Janer Manila, Gabriel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

GABRlEL JANER MANILA 
l a  formació /,- - ' /
permanent  
del professorat 
L'essencial no és avaluable 
ovint, els professors 
d'avui -pens en els 
mestres d'ensenyament 
primari i secundari- 
viuen en un clima de desesperanqat 
deliri entre la voluntat d'assumir les 
velles responsabilitats professionals 
(la transmissió de coneixements, la 
incitació al treball intel.lectua1, la 
configuració d'habits de recerca i es- 
tudi, la preparació per als examens 
selectius.. .) i, alhora, l'afany d'incul- 
car unes normes de vida, certes pau- 
tes morals i posar a l'abast dels estu- 
diants algunes bases per entendre la 
realitat. Són oblidats pels polítics, 
sotmesos a l'arbitrarietat controlado- 
ra dels pares, menyspreats per 
aquells que els consideren peresosos i 
obsedits Der la festa i les vacances. 
L 
H a  passat aquell temps en que el 
mestre era considerat una autoritat 
pública, ben a prop del rector i del 
batle. Llavors, els pares s'acostaven 
respectuosos a parlar amb el mestre. 1, 
perque sabien que el sou era escas, en 
arribar Nadal li regalaven un pollas- 
tre, una ampolla de cava o, en plena 
postguerra, un talec de farina. Lla- 
vors, tot déu els enaltia si aconseguien 
que un alumne destacas tant pels seus 
coneixements com per la bona educa- 
ció; pero avui hom els culpa del fracas 
escolar i es considera que els bons 
alumnes tanmateix serien igualment 
bons sense els mestres. 
És explicable, doncs, que el pro- 
fessor tingui un cert sentiment d'im- 
potencia, que dubti dels nous cor- 
rents pedagogics i pensi que les 
c<teories» són perfectes damunt el 
paper, que les Lleis que regulen l'edu- 
cació són plenes de paraules eferves- 
cents i inflades, perque la realitat, 
tanmateix, és una altra cosa. 1 els 
semblen igualment inútils aquells 
principis que hem considerat els 
mites fundadors de la pedagogia 
moderna: la necessitat de posar el 
nin al centre de les preocupacions 
del mestre, d'adaptar l'activitat de la 
classe a les possibilitats de cada 
alumne, d'atendre les capacitats de 
tots i obrir les portes de l'escola a 
l'entorn i a la vida que hi sorgeix, 
d'incorporar els metodes actius a la 
practica quotidiana, i deixar que els 
nins expressin les seves inquietuds i 
les seves adquisicions.. . Pero sovint 
els alumnes no s'interessen per allo 
que els ofereix l'escola: l'adquisició 
dels coneixements. Als barris perife- 
rics de les ciutats, pero no solament 
als barris periferics, l'escola ha per- 
dut la seva vella raó de ser. 1 els pro- 
fessors que hi exerceixen la seva pro- 
fessió, sovint joves, carregats 
d'il~lusions i d'inexperiencia, paguen 
molt car la insolvencia dels discursos 
pedagogics que varen aprendre a les 
escoles de mestres i a les facultats 
d'educació. 1 potser arriben a pensar 
en la necessaria recuperació d'estric- 
tes sistemes selectius segons els me- 
rits de cadascú, i en les pressures ur- 
gents de convertir l'aula de classe en 
l'espai on s'imparteix, sota el regi- 
ment d'un ordre estricte, la instruc- 
ció i s'imposa l'estudi. 
Pero alvi sabem -perque aquesta 
és una de les llicons més dures que 
ens ha portat el segle que acaba- 
que ni la formació intel.lectua1, ni 
l'adquisició del coneixement, ni l'es- 
tudi ens alliberen de la barbarie, de 
l'egoisme salvatge. És difícil de creu- 
re que la justícia i la llibertat dels 
homes són una conseqüencia de la 
instrucció generalitzada. Pero no em 
resign a creure que la formació 
intel.lectua.1 i la democratització del 
coneixement no contribueixin, al 
progrés individual i col.lectiu. Es a 
l'escola que els infants i els joves 
aprenen de manera intel.ligent i pro- 
gressiva. Perque l'escola té la funció 
de distribuir el coneixement científic 
-ho ha dit Pierre Bourdieu no fa 
gaire, enmig d'una polimica acarnis- 
sada-, la funció de democratitzar la 
ciencia a fi que els ciutadans puguin 
defensar-se millor. 1 és probable que, 
en el futur immediat, també per a 
l'exercici de les professions aparent- 
ment més simples, seran necessaris 
alguns coneixements d'informatica, 
una certa experiencia de gestió, el 
domini d'algunes llengües estrange- 
res.. ., i la capacitat d'adaptar-se als 
canvis, de llegir les instruccions que 
expliquen el funcionament d'una 
maquina, de dialogar amb els res- 
ponsables de la coordinació del tre- 
ball, d'entendre el full que resumeix 
la nomina, de comprendre els objec- 
tius economics i polítics del país.. . , a 
menys que només desitgem seure 
davant el televisor, sense cap més 
horitzó que el supermercat. 
Sé que no diré cap cosa nova si 
afirm que l'educació és la gran tasca 
de les societats humanes. Llavors, és 
necessari fer-se aquestes preguntes: 
quin és el paper del mestre en la so- 
cietat d'avui?, que és ser un bon mes- 
tre?, quina és la tasca que podem 
confiar a l'escola: la instrucció o l'e- 
ducació? Es cert que la funció del 
mestre és ensenyar i educar alhora? 
Durant les últimes decades hem vist 
com es diluia el prestigi moral i cien- 
tífic dels professors. Estic convencut 
que en aquest desprestigi hi han 
contribuit els professors mateixos; 
pero també la resta de la societat. 1, 
sobretot, la política educativa d'a- 
quells que havien de tenir contents 
els sectors d'on sortien els vots. 
Posar-se a defensar els drets dels 
pares a «col.laborar» amb l'escola -i 
ho he escrit entre cometes perque 
se'n podria escriure una historia, d'a- 
questes col~laboracions-, amb la 
creenca que d'aquesta manera es de- 
fensen els drets dels alumnes a la 
qualitat de l'ensenyament, és un 
error que sovint cometen determi- 
nats ministres d'educació. Ara ma- 
teix ha succeit a Franca. 
Pero cal saber que la defensa del 
mestre suposa la defensa de la digni- 
tat del coneixement i de l'estudi. 1 és 
necessari dir que les agressions con- 
tra els mestres -els insults, les ame- 
naces, les formes insidioses d'intimi- 
dació, la violencia permanent a que 
estan sotmesos- són una agressió a 
l'estudi, al treball d'aprendre, al co- 
neixement. 
Tot aixo ha fet que els professors 
se sentin sovint sois a primera línia 
-no parlaré avui de l'abnegació ni 
de l'heroisme que el franquisme exi- 
gia dels seus mestres, com havien 
estat els descobridors d'ultramar: 
((mitad monjes y mitad soldados))-, 
absolutament abandonats. Molt 
poca gent té gaire fe en allo que es fa 
a l'escola; pero aquesta crisi no pesa 
únicament sobre els professors; 
també en participen els continguts 
de les materies que s'hi ensenyen, 
perque ningú no creu en el valor de 
la cultura escolar. 
L'educació del segle XXI haura 
d'encarar-se a alguns problemes de- 
terminats: la idea que el mestre in- 
tervé sobre un ésser que ha de ser 
sobre totes les coses un ésser lliure, 
prendre en consideració el nin tal 
com és i tal com pot ser, centrar el 
sistema educatiu en l'alumne i com- 
prometre'ns amb una pedagogia cen- 
trada en l'alumne, capa5 d'ajustar-se 
al nivel1 de les seves capacitats i dels 
seus interessos, motivadora, que sus- 
cita el desig d'aprendre i afavoreix 
l'autonomia de l'estudiant. 
Pero la democratització de l'en- 
senyament, quan no es fa bé, con- 
dueix a la massificació. 1 nosaltres 
tenim molt poques respostes per 
afrontar els problemes que aporta la 
massificació. La democratització de 
l'escola ha dut la massificació. 1 
aquest és un problema difícil de re- 
soldre. Probablement és necessari 
simplificar els objectius de l'escola 
amb la finalitat d'intensificar-los. 
E m  seria suficient que els alumnes 
que acaben la primaria, per exemple, 
haguessin apres de Llegir i escriure, 
de comptar, de parlar (dialogar, ex- 
posar.. .), i d e  pensar una mica per si 
mateixos. Es activar tot allo que hi 
ha de potencial al genoma huma i 
tenir en compte que els límits de 
l'individu ens són desconeguts. 
A m i  sabein que el coneixement 
no es transmet, sinó que es cons- 
trueix. 1 l'ofici de mestre, de profes- 
sor, és un art que es configura amb el 
temps. Participar en la construcció 
del coneixement nomes és possible si 
les Ciencies de 1'Educació entren 
plenament en el sistema educatiu. 
Malgrat les ambigüitats i les impre- 
cisions epistemologiques, constituei- 
xen els suports més valuosos per a la 
democratització de l'educació. Per- 
que la democratització és el veritable 
objectiu, una utopia de referencia es- 
pecialment necessaria en una socie- 
tat aue vol ser democratica. 
És en aquest context de democra- 
tització de l'escola -a fi que el co- 
neixement científic sigui un bé com- 
partit per tothom- que cal revisar el 
concepte de formació permanent del 
professorat. Aquesta formació ha de 
respondre a les necessitats del siste- 
ma educatiu, a les inquietuds dels 
professors i ha d'incidir directament 
sobre la qualitat. La qüestió és com- 
plexa i abraca dimensions pedagogi- 
ques, socials i polítiques. Per aixo, no 
ens hi podem encarar des de posi- 
cions ambigües i plantejaments pe- 
dagogics debils. E n  primer lloc, cal 
reconeixer que el domini de les cien- 
cies que el profesor ha d'ensenyar 
no és suficient per promoure l'apre- 
nentatge d ' aqes t  coneixement entre 
els alumnes. Es per aixo és que estic 
convencut que els instituts universi- 
taris, dedicats a la formació perma- 
nent del professorat, estan destinats 
a ocupar un espai d'eficacia extraor- 
dinaria. Pero m'agradaria subratllar 
algunec qüestions. 
El  coneixement d'una ciencia no 
garanteix la capacitat ni l'habilitat 
per ensenyar-la. Cal entendre que la 
pedagogia no és ni una perdua de 
temps ni una gracia dels déus. A ve- 
gades, aquells que tenen més bona 
voluntat, arriben a creure que es 
tracta d'una simple combinació de 
coneixements referits a la psicologia 
infantil i a certs eleinents de dina- 
initzac~ó de grup. Pero la pedagogia 
és un espai de reflexió científica 
sobre els objectius de l'educació i els 
mitjans de que disposam per dur-los 
a terme. Llavors, és necessaria la re- 
visió d e l ~  continguts i el sentit que 
tenen aquests continguts per a la for- 
mació. També reflexiona sobre les 
formes d'adquisició d'aquells contin- 
guts i apren de construir situacions 
d'aprenentatge. Pero sap que l'essen- 
cial no és avaluable, perque les mi- 
llors coses que aprenem es troben de 
manera fuga$, inesperadament. + 
Tardor de 1998 



L'essencial no és avaluable

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert