First little grebe Tachybaptus ruficolllis breeding records for the island of Ibiza. During the month of September 2007 breeding was confirmed for the first time in Ibiza, involving at least one pair of little grebes Tachybaptus ruficollis in one of the ponds on the Roca Llisa golf course (Santa Eulària des Riu), where an adult was observed feeding a chick just a few days old accompanied by a second chick

Martínez, Oliver

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PRIMERES DADES DE CRIADE SETMESÓ Tachybaptus ruficollis
AL’ILLAD’EIVISSA
Oliver MARTÍNEZ 1
SUMMARY.- First little grebe Tachybaptus ruficolllis breeding records for the
island of Ibiza. During the month of September 2007 breeding was confirmed
for the first time in Ibiza, involving at least one pair of little grebes Tachybap-
tus ruficollis in one of the ponds on the Roca Llisa golf course (Santa Eulària des
Riu), where an adult was observed feeding a chick just a few days old accom-
panied by a second chick.
Key words: little grebe, Tachybaptus ruficollis, breeding, Roca Llisa, Santa
Eulària, Ibiza.
Paraules claus: setmesó, Tachybaptus ruficollis, reproducció, Roca Llisa, Santa
Eulària, Eivissa.
1 c/ des Ginebres 5, 1ª 4ª. 07820 Can Bonet (Sant Antoni de Portmany). Eivis-
sa. Balears
El setmesó Tachybaptus ruficollis
és una espècie politípica, amb tres
subespècies: la nominal ruficollis a
Europa, nord-oest d’Àfrica, Turquia i
Israel; capensis del Caucàsic, Trans-
caucàsia, Armènia i Egipte (Paleàrtic
oest), així com a la resta del continent
africà i sud d’Asia; iraquensis a Iraq i
sud-est d’Iran (CRAMP & SIMMONS,
1977). La distribució mundial és paleàr-
tica, afrotropical i oriental que al conti-
nent europeu s’estén des de Portugal
fins als Urals i Escandinàvia. Les pobla-
cions europees són majoritàriament
sedentàries, però també dispersives o
migratòries en funció de la disponibilitat
d’aigües lliures a l’ hivern (LLIMONA I
GUTIÉRREZ, 2004).
A l’estat espanyol ocupa totes les
zones adients, sense presència de l’espè-
cie a àrees de muntanya per damunt dels
1.100 metres i regions àrides. La pobla-
ció espanyola s’estima en una xifra entre
5.200-8.000 parelles (LLIMONA, 2003).
A les Illes Balears és un ocell
sedentari moderat a Mallorca i Menorca,
així com hivernant i migrant a totes les
illes, excepte a Formentera on es consi-
dera de presència accidental (COSTA i
WIJK, 2007). El principal nucli repro-
ductor a les nostres illes es localitza al
Parc Natural de s’Albufera de Mallorca
amb una estima de 150 parelles repro-
ductores (M. Rebassa, com. pers.). Nidi-
fica també a altres zones humides natu-
rals de Mallorca, a diverses basses arti-
ficials com les existents als camps de
golf de Santa Ponça II (Calvià) amb 15-
20 parelles, Son Muntaner (Palma) amb
un mínim de 5 colles, Son Vida (Palma)
i Llucmajor; així com a algunes basses
de depuració de l’ illa (J. Muntaner,
com. pers.).
A Menorca, el Parc Natural de
s’Albufera des Grau concentra la major
part de la població nidificant de l’illa,
amb una estima de 10-15 parelles l’any
2006 (GARCÍA, 2007).
A.O.B. vol. 22. 2007: 69-72
69
ANUARI ORNITOLÒGIC
DE LES BALEARS 2007
El setmesó s’observa a l’illa d’Ei-
vissa de manera escassa durant l’hivern
i els períodes migratoris, sobretot, a les
escasses zones humides dolces d’origen
artificial existents a l’illa.
Ja a meitat de la dècada dels anys
90, es comencen a obtenir a Eivissa
registres anuals de manera regular d’a-
quest ocell degut al seguiment periòdic
que es porta a terme de l’avifauna aquà-
tica present a la bassa de regadiu de sa
Rota (Santa Eulària des Riu). Fins
aquest moment, únicament es posseïen
alguns registres esporàdics als estanys
des Codolar de ses Salines d’Eivissa a
finals de l’estiu de 1983, el gener de
1984 (ESTARELLAS i FERNÁNDEZ, 1990) i,
observat personalment, a l’octubre de
1992.
Però és, als darrers quatre anys
quan s’ha incrementat de manera impor-
tant el nombre d’observacions de l’espè-
cie a Eivissa, degut especialment a la
major prospecció de la bassa de regadiu
de sa Rota i, sobretot, de les basses exis-
tents a les instal·lacions del camp de golf
de Roca Llisa La bassa on es va confir-
mar la nidificació d’aquesta parella és
la major de les tres que existeixen a l’
interior de les instal·lacions del camp de
golf de Roca Llisa, situat a la part sud-
oest de l’illa d’Eivissa Durant l’any
2003, es comencen a observar alguns
exemplars a les basses del camp de golf
de Roca Llisa durant el període coinci-
dent amb la cria, sense arribar a confir-
mar-se la seva nidificació. Aquestes
observacions corresponen al mes de
juny amb l’observació de dos i tres
exemplars els dies 20 i 29, respectiva-
ment.
Entre els anys 2004 i 2006 les
observacions de setmesó al camp de golf
de Roca Llisa es limiten únicament al
període hivernal i algun registre als pas-
sos migratoris; això és degut a la manca
de visites a la zona durant el període
reproductor.
Durant l’any 2007 finalment es
constata la nidificació de l’espècie per
primera vegada a l’illa d’Eivissa. El 23
de setembre s’observen a una de les bas-
ses existents al camp de golf un exem-
plar adult alimentant, contínuament, a
un pollet d’escassos dies; així com un
altre poll del mateix tamany totalment
sol i sense relacionar-se amb l’exemplar
adult i l’altre pollet. Cal dir que durant
aquesta mateixa visita es va poder veure
un exemplar, possiblement adult, mort
sobre una petita plataforma que surava
sobre la superfície de l’aigua de la bassa,
sense poder determinar si aquest indivi-
du es tractava d’un exemplar no repro-
ductor o tenia relació amb la reproduc-
ció de l’espècie a la zona.
A la següent visita realitzada a la
zona, una setmana més tard, només es
detecta a un dels polls sense observar-se
la presència de cap exemplar adult.
La data de reproducció d’aquesta
parella, a finals del mes de setembre,
encara que tardana dins del període de
cria de la gran majoria d’ocells repro-
ductors a les nostres latituds, sembla ser
que és normal per als setmesons d’al-
menys, el nord-oest i centre d’ Europa
(CRAMP & SIMMONS, 1977). A l’illa de
Mallorca també s’han pogut observar,
habitualment, a algunes de les seves
localitat de cria presència de polls petits
durant el mes de setembre (J. Muntaner
i M. Rebassa, com. pers.)
La bassa on es va confirmar la nidi-
ficació d’aquesta parella és la major de
les tres que existeixen a l’ interior de les
instal·lacions del camp de golf de Roca
Llisa, situat a la part sud-oest de l’illa
d’Eivissa (foto1 i figura1).
Es tracta d’un estany d’aigües
depurades amb una superfície de 0’4
hectàrees i amb forma, lleugerament
70
ANUARI ORNITOLÒGIC
DE LES BALEARS 2007
71
Foto 1. Bassa del golf de Roca Llisa (Santa Eulària des Riu, Eivissa), on el setmesó
Tachybaptus ruficollis, ha criat el 2007. Foto: Oliver Martínez.
Photo 1. Roca Llisa golf course pond (Santa Eulària des Riu, Eivissa), where the little grebe
Tachybaptus ruficollis bred in 2007. Photo: Oliver Martínez.
Figura 1. Situació del golf de Roca Llisa (Santa Eulària des Riu, Eivissa), on va nidificar la
parella de setmesó Tachybaptus ruficollis.
Figure 1. Location of the Roca Llisa golf course (Santa Eulària des Riu, Eivissa), where the
pair of little grebes Tachybaptus ruficollis bred.
ANUARI ORNITOLÒGIC
DE LES BALEARS 2007
ovoide. La presència de vegetació adient
per a la nidificació del setmesó es limita
a una petita taca de canyissar Phragmites
australis situada a la vorera del sector
sud-oest de la bassa, mentre que la major
part del perímetre de la bassa únicament
presenta gespa o està desproveïda de
qualsevol tipus de vegetació, exceptuant
un petit tram al sud on hi ha algunes
espècies de plantes anuals i matolls.
Es confirma, per primera vegada a
Eivissa, la nidificació segura d’almenys
una parella de setmesó. La manca de
prospeccions a certes zones adients per a
la reproducció de l’espècie, com les bas-
ses situades a Roca Llisa, pot haver fet
que la cria d’aquesta espècie a Eivissa
hagi passat totalment desapercebuda per
als ornitòlegs locals durant els darrers
anys.
Actualment s’està realitzant un
seguiment mensual de les diferents bas-
ses localitzades a l’interior del camp de
golf, el qual donarà uns resultats més
actualitzats i reals de la situació repro-
ductora del setmesó a l’illa d’Eivissa. En
aquest sentit s’ha de dir que durant el mes
de febrer de 2008 ja s’han detectat alguns
comportaments nupcials de varis exem-
plars a una de les basses on no s’ha con-
firmat encara la cria; la qual presenta
unes condicions més adients per a la nidi-
ficació del setmesó, ja que la cobertura
vegetal dels seus marges és més extensa.
AGRAÏMENTS
Vull agrair a n’en David Garcia l’e-
laboració del plànol de situació que
il·lustra la nota i a en Jordi Muntaner i
en Maties Rebassa per les seves sempre
valuoses informacions sobre la situació
del setmesó a l’illa de Mallorca.
BIBLIOGRAFIA
CRAMP, S. & SIMMONS, K.E.L. (EDS.) 1977.
The Birds of the Western Palearctic.
Vol. I. Oxford University Press. Oxford.
COSTA, S. i WIJK, S. 2007, Annex II: Estatus
de l’ Avifauna Balear. AOB. 2006. Vol.
21: 259-268. GOB. Palma.
ESTARELLAS, J. i FERNÁNDEZ, D. 1990. Entre
Montes Blancos. Consell Insular d’Ei-
vissa i Formentera, Conselleria d’Ecolo-
gia i Medi Ambient. Eivissa
GARCÍA, O. a González, J. M. et al. 2007, in
“Registres Ornitològics 2006”. AOB,
volum 21: p.115. GOB. Palma.
LLIMONA, F. 2003. Zampullín común, Tachy-
baptus ruficollis. En, R. Martí y J. C. Del
Moral (Eds.): Atlas de las Aves Repro-
ductoras de Espanya, pp. 76-77. Direc-
ción General de Conservación de la
Naturaleza-SEO. Madrid.
LLIMONA, F. i GUTIÉRREZ, R. 2004. Cabusset
Tachybaptus ruficollis. In Estrada, J.,
Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando,
S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de
Catalunya 1999-2002. Pp. 116-117.
ICO/Lynx Edicions, Barcelona.
72
(Rebut: 29.02.08; Acceptat: 17.04.08)


Primeres dades de cria de setmesó Tachybaptus ruficollis a l'illa d'Eivissa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears