Mairata Creus, Maria Jesús

Biblioteca Digital de les Illes Balears

M, JESÚS MAIRATA CREUS 
Llicenciada en Ciencies de I'Educació, ICE-UIB 
Parlem am b Pedro Apodaca, 
1 
convidat a la Jornada 
edro Apodaca és un 
dels convidats de la 
nostra universitat per 
participar a la Jornada 
d'Avaluació de la &~ual i ta t '  de les 
Universitats. Avui dematí, dia 5 de 
desembre, a la sala d'actes de Son 
Lledó, ens ha parlat, brillantment, 
de l'avaluació de l'ensenyament uni- 
versitari. 
Membre de la Unitat d'Avaluació 
de 1'Institut de Ciencies de 1'Educa- 
ció/Hezkuntza Zientzien Instituta 
de la Universitat del País Basc, és una 
persona molt coneguda en el camp 
de l'avaluació de les universitats. Es 
professor de l'area MIDE amb el 
perfil d'Investignció Avaluativa en 
Educació Superior, i ha estat inem- 
bre dels comites d'avaluació de la 
UPV/EHU tant en el Pla experi- 
mental com en els projectes pilot eu- 
ropeus. H a  realitzat diversos infor- 
mes i estudis i publicat treballs sobre 
metodologia d'investigació, avaluació 
de centres i programes i planificació. 
Pedro ens contesta, amablement, 
una serie de preguntes que li formu- 
lam en un intent d'aprofitar al 
m k i m  la seva experiencia i saviesa 
en el camp de l'avaluació de la uni- 
versitat. 
Pedro, ets membre de la Unitat 
d'Avaluació de 1'ICE de la Universi- 
tat del País Basc, explica'ns quin és 
l'origen i l'objectiu que persegueix 
aquesta Unitat. 
L'any 1987, a 1'Institut de Cien- 
cies de 1'Educació hi havia diferents 
seccions o departaments que avui 
denominam unitats. Es  feia cada ve- 
gada més evident la gran demanda 
per part del sistema educatiu d'as- 
sistencia i orientació per dur a terme 
processos d'avaluació. E n  aquest 
context va sorgir una nova unitat de- 
nominada Unitat d'Avaluació. 
Aquesta Unitat agrupa els compo- 
nents de les antigues unitats d'Inves- 
tigació, Orientació i Prospecció i 
crea un grup molt solid i versatil. 
L'objectiu de la Unitat és fer pos- 
sible la implantació de processos de 
millora de la qualitat en la nostra 
universitat en els quals l'avaluació és 
l'instrumerit fonamental. Per aixo la 
Unitat d'Avaluació realitza un servei 
d'assessorament, orientació i suport 
tecnic als diferents processos d'ava- 
luació que es posen en marxa als 
centres de la Universitat del País 
Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. 
Quines persones integren la Unitat? 
Inicialment, la Unitat comptava 
amb quatre professors a temps com- 
plet. Actualment integram la Unitat 
tres professors a temps complet i al- 
tres sis persones, entre contractats i 
beraris. Tainbé, per donar suport al 
treball de camp, alguns becaris 
col.laboren puntualment amb la 
Unitat. 
Quina  és la tasca que realitzen 
aquestes persones? 
Aquests recursos humans estan 
dedicats a mantenir dos grans pro- 
grames d'actuació: 
El  Programa 1 d'avaluació institu- 
cional, que desenvolupa la nostra 
universitat en el marc del Pla nacio- 
nal d'avaluació de la qualitat de les 
universitats. Durant l'actual curs 
academic 1996-97 desenvolupam l'a- 
valuació de set titulacions diferents. 
El  Programa 11 d'avaluació de la 
docencia, amb una llarga trajectoria, 
que conté diferents moduls d'avalua- 
ció que intenten recollir informació 
valuosa sobre aspectes relatius a la 
qualitat docent. E n  el present curs es 
proporciona servei a uns vint centres 
de la nostra universitat. 
C o m  es pot avaluar la qualitat de 
l'ensenyament universitari? 
Si ho formulam d'aquesta manera, 
pareix un objectiu masca ambiciós 
tant des d'un punt de vista tecnic o 
teoric com operatiu. NIés que avaluar 
la qualitat podríem parlar d'avaluar 
elements intrínsecament relatius a la 
qualitat. E n  definitiva, es tracta de 
facilitar la reflexió estructurada i par- 
ticipativa dels interessats entorn de 
la seva situació i les accions de millo- 
ra que podrien plantejar-se. En 
aquesta línia, no hi ha dubte que 
aquests processos suposen un gran 
avenc, sobretot perque es va cons- 
truint un nou model de cultura orga- 
nitzativa en el qual l'avaluació és un 
element clau en els processos de ges- 
tió i decisió. 
Quines són les fonts d'informa- 
ció, els procediments i estrategies 
que utilitzau per avaluar la docencia? 
Com ja he dit anteriorment, en 
l'avaluació de la docencia oferim di- 
ferents moduls que els centres poden 
sol.1icita.r lliurement. E n  general, les 
fonts d'informació són les opinions 
dels implicats directament en el pro- 
cés de que es tracti; en aquest cas, 
professors i alumnes. Ara bé, inten- 
tam fer conscients els participants 
que la recollida d'informació és tan 
sols un element, i no el principal, del 
procés d'avaluació. Aquesta infor- 
mació recollida no ha de tenis un 
caracter absolut (de veritat en si ma- 
teixa), sinó ser el reflex de les dife- 
rents opinions i valoracions que con- 
viuen en un centre. El  més 
important del procés és ser capaqos 
de reflexionar sobre la propia realitat 
tant des de la propia perspectiva com 
des de la perspectiva dels altres. D'a- 
questa reflexió, participativa i en re- 
cerca del consens, és d'on poden sor- 
gir realment les accions de millora de 
la qualitat. 
Quina ha  estat la reacció de la co- 
munitat universitaria davant l'ava- 
luació? 
Quant als alumnes, en un principi 
donen suport amb entusiasme a 
aquests processos amb la confianqa 
que s'aconseguiran canvis substan- 
cials a curt termini. Amb el temps, 
sol apareixer una certa decepció da- 
vant l'evidencia que els avenqos 
aconseguits estan lluny de complir 
les seves expectatives. 
Quant als professors, hi ha una 
gran varietat de posicions, que van 
des del suport més incondicional fins 
al rebuig més absolut. NIalgrat 
aquestes grans diferencies, a mesura 
que els processos d'avaluació es van 
implantant, el professorat refractari 
va modificant la seva posició davant 
l'evidencia que l'avaluació de la 
docencia no és un procés de fiscalit- 
zació ni una caca de bruixes. 
Per a la Unitat d'Avaluació, les ac- 
t i t u d ~  davant l'avaluació i el clima en 
que aquesta es desenvolupa són uns 
elements clau del seu treball. Per 
aquest motiu, com a condició previa 
a la implantació de processos d'ava- 
luació de la docencia en un centre, 
s'ofereix un modul de diagnostic del 
clima davant l'avaluació. Aquest 
modul permet coneixer, de forma 
sistematica i estructurada, les opi- 
nions dels diferents sectors del cen- 
tre entorn d'aquest tema. Aquest co- 
neixemeilt serveix de base per poder 
posar en inarxa un procés de nego- 
ciació a la recerca del consens que 
estableixi els com, pesque, quan ... del 
procés d'avaluació per dur a terme al 
centre. 
És el professor el factor clau de la 
qualitat de l'ensenyament? 
Jo diria que és un dels factors clau, 
al mateix nivell hi situaria, almenys, 
l'alumne. El  procés d'ensenyament- 
aprenentatge ha de ser un procés de 
((dóna-me'n que te'n donaré)). E n  
aquest procés, tant el professor com 
l'alumne tenen un paper actiu, i és 
evident que en l'aprenentatge de l'a- 
lumne és decisiva una bona docen- 
cia, pero tant o més que aLuo són fo- 
namentals les actituds, motivacions i 
capacitats de l'alumne. 
Ara bé, si ens fixain en les possibi- 
litats d'intervenció sobre la qualitat 
del procés ensenyament-aprenentat- 
ge, sí que podríem dir que el profes- 
sor és l'element fonamental. A través 
del professor no tan sols podem 
aconseguir canvis amb una millora 
de la seva docencia, sinó que, a través 
d'aquesta, podem aconseguir canvis 
importants amb una millora de les 
actituds, motivacions, hibits d'estu- 
di ... de l'alumne. E n  aquesta línia 
podem recordar aquí la gran tasca 
pendent de la docencia universitaria 
al nostre país: desenvolupar el que en 
propietat haurien de ser les futlcions 
d'orientació i tutoria individual a l'a- 
lumne. 
Pedro, per acabar, Ia qüestió més 
difícil, com es pot millorar la quali- 
tat de la Universitat? 
Aquesta és la pregunta del milió. 
Podríem parlar de multitud de fac- 
tors, sens dubte tots importants. 
Pero bé, a preguntes valentes ... res- 
postes valentes. 
El factor clau per millorar la qua- 
litat de la Universitat és fer evident 
per a tots l'increible i insostenible 
cost que suposa la no qualitat. Quan 
dic atotsn em referesc tant als direc- 
tament implicats (professors, alum- 
nes, carrecs universitaris ...) com a la 
societat en general (pares, empresa- 
ris, sindicats, partits polítics, admi- 
nistracions central i autonomi- 
ques...). 
La Universitat és un sector de fi- 
nanqament fonamentalment públic, 
en que els resultats del procés són en 
gran part intangibles i en que els in- 
teressos en joc tenen molt poc a 
veure amb obtenir uns bons produc- 
tes. Situacions de resposta inadequa- 
da a les necessitats de la demanda 
que serien insostenibles en una em- 
presa privada són croniques en les 
nostres institucions. 
Quantificar aquest cost en la ine- 
sura del que sigui possible, presentar 
analisis comparatives del que supo- 
saria orientar la gestió cap a la quali- 
tat, etc., són factors clau de canvi cap 
a la millora. 
Hem d'agrair a Pedro Apodaca 
que hagi acceptat realitzar aquesta 
entrevista durant la seva curta (avui 
mateix ha de tornar a la seva terra, 
Bilbao) pero profitosa estada entre 
nosaltres. Ens acomiadam d'ell un 
assolellat i aparentment primaveral 
dia de desembre que sorpren el nos- 
tre convidat per la lluminositat i la 
temperatura, tan diferents de les que 
ha deixat a Bilbao. Gracies, Pedro, 
tots els que hem escoltat la teva in- 
tervenció a la Jornada d'avui hem 
apres i ens hem qüestionat moltes 
coses sobre el complicat i debatut 
tema de l'avaluació de l'ensenyament 
universitari. + 
LuItura i educacio 
urant els primers anys de llibertats de- 
mocratiques sorgiren iniciatives culturals i 
educatives sota el signe de la il.lusió, la re- 
novació, la concordia, la qualitat.. . 
Ara fa vint anys, entre d'altres iniciatives no menys im- 
portants, s'inicia la publicació de la revista PISSARRA; 
comencaren la seva singladura les Setmanes de Renova- 
ció Pedagogica; la Coral Universitaria inicia la seva tasca 
de formació musical, d'arrelament a la nostra cultura i de 
difusió de la nostra Universitat a nivell europeu; el grup 
Cucorba comenca a escenificar Rondalles i a interpretar 
cailcons entranyables pels pobles i escoles d'arreu de les 
nostres illes ... 
U n  any abans ja s'havia creat l'escola Mata de Jonc, la 
primera que va fer ensenyament totalment en catala, al 
mateix temps que es creava la delegació de 1'ICE de la 
Universitat de Barcelona i que se celebrava l'encontre de 
forces polítiques dels Paisos Catalans a Cura. 
A aquestes iniciatives pioneres en seguiren d'altres els 
anys posteriors: Cursos d'Estiu de la Catedra Ramon 
Llull, moviment «Trabada d'escoles petites i unitaries)), 
Patronat Municipal dlEscoles d'Infants de Palma, 
C E N C ,  Grup Talaiot ... 
Mgunes d'aquestes organitzacions, després de complir 
la seva funció, han desaparegut o s'han integrat en altres 
iniciatives similars, pero la gran majoria, després vint 
anys -un més o un manco- segueixen treballant pels 
mateixos ideals, ara pot esser que amb unes noves estrate- 
gies més adrecades a reanimar aquesta societat en crisi 
que lentament ha anat perdent la il.lusió. 
E n  aquest recull, i com homenatge a totes aquestes 
iniciatives filles dels primers anys de llibertat, us en pre- 
sentam tres que consideram significatives i representati- 
ves dels distints ambits culturals i educatius: l'escola 
Mata de Jonc, la Coral Universitaria i el grup Cucorba. 
Per a aquestes iniciatives i per a totes les que per rno- 
tius d'espai no es reculllen en aquestes planes, el nostre 
reconeixement. 
M.O. 


Parlem amb Pedro Apodaca, convidat a la Jornada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears