Llinàs Ferrà, Bartomeu

Llinàs, Bartomeu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

BARTOMEU LLINAS FERRA 
Director Provincial del Ministeri d'Educació i Ciencia 
El mapa escolar 
perior) reque 
a implantació dels nous ensenyaments de 
regim general prevists a la L O G S E  (ed. 
infantil, ed. primaria, ESO, batxillerats i 
formació professional del grau mitja i su- 
reix definir els centres públics en el quals 
;'han d'imiartir les distintes ofertes educatives respec- 
tant, d'una banda els centres queja  hi ha a la xarxa actual 
i, de l'altra, l'oferta dels centres concertats que, en cas de 
complir els requisits establerts, poden ampliar aquests 
concerts a l'etapa de l'educació secundaria obligatoria. 
E n  aquest sentit el Ministeri d'Educació i Ciencia va 
iniciar, l'any 1991, l'elaboració del mapa escolar que havia 
de fer possible i efectiu el servei públic de l'educació en 
els termes prevists per la LOGSE:  que hi hagi un nom- 
bre de places suficients per a la població que sol.liciti vo- 
luntariament l'educació infantil; l'escolarització obligato- 
ria de tots els alumnes a l'educació primaria i a 1'ESO; 
una oferta suficient de modalitats de batxillerat que per- 
meti que els alumnes que ho desitgin hi accedeixin, com 
també de cicles formatius de grau mitja i superior que, 
atenent les demandes de qualificació del sistema produc- 
tiu, faciliti la incorporació dels joves a la vida activa. 
La confecció de la xarxa de centres havia de tenir en 
compte criteris concrets que, bé determinats per la 
L O G S E  mateixa, bé per raons de qualitat i racionalitat, 
condicionaven el mapa escolar. Entre aquests criteris cal 
destacar: 
- Les estimacions demografiques, les taxes d'escola- 
rització actuals i els moviments migratoris. 
- L'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 16 
anys i l'organització per impartir l'etapa 12-16 
(ESO) en un mateix centre per garantir-ne la coor- 
dinació pedagogica. 
- La implantació de les modalitats de batxillerat i el 
nombre d'optatives, com també l'oferiment d'una 
formació professional de base a l'educació secunda- 
ria i una amplia oferta de formació professional es- 
pecífica. 
- L'aprofitament dels recursos existents, tant mate- 
rials com humans, de la manera més eficac. 
- La necessitat de garantir la igualtat d'oportunitats, 
per mitja de l'apropament de l'oferta educativa als 
nuclis de població, especialment rurals, i l'oferta 
gratuita del transport escolar. 
- La disminució del nombre d'alumnes per aula a 
totes les etapes i la dotació dels espais necessaris per 
a les noves arees. 
- La importancia del fet que els nous centres disposin 
d'unes dimensions que permetin una utilització 
adequada dels recursos i desenvolupin una educació 
de més qualitat procurant que ofereixin, almanco, 
dues modalitats de batxillerat i que, per tant, en allo 
que sigui possible, ofereixin l'ensenyament dels 12  
anys fins als 18 anys. E n  conseqüencia es va establir 
un límit mínim de dues línies 12-16 per a les noves 
construccions. 
- Que els desplacaments de l'alumnat no excedeixin 
de mitja hora en l'anada o la tornada. 
- La necessitat d'establir uns mecanismes d'adscrip- 
ció de centres de primaria a secundaria per garantir 
la coordinació educativa, l'escolarització obligatoria 
i automatica, la nova adscripció del professorat i l'e- 
quilibri entre l'obligatorietat que 1'Administració 
ofereixi placa i el dret dels pares d'elegir nou centre. 
- L'adopció de mesures transitories per permetre el 
compliment del calendari d'aplicació de la L O G S E  
mentre no hagués finalitzat l'important procés 
d'inversions i de construcció dels nous centres. 
A partir d'aquest criteris, els tecnics del Ministeri d'E- 
ducació i Ciencia elaboraren una proposta de mapa esco- 
lar que es va fer pública el mes de febrer de 1995. Aques- 
ta proposta de mapa escolar, com a document de debat, 
va ser remesa als Consells Escolars i a altres institucions 
perque, en el termini de quatre mesos, en poguessin pre- 
sentar les al.legacions que es considerassin escaients. A 
l'hora, la mateixa Direcció Provincial d'Educació i Cien- 
cia de Balears iniciava converses amb la Federació 
d'APA, organitzacions sindicals, ajuntaments, mancomu- 
nitats i altres organismes per exposar-los la proposta i re- 
bre'n les al.legacions pertinents. 
Per mitja de la circular del 27-IX-95 de la Direcció 
Provincial d'Educació i Ciencia de Balears s'amplia el 
termini per presentar-ne propostes de modificació fins a 
finals d'octubre de 1995. Una vegada acabat el termini, 
- 
criuen els col.legis d'educació primaria a instituts d'edu- 
cació secundaria. 
Aquesta resolució, a conseqüencia de noves converses 
amb distints sectors de la comunitat educativa i organis- 
mes, encara fou modificada per mitja de la resolució del 2 
d'abril de 1996, per mitja de la qual s'aprova el nou mapa 
escolar de les illes Balears. 
Cal esmentar que, a les illes Balears, l'administració 
educativa ha tingut voluntat d'acordar la confecció de la 
xarxa de centres i que, en conseqüencia, els conflictes que 
han existit han intentat solucionar-se de manera dialoga- 
da encara que, certament, és difícil un consens absoluta- 
ment generalitzat atesos els interessos divergents entre 
distints centres i localitats, i l'obligació de l'administració 
mateixa per mantenir i augmentar la qualitat educativa i 
fer efectiu el compliment de la LOGSE. 
Estic segur que mantenir el nivel1 actual d'inversió 
educativa continuant el taranna dialogant de l1Adminis- 
Foto:Arxlu Dlorlo de Mollorco tració i el conjunt de la comunitat educativa i facilitant 
noves mesures per augmentar l'oferta educativa mateixa i 
una comissió designada estudia les propostes de modifi- la coordinació pedagogica, fara que les illes Balears dis- 
cació, la majoria de les quals foren acceptades i es publica posin, a les portes del segle vinent, d'un sistema educatiu 
la resolució del 22 de gener de 1996 del director provin- de qualitat que estara a l'altura de les exigencies d'una SO- 
cial d'Educació i Ciencia de Balears, per la qual s'ads- cietat moderna i avancada. 
Núm. 7 -Serle general Num 2 - Serle didaoica ALTRES TlTOLS E N  
la Veu, I'eina oblidada. Arbres i arbusts de PREPARACIO 
Ferran Tolosa Cabaní 
Marta Fernández Barrutia 
les Balears. 
Joan Rita 
Jordi Carulla 
La Colonia Escolar 
Provincial de les 
llles Balears 
1924 - 1932 
Miquel Jaume 
Campaner 
El model de dona a 
la Secció Femenina. 
Implantació a les 
llles Balears 
(1939-1975) 
Esperanca Bosch 
Victoria A. Ferrer 
Benvingut al món, 
els primers dies de 
vida. 
Sergio Verd 
EDICIONS 
FERRAN 
SIiVTES 


El Mapa escolar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears