Franco i Giner, Josep

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Josep Franco I G~ner  
Servei de Catala 
Conselleria dJEducació i Cultura 
Les tecnologies de la mirada 
esprés de tant de temps dedicades les acade- 
mies a la historia de I'art, i atribuir a aquesta 
una llarga vida, potser una mica massa, és cu- 
riós comprovar corn no tenim encara una historia de la 
visió, i en canvi n'estem tips, d'histories de les arts vi- 
suals. Chome, aquella especie que naix pels voltants 
del segle XVIII, va preferir, també pel que fa a I'econo- 
mia, la filologia o la biologia, comencar les classifica- 
cions dels objectes anomenats artístics d'acord arnb 
una tradició autoritaria que atorgava el placet del que i 
I'on, cense atendre gaire el com. Aixo és, I'objecte en 
qüestió era catalogat corn un cos complet i acabat, una 
obra que responia a unes expectatives ideologiques i 
epocals (el que) i que trobaria la seva adequació topolo- 
gica en el mapa de les excel'lencies (I'on). Ara bé, del 
corn aquell objecte havia estat constru'i't, consumit, 
classificat, ancorat i anul'lat, així corn la paraula autorit- 
zada nafra la planera, ningú no ens en deia res, perque 
era corn obrir la clau de la interpretació. I aquesta era 
reservada a uns pocs iniciats en el camí de la veritat. 
No és el mateix parlar de la visió que parlar de les arts 
visuals. De la visió parlarem si allo que ens interessa és 
analitzar corn s'ha constru'i't I'objecte en qüestió i els 
ulls que se'l miren. De les arts visuals parlarem si allo 
que ens interessa és mostrar que és I'art i on es troba 
emmagatzemat. Ocupem-nos ara de la segona possibi- 
litat. La paraula autoritzada decideix que es pot consi- 
derar art, Iogicament atenent també raons economi- 
ques, i quin lloc ocupara en les classificacions, pero 
sobretot tenint en compte la tradició, que observa en el 
subjecte un ésser capa$ d'objectivació; en I'obra, un 
objecte acabat; en I'ordre, una jerarquia; en els valors, 
unes essencies; la veritat dipositada en la paraula auto- 
ritzada. Podem anomenar tot aixo mania completiva de 
I'home, aquell que naix arnb la historia baix del brac, 
de la ma de Hegel. Un home que, efectivament, sabia 
que, corn deia Foucault, potser s'esborraria del mapa 
de les classificacions molt prest, massa i tot, corn en 
els Iímits del mar un rostre de sorra. 
Si, en canvi, allo que ens interessava era mostrar 
I'analisi de corn es construi'en I'objecte i el subjecte a 
I'ensems, I 'un de la ma de I'altre en perfecte dialeg 
dialogic, i no considerar-los ailladament lluny de la pe- 
sada presencia del significant, sinó que els volíem tots 
dos tramant un text polifonic, que travesse espais d'al- 
tres textos, que practique la cita, I'heterotopia i I'hete- 
ronomia, que sigui poc escrupolós arnb els Iímits i es- 
guiti la historia de veus blanques que facin 
intransitable el camí de I'autocomplaenca, que el gra 
de la veu barthesia esclati en I'ull modern, blanc i oc- 
cidental, mascle per més dir, que ens construeix 
d'enca de la seva aparició en I'escena de les represen- 
tacions, calia parlar de la visió i no de les arts visuals. 
A més a més, aquestes darreres tenen plecs tan grui- 
xuts i diferenciats els uns dels altres que de vegades 
recollir-les totes en el mateix sac es fa im~oss ib le .  
Que poden tenir a veure les arts classiques arnb el ci- 
nema? Qui va ser I'esperit pleistoceia que el va com- 
parar, d'una banda arnb les pintures prehistoriques, 
de I'altra arnb darreres tendencies virtuals? Sembla 
prou clar que la necessitat d'incloure el cinema en 
I'Academia de les Arts arriba en un moment en que 
se I'allibera de la feixuga carrega de ser un mit ja de 
comunicació de masses, únicament i exclusiva, per 
passar a ser també un mit ja d'expressió artístic. Aixo 
comenca a passar de fet quan les grans productores 
veuen trontollar I'anomenat sistema d'estudis, basat 
en un mode de producció verticalista que controla tot 
el procés i el jerarquitza i el lliga a la distribució i 
I'exhibició en un monopoli il'legal que és qüestionat 
finalment pels tribunals americans durant els anys 
cinquanta. I passa també quan apareix la televisió 
corn a substituta de la funció de comunicació de 
masses. I coincideix en un moment teoric europeu, 
francés fonamentalment, pero també italia i angles, i 
de rebot oriental pel que fa a la praxi, que qüestiona 
la practica industrialitzada i en serie, generica, de fer 
cinema i reclama per a si la possibilitat autoral en- 
front de la de gran productora. Apareixen d'una taca- 
da el cinema japonés, el neorealisme italia i el 
Cahiers du Cinéma francés, i una mica més tard el 
free cinema, devora Venecia, Cannes, Berlín, etcete- 
ra, per lluitar contra I'hegemonia americana. Han 
passat masca coses en cent anys de cinema perque 
encara es vulgui com la historia de I'art, quieta i arre- 
lada a un passat mil' lenari. Solament els cecs d'orella 
el podien voler immobilitzar tan descaradament. 
Podríem fer una classificació de com ha mirat I'ho- 
me  des del Renaixement enca, d'enca de la seva 
aparició en la representació; una taxonomia provi- 
sional podria ser aquesta: 
- Durant el Renaixement es té una mirada cartesiana i 
narrativa, que s'adiria, pel que fa al cinema, arnb el mode 
de representació anomenat narratiu-transparent, el mode 
dominant, altrament anomenat classic, que podem datar 
entre 1917  i 1960,  sobretot, pero que no s'esgota arnb la 
caiguda dels grans estudis de Hollywood ni deixa d'a- 
pareixer ja abans del naixement d'aquest (1914). 
- La pintura holandesa del segle XVII, més descriptiva, 
s'adiria arnb una mirada cinematografica analítica i 
constructivista, la que representa fonamentalment el ci- 
nema sovietic dels anys vint i trenta, i també quaranta. 
- La mirada barroca del segle XVIII, opaca i carre- 
gada de signes, hipertrofica, que podria posar-se en 
correspondencia arnb el cinema anomenat expres- 
sionista de la decada dels vint a Alemanya, pero que 
t indra continuacions puntuals tant  en el cinema 
generic de Hollywood com en altres modes de repre- 
sentació europeus. 
Aquesta classificació provisional no ens d iu  res de 
nou, solament que podem relacionar determinades 
tecnologies de la formació de la mirada en el cine- 
ma arnb altres tecnologies pictoriques. La cosa inte- 
ressant, potser, és que assenyalant com estan cons- 
tru'i'des aquestes mirades, segurament atesos 
conceptes derivats de la narratologia i de tota la tra- 
d ic ió literaria, allo que es prioritza no és la seqüen- 
ciació i l inealització d 'uns esdeveniments, que es 
repetirien en diferents mit jans artístics, sinó que es 
fa un dibuix en precari de les seves regles de forma- 
ció. Aquest dibuix podria ser aquest (Sánchez-Bios- 
ca, 1 9 9 0 ) ,  afegint-hi variants: 
1 1 Hermeneutc-metafbric (h-m) 1 Narratiu-transparent (n-t) / Analític-constructiu (a-c) / Realisme-sirnbolic (r-S) 1 
Posada en escena 
- tractament figuratiu 
- construcció de I'espai 
- act i tud cap a e s  uni- 
tats significants 
- t ipus de clausura que 
proposa 
- plastica del pla, pas t i -  
ca de I ' e s ~ a i  
- opacitat figurativa 
- clausura figurativa per 
hipertrofia del s ign i f -  
cant pas t i c  (pictori t-  
zantiarquitectbnica) 
- muntatge de plans, suc- 
cessió d'espais plens 
- esborrat de la noció del 
  la 
- transparencia figurativa 
- homogene'itat iconica 
- m p e r i  del raccord, 
clausura narrativa (per- 
cepció de seqüenca - 
unitat d'acció- i no de 
pla - unitat de discurs) 
- descomposició analíti- 
ca de significants in- 
terns del pla 
- opacitat/transparencia 
figurativa 
- heterogene'itat iconica 
- con f i c te  entre plans 
- plastica del pla, plastica 
de I'espai (amb incursions 
asocatives simboliques) 
- transparencia figurativa, 
opacitat figurativa (arnb 
associacons s imbo l -  
ques en les transicions) 
- hornogeneitat iconica 
- rnuntatge de plans, suc- 
cessió d'espais plens 
Posada en serie 
- estructures narratives 
- ambit retoric del discurs 
- desdoblaments espec- 
t a c u l a r ~  de la narracó 
- ambi t  metaforc (conta- 
g i idespla~aments)  
- narració lineal, encadena- 
rnent d'accions motivat 
- arnbit metonímic 
(causa-efecte) 
- domini del discurs (ver- 
sus narració) 
- interpolacions cons- 
tants (per rnetafora i 
metonírnia) 
- narració lineal, encadena- 
rnent motivat -no d'ac- 
cions (de seqüencies, uni- 
tat d'acció), sinó de plans 
plens (unitat de discurs) 
- arnbit metonímic i me- 
ta fo rc ,  arnb domini del 
primer 
Relació film-espectador 
- estructura enunciativa 
- tipus d'incorporació que 
proposa cada rnode al 
seu espectador 
- enunciació de l ran t  
- vivencia d ' inestabi l ta t ,  
bu i t -sn is t re  
- enunciació invisible 
- vivencia de I'enganxa- 
ment-sutura 
- enunciació constructiva 
- vivencia racional, regis- 
tre metalngüíst ic 
- enunciació constructiva 
versus invisible 
- vivencia d'enganxa- 
rnent-sutura arnb contí- 
nues incursions d'ines- 
tab i i t a t ,  buit-sinistre 



Les tecnologies de la mirada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert