Mairata Creus, Maria Jesús

Biblioteca Digital de les Illes Balears

M, JESÚS MAIRATA 
Llicenciada en Ciencies de I'Educació ICE-UIB 
lnformació i debat a la uib: 
lornada d'avaluació de 
de les universitats 
1 passat dia 5 de desem- 
bre es va realitzar a la 
sala d'actes de Son 
Lledó (campus univer- 
sitari) una Jornada d'Avaluació de la 
Qualitat de les Universitats organit- 
zada pel Vicerectorat d'ordenació 
Academica i per 1'Institut de Cien- 
cies de 1'Educació. La Jornada va ser 
un forum d'intercanvi d'informació i 
debat entorn de l'avaluació de la 
qualitat de les tres arees basiques de 
la institució universitaria: la docen- 
cia, la investigació i la gestió de re- 
- - 
cursos i serveis, i estava adreqada a 
tota la comunitat universitaria en ge- 
neral i a totes les persones interessa- 
des en l'avaluació institucional. 
La idea d'organitzar la jornada va 
sorgir ja fa bastant de temps. Haví- 
em assistit, el darrer any, a multitud 
d'iniciatives, organitzades per dife- 
rents universitats de 1'Estat espanyol, 
- .  
totes adrecades a donar a coneixer i a 
debatre el tema de l'avaluació de la 
qualitat de les universitats. A manera 
d'exemple, la Universitat Complu- 
tense de Madrid organitza, del 31  de 
gener al 3 de febrer de 1996, un 
Congrés Internacional d'Avaluació 
de la Qualitat en els Serveis Públics i 
- 
en 1'Empresa; per primera vegada 
s'organitzava a Espanya un congrés 
interdisciplinari d'avaluació de la 
qualitat. El  Congrés va ser un punt 
de trobada d'especialistes de camps 
molt diversos i va ser un mitja per a 
l'intercanvi professional entre l'em- 
presa, els seveis públics i els profes- 
sionals: administració, salut, educa- 
ció ..., de tots els camps on 
l'avaluació és una eina per millorar 
permanentment. 
També assistírem, els dies 30 i 31 
de maig de 1996, a la Universitat 
d'Alacant, a unes Jornades sobre la 
Qualitat de les Universitats que, amb 
un notable exit d'assistencia i de par- 
ticipació, tractaren del tema que ens 
ocupa. Les Jornades giraren entorn 
de les tres grans arees universitaries: 
l'ensenyament, la investigació i la 
gestió i els serveis. L'estructura d'a- 
questes Jornades fou la font d'inspi- 
ració de l'acte recentment realitzat a 
la UIB i de la mateixa manera alguns 
dels experts que alla escoltarem i dels 
quals tant aprenguérem han estat ara 
els convidats de la nostra universitat 
en un intent perque tots els inte- 
grants de la UIB puguem escoltar i 
debatre informacions tan candents i 
interessants. D e  la mateixa manera, 
el passat mes d'octubre, la Universi- 
tat del País Basc també organitza un 
congrés centrat en el mateix tema. 
Els motius que ens han portat a 
organitzar la Jornada han estat di- 
versos, d'una banda el fet que la UIB 
participa per primera vegada en una 
iniciativa d'aquest tipus -ja que du- 
rant el present curs academic la Uni- 
versitat de les Illes Balears s'ha inte- 
grat al Pla Xacional d'Avaluació- 
fa necessaria la difusió de la infor- 
mació respecte a que és el Pla i que 
implica que la UIB s'hi trobi inte- 
grada. Ja fa un temps que l'avaluació 
institucional ha comenqat a aplicar- 
se a les diferents universitats espan- 
yoles, pero a la UIB no tenim expe- 
riencia en aquest terreny, per tant, 
coneixer que és l'avaluació institu- 
de la qualitat 
de les \ Universitats 
cional, quins en són els objectius, les 
seves característiques i metodolo- 
gia ..., eren aspectes que podien ser 
tractats al llarg d'una jornada dedi- 
cada al tema. D'altra banda, la Jorna- 
da podia servir per fomentar una 
cultura d'avaluació i de potenciació 
de la qualitat i, a la vegada, també 
per crear un esperit de cooperació 
entre tots els estaments universitaris 
implicats. 
Inaugura la Jornada Llorenq Hu-  
guet, rector de la UIB. El  Rector, 
després de donar la benvinguda a 
tots els assistents, parla del perque 
d'avaluar i del que suposa l'avaluació. 
Acaba l'exposició agraint l'assisten- 
cia de tots els presents i desitjant que 
la jornada fos profitosa. 
El  tema de l'avaluació institucio- 
nal universitaria fou tractat per Se- 
bastián Rodríguez, membre del Co- 
mite Tecnic del Pla Nacional 
d'Avaluació, catedratic de Metodes 
d'Investigació i Diagnostic en Edu- 
cació de la Universitat de Barcelona i 
director del Gabinet d'Avaluació i 
Innovació Universitaria de la matei- 
xa universitat. El  professor és una 
persona molt coneguda dins el camp 
de l'avaluació universitaria i el seu 
prestigi fa que gaudeixi de molt poc 
temps lliure, ja que totes les universi- 
tats, a l'igual de la nostra, el volen 
tenir entre els convidats a l'hora de 
parlar del tema que ens ocupa. 
La sessió del matí acaba amb la 
intervenció de Pedro Apodaca, 
membre de la Unitat d'Avaluació de 
1'ICE de la Universitat del País Basc, 
que ens parla del tema de l'avaluació 
de l'ensenyament. El  senyor Apoda- 

ca és ~rofessor  de Metodes d'Inves- 
tigació i Diagnbstic en Educació 
amb el perfil d'investigació avaluati- 
va en educació superior. Té una am- 
plia experiencia en el tema objecte 
de la jornada, ja que ha estat membre 
dels comites d'avaluació de la Uni- 
versitat del País Basc tant en el pla 
experimental com en els projectes 
pilot europeus. 
La sessió de l'horabaixa la inicia 
Miguel Ángel Quintanilla, una altra 
autoritat en la materia, parlant de 
l'avaluació de la investigació. El  sen- 
yor Quintanilla és director del Pro- 
grama institucional de calidad de la 
Universitat de Salamanca i és mem- 
bre del comite tecnic del PNE;  d'al- 
tra banda és catedratic de Logica i 
Filosofia de la Ciencia. Després d'un 
breu descans iniciarem el tema de 
l'avaluació de la gestió i dels serveis 
(ponencia que podeu llegir a les pa- 
gines d'aquesta revista), el ponent 
fou Juan José Pérez, tecnic de gestió 
de la UNED. 
Per cloure la jornada escoltarem 
Santiago Cavanigas, vicerector 
d'ordenació Academica de la UIB, 
que ens parla de l'avaluació de la 
qualitat de la UIB i dels projectes de 
futur, intervenció que interessa espe- 
cialment a tots els assistents per la 
seva referencia a la nostra realitat. 
El  balan$ de la jornada és positiu; 
malgrat que el nivell d'assistencia fou 
menor del previst, totes les ponencies 
foren molt interessants i els ponents 
contestaren i aclariren els nombrosos 
dubtes i qüestions proposats pels pre- 
sents. Les causes del baix nombre 
d'assistents tenen, al meu parer, rela- 
ció amb la manca de cultura avaluati- 
va; el nostre entorn universitari té 
poc assumit el paper que en tota or- 
ganització ha de complir l'avaluació. 
En  aquest sentit, consider fonamen- 
tal que tota la comunitat universitaria 
vagi integrant la necessitat, la utilitat, 
la viabilitat i la pertinencia dels pro- 
cessos d'avaluació. 
El  principal motiu que ens fa ser 
defensors de l'avaluació universitaria 
és la convicció que aquesta pot ser un 
element motivador de la millora real 
de la universitat. Disposar d'una in- 
formació que serveixi de retroali- 
mentació o constatació sobre la pro- 
pia realitat ens donara pautes sobre 
quins aspectes s'han de millorar, 
quins són els punts forts de la insti- 
tució o el propi centre i en quin sen- 
tit s'han d'orientar les possibles solu- 
cions o mesures de miiíora. 
Les línies que vénen a continuació 
resumeixen les principals idees en- 
torn de l'avaluació de la qualitat de 
les universitats, i consider que poden 
ser d'interes per a tots els que no van 
ser presents a la Jornada i volen in- 
troduir-se en el tema. 
Durant la decada dels \mitanta, 
diferents sistemes universitaris entre 
els quals s'inclou el nostre, varen es- 
trenar un nou marc jurídic caracte- 
ritzat, entre d'altres aspectes, per 
l'autonomia de la universitat. Un ar- 
gument fonamental per a aquesta 
transformació va ser considerar l'au- 
tonomia com un instrument decisiu 
per a la consecució dels objectius de 
qualitat i progrés de l'educació supe- 
rior. 
L'autonomia de la universitat per- 
met la innovació, incrementa l'efi- 
ciencia i augmenta l'efectivitat. La 
Llei de reforma universitaria concep 
l'autonomia universitaria com un 
factor de millora del sistema, quan 
propugna que l'autonomia generara 
diversificació i que aquesta variabili- 
tat ens portara a un increment de la 
qualitat. 
El  pas d'un sistema universitari 
basat en el control i la planificació 
centralitzada a un sistema que ac- 
centua el principi d'autoregulació ha 
exigit, com a contrapartida, que els 
governs ((demanin comptesn amb la 
finalitat de demostrar que les deci- 
sions preses i les accions executades 
van adrecades a millorar la qualitat 
de la institució. 
Segons els experts, l'interes dels 
governs per exigir un sistema d'ava- 
luació institucional és una clara ex- 
pressió de la preocupació que qualse- 
vol institució pública ha de tenir per 
la qualitat; i a la vegada és un símp- 
toma de la inquietud que els sistemes 
d'ensenyament superior provoquen 
en la societat actual. 
Sens dubte la universitat actual 
s'enfronta a un difícil repte: com fer 
compatible la seva dimensió social 
de servei públic, obert a tota la socie- 
tat, amb les exigencies de qualitat i 
fins i tot d'excel.lencia, propies d'una 
institució dedicada al desenvolupa- 
ment huma i a la creació i transmis- 
sió de la ciencia, la tecnologia i la 
cultura superior. E n  certa manera, 
les universitats són també el punt de 
referencia per definir els nivells de 
qualitat de la resta del sistema edu- 
catiu, científic i cultural d'un país. 
D'altra banda la societat moderna 
planteja una demanda creixent d'es- 
tudis universitaris, una contínua 
adaptació de la institució universita- 
ria a la diversificació i la qualificació 
professionals, en un entorn europeu i 
competitiu, i l'assoliment d'uns ni- 
vells de qualitat de la docencia i la 
investigació de cada vegada més alts. 
En  aquests moments, l'avaluació 
institucional s'aplica ampliament a 
les diferents universitats de 1'Estat. 
La sensibilitat de l'equip rectora1 cap 
als temes d'avaluació institucional ha 
impulsat que la Universitat de les 
Illes Balears també s'integri en el Pla 
Nacional d7Avaluació. 
ELS ANTECEDENTS DEL 
PLA NACIONAL 
D'AVALUACIÓ (PNE) 
El Consell d'universitats, en una 
sessió que es va celebrar a la Univer- 
sitat d'Almeria, el 25 de setembre de 
1995, acorda proposar al Govern un 
Pla d'avaluació de la qualitat de les 
universitats espanyoles. L'esmentat 
Pla culmina les actuacions que el 
Consell d'universitats ha desenvolu- 
pat en els darrers anys a través del 
Programa experimental de evalua- 
ción de la calidad del sistema univer- 
sitario (1993-94) i el Projecte pilot 
europeu per a l'avaluació de la quali- 
tat de l'ensenyament superior (1995) 
i s'hi fonamenta. 
L'objectiu del Programa experi- 
mental era provar una metodologia 
d'avaluació institucional, inspirada 
en diferents experiencies internacio- 
nals, que havien estat previament 
objecte d'estudi. E n  el marc europeu 
alguns paisos tenen des de fa anys 
sistemes consolidats d'avaluació de 
les institucions universitaries; en 
aquests l'avaluació és una prioritat i 
una exigencia tant per a les universi- 
tats mateixes com per als governs. 
E n  el Programa hi havia tres ni- 
vells diferenc de participació. L'ob- 
iectiu del ~ r i m e r  nivell era construir J 1 
un sistema d'indicadors que perme- 
tés avaluar aspectes globals del ren- 
diment de la universitat en conjunt, 
en aquest nivell hi participaren disset 
universitats. E n  el segon nivell n'hi 
participaren només sic de les disset 
universitats, s'avaluaren determina- 
des titulacions i arees de coneixe- 
ment de cada universitat i s'utilitza- 
ren indicadors més concrets. El  
darrer nivell es va dissenyar de tal 
manera que els resultats del segon 
nivell es completassin amb elements 
de judici d'experts externs, com 
també amb l'analisi qualitativa d'en- 
trevistes amb diferents components 
de les unitats avaluades (especial- 
ment estudiants, professors i gestors 
universitaris). 
E n  principi el Programa es va dis- 
senyar per avaluar la qualitat de la 
docencia, la investigació i la gestió 
universitaries. S'elaboraren protocols 
d'avaluació per a cada una de les tres 
dimensions del programa en cada 
nivell de participació. 
Alguns dels deficits del Programa 
experimental es varen cobrir, mit- 
jancant la participació espanyola en 
el Projecte pilot europeu. H i  varen 
participar un total de disset paisos 
diferents i el seu objectiu era aug- 
mentar el grau de consciencia envers 
la necessitat d'avaluar la qualitat de 
l'educació superior. 
L'any 1995, quan es va posar en 
marxa el Projecte pilot europeu, les 
qüestions relacionades amb la quali- 
tat de l'educació superior ocupaven 
ja un lloc important, pero encara 
pocs paisos europeus havien desen- 
volupat de manera sistemitica una 
avaluació del seu sistema d'educació 
superior. D'aquí que els objectius del 
projecte fossin els d'augmentar el 
grau de consciencia envers la neces- 
sitat de l'avaluació en l'educació su- 
perior d'Europa, enriquir els proce- 
diments nacionals d'avaluació 
existents, promoure els intercanvis 
d'experiencies i dotar l'avaluació 
d'una dimensió europea. 
És important destacar que el pro- 
jecte no es proposava comparar o 
classificar les institucions partici- 
pants, ni tampoc desenvolupar una 
única estructura d'avaluació a Euro- 
pa. Al contrari, pretenia desenvolu- 
par simultaniament, a cada país, una 
cultura d'avaluació, posant a prova 
un metode comú obert a tot tipus 
d'adaptacions dels diferents paisos. 
La metodologia del Projecte pilot 
era de caire mixt, combinant l'autoa- 
valuació i l'avaluació externa. El  Pro- 
jecte es va dissenyar incorporant els 
eleinents comuns dels diferents sis- 
temes d'avaluació universitaria de 
Dinamarca, F r a n ~ a ,  Paisos Baixos i 
Regne Unit. Els elements comuns es 
referien essencialment a: 
- L'autonomia i la independen- 
cia quant a procediments i metodes 
perque el govern i les universitats 
avaluin la qualitat. 
- L'autoavaluació o avaluació in- 
terna: cada universitat duu a terme 
processos d'avaluació institucional 
de les seves titulacions; normalment 
el procés d'autoavaluació conclou 
amb l'elaboració d'un autoinforme 
des de la universitat mateixa. 
- L'avaluació externa realitzada 
per un grup d'experts que no pertan- 
yin a la universitat objecte d'avalua- 
ció; aquesta comissió estudia el do- 
cument d'autoinforme i realitza 
visites, entrevistes, als diferents esta- 
ments implicats. 
- Publicació d'un informe final 
d'avaluació. 
La homogeneitat de l'aplicació del 
Projecte pilot als diferents paisos es 
va fer mitjancant una guia d'avalua- 
ció en la qual es recollien els punts a 
avaluar i els criteris i procediments a 
seguir. Sobre aquest document base 
cada país va realitzar les adaptacions 
pertinents en funció de les peculiari- 
tats dels seus sistemes universitaris. 
Una de les principals conclusions 
de l'experiencia espanyola en el Pro- 
jecte pilot assenyalades pel Consell 
d'universitats és l'alt grau d'accepta- 
ció de l'avaluació de la comunitat 
universitaria malgrat els recels ini- 
c ial~.  L'experiencia ha demostrat 
que, una vegada involucrada la co- 
munitat universitaria en el procés, la 
percepció inicial canvia notablement 
i s'aconsegueix una participació 
constructiva, mentre que un punt 
crític del procés ha estat la motiva- 
ció, la dedicació i la preparació tecni- 
ca dels membres dels comites d'ava- 
luació de cada universitat. La manca 
de disponibilitat de les dades ne- 
cessaries per realitzar l'avaluació i la 
dificultat de les tasques de recopila- 
ció d'informació basica han estat els 
aspectes més negatius. 
EL PLA NACIONAL 
D'AVALUACIÓ DE LA 
QUALITAT DE LES 
UNIVERSITATS 
L'aprovació del Pla nacional d'a- 
valuació de la qualitat de les univer- 
sitats constitueix per a una institució 
universitaria una oportunitat de rea- 
litzar una avaluació global i profunda 
de cada una de les seves titulacions. 
Els objectius generals del PIVE són 
diversos: pretén promoure l'avalua- 
ció institucional de la qualitat de les 
universitats, elaborar metodologies 
homogenies per a l'avaluació de la 
qualitat integrades en la Unió Euro- 
pea i proporcionar informació objec- 
tiva que pugui servir de base per 
adoptar decisions en les distintes or- 
ganitzacions. 
L'avaluació institucional inclou la 
totalitat de la institució, si bé, en vir- 
tut de la seva magnitud i el seu 
volum, es pot realitzar en fases suc- 
cessives malgrat que no es pot perdre 
de vista que són notes distintives de 
la mateixa globalitat. Tot procés d'a- 
vduació institucional, tal i com es 
desenvolupa en el context europeu i 
proposa el P N E ,  s'articula en dues 

científica dins la universitat, les rela- 
cions entre la docencia i la investiga- 
ció); objectius; recursos; estructura 
(relacions dins la institució, relacions 
amb altres institucions); resultats de 
l'activitat investigadora; rendiment i 
qualitat (indicadors d'activitat, exit, 
productivitat, concentració, evolució 
i qualitat) per acabar també amb una 
síntesi on constin els punts forts i 
debils de l'activitat investigadora. 
La darrera part de l'autoinforme 
referida a la gestió i als serveis, també 
ha d'incloure multitud d'informa- 
cions referides a la presa de decisions 
(organs unipersonals i col.legiats, 
unitats academiques, organització de 
l'administració i els serveis) i als re- 
cursos humans, materials.. . 
El segon capítol del document 
del Consell d'universitats es diu 
«Guia de la evaluación externa» i 
intenta facilitar la preparació, coor- 
dinació i el desenvolupament de la 
visita a la titulació de l'equip d'ava- 
luadors externs en el marc de l'ava- 
luació institucional de la qualitat de 
l'ensenyament, de la investigació i 
de la gestió. 
El  darrer capítol es destina a as- 
senyalar algunes indicacions per re- 
dactar l'informe final de cada una de 8 I les titulacions avaluades i per redac- 
P -  G tar l'informe d'avaluació de la uni- 
* a  8 versitat. 
Al llarg d'aquestes pagines he in- 
tentat sintetitzar les idees basiques 
en relació amb l'avaluació de la qua- 
litat de les universitats, especialment 
per a totes les persones que no assis- 
tiren a la Jornada organitzada per la 
UIB i que estan interessades en el 
tema. ~ i s u m i r  vuit hores d'informa- 
ció i debat, i intentar copsar en poc 
espai les idees essencials del Pla na- 
cional d'avaluació ha estat una tasca 
difícil. Esper, pero, que hagi estat 
l'espira que us hagi ences l'interes 
per aquest tema. + 
4 COPlSTERlA 444 SERVEI 
IMPREMTA DE PUBLICACIONS 
rrli Carrer d7Alfred Bonet, 8 07003 CIUTAT I FOTOCOPIES 
INSTITUT Telefon 20 21 96 N. 1 
En Qualitat, 
Vía Alemania Servei i Preu 
Servei de recollida i entrega de 
-- 
documents a domicili 
20 21 96 


Informació i debat a la UIB: Jornada d'avaluació de la qualitat de les universitats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears