Pérez Castelló, Josep Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Josep. A. Pérez Castelló 
Universitat de les llles Balears. Facultat dTEducació 
El joc en el 
desenvolupament del nin 
durant els primers anys de vida 
El joc com a factor de desenvolupament que la pedra no flota i que la fusta sí ho fa. D'a- 
er a la majoria d'autors que investiguen el 
camp de la psicologia, el joc ha estat vist 
com un dels factors que més promou el des- 
envolupament del nin. Els psicolegs que investiguen 
el desenvolupament es preocupen pels factors que 
produeixen els canvis en la conducta i per les habi- 
litats que apareixen en produir-se els canvis (Vasta 
questa forma, compren les Ileis físiques que impe- 
ren en el món natural. Pero, el joc també ensenya al 
nin a interioritzar els coneixements de la cultura a 
la qual pertany. El n in que juga a pares i mares, o a 
botiguers, esta aprenent rols socials de la seva cul- 
tura, els quals li seran molt  út i ls per comprendre les 
complexes relacions socials dels adults. 
1 9 9 6 ) .  En aquest sentit ,  es pot afirmar que el joc 
és un important factor de canvi psicologic. 
El joc esta relacionat amb totes les arees del desen- 
volupament del nin. Ell desenvolupa a través del joc 
la intel.ligencia, la personalitat, el Ilenguatge, la 
psicomotricitat, s 'h i  relaciona socialment i afectiva- 
ment, etc. ES a dir, tot el desenvolupament huma 
avanca, es mou, quan el nin participa en activats de 
joc, ja siguin individuals o en grup. 
El joc és universal, juguen els nins de tot  el món, 
esta present a totes les cultures. El joc és, per tant ,  
una constant antropologica. Aquesta és una altra 
raó de la seva importancia. 
Un altre mot iu pel qual s'ha de destacar el joc des 
del punt de vista psicologic és que esta relacionat 
amb la diversió, amb el plaer. És una activitat que 
el nin, i també I 'adult,  cerca constantment per la 
satisfacció que l i  produeix. 
El joc és un mit ja d'expressió de sentiments, d'afec- 
tes, és un temps en el qual moltes vegades el n in 
intenta comunicar els seus desitjos, els seus senti- 
ments i també les seves carencies, busca refugi en- 
front de les exigencies del medi. 
El joc és una font de coneixement del medi físic. A 
través del joc el nin organitzara el seu ambient i se 
n'apropiara. El n in,  jugant d ins la banyera, apren 
En definitiva, el joc permet al n in créixer, integrar- 
se en el món, desenvolupar-s'hi, construir-se, i fer- 
ho des d 'una perspectiva integral, global. ES per 
aixo una activitat de primer ordre, ja que és una ac- 
t ivitat integradora de la informació que el n in pro- 
cessa del món. Es pot dir que el nin jugant compren 
I'univers, se n'apropia, I'assimila i I'adapta a les 
seves estructures mentals i fa que aquestes evolu- 
cionin. 
El concepte i la definició de joc 
Per a I'evolució del nin no hi ha moltes activitats re- 
alitzades que siguin tan importants com ho és el 
joc. Pareix evident que una activitat així ha de tenir 
unes característiques molt  particulars. Garaigordobil 
( 1990)  les anuncia així: el joc és una activitat que 
produeix plaer, és espontania, voluntaria i de lliure 
elecció, és una f inal i tat cense meta, és una acció 
que es realitza per la propia acció, el joc és f icció i 
allibera de la realitat, és acció i participació activa, 
és expressió, és descobriment d 'un mateix i dels al- 
tres, és repetició, reafirma la personalitat del nin, és 
una activitat simbolica, és una activitat creadora, és 
representació. 
Hi ha diverses concepcions respecte al que és el joc, 
i ,  per tant, n 'h i  ha moltes definicions. No és facil de- 
f inir el joc, ja que és tantes coses que la definició po- 
dria ser tan amplia corn ho és la psicologia. A conti- pedra a la mar i comprova corn aquesta se'n va al 
nuació, hi ha el que nosaltres pensem que és el joc: fons, etc. Quan el nin juga d'aquesta forma es dóna 
«El joc és una activitat que apareix mol t  prest a la 
vida del nin, pero que és present en qualsevol etapa 
de la vida, i que es caracteritza per ser hedonista, 
voluntaria, espontania, integradora, holista, a vega- 
des individual i d'altres social. Per posar-se en 
marxa, requereix la implicació de les més impor- 
tants habil i tats psicologiques dels subjectes, i al 
mateix temps el joc és un dels impulsors dels canvis 
que es donen en aquestes habil i tats, entre les quals 
es poden destacar I'es habil i tats psicomotores, la re- 
presentació, el Ilenguatge, la personalitat, les habi- 
litats socioafectives, etc.)) 
Les teories psicologiques sobre el joc 
H i ha diverses teories psicologiques que expliquen, 
cadascuna a la seva manera, la inf luencia que té el 
joc sobre el desenvolupament del nin. Se'n poden 
destacar tres, que són: la psicoanalisi, la psicologia 
genetica i la psicologia sociocultural. 
La psicoanalisi dóna una especial importancia al joc 
corn una expressió de desitjos inconscients. El n in a 
través del joc pot sublimar els problemes que viu i 
pot, f ins a un cert punt, fer-los conscients i superar- 
los. El joc és, per tant ,  un  mit ja curatiu, terapeutic. 
Es pot dir que la perspectiva del joc més estudiada 
des de la psicoanalisi és la vessant afectiva, emo- 
cional del joc. La personalitat del n in seria la que 
canviaria gracies a les activitats Iúdiques. Aquests 
són, mol t  resumits, els principis sobre els quals es 
fonamenten els autors postfreudians (Anna Freud, 
Winnicot, etc.). 
Piaget, en canvi, dóna una especial importancia a la 
intel.l igencia. ES aquesta la que es desenvolupa 
quan el n in juga, i és, alhora, una eina fonamental 
per poder jugar. ES per aquest mot iu que es pot dir 
que el joc t é  una naturalesa cognitiva. L'evolució del 
joc s'ha de contemplar corn el desenvolupament de 
les estructures cognitives del subjecte, pero alhora 
aquestes determinen el t ipus de joc que pot fer 
I1al,lot. El n in  sensori i motor mostra, jugant amb 
una pilota que Ilanca a terra, que la seva intel.l igen- 
cia és sobretot sensorial i perceptiva. Mentre que el 
n in de tres anys, que juga a indis muntat  sobre una 
escombra i disparant amb el seu dit,  ens demostra 
que ja ha adquir i t  el pensament representacional. 
I 'evolució del coneixement. El n in,  a través del joc, 
entén la complexa estructura del món, especialment 
del món físic, natural. L'evolució d'aquest coneixe- 
ment,  és a dir, la creació d'estructures mentals cada 
vegada més complexes i mil lor intercomunicades és 
el que constitueix la intel.l igencia. Evidentment, no 
és tan SOIS I 'act ivi tat del joc la que permet aquesta 
evolució, pero sí que és una de les eines fonamen- 
tals d'aquesta construcció. 
La perspectiva sociocultural t é  una opinió diferent 
respecte a la funció del joc en relació al desenvolu- 
pament del subjecte. Aquí es dóna preponderancia 
del joc corn un factor d'interiorització de la cultura 
que envolta el n in,  el joc t é  un origen de caracter 
historic i cultural. Per als autors partidaris d'aquest 
paradigma, els processos psicologics superiors (la 
intel.l igencia) apareixen i evolucionen a través de la 
interiorització que fa el n in de la seva cultura, en 
particular dels símbols. És per aquest mot iu que el 
joc, per a aquest autor, t indria dues funcions. 
D'una banda, el joc, entre altres activitats, permet 
al n in captar i apropiar-se de les eines simboliques 
propies de la seva cultura i de la forma d'emprar- 
les. Entre aquestes caldra destacar el llenguatge i la 
comunicació (els quals també es poden aprendre a 
través del joc). ES per aquest mot iu que per a Vi- 
gotski I 'únic joc possible és el simbolic, el de repre- 
sentació (Ortega 1992 ) .  
D'altra part, el joc també serveix, per als sociocultu- 
rals, perque el n in aprengui a relacionar-se social- 
ment amb els altres, o sigui, a mantenir contactes 
socials de quali tat, que permetin la interiorització 
de la cultura. Aquesta mediació és semiotica i esta 
determinada previament per I'apropiació de les 
eines simboliques abans esmentades, i t é  un paper 
mol t  important en el desenvolupament dels proces- 
sos psicologics superiors. El joc pertany, des d'a- 
questa perspectiva, al caracter social de I 'home. El 
n in quan juga representa la majoria de les activitats 
humanes: jugar a botigues, a cuinetes, a metges, a 
pares i mares, a mecanics, etc. D'aquesta manera, 
segons Ortega (19921, el joc és una forma de com- 
prendre el món dels adults i les relacions que s'es- 
tableixen entre ells. L'adult t é  molta importancia en 
I'adquisició del joc per part del nin, ja que I'orienta 
D'una manera una mica exagerada es pot dir que, quan aquest juga i l i dóna el suport necessari per 
des de la perspectiva piagetiana, qualsevol activitat mantenir en marxa jocs complexos per als quals el 
assimilatoria del n in  es pot considerar corn un joc, n in encara no esta preparat. En definitiva, des de la 
ja que el n in  sempre que explora el món de forma perspectiva sociocultural el joc serveix per compren- 
assimilatoria obté una sensació de plaer. El n in ma- dre I'organització social del món i per aprendre les 
nipula objectes, els apila, fa construccions, juga a relacions que s'hi donen, i també per aprendre les 
fer que un objecte en representi un  altre, t ira una eines de representació de la seva cultura. 
Es pot comprovar com, des de cadascuna d'aquestes 
posicions teoriques, es presenta una visió diferent de 
la manera corn el joc afecta el desenvolupament del 
nin. Aixo és una clara mostra que la psicologia enca- 
ra no és una ciencia exacta. Pero, aquest fet, en lloc 
d'empobrir, enriqueix. Probablement la decisió més 
correcta que es pot prendre és agafar el que diu ca- 
dascuna d'aquestes i donar un sentit general i holís- 
t ic  al conjunt de les aportacions. El nin quan juga 
madura la seva personalitat, fa evolucionar el seu co- 
neixement sobre el món físic, canvia la seva visió 
sobre el món sociocultural i apren el llenguatge que 
utilitzen els grans. Conjuntament, podem dir que es 
desenvolupa, creix, i ho fa des de diverses activitats, 
pero una de molt important és el joc. 
L'evolució del joc en el nin 
El joc que fa el n in de quatre anys arnb els seus cot- 
xes fent una carrera no té  res a veure arnb el que fa 
el nin de nou anys quan juga arnb els seus amics al 
Monopoly. La manera de jugar evoluciona arnb I'e- 
dat, d'igual forma que canvien els t ipus de joc. La 
psicologia genetica, al parer de I'autor d'aquest arti- 
cle, és la que ha explicat mil lor la manera corn evo- 
luciona el joc que fa el n in a cada edat. 
Per a Piaget practicament tots els comportaments 
que estan relacionats arnb el naixement i evolució 
de la intel.ligencia es poden considerar joc si es 
produeixen a través de la funció d'assimilació, és a 
dir, per plaer funcional. Així el nin que posa en 
marxa alguna de les reaccions circulars que té  ad- 
quirides,' les quals es donen pel plaer de la propia 
acció, esta jugant. Per exemple, esta comencant a 
jugar, encara que en aquests moments no ho fa tan 
bé corn uns mesos més tard, aquell nadó que ha 
descobert les seves mans i no es cansa de girar-les i 
mirar-les contínuament, o també aquell altre que 
agafa un cotxe i el tira contínuament perque el seu 
pare l i 'n  doni un de nou, ja que n'obté un plaer. 
Aixo només és possible quan el n in ja té ben adqui- 
r i t  I'esquema per realitzar aquesta acció. Mentre 
I'esta aprenent, i es dóna el procés d'acomodació en 
Iloc del d'assimilació, les capacitats mentals del nin 
estan tan ocupades que no té  temps de sentir plaer. 
Només és quan ja domina I'acció i el procés d'assi- 
milació és el que actua, que el nin gaudeix del que 
fa, d'aquí que es doni la repetició, i, per tant, el joc. 
La vida mental del nin esta plena de situacions corn 
les descrites, per la qual cosa el n in es passa bona 
part del dia jugant. 
D'aquesta forma es pot dir que, des de la perspecti- 
va de la psicologia genetica,' el nin juga ja ben 
aviat, practicament des del tercer o quart mes de 
vida. Durant el període sensori i motor, els seus jocs 
estan relacionats arnb I 'ambit  sensorial, perceptiu i 
motor. Juga arnb el món, arnb els seus sentits: el 
tacte, la vista, I'o'ida, el gust, etc., els quals li per- 
meten recopilar informació i coneixer coses. 
Aquests jocs són jocs d'exercici, corn els esmentats 
fa un moment: tira una pilota i aquesta cau fent 
renou, i corn que li agrada ho torna a fer contínua- 
ment. Més endavant intentara variar la manera corn 
realitza aquestes accions, i cadascun dels nous in- 
tents també seran jocs. El nin gaudeix especialment 
quan és capa$ d'aconseguir que es repeteixin els 
esdeveniments preferits, més ho fa si aquests repre- 
senten un domini sobre I'univers. 
El joc es fa més complex a mesura que evolucionen, 
cap al f inal del primer any de vida, les funcions 
mentals del nin, quan comenca a generalitzar a ac- 
cions desconegudes la informació que té dels es- 
quemes sobre accions que ja domina sense proble- 
mes. En aquests instants, que coincideixen arnb 
I'aparició del desplacament autonom, el n in es 
torna un explorador immensament actiu del seu am- 
bient. El n in explorador actua pel plaer d'actuar, 
sense cap f inal i tat. Moltes vegades, si h i  ha un obs- 
tacle que l i  impedeix arribar a una meta, gaudeix 
més de tirar I'obstacle una i altra vegada que d'arri- 
bar a I'objecte desitjat primerament. 
Cap als divuit mesos el seu joc, igual que I'activitat, 
és cada cop més a I'estil «anem a veure que pasa ) ) .  
És a dir, el nin científic vol comprovar si les seves 
idees, mol t  recents, sobre el funcionament del món 
són encertades o no. Els seus jocs i activitats con- 
sistiran en petits experiments a través dels quals 
comprova les hipotesis, i per tant avancara sobre el 
coneixement del seu univers. ES un moment en el 
qual els jocs del n in l i  permeten esbrinar mil lor que 
abans les Ileis físiques que actuen sobre el món 
dels objectes. Pero el seu joc encara és molt  con- 
cret, ll igat a la manipulació directa dels objectes i 
les situacions, o sigui al món real. 
Només al f inal del segon any de vida la situació 
varia drasticament. Es dóna el pas definit iu del joc 
motor al joc simbolic, de representació. L'aparició 
de la funció simbolica l i  permet fugir del món real, 
al qual havia estat aferrat f ins ara. El joc sofreix im- 
portants transformacions qualitatives en aquest ins- 
tant ,  el nin ja pot manipular el món no a través dels 
objectes mateixos, sinó dels símbols que els repre- 
senten. El nin es fa independent, autonom, del que 
abans era imprescindible: tocar per jugar. Ara apa- 
reix el joc de f icció, a mesura que el nin s'introdueix 
dins aquest estadi ja no necessitara un cotxe en mi -  
niatura per jugar a cotxes, pot agafar una capsa de 
cartró i convertir-la en el mil lor Ferrari del mercat. 
En la primera etapa del període preoperacional, dels 
dos als quatre anys, el joc sol ser individual i d 'un  
simbolisme molt  egocentric, ja que esta contaminat 
per una de les característiques fonamentals del pe- 
ríode corn és I1egocentrisme cognit iu. El joc del n in 
de dos anys encara té  un simbolisme molt  primit iu. 
Al principi juga a «fer corn si» el1 hagués fet alguna 
de les accions que fa a la seva activitat quotidiana, 
agafa una pinta de joguina i fa corn si es pentinés, 
amb un plat de joguina fa corn si mengés, etc. Uns 
mesos rnés tard aplica esquemes simbolics a altres 
objectes, fa que un ninot mengi, dormi o es pentini.  
Un  poc rnés endavant inventa situacions en que hi 
haura persones i objectes que t indran un paper que 
no és el seu habitualment. El n in juga que la seva 
sabata és un vaixell, que el seu l l i t  és un port, que 
el1 és el capita i ha de salvar una princesa, que és 
un t i tel la. El n in s'ha independitzat totalment de la 
dictadura de la realitat. 
Així mateix, el nin d'aquesta edat (entre els dos i els 
quatre anys) realitza un joc que és mol t  egocentric. 
El n in no adapta el seu joc a les condicions de la re- 
al i tat, sinó que adapta la realitat, deformant-la, a les 
necessitats del moment. És a dir, el n in adapta la re- 
alitat i I'assimila al seu Jo, i per fer-ho util itza la fun- 
c ió simbolica. S'ha de tenir en compte que, malgrat 
les creixents capacitats del n in,  la seva comprensió 
de la realitat, física i social, encara és mol t  pobra. 
Així la nina que juga a ser mare, al joc de pares i 
Carrer d'en Rubí, 5 
Tel. 971 71 38 21 
07002 Palma (Mallorca) 
mares, deforma la realitat adulta, ja que no és capa$ 
de comprendre moltes de les coses que els adults 
fan. Per exemple, no cap quines coses s'han de fer 
per arribar a ser mare, ni coneix tampoc els proces- 
sos a través dels quals una mare té cura del seu 
nadó, només en té una idea aproximada, pero mol t  
incompleta. La nina esta adaptant el vertader rol a 
les seves capacitats mentals, i a la seva comprensió 
de corn funciona el món. Es pot dir, per tant, que el 
joc d'aquests moments és mol t  deformador. 
Dels quatre als set anys el joc del n in és més 
col.lectiu, no tan egocentric, i util itza el símbol per 
imitar la realitat al rnés possible. El nin o la nina, 
quan juguen a ser pares i mares, es preocupen mol t  
per fer una imitació tan perfecta corn sigui possible 
de la realitat. A rnés a més, ara ja tenen mol t  rnés 
coneixement i comprensió del món social i també 
del físic, i aquesta és la causa per la qual la imita- 
ció és de rnés qualitat. En aquests moments adap- 
ten el seu Jo a la realitat, en lloc de fer-ho a I ' inre- 
vés corn f ins ara. El n in de cada vegada comparteix 
rnés amb els seus companys i amics, i arriba a crear 
jocs mol t  complexos, els quals són el preludi del 
posterior joc de regles que es dóna en I'estadi se- 
güent (en el període de les operacions concretes) i 
que perfecciona durant I'adolescencia. + 
BlBLlOGRAFlA 
GARAIGORDOBIL, M .  (1990 ) .  Juego y desarrollo infantil. Ma- 
dr id :  Seco-Olea. 
ORTEGA, R. ( 1 9 9 2 ) .  El juego infantil y la construcción social del 
conocimiento. Sevilla: Alfar 
VASTA, R. ,  HAITH,  M.M.,  MILLER,  S.A. ( 1 9 9 6 ) .  Psicologia in- 
fantil. Barcelona: Ariel Psicologia. 
NOTES 
( 1 )  Repet ic ió d 'una acció que el  n in  descobreix per casual i tat ,  
pero que 1 1  ha produ i t  plaer. 
(2) De Piaget. 


El joc en el desenvolupament del nin durant els primers anys de vida

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert