxÍcola, d'Eivissa (KLEMENT, 1965) i de Mallorca (FroL, 1984). 
Lecanora sienae B. de Lesd. 
Torrent de Coa Negra i Castell de Bellver, especialment abundant en el 
tronc i amb orientació SE i S respectivament. A les dues localitats acompanya-
da d'Opegrapha atra i Lecidella elaeochroma. 
Citada a Cabrera (LUMONA, 1976) i Mallorca (FroL, 1984). 
Leptogium brebissonii Mont. 
Torrent de Coa Negra, a la banda N de la base del tronc i acompanyada 
de Leptogium lichenoides i de la molsa Rhynchostegiella teneila. 
LíQUENS EPíFITS Quercus ílex 49 
Fig. 1.- Situació de les localitats citadas a la taula lo 
LOCALITAT UTM AL T. TIPUS OE VEGETACIO 
lo B;n;faldó (Escorca) DE9308 750 Alz;nar 
2. Castell de Bellver (C;utat de Mallorca) DD6779 70 Alz;nes a'; 11 ades 
3. Coma de N'Arbona (Escorca) DE8005 700 Alz;nar 
4. Coma Freda (Selva) DE8906 700 Alz;nar 
5. Comuna de Bunyola (Bunyola) DD7796 720 Alz;nar 
6. Es Castellot (Escorca) DE8506 740 Alz;nar 
7. Font de S'Abeurada (Valldemossa) DD6995 620 Alz;nar 
8. Mola de Plan;c; (Esporles) DD5991 700 Alz;nar 
9. Pu;g de Randa (Alga;da) DD9375 450 Alz;nar degradat 
10. Serra d'Alfab;a (Bunyola) DD7699 1050 Alz;nar degradat 
11. Ses Pa"ises (Arta) ED3093 160 Alz;nar degradat 
12. Son Caulelles (Marratxí) DD8086 80 Alz;nar degradat 
13. Son Verí (Marratxí) DD7786 100 Alz;nes a"ill ades 
14. Torrent de Coa Negra (Orient) DD7998 470 Alz;nar 
Taula 1.- Localitats visitades i característiques més notables. 
50 M.A. FONT - LL.A. FIOL 
Tal·lus gris, polpós en estat hidratat i amb lobuls de 0,5 a 1,5 mm d'am-
pIada. Cara inferior grisa, amb taques de color terrós-groc. Apotecaris concaus 
o plans i de color ferruginós, .de fins a 1 mm de diametre. Espores hialines i 
murals, 25-30-37 x 10-12-15 [,tm. 
No citat a les Illes Balears i Pitiüses. 
Leptogium lichenoides (L.) Zahlbr. 
Torrent de Coa Negra, junt amb Leptogium brebissonii. 
Tal·lus en forma de roseta, de color gris i amb aspecte de Physcia. Lobuls 
lleugerament reticulats i d'aparen¡;a papiracia, mesurant fins a 2 mm d'ampla-
ria. Marge deIs lobuls ciliat. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
Lobaria pulmonaria (L.) Hoffm. 
Mola de Planici i Binifaldó. Sempre a la part baixa del tronc i orientada al 
N. 
Maronea constans (Nyl.) Hepp 
Torrent de Coa Negra, damunt branques primes a mitja altura i amb 
orientació SE. Junt amb Ramalina subfarinacea. 
TaHus petit, de 10 mm com a maxim, granulós-fissurat, gris blanquinós 
K- i Cl-, amb un hipotal'lus negre molt poc visible. Apotecis negres lecanorins 
amb ascs multiesporats, epiteci terrós obscur. Espores simples oamb un septe, 
5-6 x 2-3.5 [,tm. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
Opegrapha celtidicola Jatta (figura 2a) 
Son Verí, Son Caulelles, Ses PaIses i Castell de Bellver. És freqüent tro-
bar-la devora d'Opegrapha atra i Lecanactis patellarioides. A Son Verí també 
acompanyada de Pertusaria leucostoma. Indiferent a l'orientació, creix sobretot 
entre les rugositats de l'escor¡;a, igual que Opegrapha atra. 
TaHus blanc, ben delimitat, no lobulat ni amb línia hipotal·lina. LireHes 
pruInoses i amb el parateci obert a la base. teci bru dar, 1+ blau , parateci 
negre-vermellós. Espores incolores amb 3 septes, 12,5-15-17,5 x 3-5 [,tm. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
LÍQUENS EPÍFITS Quercus ílex 51 
Parmelia caperata (L.) Ach. 
Binifaldó, Torrent de Coa Negra, Son Verí, Son Caulelles i Ses Pai'sses. 
Normalment orientada al N o NO i associada a Parmelia exasperata, a Ses 
Pai'sses també amb Parmelia perlata. A Binifaldó junt amb la molsa Hypnum 
cupressiforme. 
Parmelia perlata (Huds.) Ach. (figura 2b) 
Torrent de Coa Negra, Mola de Planici, Es Castellot i Ses Pai'ses. Sempre 
orientada al N o NE. A la Mola de Planici acompanyada d' Evernia prunastri, 
Usnea articulata ssp. mediterranea i Usnea hirta. En el torrent de Coa Negra i 
Es Castellot amb l'hepatica Frullania dilatata. A Ses Pai'sses devora de Parme-
lia cape rata. 
Nova cita per a Mallorca. Abans citada a Menorca (RODRIGUEZ FEMENÍAs, 
1904). 
Parmelia soredians Nyl. 
Son Verí, ai'llada i a la part N del tronco Exemplar de taHus verd-gris, 
blanquinós a les zones d'aflorament de la meduHa. Cortex K+ vermell, medu-
Ha Cl+ gro e i soralis p+ carabassa. Esteril. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
Parmelia subaurifera Nyl. 
Puig de Randa, amada i orientada al SE. 
Ja citada anteriorment a Mallorca per T0NSBERG (1980). 
Parmelia tiliacea (Hoff~.) Ach. 
Son Verí, Son Caulelles i Binifaldó, sempre amb orientació N o a llocs 
ombrejats. Són acompanyants freqüents: Lecanora atra, Parmelia carporrhizans 
i Parmelia exasperata. 
Coneguda anteriorment de Mallorca segons BURNAT & BARBEY, (1882) i 
HEl~.MANN (1914). 
Pertusaria albescens (Huds.) Choisy et Werner 
Torrent de Coa Negra, Binifaldó i Coma Freda. Sovint a les bandes 
menys il·luminades del tronco Forma amplis tal·lus, generalment ai'llats. A Bi-
nifaldó amb Pertusaria pertusa com acompanyant. 
Citada anteriorment a Mallorca per HANSEN & S0CHTING, (1970). 
52 M.A. FONT - LL.A. FIOL 
a) Opegrapha celtidicola Jatta 
b) Parmelia perlata (Huds.) Ach. 
Fig.2. 
LíQUENS EPíFITS Quercus í/ex 53 
Pertusaria amara (Ach.) Ny1. (figura 3a) 
Castell de Bellver i Mola de Planici. Freqüent a la banda N del tronc, 
amada o associada a líquens crustacis de tal·lus redult com Opegrapha atra i 
Bacidia effusa. 
TaHus granuló s K-, Cl- i KCI+ rosa fuga<;, amb soralis ben limitats p+ 
vermell. 
Trobada a Mallorca damunt roca d'origen voldmic (M. Mus, comunicació 
personal). 
Physcia aipolia (Ehrh. ex Humb.) Fürnrohr 
Serra d'Alfflbia i Coma Freda, orientada al N. 
Abans citada a Mallorca per HANSEN & S0CHTINd (1970). 
Physcia stellaris (L.) Ny 1. 
Coma de n' Arbona a una branca prima, acompanyada de Lecanora chla-
rotera. 
TaHus ben visible, cortex K+ groc i medul-la K-. Cara inferior blanca, 
epiteci terrós clar, hipoteci incolor. Espores fosques amb 1 septe, 15-17-21 x 
7,5-10-12 [-lm. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
Pyrenula nitidella (Flk. in Schaer.) var. chlorospila (Nyl.) Degel. (figura 3b) 
Ses Palsses, a les parts del tronc amb orientació N i devora de Dirina 
ceratoniae, Opegrapha celtidicola i Lecanactis patellarioides. 
TaHus olivaci, llis ben delimitat, sovint amb línia hipotaHina de color te-
rrÓs. AIgues Trentepohlia. Peritecis negres mig enfonsats en el taHus i amb un 
diflmetre de 0,1 a 0,2 mm. Pireni sencer, himeni K+ vermell. Espores fusifor-
mes, brunes i amb 3 septes, 28-30-32,5 x 8-10-12,5 [-lm. 
Nova cita per a les Illes Balears i Pitiüses. 
Ramalina calicaris (L.) Fr. (figura 4a) 
Binifaldó i Font de S' Abeurada, damunt branques orientades al N o NO i 
sovint associada a Parmelia carporrhizans, P. exasperata, Ramalina subfarina-
cea i R. fastigiata. 
Citada abans a Mallorca per MAHEu et GILLET (1921-1922). 
54 M.A. FONT - LL.A. FIOL 
O,5cm 
a) Pertusaria amara (Ach.) Nyl. 
b) Pyrenula nitidella (Flk. in Schaer.) Müll. Arg. varo chlorospila (Nyl.) Degel. 
Fig.3. 
LÍQUENS EPÍFITS Quercus ílex 55 
Ramalina farinacea (L.) Ach. 
Coma Freda, Serra d'Alfabia, Comuna de Bunyola i Puig de Randa. 
TaHus de color gris verdós de fins 4 cm de llargaria, format per lacínies 
estretes, lleugerement reticulades a la base, pero que en algun cas arriben fins 
a 10 mm d'ampla. Amb soralis circulars o un poc ovalats, en general marginals 
pero repartits per tota la superfície a les parts més amples. MeduHa i soralis 
K- i p+ vermell viu. 
Ramalina fraxinea (L.) Ach. 
Mola de Planici, Serra d' Alfabia i Binifaldó. Damunt branques de dife-
rents diametres, més o manco ombrívoles. 
Ramalina panizzei D N. 
Coma Freda, Coma de N'Arbona i Font de S'Abeurada. Sobretot damunt 
les branques més o menys ombrívoles, junt amb Lecanora atra, L. chlarotera, 
L. dispersa, Lecidella elaeochroma i Pertusaria pertusa. 
Ramalina pusilla Le Prév. (figura 4b) 
Puig de Randa, indiferent a l'orientació i acompanyada freqüentment de 
Ramalina farinacea i Lecanactis patellarioides. 
Citada per T0NSBERG (1980) a Mallorca. 
Ramalina subfarinacea (Nyl. ex Crombie) Nyl. 
Serra d'Alfabia, Binifaldó, Torrent de Coa Negra i Puig de Randa. Abun-
dant a les branques de la copa orientades al N o NE i acompanyada de Maro-
nea constans, Parmelia carporrhizans, P. exasperata i Xanthoria parietina. 
Tal·lus de color gris verdós, bastant rígid, de fins 3 cm de llargaria, format 
per lacínies que no superen en cap cas els 3 mm d'amplaria. Amb soralis circu-
lars o allargats de fins 1 mm i sobretot marginals. Medul·la i soralis K+ groc i 
p+ vermell ataronjat. 
No citada a Mallorca. Citada saxícola a Menorca per MAHEu et GILLET 
(1921-1922) . 
Schismatomma graphidioides (Leig.) Zahlbr. 
Serra d' Alfabia, damunt la part del tronc orientada al N, junt amb Calo-
placa ferruginea. 
56 M.A. FONT - LL.A. FIOL 
-8 
al Ramalina calicaris (L.) Fr. 
b) Ramalina pusilla Le Prév. 
Fig.4. 
LíQUENS EPíFITS Quercus ílex 57 
Tal-lus blanquinós, ben desenvolupat, continu-fissurat i algues Trentepoh-
tia. Apotecis negres no prulnosos, més o menys allargats que no solen superar 
els 0,5 mm de longitud, amb un marge tal-lí blanc a vegades poc visible, epite-
ci terrós fosc i hipoteci casi negreo Espores hialines, per 8 i amb 3 septes, 28-
36-42 x 3.5-4-5 !-lm. 
Citada a Mallorca per MAHEu et GILLET (1921-1922). 
Usnea birta (L.) Wigg. 
Mola de Planici, Binifaldó i Comuna de Bunyola. A la Mola de Planici 
junt amb Usnea articulata ssp. mediterranea, a Binifaldó acompanyada de Leca-
nora chlarotera, Lecidella euphorea i Evernia prunastri. 
Tal-lus (K-, Cl-, 1-, P-) de fins 4 cm de llargaria, gris-verd, pero de color 
més fose a les ramifieaeions principals, que a la base mesuren fins a 1,2 mm de 
diametre. Fibril-les nombroses sobretot en els extrems de les branques seeun-
daries. Soralis isidífers blanquinosos presents al llarg de tot el tal-lus. Cordó 
axial blane, 1-. 
No citada abans a les Illes Balears i Pitiüses. 
AGRAIMENTS 
Als Drs. X. Llimona i A. Gómez-Bolea per l'aclariment deis problemes sistematics i a 
J. A. Rosselló per la determinació dels briOfits. 
BIBLlOGRAFIA 
BURNAT, D. & BARBEY, W., 1882.- Notes sur un voyage botanique dans les Hes Baléares, 
Geneve et Bale. 
FIOL, Ll. A., 1984.- Estudio liquénico de la habitación urbana de Palma de Mallorca. Ana-
les de Biología 1: 237-243. 
HANSEN, E. S. & S0CHTING, V., 1970.- Om Mallorcas Likener. In: Theophrastos Studierejse-. 
rapport: 110-118. PubIs. de la Kobenhavns Vniversitet. 
HERMANN, F., 1914.- Ein botanischer Ausflug nach Majorka. Verh. Bot. Ver. Prov. Bran-
denbourg, 54: 239-257. 
KLEMEIlIT, O., 1965.- Flechtenflora und Flechtenvegetation der Pithyusen. Nova Hedwigia, 
9: 435-50l. 
LLIMONA, X., 1976.- Vegetació Liquenica, in Impressions sobre la vegetació de l'illa de Ca-
brera. Treb. Inst. Cato Hist. Nat., 7: 123-137. 
MAHEu, J. et GILLET, A., 1921-1922.- Contribution a l'étude des lichens des Hes Baléares. 
Bull. Soco Bot. Fr., 68: 426-436; 516-525; 69: 41-50; 96-104; 196-205. 
RODRIGUEZ FEMENIAS, J.J., 1904.- Flórula de Menorca. Imprenta Fábregas, Mahón. 
T0NSBERG, T., 1980.- Contribution to the lichen flora of Majorca (Spain). Norweg. J. Bot. 
27: 193-198. 


Líquens epífits de Quercus ilex a l'Illa de Mallorca (II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert