&#091;spa&#093; Se describe la industria en sílex encontrada en el yacimiento al aire libre de los alrededores de la “Cova des Drac” (Santanyi, Mallorca). El estudio de la misma permite atribuirla a la fase cultural más antigua de Mallorca, al parecer precerámica&#091;eng&#093; A description of the flint industry found in the open-air deposit in the vicinity of Cova des Drac (Santanyi, Mallorca) is presented. lnvestigation permits the attribution of this site to the earliest cultural period of Mallorca, apparently pre-cerami

Carbonell, Eudald

Coll, Jaume

Mora, Rafel

Pons Moyà, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

ENDINS, n.' 8.1981. Ciutat de M 
LA INDÚSTRIA EN S~LEX DEL JACIMENT 
A L'AIRE LLIURE DE LA ZONA DEL 
RAFALDESPORCS-COVADESDRAC 
(Santanyí, Mallorca) 
per Eudald CARBONELL, Rafel MORA, Joan PONS-MOYA i Jaurne COLL 
Resumen 
Se describe la industria en sílex encontrada en el yacimiento al aire libre de los 
alrededores de la -Cava des Drac>> (Santanyi, Mallorca). El estudio de la misma per- 
mite atribuirla a la fase cultural más antigua de Mallorca, al parecer precerámica. 
Abstract 
A description of the flint industry 
Cova des Drac (Santanyi, Mallorca) is presented. lnvestigation permits the attrib' 
of this site to the earliest cultural period of Mallorcq,, apparently pre-ceramic. 
1. Introducció i situació 
geograf ica 
La zona del Rafal des Porcs, situada entre 
Cala Marmols i Cala S'Almonia (Santanyí) té una 
de les cavitats més interessants del Sud de Ma- rresponents a una fase cultural de la Prehistoria 
Ilorca. En ella hi ha un llac freatic d'aigua potable, Mallorca ben definida, que s'ha anornenat Pre- 
fet de vital importancia per als assentarnents aiotic. Fins ara hi havia una excepció: la Cova 
prehistorics d'aquesta zona que no és rnassa fer- Muleta (Sóller), on trobarn un dels nivells d'o- 
til. A I'interior de la cova hi abunden les restes ce- 
ramiques; les més freqüents son talaiotiques i pre- 
talaiotiques (Eneolítiques), així rnateix, es troben (Waldren, 1975) que no perrneten una 
fragrnents rornans i medievals. 
A poca distancia de la cova i en la Punta des 
Bous, hi ha vestigis d'un poblat talaiotic que, in- La indústria Iítica en qüestió es troba princi- 
dubtablement, utilitza el recurs del llac freatic per palrnent en la terra de conreu, en alguns clars de 
abastir-se d'aigua potable, segons sembla per les la garriga i tarnbé en petits torrents que I'atraves- 
abundants restes cerarniques localitzades a I'inte- sen. Per la lirnitació que representen aquestes ca- 
rior de la Cova del Drac. racterístiques del terreny, la superfície prospec- 
A totes aquestes dades, hern d'afegir que les cionada no correspon als lírnits reals d'aquest ja- 
darreres prospeccions en aquesta zona ens han ciment, doncs hern de suposar que I'area de dis- 
portat a la troballa d'una indústria una mica inusi- trlbució del material Iític podria ser rnés extensa. 
tada per Mallorca. La rnajor concentració es troba als voltants de 
Les indústries que se coneixien a Mallorca I'estany que, actualrnent, rnitjancant una canalit- 
eran ganivets, elernents de falc, alguna peca atí- zació, es nodreix del llac freatic de I'interior de la 
pica, associats a cerarnica incisa, corn per exern- cova; així rnateix, és en les proxirnitats d'aquesta 
ple les trobades a jacirnents com la Cova de Son cavitat on abunden rnés les peces de sílex. Prop 
de la Punta des Bous i abans d'arribar a ella, es 
localitzen d'una manera rnés esporadica. 
Amb les esmentades indústries Iítiques, hern 
recollit abundant fauna representada per les espe- 
cies següents: 
Pafella aspera L. 
Pafella cf. lusitanica G. 
Monodonta articulata (L.) 
Thericium vulgafum (B.) 
Columbella rusfica (L.) 
Thais haemastoma (L.) 
Spondylus gaederopus L. 
Crida I'atenció el fet de que rnalgrat haver 
prospeccionat la zona en nornbroses ocasions, no 
s'hagi pogut localitzar cap fragrnent de cerarnica 
coetani de la indústria Iítica en qüestió. Unica- 
rnent s'han trobat alguns fragrnents rnolt rodats 
atribuibles a I'epoca romana, adhuc alguns frag- 
rnents clarament actuals. 
Geologicament, aquesta zona esta constituida 
per calcarenites rnioceniques, anomenades popu- 
larment corn <cpedra de Santanyí>,. Aquí es troba 
el sílex formant prirnes capes sobre els rnaterials 
miocenics. 
2. ~na l i s i  de I'estructura Iítica 
del lloc d'ocupació 
Tota la indústria recollida és de sílex, encara 
que de forma esporadica i casual apareix algun 
material que no és de la mateixa qualitat que la 
del conjunt. 
El material lític presenta una forta patina de 
color blanquinós, excepte en alguns cassos que 
és bruna; de tota manera, és uniforme i es pot as- 
segurar que pertany a un mateix mornent d'ocu- 
pació. 
En lloc de fer el recompte de materials un a 
un, hem pesat tot el que s'ha recollit, diferenciant 
en una primera pesada tot el retocat (1) del que 
no ho esta. Hern obtingut que, d'un total de 3 
Kgs., 2,100 són restes de talla, esclats, fragrnents 
informes, etc., i que els 900 grs. restants són 
transforrnats en rnorfotipus retocats i nuclis ben 
delirnitats. 
Si descomptam 500 grs. deis rnaterials el.la- 
calcul d'aproximació a la rentabilitat tecnologica, 
obtindrern 
del que deduim que la rentabilitat és rnolt baixa 
en la utilització del sílex sel.leccionat per I'el4abo- 
ració d'instrurnents d'utilització domestica més 
especjalitzada, ja que I'optim seria de 1-1, encara 
que aixd s'ha de posar en correspond~encia amb 
la proxirnitat o llunyania de la font de rnateries 
prirnes. En aquest 'cas concret, la proxirnitat en 
que aquestes es troben, fa que I'aprofitament si- 
gui tan baix; s'ha de tenir tarnbé en cornpte que 
és de molt mala qualitat i esta rnolt fragmentat en 
la veta d'origen, situada a uns 10 m. de carní del 
lloc d'ocupació. 
Caldria tarnbé tenir en cornpte la quantitat 
d'instruments que s'han éI4aborat arnb altres rna- 
terials i que, degut a la conservació diferencial, no 
han arribat fins als nostres dies. 
a) L'analisi deis nuclis dóna: 
Pirarnidals Poliedrics lrregulars Total 
7 4 5 16 
0.4375 0.25 0.31 25 1. 
S'ha descomptat tota la serie de fragments 
que presenten una sola extracció i que fa difícil la 
seva identificació corn a materies primes tipus 
nucli. 
Generalment no són de bona factura i no for- 
men la base estructural de la indústria que esta 
retocada, ja que rnolts dels instrurnents eblabo- 
rats, ho són .sobre fragments i no sobre esclat. 
La seva llargada mitja és de 23.81; I'amplada 
de 29.18 i la gruixa de 21.36. 
bi)  Analisi dels ordres tipologics. 
S'efectua segons el criteri de la raó (La- 
. place, 1974). 
S/4 SE/lr8 B ' A E P T0t.l . 
53 25 12 8 '5 1 104 
.509 .240 .115 .O76 .O48 ,004 1. 
borats, que es corresponen als nuclis, tenim que L'extructura dórninantLesta formada per, Sirn- 
400 grs. del sílex son peces retocades; si fern un ple (S), Sobreixecats (SE) i representen el ,749 del 
total dels diferents ordres. Dins la zona dorninant 
es pot senyalar la forta hegemonia que té el grup 
(1) Entenem que el retoc ha donat una forma a una o va- dels (S), que amb un .509 és la base de retoc de 
ries arestes de la materia prima; si no, no el con- 
siderem. 
* tota la indústria (Fig. 1,l). 
76 
bz) Analisi de grups tipologics. 
DPv5 Ra/I B/le3 G A E P Total 
47 17 12 7 6 5 3 97 
.50 .175 .123 .O72 .O61 .O51 ,030 1. 
L'estructura dorninant, forifiada pei Denticu- 
lats (D), Rascadores (R), i Burins (B) (Fig. 1, 2), re- 
presenta el .798 del total deis rnorfo-tipus exis- 
tents en el lloc d'ocupació, essent la resta poc irn- 
portants i, gairebé, alguns casuals. Cal esrnentar 
tarnbé la preponderancia del rnorfo-tipus Denticu- 
lats sobre la resta. Les classes rnés representades 
son D2 545, seguida de D3 .386 i és practicarnent 
inexistent la D I  .068. 
Els índex de llargada (lag 1.19) pertanyen 
doncs al grup d'instrurnents* retocats curts i 
estrets. 
L'índex de gruixa (lg= 2'09) es troba rnolt 
proper al teoric 2.236 de la serie J¿f a partir de la 
qual cal considerar els útils de tipus carenat; totS 
aquests rnorfo-tipus tenen, per tant, tendencia a 
ésser gruixuts. 
Les Rascadores, amb un .175, és el grup tipo- 
Iogic que segueix en importancia als denticulats. 
La seva zona retocada es reparteix: 
L'índex de gruixa lg= 1.96 és lleugerarnent in- 
ferior en els dels'Denticulats i I'index de Ilqrgada 
de 1.16 és tarnbé lleugerarnent inferior al del grup 
tipologic dorninant. 
El grup dorninant, forrnat per Denticulats, 
Rascadores i Burins, té unes rnesures que, a pri- 
. mera vista, són molt sernblants. Anern a cornpro- 
var si realrnent es tria de forma hornogenia la rna- 
teria prima per tal de fer una posterior el.laboració 
(Fig.1,3): i; 4 1  
Obtenim un x2 de 0.1683; si tenim en compte 
que x24 0,05=9.488, ens adonam que per fabricar 
un o altre tipus morfologic, indistintament, s'utilit- 
zen materials de les mateixes mides. 
La situació del retoc en el grup (D) i (R) és en 
un ..482 lateral esquerra, en un .413 laterál dret i 
en un .103 no és transversal distal. . 
Aquestes són les característiques més visibles 
que presenta la indústria analitzada. 
3. lnventari 
RASCADORES ,. 
PD 032 R11 (Smd esq x) 
PD 021 R21 (Spd cx) 
PD 035 R321 (Spd der cx) 
PD 629 R22 (Spd esq rect - ,Spd der cx) 
PD 630 R21 (Spb der cx) 
PD 627 R23 (Spd esq iect - Spd der rect) 
812 (Bpn) 
PD 632 R21 (Spd der med prox rect) 
PD 025 1311 (Smb esq prox cx) 
PD 588 R11 (Smd esq prox) 
PD 046 R11 (Spd esq Spi der cx) 
PD 294 R22 (Spd esq cx) 
PD 058 R321 (Spi der cix) 
PD 528 R32 (Spa esq cx) 
PD 626 R21 (Spb der rect) 
PD 628 R321 (Spd der prox med rect) 
RASPADORS 
PD 625 G11   SE^^‘ trans) 
PD 547 G12 (S sepd dist esq trans) 
PD 545 G313 (SEpd trans) 
PD 067 G12 (SEpd trans) 
PD 033 D321 (SEpi med esq) + R22 (SEpd trans cx) 35-30-15 PD 546 G11 (SEpd traris) 
PD 068 D322 (SEpd esq) . D321 (Spd med der) 34-25-13 PD 601 G321 (SEpd trans) 
PD 330 D322 (Spi med esq + SEpd trans cx) 33-30-16 PD 054 G321 (SEpd trans der) 
PD 020 DI3 (Smd prox med esq) 29-32-07 
PD 065 D21 (Spd med esq) .D21 (Spi med dist der) 35-20-06 
PD 060 D24 (Spd med dist esq cx Spd der) 36-21 -08 
PD 019. D22 (Spd med esq) 20-1 5-05 
PD 049 D22 (Spi prox esq Apd prox der) 10-15-10 BURlNS 
PD 053 D321 (SEpd dist der Spd med) 35-25-16 
PD 346 D321 (Spd prox esq Apd der) 35-26-10 PD 570 B11 (Bpn) 
PD 061 D21 (Spd prox esq) 26-24-06 PD 575 B11 (Bpn) 22-15-10 
PD 068 D323 (SEpd med esq) 33-24-1 4 PD 569 B l l  (Bpn) 
PD 536 D24 (Spd esq cx Spd der cx) 35-25-10 PD 571 832 (Bpn) 26-31-10 
PD 539 D23 (Spi der rect) 22-16-07 . PD 572 812 (Bpn) 21 -20-07 
PD 533 D22 (Spi med esq) 47-37-1 5 PD 573 832 (Bpn) 
PD 529 D25 (Spi prox med esq) D22 (Spd med der) 26-26-16 PD 574 831 (Bm) 45-29-25 
PD 524 D321 (SE pd med esq Api trns Spd prox der) 34-19-14 PD 568 832 (Bpn) 21-34-13 
PD 520 D321 (SEpd med der) 44-27-22 PD 585 831 (Bp pris) ' 
PD 512 DI3 (Smd med prox esq Spi) 33-25-10 PD 580 B32 (Bp pris) 47-36-1 O 
PD 503 D22 (Spd dist der) 56-25-1 5 PD 029 832 (Bpn esq) - 8322 (Bpn) 
PD 506 D321 (Spd prox der) 43-29-14 
PD 501 D323 (Spd esq cx) 31-47-22 
PD 519 D21 (Spi trans Smd prox trans) 28-26-1 O 
PD 588 D22 (SEpd prox esq) 16-27-07 
PD 530 D21 (SEpd med der) 18-1 6-07 ABRUPTES 
PD 511 D21 (Spd prox der) 23-26-09 
PD 502 D I  (Smd esq) PD 550 A l  (Amd der trans) 
PD 505 D21 (Spi med der) PD 024 A2 (Apd prox med esq) R21 [Spd 
PD 509 D21 (Spd trans der) 21-27-12 PD 071 A l  (Apd prox med esq cx) DI3 (Spd 
PD 531 D25 (Spd der) 30-20-1 O PD 571 A l  (Amd trans rect) 022 (Spi der) 
PD 527 D321 (SEpd trans) 30-20-1 O PD 014 A2 (Apd der cc) 
PD 532 D322 (SEpd der) 21-21-18 , 
PO 075 D321 (SEpd esq) 22-1 3-1 1 
Pü 537 D21 (SEpd med prox esq) 27-1 7-06 
P0 523 025 (SEpd trans) 15-26-06 
-PD 586 D22 (SEpd med esq) 21-26-10 ECAILLES 
W 062 D22 (Spd med dist esq) 19-12-06 
P0 608 D321 (SEpd dist der) 34-23-1 2 
PD 516 D321 (SEpd med esq) 
P& 521 D321 (SEpd dist der) 35-16-10 
PP 514 D25 (SEpd prox trans der) 22-21-13 
'W 526 D22 (Spi prox esq) 18-20-05 PD 0587 E l  
78 

4. Reflexió 
El lloc d'ocupació prehistbrica que estudiam 
ha donat poques restes que ens permetin una 
atribució funcional dins el contexte de les cultures 
del Neolític preceramic de Mallorca. 
Aquestes notes nomes ens permeten posar en 
coneixement un dels molts jaciments a I'aire lliure 
mal anomenats <<Tallers de sílex,,, que si be no 
podem atribui'r a una cultura paleolítica, sí és pos- 
sible induir-10s en els grups culturals tecnolbgics 
que tenen aquesta cronologia, encara que no si- 
guin sincrbnics amb aquests. 
Els campaments amb restes lítiques que pre- 
senten aquestes característiques es troben molt 
repartits per tota I'area catalana. Ara be, la manca 
d'una sistematica científica per a I'estudi d'aques- 
tas ocupacions, fa impossible poder establir com- 
parances entre elles. 
Ja Rosselló-Bordoy (1972) es planteja el fet de 
que ens trobam amb la hipotetica presencia d'un 
home anterior a les <<ceramiques incises,, i que 
caldria situar-lo en un nivell preceramic o acera- 
mic (2). 
Per nosaltres, el lloc estudiat ens confirma la 
hipotesi enunciada sobre els pobladors precera- 
mics. Les proves materials analitzades sota la 
perspectiva d'una sistematica analítica, han donat 
uns resultats molt diferenciats respecte a les in- 
dústries en sílex que generalment es troben asso- 
ciades als nivells eneolítics de Mallorca. Atribuim 
aquest lloc d'ocupació al període mes antic de les 
cultures prehistoriques balears trobades fins ara. 
A I'hora d'entregar aquesta nota a redacció 
volem comunicar la primícia de la troballa efec- 
tuada a dos llocs de les muntanyes de Lluc, per 
Miquel Trias i el que suscriu (Joan Pons Moya), 
d'uns jaciments amb industria lítica composta en 
un 98% per peces d'obsidiana. El grup dominant 
(D. R. B.) d'aquesta es semblant al del jaciment de 
Santanyí que aquí hem descrit. 
*, , 
(2) Sobre les cultures mes antigues de Mallorca. es gracies 
als jaciments de Muleta i Son Matge que per primera 
vegada es troben proves de la presencia humana ante- 
rior al Eneolític (Waldren i Rosselló-Bordoy, 1975; 
Rosselló-Bordoy i Waldren, 1973). Dades aprofitades 
posteriorment per Fernandez Miranda (1978) que parla 
d'un període arcaic constituTt pels jaciments de Muleta i 
Son Matge, que situa al 4000 abans de Crist i ho en- 
l l a ~ a  mb un període que esta compres entre els 2000 i 
1800 abans de Crist i que I'anomena '.horitzó de la ce- 
ramica incisa.. 
Bibliografia 
CANTARELLAS, C. (1972): ~Excavaciones en Ca Na Cotxera 
(Muro, mall orca).^ en N. A. H.  reh h. I. Madrid, plg. 209-213. 
ENSEÑAT, B. (1971): -Historia Primitiva de mall orca^^ en H.a de 
Mallorca de J. Mascaró. Tomo I. Palma. 
FERNANDEZ MIRANDA. M. (1978): <<Secuencia cultural de la 
Prehistoria de mall orca^^ en Bib. Preh. Hisp. vol. XV. 
LAPLACE. G. (1974): .<De la dynamique de I'analyse structurale 
ou la typologie analytique,.. Rivista d i  SC. Prehist.. vol. XXIX, 
fasc. 1. 
ROSSELLO-BORDOY, G. (1972): .La Prehistoria de Mallorca. 
rectificaciones y nuevos enfoques al problema.> Mayurqa 


La indústria en sílex del jaciment a l'aire lliure de la zona del rafal des Porcs - cova des Drac

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears