Vigo, Josep

Versión final disponible en: http://rjb.revistas.csic.es/index.php/rjb/article/view/60.Semblanza profesional y personal del recientemente desaparecido Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007)

Vallès, Joan

Digital.CSIC

Anales del Jardín Botánico de Madrid

In memoriam Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007)

Biblioteca Digital de les Illes Balears

SOCIETAT O'HISTORIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
BolI. SOCo Hisr. Nar. Balears, 50 (2007) 279 
In memoriam Oriol de Bolos i Capdevila 
(Olot 1924- Barcelona 2007) 
Oriol de BOLOS i CA PD EV ILA, un deis botilJ1i cs catalans més importants deis darrers 
temps, ben conegut no solament en els medi s científi cs hispanics sinó també de l'Europa 
meridional, traspassa el dia 22 del mar<; del 2007 a la ciutat de Barcelona. 
asqué a Olot I 'any 1924, dins una família de fa rmaceutics i naturali stes que compta, o 
s'emparenta, amb personatges fa mosos, tant en el camp de la ciencia com en el de les arts. 
Per la línia paterna, un deis seus precedents il ·lustres fou Francesc Xav ier BOL6s I GERMÁ 
( 1773-1 884), botanic actiu i estudiós deis vo lcans olotins. Dins la línia materna compten 
sobretot els tres germans VAYR EDA I VILA: en Joaquim ( 1843-1 894), pintor paisatgista molt 
ben va lorat, n' Estanislau (1848-1 90 1), botanic deixeble d' A. C. COSTA, i en Maria ( 1853-
1903), el conegut escriptor. 
Per a tra<;a r breument la trajectori a profess ional d'Orio l de Bolos diré que I 'any 1953 
(abans, doncs, de complir trenta anys) guanya la catedra de Filograjia y Ecología Vegelal de 
la Facultal de Biologia de la Universitat de Barcelona, que ocupa el can ee de Vicerector de 
Recerca a la mateixa universitat, entre el 1978 i el 198 1, i que des del 195 1 treballa a 
l' InSlilul BOlánic de Barcelona, del qual fou director des del 1967 al 1984. Forma part de 
di versos orga ni smes i institucions cientí fies, entre els quals la Reial Acadernia de Ciencies i 
Arls de Barcelona i l' Inslilul d 'Es ludis Catalans . De les di stincions que I i foren atorgades, 
esmentaré la Medalla Narcís Monturiol al merit eientí fic ( 1982) de la General ita t de 
Catalunya, la Creu de Sanl Jordi de la Generalilal de Calalunya ( 1993) i el Premi Fundació 
Calalana per a la Recerca (1994). 
Oriol de Bo los fo u basicament un geobotani c, in te ressat sobretot en I'estudi de la vege-
tació i de la flo rí stica, per bé que aborda també altres camps concomitants o relac ionats amb 
aquests dos, com ara la taxonomia, la cartografia botaniea o la gestió del medi natural. Com 
a grans mesO'es seus reeonegué amb especial venerac ió Pius Fo T I QUE R, de qui es consi-
derava continuador en els treball s de taxonomia i corologia, i .J os ias BRAuN-BLANQuET, qui 
I' introduí en el metode f itosociologic i amb qui va col' laborar fo n;:a ass íduament. 
Dotat d' una ment analíti ca i lúcida, d' una memoria molt notable i, encara més, d' una 
fe rma vocació i d ' una capacitat de treball excepcional, va fe r una fe inada ingent i ens va ll e-
ga r una obra ex tensa i so lida. 
280 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007) 
Encamina les seves recerques fitocenologiques als territoris que li eren més propers o 
accessibles i aviat els estengué a tots els Palsos Catalans, amb la pretensió de donar una visió 
acurada i completa de la vegetació i el paisatge d'aquest espai geografic. També els seus 
estudis florístics, després d'una primera intenció de continuar les propostes de Font Quer 
referents a la Mediterrania occidental o, si més no, a les terres iberobalears, es van concre-
tar, per raons de fonts de coneixement i d'eficacia practica, a aquell mateix ambit. 
Pel que fa a les seves recerques sobre les illes Balears, abra<;aren gairebé tots els camps 
que comeava, per bé que va interessar-se especialment per les comunitats vegetals i el pai-
satge. l' esquema que va anar elaborant de la vegetació balear, en coHaboració amb René 
MOLINIER, fou la primera visió rigorosa i completa que se'n publica i que ha romas de 
referencia obligada. De bon primer (l'any 1959) va apareixer una monografia sobre l'illa de 
Mallorca, més tard (1970) un estudi de Menorca, en que intervingué també Pere 
MONTSERRAT (qui tenia relacions familiars amb aquesta illa), i el 1984 una síntesi sobre les 
Pitiüses. En l'entremig va participar en una exploració de l'illa de Cabrera. 1'any 1996 
publica una síntesi de la vegetació de totes les illes, en que fa una revisió crítica de totes les 
comunitats vegetals descrites fins llavors i en descriu algunes de noves. 
Les primeres citacions i descripcions d'unitats sintaxonomiques de les Balears es deuen, 
és clar, a Bolos i els seus dos coHaboradors principals. Repassant el cataleg fitosociologic 
de l'arxipelag, hom comprova que són més de cinquanta les associacions vegetal s descrites 
per primer cop d'aquest territori, la majoria exclusives o gairebé; des de comunitats llenyo-
ses (alzinar, maquies, brolles, matollars ... ) fins a formacions herbacies i a vegetació de 
roques i tarteres. També hi són creades quatre aliances noves, tres de les quals practicament 
endemiques de les Illes: el Brassico-Helichrysion rupestris Bolos et R. Mol. 1958, de les 
roques calcinals, l'Arenarion balearicae Bolos et R. Mol. (1958) 1969, deIs relleixos de 
roca ombrívols (potser existent també a Sardenya), i l' Hypericion balearici Bolos et R. Mol. 
1958, que inclou basicament les brolles xeroacantiques de les Gimnesies. En aquestes obres 
fitocenologiques i a diverses publicacions geobotaniques més generals, sovint dedicades als 
Palsos Catalans, apareixen dades sobre l'estructura, l'ecologia i la distribució de les comu-
nitats, els soIs i les zones de vegetació de les Balears ... com també alguns mapes a petita 
escala. 
Pel que fa a la flora, ates que a mitjan segle XX ja existien fon;a estudis botanics refe-
rents a les Balears, les publicacions de Bolos són en gran part síntesis i revisions crítiques 
de les dades precedents. De totes maneres, també hi apareixen algunes novetats taxonomi-
ques, com és ara Centaurium enclusense Bolos, Mol. et P. Montserrat, Santolina chama-
ecyparissus L. subsp. magonica Bolos, Mol. et P. Montserrat o Sedum sediforme (Jacq.) 
Pau subsp. dianium (Bolos) Bolos. De dades sobre l'ecologia i la distribució de les plantes 
balears, n'hi ha moltes a la Flora deIs Pai'sos Catalans i als diferents volums de l'Atlas 
corologic de la flora vascular deis Pai'sos Catalans, promogut per ell mateix i encara no 
completat. 
Un tema d'importancia practica al qual Bolos aporta reflexions i propostes concretes fou 
la gestió del me di i la conservació de la natura. A l' obra Natura, ús o abús? Llibre Blanc de 
la Gesüó de la Natura als Pai'sos Catalans (FoLcH, R. ed., 1976 i 1988) hi ha diversos apar-
tats referents a les Balears en que intervingué Bolos com a redactor o, segons consta en els 
credits, com a subministrador de dades. 
Boll. SOCo Bist. Nat. Balears, 50 (2007) 281 
A la relació bibliognlfica adjunta figuren les obres bolosianes que interessen les Balears, 
distribuIdes en tres grups segons que s'ocupin específicament del territori, l'emmarquin en 
un context més general o en donin informacions esparses o molt breus. Val a dir que, tot i 
ser una llista intencionalment exhaustiva, no inclou les publicacions que esmenten molt 
secundariament o de manera vaga el territori balear; i també podria ser que, inadvertida-
ment, m'hagués passat per malla alguna referencia. 
Aquesta nota sobre n'Oriol de Bolos i el breu repas que he fet de les seves relacions amb 
les Balears han volgut fer evident que la seva contribució al coneixement de la flora i, sobre-
tot, de la vegetació de l'arxipelag ha estat molt significativa i valuosa. Puc donar fe, si més 
no, que eH va mostrar-hi molt d'interes i va esmen;;ar-hi molts d'esforvos; i em penso que 
ningú no em contradid si afirmo que els resultats han estat prou notables. 
Bibliografia 
A. Publicacions que es refereixen directament a les illes Balears 
JosepVIGO 
Universitat de Barcelona 
BOL6s, O. DE 1958 - Grupos corológicos de la flora balear. Publ. Inst. Biol. Apl. 27., p.49-71. Barcelona. 
BOL6s, O. DE 1965 - Étude comparative entre la végétation méditerranéo-montagnarde de Majorque et celle du 
Midi valencien. Rapp. Proc.-verb. Réun. C.I.E.SM 18(2), p. 483-488. Monaco. 
BOL6s, O. DE 1969 - La vegetación de las islas Baleares. V Simp. Org. «Flora Europaeai!. Trabajos y comunica-
ciones, p. 81-91. Sevilla. 
BOLÓS. O DE 1996 - La vegetació de les i!les Balears. Comunitats de plantes. Arx. Seco Cien. 114. Barcelona: Inst. 
Est. CaL 
BOLós, O. DE, BONNER, A., ORELL, J. & PERDIGÓ, M.T. 1977 [1976]- Del Port de Cabrera al Clot des Guix. In 
"Impressions sobre l'illa de Cabrera". Treb. Inst. Cato Hist. Nat. 7, p. 107-112. Barcelona. 
BOLÓS, O. DE; CARDONA, M. A. 1979 - Illes Balears, per que no? Serra d'Or 21(236), p. 339. Barcelona. 
BOLÓS, O. DE & MOLINJER, R. 1959 - Recherches phytosociologiques dans I 'Ile de Majorque. Collect. Bot. 5(3), p. 
699-863. (Comm. SIGMA 148). Barcelona. 
BOL6s, O. DE; MOLINJER, R. 1968 - Vue d'ensemble de la végétation des Iles Baléares. Vegetatio 17, p. 351-270. 
The Bague. 
BOLÓS, O. DE & MOLlNIER, R. 1984 - Vegetation ofthe Pityusic Islands. In KUHBIER, H.; ALCOVER, J.A.; GUERAU 
D'MELLANO, C. (ed.), Biogeography and Ecology ofthe Pityiusic Islands, p. 185-221. The Bague: Junk. 
BOLÓS, O. DE, MOLINJER, R. & MONTSERRAT, P. 1970 - Observations phytosociologiques dans l'Ile de Minorque. 
Acta Geobot.Barc. 5. Barcelona. 
BOLÓS, O. DE & VIGO, J. 1972 - Contribution a la Géobotanique de l'¡le de Majorque. Rapp. Comm. Intern. Explor. 
Scientif. Mer Médit. 2,21(3), p.81-82 . Monaco. 
B. Obres generals i monografies que afecten poc o molt les illes Balears 
BOL6s, O. DE 1969 - La Botanica als Palsos Catalans en els darrers decennis. Treb. Soco Cato Bio!. 26, p. 87-113. 
Barcelona. 
BOLÓS, O. DE 1975 - Assaig sobre terminologia geografica deIs Pai'sos Catalans. Miscel-ldnia. Pau Vilo, Soco Cato 
Geogr. p.137-143. Barcelona. 
BOLÓS, O. DE 1975 - Els problemes del medi natural (VII). El paisatge vegetal deis Palsos Catalans. Muntanya, 
Núm 680, Vol 85, p. 411-419. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. 
282 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007) 
BOLOS, O. DE 1976 [2a edició, 1988]- La vegetació. IN: FOLCH R. (ed .. ), Natura, ús o abús. Llibre Blanc de la 
Gestió de la Natura als Paisos Catalans, p. 85-96. Barcelona: Barcino, Inst. Cat. His!. Nat. 
BOLOS, O. DE 1977 - Considerations sur la végétation des Pays Catalans. Studia phytologica in honoremjubilantis 
A. o. Horvat, p. 7-22. Budapes!. 
BOLOS, O. DE 1979 - Els soIs i la vegetació deIs Palsos Catalans. In: RrnA, O.; BOLOS, O. DE; PANAREDA, J. M.; 
GOSÁLBEZ, J; NUET, 1. Geografiafisica deis Paisos Catalans, p. 107-158 .. Barcelona: Ketres. 
BOLOS, O. DE 1981 - El clima i la vegetació postglacia1 als Palsos Catalans. Treb. Inst. Cato Hist. Nat. 9, p. 83-91. 
Barcelona. 
BOLOS. O. DE 1983 - La brolla calcífuga (Cisto-Lavanduletea) als Palsos Catalans. Mem. R. Acad. Cien. Arts Barc. 
45(10), núm. 813 (3a epoca), p. 491-534. Barcelona. 
BOLOS, O. DE 1985 - Corologia de laflora deis Paisos Catalans. Volum introductorio [ORCA: Noticies i comenta-
ris, I]. Barcelona: Seco Cien., Ins!. Es!. Cat. 
BOLOS. O DE 1998 - Atlas corológic de la flora vascular deis Paisos Catalans. Primera compilació general. Part 
I: Abies-Lagoecia. [ORCA. Volum extraordinarij. Barcelona: Seco Cienc. Inst. Es!. Cat. 
BOLOS. O DE 1998 - Atlas corológic de la flora vascular deis Paisos Catalans. Primera compilació general. Part 
II: Lagurus-Zygophyllum. [ORCA. Volum extraordinarij. Barcelona: Seco Cienc. Ins!. Es!. Ca!. 
BOLOS. O DE 1999 - f'égetació deis Paisos Catalans. Barcelona: Aster. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, X. (ed.) 1994 -Atlas corológic de laflora vascular deis Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 4). Barcelona: Seco Cien. Ins!. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, x.; ROMO, A. M .. ; VIGO, 1. (ed.) 1993 - Atlas corológic de laflora vascular deis 
Paisos Catalans (ORCA. Atlas corológic, 3). Barcelona: Seco Cien. rns!. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, X.; VIGO, 1. (ed.) 1995 - Atlas corológic de la flora vascular deIs Paisos Catalans 
(ORCA. Atlas corológic, 5). Barcelona: Seco Cien. Ins!. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, x.; VIGO, 1. (ed.) 1997 -Atlas corológic de laflora vascular deIs Paisos Catalans 
(ORCA. Atlas corológic, 6). Barcelona: Seco Cien. Inst. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, X.; VIGO, 1. (ed.) 1997 -Atlas corológic de laflora vascular deIs Parsos Catalans 
(ORCA. Atlas corológic, 7). Barcelona: Seco Cien. rnst. Es!. Ca!. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; PONTS, X.; VIGO, 1. (ed.) 1998 -Atlas corológic de la flora vascular deis Paisos Catalans 
(ORCA. Atlas corológic, 8). Barcelona: Seco Cien. Ins!. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; VIGO, J. (ed.) 1999 - Atlas corológic de laflora vascular deIs Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 9). Barcelona: Seco Cien. Inst. Est. Ca!. 
BOLOS, O. DE; FONT, x.; VIGO, 1. (ed.) 2000 - Atlas corológic de la flora vascular deIs Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 10). Barcelona: Seco Cien. Inst. Est. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; VIGO, 1. (ed.) 2001 -Atlas corológic de laflora vascular deIs Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, JI). Barcelona: Seco Cien. Inst. Est. Ca!. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; VIGO, 1. (ed.) 2003 - Atlas corológic de la flora vascular deis Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 12). Barcelona: Seco Cien. Inst. Est. Cat. 
BOLOS, O. DE; FONT, X.; VIGO, 1. (ed.) 2004 - Atlas corológic de la flora vascular deIs Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 13). Barcelona: Seco Cien. rnst. Es!. Cat. 
BOLOS, O. DE; MASALLES, R. M. (ed.) 1985 - Atlas corológic de la flora vascular deis Paisos Catalans (ORCA. 
Atlas corológic, 1). Barcelona: Seco Cienc. Inst. Est. Ca!. 
BOLOS, O. DE; ROMO, A. 1991 - Atlas corológic de la flora vascular deIs Paisos Catalans (ORCA. Atlas corológic, 
2). Barcelona: Seco Cienc. Ins!. Est. Cat. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1984 - Flora deis Paisos Catalans. Vol. 1. 1ntroducció. Licopodiacies-Capparacies. 
Barcelona: Barcino. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1990 - Flora deIs Paisos Catalans. Vol. Il. Cruciferes-Amarantacies. Barcelona: Barcino. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1996 - Flora deis Paisos Catalans. Vol Il1. Pirolacies-Compostes. Barcelona: Barcino. 
BOLOS, O. DE; VIGO, 1. 1997 - La flore des Pays Catalans. Lagascalia 19(1-2), p. 391-392. Sevilla. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1 200 I - Flora deIs Paisos Catalans. Vol IV. Monocotiledónies. Edi!. Barcino. Barcelona. 
BOLOS, O. DE, VIGO, 1, MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 1990 [2a edició 1993; 3a edició, 2005]- Flora Manual 
deis Paisos Catalans. Barcelona: portic. 
C. Publicacions que contenen dades esparses o molt breus sobre les ilIes Balears 
BOLOS, A. DE: BOLOS, O. DE 1956 - Efectos de los fríos de febrero de 1956 sobre la vegetación. Collect. Bot. 5(1), 
p. 165-171. Barcelona. 
Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007) 283 
BOLOS, A. DE; BOLOS, O. DE 1961 - Observacions florístiques. Miseel. Fontsere, p.83-102. Barcelona: Gili. 
BOLOS, O. DE 1948 - Notas florísticas n. Colleet. Bot. 2(1), p. 49-64. Barcelona. 
BOLOS, O. DE 1962 - La bardissa, una formación vegetal típica del paisaje del Pirineo mediterráneo. Aetas 3r 
Congr. Int. Est. Pir., p.43-79. Zaragoza. 
BOLOS, O. DE 1975 - Contríbution it I'étude du Bromo-Oryzopsion miliaceae. Phytoeeonol. 2(1-2), p. 141-145. 
Sturtgart - Lehre. 
BOLOS, O. DE 1978 - Observacions sobre la vegetació de vora de bosc. Rev. Cato Geogr. 1(3), p. 415-420. 
Barcelona. 
BOLOS, O. DE 1982 - Anehusa arvensis (L.) M. B., Anehusa offieinalis L. In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 
12(1), p. 34. Berlin. 
BOLOS, O. DE 1983 - Sagina proeumbens L. subsp. proeumbens. In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 13(2), p. 
281. Berlin. 
BOLOS, O. DE 1983 - Laurus nobilis L. In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 13(2), p. 285. Berlin. 
BOLOS, O. DE 1985 - A propósit de les comunitats de Nerium oelander. Colleet. Bot. 16(1), p. 227-228. Barcelona. 
BOLOS, O. DE 1989 - Fraxinus angustifolia Vahk (nom. cons. prop.). In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 19 
(1), p. 37. Berlin. 
BOLOS, O. DE 1989 - Anagallis arvensis subsp. latifolia (L.) Arcangeli. In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 19 
(1), p. 41. Berlin. 
BOLOS, O. DE 1989 - Rhamnus Iycioides subsp. Iycioides. In: Med-Checklist Notulae. Willdenowia 19 (1), p. 47. 
Berlin. 
BOLOS, O. DE 1993 - La funció deis pins en el paisatge natural deis Palsos Catalans. Treb. Soe. Cato Geogr. 35(7), 
p. 17-23. Barcelona. 
BOLOS, O. DE; FONT QUER, P. 1962 -Combinationes novae. Colleet. Bot. 6, p. 355-356. Barcelona. 
BOLOS, O. DE; MASALLES, R.M.; VIGO 1. 1988 - Notes sobre monocotiledónies. Colleet. Bot. 17(1), p. 95-96. 
Barcelona. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1974 - Notes sobre taxonomia i nomenclatura de plantes, I. Butll. Inst. Cato Hist. Nat. 38 
:61-89. Barcelona. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1979 - Observacions sobre la flora deis Palsos Catalans. Colleet. Bot. 11, p. 25-89. 
Barcelona. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1983 - Notes sobre taxonomia i nomenclatura de les plantes, n. Colleet. Bot. 14(1), p. 89-
103. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1987 - De asteraceis notulae. Fontqueria 14, p. 9. Madrid. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1988 [1987]- Notes sobre taxonomia i nomenclatura de plantes, IlI. Colleet. Bot. 17(1), 
p. 89-93. Barcelona. 
BOLOS, O. DE & VIGO, 1. 1989 - Notes sobre taxonomia i nomenclatura de plantes, IV. Fol. Bot. Miseellanea 6, p. 
85-86. Barcelona. 


In memoriam Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007)

Vallès Xirau, Joan

DIALNET

In memoriam. Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007)

Secretaría de Estado de Cultura

In memoriam Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Digital.CSIC

Biblioteca Digital de les Illes Balears

DIALNET

Secretaría de Estado de Cultura