Oliver Trobat, Miquel F.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

MIQUEL F, OLIVER 
Cap del Pla de Reciclatge i Formació Lingüística i Cultural (ICE-UIB) 
La docencia en llengua catalana: 
Professors reciclats i practica professional 
quest curs academic es compleixen vint 
anys de l'inici dels cursos de Reciclatge de 
Catala a les Illes Balears. Durant tots 
aquests anys s'han realitzat estudis sobre 
l'evolució de la matrícula, sobre la tipologia de l'alumnat 
que realitza el reciclatge.. ., pero la manca d'estudis ac- 
tualitzats no ens havia permes analitzar la relació exis- 
tent entre el professorat realment reciclat i el que real- 
ment exerceix la seva practica professional en llengua 
catalana, ja sigui d'una manera total (totes les assignatu- 
res) o parcial (algunes assignatures o arees). 
El present article pretén relacionar les dades de que 
disposam sobre els alumnes que reben ensenyament to- 
talment i/o parcial en catala amb les dades de professors 
que han assolit la titulació adequada per realitzar aquest 
tipus d'ensenyament. 
Per realitzar aquesta comparació hem utilitzat les 
dades i els grafics de l'estudi Situació actual de I'ensenya- 
lnent bilingiie a les Illes Balears (Sbert, Vives, Oliver 
1995), on es reflecteixen les dades dels alumnes que 
reben ensenyament totalment o parcial en catala durant 
el curs 1994-95. Pel que fa al nombre de professors reci- 
clats, ens hem basat en les dades dels estudis realitzats 
pel &Iinisteri d'Educació i Ciencia i per la Direcció Ge- 
neral d'Educació de la Conselleria de Cultura, Educació 
i Esports, respecte als professors de l'ensenyament pú- 
blic el primer i als professors de centres privats/concer- 
tats el segon. 
Per acabar l'article, aportam algunes dades que 
creiem que són significatives respecte a la situació actual 
dels cursos de Reciclatge de Catala, com també algunes 
reflexions sobre el seu futur proper i sobre les relacions 
entre el reciclatge de catala i la normalització lingüística 
dels centres escolars. 
Professorat reciclat 
A partir de les dades dels estudis abans esmentats i 
realitzats pel M E C  i per la Direcció General d'Educa- 
ció sobre el nivell de reciclatge que tenen els professors 
de primaria i secundaria en actiu en el sector públic i 
privat/concertat durant el curs 1994-95, es dedueix que 
el sector que té més avanqat el procés de reciclatge és el 
de primaria pública (61,7%) i el menys reciclat és el de 
secundaria pública (33,6%). Al nivell global, el tipus 
d7ensenyament amb tnés titulats és el públic amb un 
TOTAL PROFESSORS PROF. RECICLAS PROF. N O  RECICLAS 
Núm. % Núm. % 
Primaria 3.309 2.043 61,7 1.266 38,2 
Pública Secundaria 2.278 766 33,6 1.512 66,3 1 
TOTAL Pública 5.587 2.809 50,2 2.778 49,7 
Primaria 1.162 555 47,7 607 52,2 
Priv./Conc. Secundaria 500 181 36,2 319 63,8 1 
TOTAL Privada 1.662 736 44,2 926 55,7 1 
TOTAL GLOBAL 7.249 3.545 48,9 3.704 51 
I I 
Quadre 1. P~ofessol-at amb titulnció adequada per reaiitzar iensenjiament de i en llengua catalana. Curs 1994-95' 
50,2% enfront del privat/concertat amb només un 44,2 
% de professionals amb titulació adequada. 
Així mateix és significatiu que restin un total de 
3.704 professors en actiu per reciclar (2.778 del públic i 
926 del privat/concertat). 
Professorat reciclat 
i professorat en exercici 
Analitzarein ara la relació existent entre els alumnes 
que podrien rebre l'ensenyainent totalment en catala' e11 
primer lloc amb els alumnes que realment reben l'en- 
senyament totalment en catala i en segon lloc amb els 
alumnes que reben l'ensenyament totalment o parcial en 
catala (estudi Sbert, Vives, Oliver). 
Malgrat que el reciclatge de catala s'hagi realitzat a 
les Illes Balears d'una manera relativament lenta (en 
vint anys només s'han reciclat el 48,9% del professorat 
en actiu), al sector de l'ensenyament priinari públic i en 
funció del professorat que té la titulació adequada, enca- 
ra podrien rebre l'ensenyament totalment en catala 
13.547 alumnes més (un 24,2% més dels que el reben 
actualment). D'acord amb aixo, en aquests moments i 
Alurnnes que podr~en rebre Alumnes que no poden 
l'ensenyament totameit en rebre l'ensenyament total- 
cataa menten cataa 
Grajc 1. Alumnes quepodrien rebre I'ensenj~ament totalwzent en cataia a 
i'educacióprimaria en funció del nombre deprofessors reciclats (Ensenya- 
rnentpúblic-czus 1994-95). 
1 17 686 alumnes 21 041 alumnes 1 
Aumnes que reben l ensen- 
yament totalment en cataa 
' Alurnnes que poden rebre 
'ensenyament parcament 
1 en cataa 1 
sempre en funció del professorat ja reciclat, es podrien 
escolaritzar totalment en catala 34.588 alumnes (61,7%) 
mentre que només ho fan 21.041 (37,5%). 
D'altra banda, si sumam el nombre d'alumnes que 
reben l'ensenyament totalment en catala i els que reben 
l'ensenyament de forma parcial en catali, veurem que hi 
ha 3.747 alumnes que, sense tenir el professorat format, 
reben aquest tipus d'ensenyament. Aquest fet s'ha de 
considerar positiu, en el sentit que demostra una actitud 
positiva envers un ensenyament arrelat al medi, sobretot 
si tenim en compte que el professorat que actualment té 
aquesta actitud, amb tota seguretat, realitza actualment 
els cursos de Reciclatge de Catala. 
D'acord amb aixo podem dir que la relació 
titulació/realització efectiva de l ' e n ~ e n ~ a m e n t  en catala 
a l'ensenyament primari públic és inferior a les possibi- 
litats que ens ofereixen el nombre de professors titulats 
pel que fa a la realització de les classes totalment en ca- 
tala (les hi podrien fer 13.547 alumnes que actualment 
no les li fan), mentre que se superen les possibilitats 
reals (3.747 alumnes més) en el cas de l'ensenyament 
totalment o parcial en catala. 
A l'ensenyament privat/concertat, malgrat que el ni- 
vell de reciclatge de professorat no sigui tan elevat, la 
diferencia entre alumnes que podrien rebre l'ensenya- 
ment totalment en catala i els que realment el reben és 
molt superior, ja que 16.350 alumnes que reben l'ensen- 
yament en castella estan en disposició de rebre'l en ca- 
tala perque el seu professor té la titulació adequada. E n  
aquests moments notnés un 10% dels alumnes escolarit- 
zats a l'ensenyament privat/concertat (4.363) reben 
l'ensenyament totalment en catala, mentre que poten- 
cialment l'hi podrien rebre el 48% dels alumnes 
(20.713). 
E n  aquest cas les disponibilitats de professorat reci- 
clat sempre van per davant de la practica docent en ca- 
tala. Ni tan sols el nombre d'alumnes que reben l'ensen- 
yament totalment i/o parcial en catala supera el nombre 
d'alumnes que l'hi podrien rebre si el professorat fes ús 
de la seva titulació, ja que en aquest cas se'n podrien be- 
neficiar 3.024 alumnes més. 
Vint anys de Reciclatge de Catala 
Els cursos que possibiliten que tot aquest professorat 
es recicli en llengua i cultura propia varen passar a ser 
gestionats academicament per 1'Institut de Ciencies de 
llEducació de la Universitat de les Illes Balears a partir 
del curs academic 1985-86. 
17 294 alumnes Aurnnes que no reben 'en-  31% 
senyament en catala 
Tot i que no és fins l'any 1986 quan, amb la Llei de 
normalització lingüística, s'estableix l'obligatorietat de 
l'ensenyament del catala, a partir de 1975, amb la intro- 
Grkjc 2. Distribució de Iáiurnnat segons ei niveii densenyament en ca- ducció de les «lenguas nativas» en el sistema educatiu de 
tala que reben a i'educacióprimaria en$incib del nombre depl -G~~SSOTS re- lec Illes Balears, comencaren els cursos de reciclatge per 
ciclats (Ensenyamentpúbiic-curs 1994-95). als docents de la nostra comunitat autonoma. 

El nombre d'hores varia segons l'assignatura. L'ordre 
vigent estableix aquesta quantitat d'hores: 
Coneixements Basics de Llengua 20 per modul (per a tots 
els nivells) 
Llengua 1 i Llengua 11 80 (per a tots els nivells) 
Medi Social i Cultural 20 per modul (infantil i 
Metodologia 20 (infantil i primaria) 
Llenguatge Específic 20 per seminari (secunda- 
ria) 
Cada area té un coordinador pedagogic, que vetlla pel 
compliment dels programes i vehicula la comunicació 
entre els professors; així, hi ha un coordinador de Co- 
neixements Basics de Llengua, un de Llengua, un de 
Coneixement del IVIedi Social i Cultural i un de Llen- 
guatge Específic. 
A més d'aquests coordinadors d'area, n'hi ha d'altres 
que anomenam «de zona)) i que són els responsables del 
bon f~~ncionament  administratiu de l'indret del qual són 
responsables. H i  ha coordinadors de les zones següents: 
de Mallorca, de IMenorca, d'Eivissa, de Formentera, 
d'Inca, de Manacor i de Pollenca. 
El reciclatge, fins quan? 
Les mesures adoptades recentment pel MEC i per la 
Direcció General dlEducació han provocat que el nom- 
bre de matriculats als cursos de reciclatge hagi augmen- 
tat considerablement fins al punt que s'han estabilitzat 
durant els tres darrers cursos academics al voltant dels 
3.000 alumnes. 
Tres són els col.lectius que fan que aquestes xifres de 
matriculats es mantinguin: 
1. Els professors en actiu sense reciclar, ja que les dades 
de que disposam ens indiquen que actualment en resten 
prop de 4.000 entre llensenyament públic i el privat. 
2. Els nous llicenciats, ja que queda per resoldre el 
tema de la formació linguística en catala d'aquest 
col.lectiu, ja sigui mitjancant el nou títol dtEspecialitza- 
ció Didactica que ha de substituir l'actual CAP o a tra- 
vés de convalidacions d'assignatures dels actuals plans 
d'estudis de la UIB que actualinent es poden realitzar ia 
sigui com a optatives o de lliure configuració i són equi- 
valents a les de l'actual reciclatge. 
3. També hem de tenir en compte els alumnes proce- 
dents de les habilitacions transitories. 
Aquests fets poden incidir en el sosteniment de l'ac- 
tual demanda de cursos de reciclatge, almenys durant els 
propers dos o tres anys, i per tant seria bo realitzar entre 
totes les institucions implicades un pla per als propers 
tres anys que garantís les millors condicions formatives 
per a aquests quasi 4.000 docents que resten per reciclar 
i que suposen encara la meitat dels docents en actiu de 
les nostres illes. 
DISTRIBUCIÓ DE L'OFERTA FORMATIVA DEL PLA 
DE RECICLATGE I DE F O R M A C I ~  LINGUISTICA 
1 CULTURAL 
A Cursos ordinaris 
Cursos intensius 
Cursos a distancia 
+ Proves lliures 
b Proves lliures amb 
sessions de suport 
Reciclatge de catala i normalització 
lingüística 
Tal com ens demostren les dades del quadre 2, no fa 
falta esperar la finalització del procés de reciclatge per 
adonar-nos que formar els mestres i professors no és 
sinonim de normalització lingüística per a les nostres 
escoles. Durant el curs 1994-95, 29.897 alumnes ha- 
guessin pogut rebre l'ensenyament totalment en catala, 
ja que els seus mestres estaven degudament formats. 
Es urgent doncs que tant les administracions com els 
ensenyants ens plantegem d'una vegada i per totes, quin 
L ' A R C  2 
és el model linguístic o quins són els models linguístics 
que volem per als centres escolars de les Illes Balears. 
Hem dit que que s'ho han de plantejar les adminis- 
tracions perque creiem que encara no és massa tard per- 
que aquestes, al mateix temps que culminen el procés de 
reciclatge, es plantegin un paquet de mesures adrecades 
a potenciar el catala com a llengua d'ensenyament abans 
que aquestes dades, que ens demostren la inutilització 
d'un reciclatge obligatori realitzat pels docents en actiu, 
es vagin fent de cada vegada més grosses i el procés sigui 
irreversible. 
En termes productius se sol dir que la rendibilitat 
dels reciclatges professionals per a persones en actiu té 
els seus fruits si aquests són posats en practica immedia- 
tament després de culminar-los. D'altra banda sabem 
les dificultats que comporta voler posar en practica uns 
determinats coneixements i destreses que s'han deixat 
inactius durant una serie d'anys després d'haver estat as- 
similats. En la majoria dels casos suposa tornar a iniciar 
un procés de formació. 
Es ara doncs que les administracions han d'actuar i 
ho han de fer d'una manera clara i decidida, ja que en 
cas de no fer-ho estarien apostant per un fracas del pro- 
cés normalitzador de l'educació a les Illes. 
Pero ja hem dit que els ensenyants tainbé en som res- 
ponsables perque durant molts d'anys hem demostrat 
que tenim capacitat per impulsar una renovació educati- 
va que, de fet, ha influit en gran mesura en l'inici d'a- 
quest procés de reciclatge cultural i lingüístic que es va 
iniciar d'una manera informal ara fa vint anys. Ara, 
quan aquest procés és a punt de finalitzar i només cal 
veure'n materialitzats els fruits, els ensenyants no ens en 
podem desentendre. Nosaltres, amb la nostra practica 
diaria, podem fer que el procés de reciclatge sigui una 
recuperació cultural i lingüística efectiva i afectiva per a 
la nostra comunitat i no solament un procés administra- 
tiu de compliment obligat. 
Nombre d'alumnes matriculats (cursos oficials) 2.312 
Nombre d'alumnes matriculats (proves lliures) 828 
Nombre d'assignatures que es realitzaren 12 
Grups classe 157 
Hores de classe (oficials) 1.652 
Hores de sessions de suport (Lures) 238 
Nombre de professors 9 7 
Quadre 3. Dades basiques dels cursos de Reciclatge de Catala. Curs 1995-96 
NOTES: 
(1) Les dades procedeixen d'un esmdi realitzat pel M E C  (ensenyament 
públic) i per la Direcció General d'Educació (ensenyament privat-concertat) 
durant el curs 1994-95. E n  el cas de secundaria, no es tenen en compre els 
professors de les arees linguístiques. 
(2) Per calcular aquestes dades ens hem basar en el nombre de professors 
reciclats (estudis M E C  i D G E ) .  Per traslíadar les dades amb nombre d'alum- 
nes s'ha multiplicat el nombre de professors amb la ratio resultant de dividir 
el nombre total d'alumnes pel nombre total de professors (estudi Sbert, Vives 
i Oliver) 
(3) H e m  assenyalat amb els seguencs signes aquestes tipologies d'alumnes: 
-: Nombre d'alumnes que en fiinció del professorat reciclat podrien rebre 
l'ensenyament totalment o parcial en catala i no i ' h  reben. 
+: Nombre d'alumnes que en iiinció del professorat reciclat no poden 
rebre l'ensenyament totalment o parcial en catala pero en la prictica l'hi 
reben. 
(4) Habilitacions per fer ensenyament de i en Uengua catalana concedi- 
des per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports per un període de 
temps limitar, amb l'objectiu que els professionals habilitats trailsitoriament 
facin eis cursos de reciclatge corresponent. 
Ilibre_os prr a la rtfonna 
Educació i~lfa~rtil 
Educació primaria 
Educació secundarin 
grnbat 
Llibres 
Pg Papa JoanLYl 5 E 4 Gtms Centre 4 Ttl 11 33 i0 Fa ;? 11 14 4 OeM2 Paha de hIdoica 
E: 444 3'4 COPISlmERIA 
s&J IMPREMTA 
442 Carrer d'Alfred Bonet, 8 07003 CIUTAT 
INSTITUT Telefon 20 21 96 
SERVEI DE PUBLICACIONS 
i FOTOCOPIES 
En Qualitat, 
Servei i Preu 
Servei de recollida i entrega de 
documents u domicili 


La docència en llengua catalana: professors reciclats i pràctica professional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert