Valero i Martí, Gaspar

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Gaspar VALER0 I MARTI Cíufaf í 6ducaci6 
Geografia llegendaria de Palma 
Introducció 
edicar-nos a la descoberta de la ciutat pot 
esdevenir un dels exercicis més gratificants, 
profitosos i, fins i tot, divertits que ens 
podem planteiar en aquestes latituds. Des 
del punt de vista educatiu, la ciutat permet de realitzar un 
riquíssim programa de visites de gran contingut didactic, 
immerses dins l'estudi del medi urba i que ofereixen un 
ample i ric venta11 d'elements interdisciplinaris en que es 
combinen factors arquitectonics, artístics, urbanístics, 
historics, geografics, de toponímia urbana i de cultura 
popular. Pero, a més, podem descobrir la ciutat des del 
punt de vista de la seva geografia llegendaria, en un itine- 
rari on es combinen les tradicions, les llegendes, els de- 
talls enigmatics i les anecdotes. 
Deia Víctor Hugo que «la historia té sa veritat i la lle- 
genda en té la seva. D e  la resta, la historia i la llegenda 
tenen el mateix objectiu, pintar sota la persona mo- 
mentania, la persona eterna)). Crec que val la pena, doncs, 
de partir de les llegendes i les tradicions, donar a coneixer 
un poc més aquesta ciutat gairebé eterna1 que és la vella 
Ciutat de Mallorca. 
Us present a continuació una selecció resumida de les 
contarelles recollides al llibre Palma Ciutat de Llegenda. A 
efectes practics, present la ciutat dividida en dos itinera- 
ris, el primer dels quals transcorre per la ciutat Alta i el 
segon per la ciutat Baixa. 
Primer itinerari (la ciutat Alta) 
E n  el primer itinerari podem passejar tranquil.lament 
per Cort,  el barri de la Seu, la Portella i Sant Francesc. 
Comencam per llAjuntament on, si pujam a la sala de 
sessions, trobarem lJHome dels Nassos, un retrat de 
Jaume 1 a qui els infants, el dia 31 de desembre, havien 
de cercar tants de nassos com dies té l'any. Al vestíbul 
de la sala de sessions de l'Ajuntament, davant el quadre 
de Sant Sebastii, patró de la ciutat, podem esbrinar com 
arribaren les seves relíquies a Mallorca, l'any 1523, i 
com aturaren la pesta d'aquell any. Al corredor del vestí- 
bu1 de la sala de sessions, podem descobrir la nissaga ca- 
brerenca d'Anníba1, el fill il.lustre més antic de la ciutat 
i del regne de Mallorca. Davallant cap a la sortida de 
l'Ajuntament, al vestíbul trobam en Tofol i na Franci- 
naina, els gegants de la Sala, ara per partida doble, ja 
que, a més de la parella dels anys cinquanta, recentment 
s'hi ha afegit una copia de la parella de gegants desapa- 
reguda a Barcelona durant la Guerra Civil. A l'exterior 
de l'Ajuntament, contemplant la facana, podem parlar 
d'en Figuera, el rellotge de la ciutat, i de les seves parti- 
cularitats, ja que antigament marcava les hores segons 
l'arc diürn i el nocturn; del seu llenguatge particular re- 
cordam que, a tres hores de nit, és a dir, quan feia tres 
hores que s'havia post el sol, tocava el seny del iladre, o 
el toc de queda. Més arran de terra, hem de seure al 
banc de Sinofós, perque tot va bé, si no fos per aquest 
constipat, o si no fos per aquest reuma... Als laterals del 
frontó barroc de la porta de l'esquerra, si tenim bona 
vista, veurem el Dragó i el Caragol, símbols, diuen, dels 
escultors de la facana. 
Abandonam Cort i ens dirigim pel carrer del Palau 
Reial, i aviat arribarem a la Seu, on no acabaríem mai de 
contar llegendes i anecdotes, i menys si ens dedicam a 
descobrir-hi detalls! Vora el portal major de la Seu, 
podem recordar la processó del Corpus i l'expressió que 
diu Pareix que té cera del Corpus!, que és com qui diu que 
sembla que té privilegi o exempció per no fer determina- 
da feina, i és que, realment, aquesta cera es venia molt 
cara, i només podien tenir-ne els privilegiats. També 
podem rememorar la processó de la Moixeta, que diuen 
que acaba com si no res, de tan poc exit que tenia; pero, 
guiats de la ma del polifacetic Pere d'Alcantara Penya sa- 
brem que era una processó instituida a partir de la deixa 
pia de ia senyora ~ o i x ,  rica i petita, anokenada na Moi- 
xeta; quan ja ningú no es recordava d'ella, els majors feien 
broma de les jovenetes, a qui feien creure que si anaven 
amb una moixeta a la processó desencantarien un tresor 
de la Seu. També podrem fer cabales sobre l'expressió Ja 
tenim la Seuplena d'ous, que possiblement faci referencia a 
la immensa quantitat d'ous que es necessitaren per pintar 
l'interior del temple. 
Davant la Seu, tenim el palau de l'Almudaina, el ve11 
castell reial de Mallorca; a la capella de Santa Aina es 
conserven les relíquies de santa Praxedis, que són objec- 
te de tractament llegendari, ja que si hem de creure el 
cronista Binimelis, les va obtenir el rei Jaume 111 de 
Mallorca per haver vencut el rei d'Escocia (sic) fent-se 
passar el rei mallorquí pel rei de Franca, oncle seu, du- 
rant la Guerra dels Cent Anys. Passam pel mirador de 
la Seu i, vora la capcalera, veurem les restes d'un porte- 
lló cegat, on diuen que es tanca a finals de segle XVI la 
Dama Emparedada, dona Elisabet Safortesa-Tagama- 
nent. Davant el palau del Bisbe, ens podrem delectar 
amb l'estrella del bestiari ciutadi: el drac de na Coca, 
senyor de les clavagueres de la ciutat a mitjan segle 
XVII, fins que fou vencut pel cavaller Bartomeu Coc; 
un detall escultoric encara recorda la feta i, si entrau al 
Museu Diocesa, s'hi conserva el cos embalsamat del 
sauri (....té una llengo serpentina, quina por que enz fa, pa- 
drina, diuen a la Colcada). 
Pel carrer de Sant Bernat, arribam al de Sant Pere 
Nolasc, al número 7 del qual s'alca ca l'Oidor Berga, on 
val la pena de reflexionar sobre l'expressió Que en som jo, 
de la mort d e n  Berga? Efectivament, davant ca seva ma- 
taren en Jaume Joan de Berga l'any 1619, en plena lluita 
entre Canamunts i Canavalls; diuen que la repressió fou 
tan forta que interrogaren tothom, de tal manera que 
molta gent, que no en sabia res, digué la frase esmenta- 
da. E n  arribar a la confluencia del carrer d'en Morei amb 
el de la Puresa i el de la Portella, feim una escapada cap a 
la Portella, on passam per davant can Espanya-Serra 
(núm. 8) amb una facana molt enigmatica, amb 28 cares 
que miren el vianant. Un poc més avall, tenim can For- 
minuera, casal d'un dels capdavanters llegendaris de Ma- 
llorca, el Comte Mal, ~ a i o n  ~ur~ues-Safor tesa  (1626- 
1694); el nom li ve perque volia ser senyor feudal de 
forca i costell, tema ben historic, pero, a més, el nostre 
comte assumí bona part de les llegendes del comte 
Arnau catala; així, no us estranyi que la llegenda parli de 
la torre de comte, feta amb ajuda dels dimonis boiets, 
per on volia veure una monja de Santa Clara de la qual 
s'havia enamorat. .. 
Tornam a pujar pel carrer de la Portella i continuam 
pel d'en Morei. Al número 8 tenim la casa anomenada 
can Ordines d'Almadra, al vestíbul de la qual hi ha un 
portalet gotic amb un curiós missatge en llatí, que tra- 
duim com: Casa't i calla, que e l  silenci et proporcionara 
joies. Davant l'església de Sta. Eulalia, podem recrear 
una de les moltes llegendes del cappare de la nostra 
raca, Ramon Llull; el1 mateix ens diu que fins als trenta 
anys fou trobador de l'amor huma, i que després es con- 
vertí a la vida religiosa, i fou joglar de Déu. Recorda la 
tradició que, quan Llull es trobava en la primera etapa, 
perseguí a cavall una dona que volia posseir; ella es vol- 
gué refugiar dins l'església, i el cavaller no s'ho pensa 
dues vegades i entra dins el temple a cavall; quan la 
Foto: Robert Doisneau O DoisneaulRapho. 
dona es trobava perduda, mostra al sacríleg trobador el 
seu pit gangrenat; Ramon caigué del cavall i partí, es- 
maperdut, reflexionant sobre la finitud de les belleses 
materials. 
Si tenim temps d'anar al convent de Sant Francesc, 
podem visitar el sepulcre de Ramon Llull, i recordar la 
llegenda del seu martiri a Bugia i com fou recollit agonit- 
zant per un mariner genoves, que el volgué dur a la seva 
patria, pero, quan pensava que el vaixell ja hi era, resulta 
que eren a la badia de Palma, on expira el Doctor Il.lumi- 
nat i on el seu cos volgué restar enterrat. També recorda- 
rem la lluita que el dia de morts de 1490 s'esdevingué 
dins aquest temple, en la coneguda banderia Armadams- 
Espanyols. Si no som afectats de perdre la son amb histo- 
ries de por, podrem endinsar-nos dins la trama de la ca- 
lúnznia venjada, que conta la terrible historia d'una 
parella de joves nobles del segle XVII; el donzell parla 
davant uns amics malament de l'honra de la donzella i 
tant va créixer la troca que el jove hagué de partir a guer- 
res de Flandes i la joveneta emmalaltí. Set anys després, 
el jove cavaller torna i sent campanades a mort: era la 
seva antiga enamorada; ell es confessa i la penitencia fou 
vetllar tot sol la morta ... la venjanca no es féu esperar ... 
serenament i freda la dama perseguí el cavaller dins l'es- 
glésia fins que li talla la llengua. 
Segon itinerari (la ciutat Baixa) 
Comenqam aquesta segona ruta, l'itinerari de la ciutat 
Baixa, a la placa de les Tortugues (placa de Joan Carles 1). 
A la cruilla amb el carrer de Jovellanos, hi trobam una 
petita escultura, el Cap del Moro. Diuen si seria record 
de les execucions que manava fer el capita Toni Barceló, 
corsari del segle XVIII; perb, el més probable és que sigui 
una confusió entre 'cap' del Born entes corn a comenqa- 
ment o extrem, i 'cap' d'una persona que podria haver 
estat exposada al públic. 
Continuam pel carrer de Jovellanos i voltam a l'esquer- 
ra pel carrer dels Paraires, fins que enllacam amb el de 
Sant Nicolau; vora la ilibreria, hi trobarem un carreró que 
no passa, el C/ del Port Fangós, que fou objecte d'una 
metamorfosi toponímica curiosa: del Port Fangós a la calle 
del Cerdo, ja que el primitiu portet desaparegué i el carrer 
del Port s'anomena, equivocadament del Porc i, quan en- 
traren a traduir-ho tot, posaren 'la calle del Cerdo'. Al 
carrer dlOrfila podem trobar el Xerafí de can Frasquet 
on, per cert, diuen que, en temps de Carnestoltes, les 
dones llevaven alguna prenda als homes i l'empenyoraven 
a can Frasquet, a canvi de dolcos i llepolies; si el propieta- 
ri volia recuperar el cape11 o el que fos, havia de pagar re- 
ligiosament l'empenyorament. 
A la placa del Mercat, rere Sant Nicolau, hi trobarem 
la pedra de Santa Catalina Thomas, on diu la tradició 
que la santa mallorquina esperava que l'admetessin en 
qualque convent; totes les campanes tocaren prodigiosa- 
ment quan l'acceptaren al de Santa Magdalena. No 
gaire enfora, arribam al casal dit can Berga, actual Au- 
diencia; hi visqué un dels homes més rics de Mallorca 
cap al 1750, Gabriel de Berga i Safortesa; diuen que era 
ostentós, i volgué enrajolar el seu casal amb monedes 
d'or; el rei li digué que ho  podia fer, pero corn que no 
volia que trepitjassin la seva imatge, hauria de posar les 
monedes de cantell; el senyor Berga tragué comptes i ho 
deixa córrer. 
Ens dirigim a la Rambla i, a can Pinós (núm.15), hi 
trobam l'escut dels Sureda de Sant Martí  i el lema que 
usa el cavaller Salvador Sureda Safont en el famós tor- 
neig celebrat a Napols l'any 1444, contra Francí Valse- 
ca. Just devora el casal, arriba a la Rambla el carrer de 
1'Ecce Homo, que recorda el miracle de l'aparició d'a- 
questa figura a una venerable dona quan fou temptada 
malignament pel Dimoni. A l'església del convent de 
Santa Magdalena podem parlar llargament dels prodi- 
gis de santa Catalina Tomas i de corn era sotmesa a 
autentiques tortures pel Diable, les quals sempre supor- 
tava cristianament i rebia també l'ajuda del Cel. D'a- 
quest convent, també comentam com l'any 1637 fou as- 
saltat per l'escamot del pobill Togores, que cercava la 
seva dona, que s'hi refugia per escapar dels maltracta- 
ments del poc gentil cavaller. 
Pujam cap a l'església de la Sang, on es conserva la 
imatge més venerada de Palma, la del Sant Crist de la 
~ a n g  H i  ha també una altra imatge de Crist encreuat 
més poc coneguda, el dels Condemnats a Mort,  que era 
treta quan hi havia execució; en .una ocasió, conta la tra- 
dició que parla a un condemnat penedit i li prometé la 
Gloria. També a l'església de la Sang trobam una altra 
joia, el betlem gotic, procedent del convent de Jesús; 
conta la llegenda que és el resultat d'una promesa que féu 
un capita de vaixell en perill de naufragi. 
Pel carrer de la Pietat arribam al de la Concepció, i a 
l'església d'aquest nom visitam el Sant Crist del Noguer, 
procedent del convent de Santa Margalida; d'aquesta 
bella imatge gotica diu la llegenda que la trobaren tallada 
miraculosament dins el tronc del noguer. Passam per la 
font del Sepulcre, que recorda l'antiga església dels cava- 
llers del Sant Sepulcre de Jerusalem i, després, travessam 
l'avinguda de Jaume 111 i avancam cap al Born; abans, de- 
vora la font de les Tortugues, contemplam la lapida que 
recorda els cavallers que tornejaven -o bornejaven- al 
Born. Davant can Solleric, recordam l'anecdota que parla 
del seguici funerari que passa per la clastra del casal, 
aprofitant les dues portes que té, i de com, arran d'aixo, la 
senyora s'enfadi molt i en tanca el pas. 
Continuam pel Born fins que voltam a la dreta pel 
carrer de Sant Feliu, dit popularment de ses Carasses, ja 
que a l'altura del número 10 s'alca el casal anomenat can 
Pavesi, ben guarnit de les cares disforges que donen so- 
brenom al carrer, la més gran de les quals descaradament 
ens treu la llengua, amb l'epigrama Eundo (per al qui 
passa!), al capdamunt. Pel carrer de Montenegro arribam 
a la cruilla del carrer de l'Estanc, vora el qual apareix el 
carrer de la M a  del Moro, toponim que recorda un fet 
verídic, l'assassinat d'un capella pel seu esclau musulma 
el 1731, i corn la ma del convicte fou penjada a la faqana 
de la casa. 
Pel carrer de Montenegro, seguit del de Sant Joan, 
arribam a la meravella arquitectbnica de la Llotja, amb 
l'Angel defenedor de la Mercaderia i altres imatges, corn 
les gargoles, una de les quals sembla que emet un crit 
llastimós: Oh, corn ésj?ed! Ens dirigim cap a 1'Hort del 
Rei, pels voltants del qual podrem contemplar la torre de 
l'Angel de l'Almudaina, amb la imatge-pene11 que li 
dóna nom, antic patró de la Ciutat; diuen que l'escultor 
Antoni de Camprodon l'hagué de dur a Sineu, on es tro- 
bava el rei Jaume 11, perque aquest li donas el vistiplau. 
Davall l'angel, a finals de segle XIV hi hagué el laborato- 
ri de l'alquimista Jaume de Lustrac, que tenia l'honora- 
ble feina de cercar la pedra filosofal i l'elixir de la joven- 
tut; corn que no tan sols no trobava or sinó que gastava 
una part del que hi havia al tresor reial, el rei Martí el féu 
acomiadar. Per cert que al palau de l'Almudaina, durant 
a visita que féu a Mallorca el rei Alfons XII, l'any 1877, 
li presentaren les autoritats de l'illa, i quan toca el torn al 
batle de Bunyola, que també era propietari rural, ja que 
ho era de la finca dita els Cocons, després del títol de 
batle crida ben fort «y señor de los Cocones)), i el rei li 
contesta: «Que Dios se los conserve muchos años, señor 
alcalde». 
A l'angle nord-oest del palau de l'Almudaina, vora la 
Costa de la Seu, hi ha la temible torre dels Caps, on 
penjaven els dels executats «per terror e exempli pú- 
blic» ... bé, realment és una torre de 1909, successora de 
la genuina. A la costa del Conquistador, bo sera recordar 
la feina de la mula del tramvia, que ajudava a pujar la 
costa i, desjunyida quan eren a dalt, tornava tota sola a 
cercar menjar a ca ~'Andritxol; tot aixb abans de 1916, 
quan s'electrificaren els tramvies. A l'actual costa del 
Conquistador, bo és saber que hi havia el convent de 
Sant Domingo, clergues de la Inquisició, i que al seu 
claustre s'exposaven les gramalletes dels condemnats per 
la Inquisició. El Círculo Mallorquín, actual Parlament 
balear, conserva moltes anecdotes de les classes benes- 
tants del segle XIX i de bona part del XX, algunes referi- 
des a 1'Arxiduc i d'altres a Joan March Ordines; diuen 
d'aquest darrer que, com que no el volgueren com a soci, 
l'hagueren de tenir com a veinat. 
Acabam la passejada al Born, per allb de volta el nzón i 
torna al Born. Si intentam conversar amb les lleones, se- 
gurament ens contaran com foren censurades, ja que els 
retallaren els pits, i també ens explicaran aquella frase 
dedicada a algun joven@ que es vol ultrapassar amb una 
jovencana, i aquesta li enfloca: «Vés a paupar les lleones 
del Born!». 
Com deia Josep Pla, els carrers i racons del centre 
histbric de Palma no són simplement per passar-hi; són 
per estar-hi. Ben segur que amb aquests coverbos ens hi 
podrem entretenir llargament. + 


Geografia llegendària de Palma

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert