Morey Suau, Catalina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Santiago Cavanillas Múgica, sobre el cavall de l'ordenació acadèmica

Biblioteca Digital de les Illes Balears

CATERINA MOREY I SUAU 
Llicenciada en Ciencies de I'Educació, ICE-UIB 
caval 
Cavani l 
I'orden aci 
antiago Cavanillas Múgica va acceptar el 
carrec de Vicerector d'ordenació Academi- 
ca l'estiu de 1995, per treballar per a la Uni- 
versitat de les Iiies Balears. 
Si el seu quefer dins la UIB va iniciar-se com a profes- 
sor de Dret Civil al Departament de Dret Privat, amb el 
nou cirrec la seva comesa abraca l'organització i el con- 
trol de la docencia; la planificació dels nous estudis, els 
mateixos plans d'estudis; la coordinació i les convalida- 
cions; les relacions amb els departaments i centres; els 
centres adscrits; les biblioteques, i els criteris de distribu- 
ció de despeses per a la docencia. Una carrega de treball 
enorme. 
Encara no gosa expresar-se de paraula en la nostra 
líengua, tot i que la seva intel.ligencia i cortesia queden 
evidenciades pel fet que ha contestat aquesta entrevista 
en un catala gramaticalment perfecte. 
Tot i que en altres universitats dur a terme una avalua- 
ció de la qualitat docent no és un  tema nou, com és que 
precisament aquest nou equip de govern s'ho ha plantejat? 
Confés que un any i mig després d'haver pres possessió 
com a vicerector dlOrdenació Academica, em costa un 
poc considerar-me membre d'uil Nnou equipn de govern; 
divuit mesos són un termini suficient perque hagin can- 
viat notablement les coordenades d'actuació de l'equip de 
govern de la UIB (verbigracia, la transferencia de les 
competencies universitaries a la nostra comunitat auto- 
noma) i, per aixo, no resulta molt significatiu prendre 
com a punt de referencia l'actuació d'un equip anterior. 
Contest a la pregunta, llavors, «aquí i ara». 
E n  els propers anys ens haurem d'anar acostumant a 
distingir dues facetes distintes de l'avaluació universitaria 
-1'avaluació docent i l'avaluació institucional-, que, 
malgrat el que pugui semblar, gairebé no presenten punts 
d'intersecció. 
L'avaluació docent -les vulgarment anomenades «en- 
questes))- recull les opinions dels estudiants sobre el ser- 
vei docent que reben dels seus professors i serveix perque 
cada professor i els organs de direcció corresponents pu- 
guin usar aquestes dades, convenientment contextualitza- 
Múgica, sobre 
des, en la presa de cada una de les petites i grans deci- 
sions didactiques en que es descompoi~ la tasca docent. 
L'avaluació institucional recull informacions d'una 
mostra més amplia (alumnes, professors, personal admi- 
nistratiu, avaluadors externs) i maneja xgrans xifres» 
(taxes d'exit, preinscripcions en primera opció, col~locació 
en el mercat laboral, etc.) per aconseguir una avaluació de 
perspectiva amplia (titulació o centre; docencia, investi- 
gació i gestió). 
Quina acollida ha  tingut dins la comunitat docent 
universitaria? 
Tant l'avaluació docent com la institucional es troben 
en la fase de llancament, per la qual cosa no n'he pogut re- 
collir més que unes primeres impressions, que no són do- 
lentes. Com qualsevol procés nou, i més si és valoratiu, és 
comprensible que desperti recels en alguns docents, pero 
l'experiencia d'altres universitats i la prova pilot que varem 
desenvolupar a la UIB el curs anterior, fan pensar que la 
nostra universitat ha assolit la maduresa necessaria perque 
s'assumeixi amb naturalitat la cultura de l'avaluació. 
E n  quina mesura poden beneficiar la Universitat i la 
societat els resultats de l'avaluació. Quina finalitat es vol 
aconseguir mitjanqant l'avaluació de la docencia univer- 
sitaria? 
Informació i estímul per a la presa de decisions. 
Universitats amb una tradició en l'avaluació, com ara 
Salamanca o Barcelona, disposen d'unitats o gabinets d'a- 
valuació.. ., té previst la UIB crear una unitat específica? 
Naturalment la UIB ha de treballar a escala més petita 
que les universitats que esmentau, pero sí que esta previst 
al cataleg de llocs de treball i al pressupost de l'any 1997 
crear una petita unitat de gestió acadimica que centralitzi 
tots els esforcos necessaris per desenvolupar tant l'avalua- 
ció docent com la institucional; al mateix temps es re- 
forqara el paper director de Mateu Servera. Ara bé, 
aquesta necessaria centralització administrativa no volem 
que es confongui amb una concentració de les decisions 
en les mans del Conselí Executiu. Volem aprofitar l'expe- 
riencia de centres com 1'Escola Politecnica i la Facultat 

d'Informatica, que van passant les enquestes docents des 
de fa alguns anys; i tenim les portes obertes perque qual- 
sevol persona interessada en aquests temes pugui aportar 
les seves idees i la seva feina. 
C o m  lligaríeu avaluació amb millora de la qualitat? 
H e  dit abans que l'avaluació produeix estímul i infor- 
mació, i aquests, obviament, s'han d'aplicar sobre objec- 
tius de qualitat, de millora del servei públic universitari. 
A quines primeres conclusions s'ha arribat? 
A pesar que els processos avaluadors no han fet més 
que comenqar, se'n poden destacar algunes primeres im- 
pressions: primera, que la mera acceptació de l'avaluació, 
com a idea, matisa considerablement la manera en que un 
servei públic autonom, com la universitat, reflexiona 
sobre si mateixa; segona, que l'execució d'enquestes do- 
cents entre els estudiants en reforca el paper com a usua- 
ris -i, per tant, principals beneficiaris- del servei do- 
cent; i tercera, que el sol fet de fer-se preguntes, per més 
que no s'arribin a tenir les respostes, introdueix una dosi 
d'caire frescn tan necessaria per a la higiene de qualsevol 
institució pública. 
Si ara us sortís un  geni d'una llampria meravellosa, 
quins tres desitjos li demanaríeu? 
Dos d'institucionals i un de personal. Els institucio- 
nals: millorar la comunicació amb cada un dels membres 
de la UIB, perque flueixi naturalment la informació entre 
ells i cadascun dels organs de govern, i aconseguir que 
vagi sent cada vegada millor l'opinió sobre la UIB amb la 
qual els nostres estudiants acaben les carreres. El  perso- 
nal: disposar de més temps per preparar les meves classes 
i investigar. 
D'altra banda, de quines fites aconseguides estau més 
satisfet des que ocupau el carrec de vicerector? 
Realment, un vicerector, com a individu d'un equip de 
govern universitari, difícilment podra arrogar-se corn a 
propi cap exit, ja que els assoliments que es poden anar 
fent ho són solament perque també són assumits per la 
comunitat universitaria. La funció del vicerector es re- 
dueix a informar-se, promoure, fer de mediador i, escas- 
sament, executar, per la qual cosa els exits assolits es 
deuen fonamentalment al clima de la societat d'estu- 
diants, docents i PAS, que és propici a uns certs objectius. 
Entre els exits col.lectius d'aquests primers mesos, a 
l'area de l'ordenació academica, s'inclouen el document 
de plantilles, l'avanc del procés de preinscripció i matri- 
culació d'alumnes de nou ingrés, l'obertura dels processos 
d'avaluació docent i institucional, l'inici de la refecció 
dels processos informatics de gestió academica i, en ter- 
mes més generals, un major coneixement mutu entre els 
membres de distints departaments i centres i -m11 pen- 
sar- un ambient de raonable confianqa i tranquil.litat al 
campus. 
Com pensau que sera l'ensenyament del futur? 
Molt resumidament, l'aula física, l'hora de classe i la 
lliqó (en la qual el professor transmet informació als seus 
alumnes, que després els reclamara a l'examen) perdran el 
paper central com a instrument de mesura (de les obliga- 
cions docents del professorat, de l'avaluació de l'estu- 
diant, etc.) per ser substituits per una relació interperso- 
nal d'aprenentatge alumne-professor. Expressat 
graficament, el professor deixara de fer classes/lli~ons du- 
rant un nombre determinat d'hores a un nombre indeter- 
minat (i indiferent) d'alumnes i passara a ocupar-se de 
guiar l'aprenentatge d'un nombre determinat (i reduit) 
d'alumnes mitjancant una amplia gamma de recursos 
didactics, entre els quals solament un i no el més impor- 
tant sera la classe. 
De la vostra singladura per la UIB, com voldríeu que 
us recordassin? 
No som gaire senyors del record que deixam en els al- 
tres, i la nostra imatge es distorsiona fins i tot per als més 
propers. Encara que sempre és agradable deixar bona im- 
pressió en estudiants i companys, allo que més em preo- 
cupa és com em recordaré jo a mi mateix; el meu objectiu 
«record)) és creure que he estat un bon professor de la 
UIB -som ambiciós, per tant- i durant alguns anys, 
com un record llunya, un vicerector que no va exercir amb 
arbitrarietat el carrec. 
Quina és la vostra opinió sobre la dotació economica 
que acompanya les tranferencies universitaries? 
La dotació economica de les transferencies que ha re- 
flectit la nominativa de l'any 1997 és excel.lent, ja que 
permet iniciar la posada al dia de la UIB i fer els primers 
passos en l'homologació de la nostra universitat amb la 
resta d'universitats espanyoles. 
Que suposa el carrec de vicerector d'ordenació 
Academica? 
Estar sempre enmig. (Es pot prendre seriosament o de 
verbes perque en les dues accepcions és cert.) 
Com ha canviat la vostra visió de la UIB des que sou 
vicerector? 
H e  apres molt d'observar perspectives i maneres de fer 
Universitat que abans desconeixia; crec, per aixo, que la 
renovació dels carrecs academics és sana, encara que sola- 
ment sigui per multiplicar el nombre de persones que 
s'han abocat a la talaia d'un vicerectorat, un deganat, una 
direcció de departament o qualsevol altre carrec (Ccom- 
promes)). 
Com pensau que se solucionara la polemica dels plans 
d'estudis? 
És curiós que uns plans d'estudis que tenen la principal 
virtut en la flexibilitat dels currículums tinguin també el 
principal defecte en la inflexibilitat que produeixen algu- 
nes traves realment estúpides (limitació en el suplement 
de la troncalitat, distribució dels credits per cicles, impos- 
sibilitat d'ampliar el segon cicle -probablement el més 
interessant- a tres anys, i un llarguíssim etcetera que es- 
tudiants i presidents de consells d'estudis pateixen parti- 
cularment; en aquest aspecte veurem que inexorablement 
pero lentament aquests obstacles s'aniran eliminant. 
També la falta de finanqament, que ha ((matat d'un 
cap» l'aplicació dels nous plans, tendira a compondre's 
així que les universitats vagin rebent un finanqament 
conforme als estandards europeus. + 
PRESENTA 
NOUS TEXTS PER A PRIMARIA 
- Coneixement del medi - Llengua catalana 
- Matematiques - Llengua castellana 
- Religio - Educacio moral 
Llibres per a les illes amb 
les modalitats i peculiaritats nostres. 
Els Ilibres de text son una eina important per a 
aprofundir la nostra identitat com a poble. 
C/. Can Troncoso, 3 ,  I r .  - Tel. 9 7 1  - 7 1  2 7  8 0  - Fax 9 7 1  - 7 2  0 0  3 6  - 0 7 0 0 1  PALMA (Balears) 


Santiago Cavanillas Múgica, sobre el cavall de l'ordenació acadèmica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears