Marín i Santiago, Imma

Biblioteca Digital de les Illes Balears

~ r n  bits de la Iudoteca 
Acomodació entre concepte i u bicació 
Drets dels nens i nenes CARRETA AMB UNA CAPSA DE SABATES I UN 
Xl ULET AMB UNA BRANCA DE SAUC" 
Principi 7c M-MADELAINE RABECQ-MAILLARD 
"El nen ha de gaudir plenament de jocs i recrea- 
cions, les quals hauran d'estar orientades cap a les Introducció 
f inal i tats perseguides per I'educació; la societat i 
les autoritats publiques s'esforcaran Per Promoure Sense saber amb exactitud I'origen de la idea de lu- 
el plaer d'aquest dret." doteca infanti l ,  sens dubte podem relacionar-la amb 
Resolució núm. 1 3 8 6  (XIV), de IIAssemblea de ~ a -  I'exit que a nivel1 mundial van tenir durant la prime- 
cions Unides, de 2 0  de novembre de 1 9 5 9 .  ra meitat del segle XX les biblioteques populars i el préstec de I libres. 
Ratificada en la convenció sobre els drets del nen, 
adoptada per Nacions Unides en la resolució 44 /25 ,  
de 2 0  de novembre de 1 9 8 9 .  
"AQUELLA CAPACITAT POC COMUNA ... DE 
TRANSFORMAR EN TERRENY DE JOC EL PITJOR 
DELS DESERTS" 
MICHEL EIRIS 
(prefaci a Soleis bas de Georges Limbour) 
"L'HOME SOLSAMENT ES VERITABLEMENT 
HUMA QUAN JUGA" 
F. VON SHILLER 
"QUAN EM QUEIXAVA AL MEU PARE QUE NO 
TENIA JOGUINES ELL EM DEIA, ASSENYALANT- 
ME EL FRONT: AQUESTA, AQUESTA ES LA MI-  
LLOR JOGUINA" 
CHARLES CHAPLIN 
Sembla ser que la primera ludoteca de la qual es té  
constancia va ser fundada el 1 9 3 4 ,  a la ciutat de 
Los Angeles, California, per la Sra. Inf ield, una ciu- 
tadana americana d'origen danes. 
La Sra. lnf ield va constatar la necessitat dels nens i 
nenes, en els seus primers anys de vida, de jugar 
amb materials estimulants per al seu creixement, 
cosa que suposava tenir a I'abast del nen o nena 
gran varietat de joguines adequades a la seva edat. 
L'infant util itza aquestes joguines durant un relatiu 
breu lapse de temps, perque a mesura que madura 
(i  en els primers anys de vida els canvis maduratius 
són molt  rapids) necessita altres joguines que res- 
ponguin a la seva necessitat temporal. 
Per a la Sra. lnf ield era difíci l  que els pares pogues- 
sin fer front als carrecs que aquesta necessitat del 
seu f i l l  suposava, i f ins i tot era absurd que cada fa- 
míl ia individualment resolgués aquesta necessitat. 
Sembla ser, doncs, que la idea de moderació del 
"DESITJO QUE SEMPRE, EN QUALSEVOL LLOC consum i de donar respostes col~lect ives a proble- 
DEL MÓN, HI  HAGI UN NO1 CAPAC DE FABRICAR mes individuals va ser I'origen de les primeres ludo- 
UN TREN AMB UN CORDILL I TRES SUROS, UNA teques infanti ls. 
L'any 1 9 6 0 ,  un any després que IIAssemblea Gene- 
ral de les Nacions Unides reconegués el dret dels 
nens i nenes a jugar, la UNESCO va Ilencar la idea 
de les ludoteques a nivel1 internacional, i aquesta 
iniciativa va ser recollida per diversos pa'isos: Gran 
Bretanya, Franca, Suissa, Canada, EEUU, la penín- 
sula dlEscandinavia ... A I'Estat espanyol tenen lloc 
les primeres iniciatives en els anys 8 0 .  
Durant aquests 2 2  anys s'han portat a terme abun- 
dants experiencies en diverses ciutats i pobles de 
I'Estat, i a poc a poc hem def in i t  el nostre particular 
model de ludoteca. 
Aquest model de ludoteca no és únic, ans al contra- 
r i ;  fent  una ullada a les diferents ludoteques, f ins i 
to t  si observem les d 'una mateixa ciutat, hi veurem 
rapidament diferencies importants. 
En canvi, h i  ha unes característiques comunes que 
ens permeten definir les ludoteques corn a equipa- 
ments amb un projecte d 'oci  educatiu basat en el 
joc, que compta amb un fons Iúdic signif icatiu (jocs 
i joguines adequadament seleccionats i classifi- 
cats), assistits per professionals, especialitzats en 
I'educació a través del joc i la joguina i amb volun- 
tat  de servei ~ ú b l i c .  
La ludoteca ... espai de joc 
Si la principal activitat per desenvolupar en una lu- 
doteca és el joc, considero important dedicar unes 
Iínies a precisar que entenem per joc. 
<<Jo diria que no es pot concebre la vida d 'un nen 
sense jugar, jo crec que no arribaria a home; moriria 
corn moriria si fos tancat en una habitació de la 
qual previament s'hagués tret I'aire.)) (1) 
Jugar és la principal activitat de la infancia. Respon 
a la necessitat dels nens i nenes de mirar, tocar, ta- 
fanejar, experimentar, descobrir, expresar,  comuni- 
car, somiar ... 
Jugar és una necessitat, un  impuls vital, primari i 
gratu'it, que ens empeny, des de la infancia, a explo- 
rar, coneixer, dominar i estimar el món i la vida. 
ES impossible parlar de I'ésser huma sense parlar 
de joc. No és casualitat que els nens de totes les 
epoques i cultures t inguin en el joc la seva més 
preuada ocupació. Tampoc no és casualitat que en 
la Declaració dels Drets del Nen, adoptada per les 
Nacions Unides, el 1 9 5 9 ,  i ratificada posterior- 
ment,  el 1 9 8 9 ,  es reconegui el dret del nen al joc. 
Jugar és una activitat ll iure i espontania. ES una ac- 
t ivi tat que produeix plaer; una font  de satisfacció i 
alegria. Joc és gratuitat absoluta. Es juga perque es 
vol jugar, sense esperar cap benefici fora del propi 
joc. Per a R. Dinello, ((el joc, per la seva propia defi- 
nició, no té altre f inal i tat que I'alegria i el plaer de 
jugar)). (2)  
Joc és curiositat, experimentació i descobriment, 
creació i invenció. D. Winicott, pediatre i psicoana- 
lista angles, corn a conseqüencia dels seus estudis 
sobre joc i primera infancia, afirma que la possibili- 
tat que té I'ésser huma d'abordar tota activitat crea- 
tiva és el producte d'una activitat Iúdica ben conso- 
lidada en els primers anys de vida. (3 )  
El joc adquireix en la infancia un valor psicopedago- 
gic evident. Permet un harmoniós creixement del 
cos, la intel.l igencia, I'afectivitat, la creativitat i la 
sociabilitat, i és la font més important de progrés i 
aprenentatge. Actua també corn un estimulant de la 
superació personal, a partir de I'experimentació de 
I'exit, que és la base de la propia confianca. Wallon 
afirma que el sentiment de superació que s'aconse- 
gueix en el joc és el que proporciona al nen el gust 
per la feina.(4) En el joc s'interioritzen les normes i 
pautes de comportament social. 
M.  Garagordóbil ens diu: ((Les activitats Iúdiques 
que el nen realitza li permeten desenvolupar el seu 
pensament, satisfer les seves necessitats, elaborar 
experiencies traumatiques, descarregar tensions, 
explorar, descobrir el goig de crear, omplir-se de 
fantasia, reproduir adquisicions i assimilar-les, rela- 
cionar-se amb els altres, ampliar els horitzons de si 
mateix ... Per tot aixo, es pot afirmar que estimular 
I'activitat Iúdica, positiva, simbolica, constructiva i 
cooperativa, és sinonim de potenciar el desenvolu- 
pament infantil)). (5) 
En resum, «el que sent el nen en el joc és la satis- 
facció de realitzar-se, d'afirmar-se corn a persona, 
d'experimentar I'alegria de I'autonomia, de I'exit i 
de la conquesta)). ( 6 )  
El fet que una activitat pugui ser considerada corn 
un joc depen de la situació i denota rnés una acti- 
tud  que no el simple fet de manipular una joguina. 
Martine Mauriras-Bousquet ens d iu  que ((jugar és no 
demanar per un  moment a la vida que sigui una 
altra cosa del que és n i  que t ingui una altra f inal i tat 
més Que ella mateixa.. (7) 
El joc és el desig d'al lo amb el que es juga, no el 
desig d'al lo que falta i que s'ha d'aconseguir, sinó el 
desig del que esta aquí i ara, de I ' instant que passa 
i del que sorgira. Dit d 'una altra manera, ((el joc és 
pures ganes de viure, no un determinat t ipus de 
vida que la moda o el costum fan desitjable, sinó la 
realitat tal corn és, la vida tal corn ve)). (8 )  
No són totes aquestes afirmacions suficients corn 
per no haver de col.locar al joc un altre adjectiu o 
justi f icant? Jocs educatius, jocs didactics, educar 
mit jancant el joc, jocs per aprendre ... 
Concepte de ludoteca. Línies definitories 
Per al correcte desenvolupament del joc es necessi- 
ten un seguit de condicions: temps, espai, joguines 
i objectes diversos, companys i companyes, i adults 
disposats a compartir, acompanyar i valorar el joc. 
L'objectiu principal de la ludoteca és facilitar al 
maxim aquests requisits, proporcionar als nens i 
nenes estimulants disposats i condicionats per al 
joc, abundants joguines i material Iúdic, i facilitar la 
trobada entre les persones, nens, joves i adults, sota 
la tutela i orientació de professionals especialitzats. 
Les ludoteques poden ser el marc privilegiat que 
possibiliti espais de joc Iliure, espontani i creatiu. 
Des d'aquest punt de vista, podem definir la ludote- 
ca com ((una casa de xocolata)), una porta oberta a 
la imaginació, la bola de vidre en la qual tot  pot 
succeir, el tren on som tots i que ens porta a tot 
arreu, el lloc on compartir il.lusions, fantasies, sen- 
t iments, somriures, alegries i també picabaralles i 
males cares, és una possibilitat de creació, pur 
desig de viure. 
No obstant aixo, no hem de magnificar el valor edu- 
catiu de la ludoteca i convertir-la en el substitut 
dels buits formatius de I'escola o de les necessitats 
terapeutiques d'alguns nens. 
La ludoteca no és un parquing d' infants, n i  un can- 
gur col.lectiu. No és una pista americana, n i  una 
piscina de boles, ni una atracció, n i  un espectacle. 
Sense anim de ser exhaustiva voldria esmentar al- 
guns dels objectius que a la llarga defineixen un 
a projecte de ludoteca: 
No és un magatzem, ni  un supermercat. 
La ludoteca no és un lloc on ocupar el temps lliure 
dels nens i nenes amb activitats més o menys for- 
matives, on ensenyar tecniques i recursos manuals, 
artístics o d'aprenentatge. 
La ludoteca no és ni un recurs didactic per a I'esco- 
la, ni un recurs Iúdic per al centre de temps Iliure, 
tot i que pot formar part d'ambdós projectes. Gaire- 
bé gosaria dir que ha de formar-ne part, ja que no es 
pot parlar d'educació infanti l  sense deixar un espai 
al joc. 
Com ha quedat explicat anteriorment, el joc té  sufi- 
cient valor en si mateix i és suficientment indispen- 
sable per al desenvolupament físic, cognitiu, afectiu 
i social dels infants, perque la ludoteca no necessiti 
cap altra justificació. 
Objectius de la ludoteca 
Oferir als nens i nenes joguines I materials Iúdics 
adequats a la seva edat, de bona quali tat, variats 
pel que fa a les funcions, bonics, estetics, etc., per- 
que ells mateixos escull in en funció dels seus gus- 
tos i aptituds. 
Oferir un espai adequat al joc Iliure, afavoridor de la 
imaginació, creativitat i esperit Iúdic. 
Possibilitar la trobada de companys de jocs amb qui  
compartir no tan SOIS les joguines, sinó, sobretot, 
els moments d'expansió Iúdica, les rialles, els senti- 
ments, la imaginació. Companys que potser es con- 
verteixin en amics amb qui  compartiran part de les 
seves vides. 
Possibilitar la vivencia i expressió d 'una relació dife- 
rent entre nens i adults més natural i comunicativa, 
en especial en el si de la famíl ia. 
Afavorir la integració de nens i nenes amb deficiencies. 
Educar habits positius per al consum de joguines 
entre famílies, orientar-les a I'hora de comprar-les i 
motivar la reflexió sobre el necessari reconeixement 
del dret al joc i les seves conseqüencies. 
Recuperar jocs tradicionals i tornar-los als nens i 
nenes. 
Arreglar les joguines que es fan malbé a la ludoteca 
i les que els nens portin de casa seva, i també idear 
i realitzar joguines senzi lles. 
Dinamitzar mit jancant activitats infanti ls directa- 
ment relacionades amb el joc i les joguines I'entorn 
immediat .  
Analitzar, valorar i avaluar joguines i facilitar-ne la 
informació a fabricants, associacions de consumi- 
dors, gremi de jugueters, etc. 
Amb el plantejament rigorós d'aquests objectius i 
una bona coordinació entre l udoteques que ens per- 
metés rendibilitzar informacions i experiencies, po- 
dríem, sens dubte, pal.liar la problematica actual 
que h i  ha entre la necessitat de jugar i les poques 
possibilitats de joc enriquidor dels nens i nenes. 
Funcions específiques de la ludoteca 
Funció Iúdica i educativa 
En aquest nivel l ,  I 'objectiu principal que s'ha de 
plantejar una ludoteca és el d'afavorir, a partir del 
joc, que els nens creixin sans, alegres i felicos. 
No es tracta només d'educar mit jancant el joc, sinó 
d'ximaginar una educació per al joc, és a dir, idear i 
aplicar tecniques i activitats per desenvolupar o rea- 
nimar la capacitat de jugar en peti ts i grans.. (9) 
Per tant, la ll ibertat d'actuar, de recrear I'espai i els 
objectes, les seves relacions amb la resta de com- 
panys, amb els professionals, i la possibilitat de 
tractar els materials, i f ins i tot  les idees, de forma 
no convencional, han d'estar garantits. 
La funció Iúdica i educativa es despren, doncs, de 
la mateixa definició del joc. 
Funció socioeconomica 
Una funció importantíssima de la ludoteca és, sens 
dubte, posar a I'abast de tots els nens i nenes d'una 
població determinada les joguines i materials, que, 
pel cost elevat, no són a I'abast de totes les famílies. 
El servei de préstec de joguines a I'exterior pot con- 
vertir-se, des d'aquest punt  de vista, en una activi- 
tat  imprescindible. 
Funció comunitaria i cultural 
La ludoteca pot ser també un agent dinamitzador de 
la vida al barri. Pot convertir-se en un lloc on grans i 
petits se sentin comodes i on neixin iniciatives des- 
tinades a afavorir la relació i la vida ciutadana. Pot 
actuar de suport a la família i oferir-li recursos Iú- 
dics i espais de joc intergeneracionals. 
L'experiencia ens diu que la ludoteca es converteix 
faci lment en I'eix de I 'animació infanti l  del barri o 
zona on es trobi i que fa de catalitzador de les acti- 
vitats ludicoculturals, com carnestoltes, festes ma- 
jors, jocs tradicionals ..., no tan SOIS per als nens, 
sinó per a tota la comunitat: famíl ia, veins, etc. 
La ludoteca pot convertir-se també en animador del 
joc a I'escola i pot oferir als mestres assessorament 
i idees, i als nens i nenes, la possibilitat de gaudi de 
I 'equipament i les joguines. 
El servei de préstec a I'exterior és un recurs ofert 
per algunes ludoteques i ut i l i tzat pels mestres de 
les escoles. 
També són cada vegada més les ludoteques que ofe- 
reixen, en horari escolar, les seves instal.lacions a 
les escoles. 
Funció de formació i informació als pares 
La ludoteca ha d'oferir a la família un  marc de rela- 
ció pares-fills. Ha de ser, també, un forum entre 
pares i mares per a la reflexió de tots els temes rela- 
cionats amb el joc i les joguines. En aquest sentit ,  
la ludoteca pot incidir i ha d' incidir en I' interior de 
les famílies, i ha d'afavorir debats pedagogics, as- 
sessorament personalitzat en la tr ia de joguines i 
transformació de I 'acti tud dels pares davant les si- 
tuacions de joc. 
En aquest sentit, els pares i mares no han de ser 
considerats com a consumidors passius de les ludo- 
teques, sinó com a actius col~laboradors d'aquestes. 
Funció d'investigació i desenvolupament 
La ludoteca també pot ser el marc d'investigació i 
recuperació de jocs tradicionals. Pot ser la font  
inesgotable d'invenció de nous jocs. 
Des de la ludoteca es poden analitzar i avaluar la 
quali tat de les joguines (avaluació tant  educativa 
com de disseny), a partir de fitxes d'observació de 
joguines, estadístiques d'ús, etc. Els fabricants o 
les associacions de consumidors poden uti l i tzar les 
ludoteques com a vertaders bancs de proves. 
Diferents models de ludoteca 
a partir de les seves funcions 
Les diferents prioritats de funcions que ens mar- 
quem, la ubicació urbanística, la interrelació amb 
altres projectes d' intervenció educativa o sociocul- 
tural definiran el nostre model de ludoteca. 
Si plantegem com a principal la funció socioecono- 
mica, Iogicament I 'act ivi tat de préstec a la sala i a 
I'exterior sera fonamental per a nosaltres. 
Si aquesta mateixa funció es planteja en una zona 
de peti ts nucl is urbans, amb poca o n u l ~ l a  comuni-  
cació entre aquests, és possible que la mil lor alter- 
nativa sigui un ludobus. 
Si el nostre principal interes és I'analisi i avaluació 
de joguines, les fitxes i sistemes d'observació, les es- 
tadístiques d'ús, etc., aixo sera la nostra primera 
preocupació, per aquest mot iu,  I'organització i gestió 
de la ludoteca girara al voltant d'aquesta f inal i tat. 
No obstant aixo, sigui qu in  sigui el nostre ordre de 
prioritats respecte a les funcions de la ludoteca, la 
funció Iúdica i educativa ha de tenir sempre un lloc 
rellevant i totes les altres hi han d'estar presents en 
alguna mesura. 
El desenvolupament de la funció Iúdica i educativa 
dependra mol t  de la ubicació de la ludoteca; no és 
el mateix la ludoteca en un hospital que en un equi- 
pament cultural (museu, centre cívic . . .  1, en una 
zona rural, en un barri marginal, o en una zona cen- 
tr ica d 'una gran ciutat. 
En el cas que la ludoteca formi part d'una insti tució 
d'educació infanti l  de temps Iliure, les possibilitats 
d'acció educativa creixen enormement, ja que en 
aquest cas la ludoteca forma part d 'un  projecte edu- 
cat iu global, en el qual cada activitat té raó de ser 
per si mateixa i en el projecte col.lectiu. 
A vegades, la ludoteca esta ubicada en centres cí- 
vics en que s'ofereixen activitats tant  per a adults 
com per a nens. Aquesta alternativa afavoreix mol t  
el desenvolupament de les funcions comunitaries i 
formatives amb els pares; en canvi, pot pascar que, 
ocasionalment, s'ut i l i tzi  la ludoteca, per part dels 
usuaris del centre cívic, com a guarderia. Cal definir 
mol t  bé, doncs, els objectius i funcions d'aquestes 
ludoteques, i deixar clares les bases necessaries per 
al desenvolupament de la seva funció educativa: es- 
pais d 'ús  exclusiu i adequats a les necessitats de la 
ludoteca; professionals especialitzats; organització i 
funcionament que atengui, en primer Iloc, els ob- 
jectius educatius plantejats (no en funció exclusiva 
de les necessitats organitzatives del casal, del cen- 
tre cívic, o dels pares i mares), etc. + 
(1)  VILA, Pau. "Que els portaran els Reis als nostres f i l ls?". L'A- 
VENC. Barcelona: 1 9 1 2 .  
(2)  DINELLO, R .  El derecho al juego. Estocolm: Ed. Nordan, 
1 9 8 2 .  
(3)  WINNICOTT, D. (1972) .  Realidad y juego. Barcelona: Ed Ge- 
disa, 1 9 8 6  
(4)  WALLON, H. (1974) .  La evoluc~ón psicológica del niño. 
Mexic: Ed. Grijalbo. Barcelona: Ed. Crítica, 1 9 8 4 .  
(5) GARAIGORDOBI L, M. ( 1 9 9 5 ) .  Psicología para el desarrollo 
de la cooperación y de la creatividad. Bilbao: Ed. Desclée de 
Brouwer. 
(6 )  FERNÁNDEZ, L. Les Joguines. Barcelona: Federació de Coo- 
peratives de Consumidors de Catalunya, 1 9 8 7 .  
(7)  MAURIRAS-BOUSQUET, M .  "Un oasis de dicha". CORREO 
DE LA UNESCO, maig de 1 9 9 1 ,  pag. 13 -17 .  
(8)  MAURIRAS-BOUSQUET, M .  "Un oasis de dicha". CORREO 
DE LA UNESCO, maig de 1 9 9 1 ,  pag. 13 -17 .  
(9)  MAURIRAS-BOUSQUET, M.  "Un oasis de dicha". CORREO 
DE LA UNESCO, maig de 1 9 9 1 ,  pag. 13 -17 .  


Àmbits de la ludoteca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears