Mas i Colom, Miquel Àngel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

IX.3- REFLEXIONS SOBRE ELS ALOUS, 
LA SEVA ABOLICIÓ I EL DRET CIVIL BALEAR. 
Miquel Àngel Mas i Colom
Bon vespre a tothom. Gràcies pel convit, mot agraït per poder esser 
aquí tot.
I.- DEL FONAMENT ÚLTIM DEL DRET.
Des que me va telefonar el Sr. Miquel Masot per encomanar-me una 
intervenció a una taula rodona sobre l’alou i els censals, el meu cap estava
fent voltes a com estructurar la intervenció, però sobretot en com fonamentar
la proposta o la motivació del perquè consider oportú i bo per la societat
l’abolició de la figura de l’alou o cens emfitèutic i dels censals. Tenia una 
vaga idea al cap, però no aconseguia realitzar-la, transformar-la, fins que
me vaig posar a llegir el llibre que el professor i degà de la facultat de dret,
Sr. Cavanillas (des d’aquí li voldria retre un molt merescut homenatge) me
va regalar fa un grapat de mesos “La lluita pel dret” den Rudolf Von Ihering.
Efectivament, aquella era la clau, aquella era la idea que em voltava pel
cap, que al cap i a la fi no era més que el pensament i l’ensenyament que el
professor Sr. Santiago Cavanillas me va transmetre a la facultat de dret.
El dret ha de tenir un sentit en si mateix, no es pot deure a la pura 
arbitrarietat del passat. En Rudolf Von Ihering, il.lustre jurista alemany,
fundador de la sociologia del dret i un dels majors filòsofs del dret d’Europa,
entenia el dret no com el fruit de l’evolució històrica (com mantenia aleshores
l’escola històrica de Savigny), sinó com el producte que elabora una societat
per resoldre els conflictes entre els seus ciutadans. És a dir, la manera més
pacífica que tenim com a societat per resoldre les nostres disputes.
— 3 1 9 —
Hi ha d’haver un interès que motivi a l’ordenament per atorgar la 
tutela i protecció, és la denominada jurisprudència d’interessos. 
El dret ha de tenir un fi social, ha d’atendre als interessos reals de la 
s o c i e t a t .
La justificació d’un dret no ha d’esser un passat. En aquest sentit 
resulta molt gràfica aquesta imatge que usa:
“Un dret concret que invoca la seva existència per pretendre
una duració il.limitada, la immortalitat, recorda al fill que 
aixeca el braç contra sa mare: menysprea la idea del dret, sobre
la qual es recolza, perquè el dret serà eternament el mudar; així
el que existeix, ha de cedir aviat el seu lloc a un altre canvi, 
perquè com adverteix el famós autor de Faust: tot el que neix, ha
de tornar a no res”.
(La lluita pel Dret, 1872 Robert Von Ihering)
Per Ihering l’origen últim del dret té una motivació ètica. 
II.- DE L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ALOU 
I DEL SEU SENTIT SOCIAL.
Aquest pensar és que ens ajuda a entendre la figura de l’alou en la seva
història i de com va ser una institució profundament justa i amb un molt 
evident interès social (especialment a Mallorca com veurem), però que ara 
a la Mallorca del segle XXI ha esdevingut un anacronisme sense sentit, un
entrebanc jurídic injust i que xoca contra l’interès social.
La emfiteusis o alou és una institució del Dret Romà, que amb la 
conquesta de Mallorca el 1229 es va convertir amb una eina jurídica i social
fonamental per la recuperació econòmica del Regne. Així ho explica molt 
gràficament l’historiador Sr. Álvaro de Santamaría:
“La emfiteusis es el principal instrumento contractual que tras
la conquista cristiana de Mallorca contribuye a generar en las 
villas foráneas la recuperación agraria y en la ciudad el 
asentamiento de repobladores que reciben de la Corona, de 
magnates porcioneros y de personas particulares, tierras y 
viviendas en enfiteusis y promueven la restauración de la 
economía urbana y el relanzamiento del tráfico comercial 
insular, palanca del recobramiento económico.
La enfiteusis arraiga prontamente porque por sus caracte-
rísticas se acomodaba a las circunstancias generadas por el 
proceso repoblador: mano de obra escasa pese a la continuidad 
de musulmanes mallorquines, en su mayor parte –casi en su 
— 3 2 0 —
totalidad– en estado de esclavitud, y abundancia de tierras en 
los términos rurales y de casas sin habitar en la ciudad. Los 
componentes de la enfiteusis son los adecuados a coyunturas 
definidas por la oferta considerable de inmuebles, la atonía de la
demanda y la escasez de recursos financieros. La enfiteusis es el
instrumento contractual especialmente idóneo a momentos de 
promoción y repoblación de tierras”.
(pág. 745 Nueva Planta de Gobierno de Mallorca, enfiteusis
urbana y real cabrevación, Álvaro Santamaria, Consell Insular de
Mallorca 1989)
Així a tall d’exemple, de les 248 anotacions d’atorgament d’immobles en
el domini urbà de Nunó Sanç, comte de Rosselló en 1 any entre 1232 i 1233,
230 són emfiteusis (el 92%), la resta són bàsicament donacions i diverses
concessions “in feudum”.
Observam que és una institució que té una clara raó de ser i que 
compleix una finalitat social i econòmica evident. Va facilitar la repoblació 
i reactivació econòmica en un duríssim context postbèlic de pràctica 
aniquilació de la població musulmana (segons teoria de l’historiador 
Dr. Barceló). Així els grans senyors a qui el Rei Jaume havia compensat la
seva ajuda amb el repartiment de terres, cedeixen el domini útil de les 
seves terres a repobladors, mantenint el domini directe que comprenia 
importants drets. D’aquesta manera els repobladors es troben estimulats a
produir una terra que se’ls hi ha estat cedida en domini útil i els senyors
mantenen la propietat i obtenen rendes via censals i lluïsmes.
Ara bé, aquesta institució que tenia molt de sentit social al llarg dels 
segles va anar perdent el seu sentit. Així observam com el 1811 i a les Corts
de Cádiz, el Bisbe Bernat Nadal (un d’aquells estranys homenots que de tant
en quan aquesta terra fabrica) ja afirmava:
“... en los contratos de enfiteusis y de compra y venta, en que
hay real y verdadera traslación de dominio (a mi corto entender
indivisible) quiera hacerse separación entre dominio útil y 
directo, quedando este a favor de uno, y aquel al de otra persona,
no lo comprendo. Esto no es más que un puro efecto de 
feudalismo, una sutileza y un sofisma de los antiguos 
jurisconsultos romanos, y de sus secuaces, para perpetuar en 
cierto modo el vasallaje y la esclavitud. Pido, los extinga V.M. 
para siempre como injustos”.
Això fa més de dos-cents anys.
A 1820 es publica a Palma un fulletó anomenat “Reflexiones sobre 
laudemios, tascas y demás impuestos en uso del directo dominio que entiende
abolidos un labrador murense”.
— 3 2 1 —
El 1837 l’Ajuntament de Santa Margalida argumentava:
“Tales prestaciones denominadas diezmos, tascas, laudemio,
relaudemio, fadiga, ocheno, cabrevación, el censo alodial 
frumentario, el pecuario, el de gallinas, el vaso de agua, la brasa
de fuego, y otros cánones de este jaez, son imposiciones feudales,
signos del vasallaje más atroz que la ley abolió pero que en día 
están empeñados en percibir y cobrar los magnates en mengua de
la misma ley y oprobio de libertad en que vivimos”.
Resulta evident que al segle XIX l’emfiteusi ja no responia a cap 
finalitat social, ja no era útil a la societat, o més aviat sols era útil i molt a
una petita part de la societat, la titular dels dominis directe, molt sovint 
resident a Palma i pertanyent a famílies amb passat gloriosos.
Tot i així, aquesta institució sobreviu al segle XIX, si bé veu mutilat una
part important dels seus drets, fins que va ser recollida a la Compilació de
Dret Civil Balear de 1961. Compilació de 1961 i a on saltà la sorpresa que
causà “asombro y estupefacción” en paraules de l’eminent jurista Tomàs Mir
de la Fuente. Efectivament, al projecte de llei enviat pel Govern a les Corts
i redactat per una comissió de juristes illencs, establia que per l’estimació del
valor de la finca “no se computarán las mejoras introducidas o edificaciones
realizadas en ella con posterioridad a la fecha constitutiva del alodio”. No 
obstant durant el període reglamentari es va presentar una esmena, que amb
la modificació del tipus de redempció, proposava la supressió del “no”, que 
fou aprovada. Les derivades eren molt importants, sobretot a les finques 
costaneres que havien tengut edificacions massives per mor del boom 
turístic (la diferència entre el 5,33% del valor d’una finca computat un hotel
construït a sobre o no, és més que notable).
Una institució que havia tengut el seu sentit social i que responia a una
necessitat econòmica en un determinat moment, havia esdevenguda la ma del
fill que s’aixeca contra la mare, el menyspreu del dret en paraules de 
Ihering. Un dret que no respon a la idea d’ètica com a origen i fonament 
últim del dret. Un dret que ha esdevingut un entrebanc a la pròpia activitat
econòmica (dificulta i encareix la transmissió de la propietat), un dret que
sols serva privilegis seculars que no responen a una idea de treball.
III.- REFLEXIONS SOBRE L’ O P O R T U N I TAT 
DE L’ABOLICIÓ DE L’ A L O U .
La pràctica jurídica diària,posa en evidència que els alous han esdevengut
un entrebanc econòmic en la transmissió de la propietat i per tant al propi
m e r c a t .
Així ben sovint, els bancs que han de concedir un crèdit hipotecari, quan
se trobem amb un dret real, especialment un tan estrany com aquest, 
— 3 2 2 —
obliguen a la seva cancel.lació, la qual cosa pot suposar encarir la 
compravenda de l’immoble (pensem en l’habitatge d’una jove parella), entre
mil i dos mil euros (advocat, procurador, consignació, registre, gestoria...).
No és tampoc anecdòtic els supòsits què just després d’una compravenda
apareix el titular del domini directe per reclamar l’alou, per sorpresa dels
compradors, com ha estat el recent cas que ha donat lloc a aquesta petició
d’abolició d’alous.
Mal d’entendre per la parella jove, mal d’explicar pel misser.
Es tracta d’un dret que no respon a cap necessitat social, una relíquia.
Des del meu punt de vista, el més procedent és procedir a la seva 
abolició, de forma ordenada i preservant els interessos de la hisenda 
pública, és a dir, evitant que pugui suposar responsabilitats patrimonials
per l’administració.
En aquest sentit apuntaríem dos suggeriments. El primer de tot és que
l’any que ve acaba el termini de constatació dels censals i alous de la llei
3/2010, la qual cosa i com sigui que haurà estat necessari la seva inscripció
als Registres de la Propietat, els quals ja estan plenament digitalitzats, per
ventura per primera vegada ens permetrà tenir un coneixement exacte de 
la quantitats de censals i alous vigents. Una informació que pot resultar 
bàsica a l’hora de poder formular propostes sobre aquests drets reals i les 
seves possibles conseqüències patrimonials.
Per altre banda, pot resultar interessant estudiar el cas dels denominats
“foros galegos”. A Galícia l’emfiteusi va tenir un notable arrelament al camp
i va provocar una important resposta social, especialment a principis del 
segle XX, amb un moviment antiforista que fins i tot optà per la via de 
l’acció directa (anys 20-21 a les províncies de Lugo i Ourense). En la 
Compilació de Dret Civil de Galícia de la Llei 147/1963, si bé es recollien al
títol I els foros i subforos, la pròpia norma a la seva disposició transitòria 
segona preveia la seva extinció. A la Llei 7/1987 sobre Compilació de Dret 
Civil de Galícia de la Xunta a la seva disposició derogatòria primera estableix
q u e “En tanto en cuanto pudiesen conservar alguna vigencia, se consideran
definitivamente derogados el Título I, suprimiéndose sus artículos 3 al 46, y
las disposiciones transitorias primera y segunda de la ley 147/1963, de 2 de
d i c i e m b r e ” . A Galícia han solucionat el problema amb l’extinció definitiva
dels alous.
I V.- CONSIDERACIONS SOBRE 
EL DRET CIVIL BALEAR.
Tot i això i tornant enllaçar amb el començament d’aquesta xerrada, no vull
deixar passar l’ocasió per fer una reflexió sobre el nostre Dret Civil Balear.
— 3 2 3 —
Resulta apropiat aquesta taula rodona sobre la figura de l’alou, ara 
especialment que s’ha aixecat aquest rebombori amb més de dotze mil 
signatures demanant la seva supressió. Molt oportuna la reacció de 
l’Acadèmia que ha demostrat tenir reflexes per copsar la realitat social.
Ara bé el Dret Civil Balear és i ha d’esser molt més que l’alou i els 
censos sobre gallines per Sant Miquel. El Dret Civil Balear ha d’esser molt
més que aquestes institucions que són autèntics fòssils jurídics vivents.
Però és que a més a més el nostre dret civil necessita una profunda 
agenda reformista. Seria bo que els juristes i legisladors centràssim 
l’atenció sobre aspectes més vius i necessitats de regulació. Institucions que
responen a fins socials, necessitats econòmiques actuals. 
I feim aquesta afirmació, perquè no deixa d’esser lamentable que en els
trenta anys d’autonomia sols s’hagin fet tres lleis sobre la compilació del
Dret Civil Balear i tres lleis sectorials (llei de parelles estables, llei de 
voluntats anticipades i llei de mediació familiar). Escàs bagatge legislatiu.
Però no sols és que el bagatge legislatiu resulta escàs, sinó que a més a 
més, dues de les tres lleis relatives a la compilació s’han dedicat a regular
exclusivament l’alou (llei de 1985 i llei de 2010), l’autèntica “estrella” del
Dret Civil Balear.
Trobam a faltar un interès del legislador per afrontar temes que afecten
al dia a dia de la ciutadania, temes que sí que responen a necessitats 
socials. 
Així som la única comunitat autònoma amb dret civil propi que no té 
regulat el consentiment del cònjuge no propietari per poder disposar de 
l’habitatge familiar. Cert que hi ha un bon avantprojecte de llei de règim 
patrimonial del matrimoni, però no està assegurada la seva aprovació 
aquesta legislatura. És absolutament necessari i urgent legislar sobre el 
règim de separació de bens, que tot conservant l’essència d’una institució
molt viva, introduesqui conceptes de solidaritat vers el convivent casat més
f e b l e .
Tampoc tenim regulat la substitució de l’estat per la comunitat autònoma
en la successions intestades en cas d’absència de parents. De fet som la 
única comunitat autònoma amb dret civil propi que no ho té previst. I ara
en moments de penúria econòmica i de dèficit de finançament autonòmic, 
resulta de difícil comprensió.
El nostre dret successori necessita una profunda modernització i 
adaptació als temps actuals. Per exemple flexibilitzant el pacte successori a
les noves realitats mercantils actuals.
— 3 2 4 —
La custòdia compartida o els pactes de parentalitat en cas de separació
o divorci, són temes de gran actualitat social que són mancats de cap 
tipus de regulació legal i que altres comunitats autònomes com Aragó o 
Catalunya tenen legislat.
Per altre banda el 17 d’agost de 2015 entra en vigor el Reglament 
Europeu de Successions, la qual cosa implicarà que els ciutadans de la Unió
Europea amb residència habitual a Balears que no hagin manifestat 
expressament la seva voluntat que se’ls hi apliqui la seva llei nacional per
regir la seva successió, se’ls hi aplicarà la llei successòria balear. Es tracta
d’una tema de notable trascendència pràctica, ja que suposarà per primera
vegada l’aplicació del dret civil balear a no nacionals espanyols. S’obren 
interrogants com per exemple l’aplicabilitat de la definició (al meu parer 
seria aplicable).
Resultaria bo i necessari despertar i deixondir la Comissió Assessora de
Dret Civil Balear, la que qualcú ha denominat la bella dorment, integrada
per molts bons juristes.
Tornant i acabant en Ihering, el dret té sentit en la mida que atengui 
a realitat socials vives i en aquest sentit la moderna societat balear té 
aspectes que necessitarien l’atenció del legislador, un legislador que ha 
demostrat desídia i poc interès.
El millor favor que li podríem fer al Dret Civil Balear és regular sobre
les necessitats socials de les Balears del segle XXI.
— 3 2 5 —


Reflexions sobre els alous, la seva abolició i el Dret Civil Balear

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears