Gasol, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dinamització de la lectura 
L'estat de la qüestió 
mitjan de la decada dels 80, la diversitat de 
la producció editorial de col~leccions d'i- 
maginació infantils i juvenils -presentades 
amb un divisió clara per a totes les franges 
d'edat i amb varietat de temes tractats, que incloien prac- 
ticament tots els generes- va ser determinant per intro- 
duir una nova forma de recepció de l'obra infantil i juve- 
nil als centres escolars. 
A Catalunya, era un moment d'euforia per a l'organit- 
zació de la biblioteca escolar, uns anys en que la institució 
Rosa Sensat i 1'Amic de paper propiciaven la formació de 
responsables de biblioteca, la selecció del fons documen- 
tal segons uns criteris consuensuats entre l'equip de pro- 
fessors i una política de biblioteca que tingués en consi- 
deració l'especificat de cada centre i les carecterístiques 
socials i culturals de l'alumnat. 
Pero, a l'hora de la veritat, les biblioteques escolars que 
es van anar formant durant aquells primers anar van con- 
vertir-se, una vegada més, en magatzems -més o menys 
eficients- d'un fons d'imaginació que en el millor dels 
casos servia per nodrir les biblioteques d'aula i per fer de 
suport a l'area de llenguatge en que s'aprofitaven els re- 
cursos suggerits a través d e l ~  llibres d'imaginació per ins- 
taurar modalitats de lectura -obligatoria en la major part 
dels casos- amb el pretext d'engrescar l'alumnat cap a un 
autor, un genere o una col.lecció determinades. 
El  resultat: el fracas de la biblioteca general de l'escola 
era previsible, faltades com estaven les escoles d'una plani- 
ficació institucional per a la biblioteca escolar que inclo- 
gués no tan sols un local adient sinó també la figura del 
bibliotecari escolar, una dotació inicial i/o una actualitza- 
ció periodica o bé un pressupost inicial i un pressupost 
anual per a les adquisicions, un horari de funcionament i 
uns canals de connexió agils i fluids amb la biblioteca pú- 
blica. Així, doncs, va ser des de les mateixes aules i sota 
l'aixopluc d'algunes editorials que es van iniciar sessions 
informatives sobre la L O G S E  i que va instaurar-se una 
nova modalitat de promoció del llibre infantil i juvenil 
deslligant-lo de la practica de la lectura obligatoria que, 
fins aquell moment, havia semblat una bona manera d'es- 
timular l'habit de la lectura entre els infants i els joves. 
Com a conseqüencia directa d'aixo, els anys 90 s'han 
caracteritzat per un increment en la producció d'obres 
d'autors del país, impulsada des de la prescripció escolar i 
comercial que demandava visites dels autors a les aules. 
Aquesta necessitat ha promogut, també, la creació i pu- 
blicació de narracions de caracter més didactic que litera- 
ri per abordar temes escolars, embalums del mercat edi- 
torial o temes socials d'actualitat. 
Tipus d'animació 
Podríem establir diverses modalitats d'animació, se- 
gons els agents que la proposen: 
Animació impulsada des de les editorials, que pro- 
mocionen les seves col.leccions de narrativa com a pro- 
postes de lectura creativa al costat o com a complement 
del seu fons de llibre de text. 
Animació llancada, també, des d'editorials que no 
tenen oferta de llibres de text, pero posseeixen un impor- 
tant fons de col~leccions adreqades a infants i joves. 
Animació proposada des de les institucions públiques 
en forma d'exposicions, fires, visites d'autors, trameses de 
llibres des del suport genetic, lectures poetiques, etc. 
Animació propulsada des d'associacions culturals de- 
dicades a la promoció i difusió de la lectura, en forma 
d'exposicions i fires, oferiment de visites d'autor a les es- 
coles, narracions de contes, lectures poetiques, seleccions 
bibliografiques en cataleg distribuits en aquestes fires i en 
exposicions, préstecs de llibres acompanyats de suggeri- 
ments d'activitats, oferiment d'exposicions i activitats di- 
verses al voltant d'uns llibres concrets, etc. 
Animació engegada a partir de les activitats habituals 
i extraordinaries que organitza la biblioteca pública de 
cara als usuaris infants i joves. 
Programes concrets d'animació a la lectura que inter- 
relacionen escola i biblioteca pública, de la ma de funda- 
cions i associacions privades en col.laboració estreta amb 
les institucions públiques. 
Animació demanada per les mateixes escoles, dins de 
la programació curricular, en forma de presentacions de 
novetats a la llibreria o a la biblioteca pública, visites 
d'autor, xerrades al voltant d'un autor o d'una obra, lectu- 
res poetiques, representacions teatrals, narracions i/o lec- 
tures de contes, etc. 
Escola i societat. 
Quina lectura i en quins suports? 
Generalment, quan parlem de la lectura per a infants i 
joves, no hem deixat de referir-nos a la lectura escolar i, 
sobretot, a les activitats al voltant dels llibres i la lectura 
que els infants i adolescents realitzen en unes etapes con- 
cretes de la seva escolarització: l'educació infantil i 
primaria. 
1, tot i els canvis substancials quant a la implementació 
i interiorització de l'habit social de la biblioteca pública en 
totes les capes de la població, encara relacionem la lectura 
a la seva aplicació practica a les arees de llengua. No ente- 
nem la lectura com una activitat globalitzada que, en els 
primers estadis de la vida de l'individu, forma part d'un 
disseny curricular que contempla la dimensió de la seva 
formació integral en forma d'aprenentatges eficacos que 
l'ajudaran a desenvolupar-se i a integrar-se en la societat. 
Per aquest motiu, a punt del canvi de mil.lenni, i en un 
moment de canvis imparables quant a avencos tecnolo- 
gics i processament de la informació, sonen veus d'alarma 
des dels sectors preocupats per una educació integradora 
a l'abast de tothom. E n  l'informe de la UNESCO sobre 
l'educació al segle XXI, sota el títol Leducació amaga un 
ti-eso7 (Santillana 1996) s'apunta la necessitat que "l'esco- 
la i la universitat se situin en el centre d'un canvi profund 
que afecti tota la societat. No hi cap dubte que la capaci- 
tat dels individus per accedir i tractar la informació sera 
determinant per a la seva integració en el món del treball 
i també en el seu entorn social i cultural. Per aix6, és in- 
dispensable que els sistemes d'educació puguin formar a 
tots els alumnes per coneixer i dominar aquestes tecni- 
ques per tal d'evitar, per damunt de tot, que les desigual- 
tats socials esdevinguin encara més profundes. E n  aquest 
sentit, s'han d'assolir dos objectius principals: garantir 
una millor difusió dels coneixements i incrementar la 
igualtat d'oportunitat". 
Com diu Jesús Baliaz en un article sobre la lectura dels 
adolescents en un futur publicat el mes de gener passat a 
la revista CLIJ "La lectura sera necessaria per a l'aprenen- 
tatge científic i tecnic de la gran maquinaria del món, i per 
a no ser ex~ulsats d'aauest món". 1 més endavant afereix 
la paraula humana, carregada d'emocions i de beilesa, que 
s'escolta en el si de la família i a través de la qual aplega els 
recursos emocionals que necesita per enfrontar-se a l'a- 
menaqadora realitat exterior plurirelacional". 
Sembla obvi que l'escola -en estreta col.laboració amb 
l'entorn familiar i social- hauria de fixar-se uns objectius 
per tal d'aconseguir que l'animació o la dinamització de 
la lectura permeti assolir una major eficacia de cara a as- 
segurar a l'alumnat tant la capacitat logica que s'adquireix 
amb el coneixement racional com els recursos per a la re- 
presentació i comprensió de la realitat que li permetran la 
construcció de la seva personalitat. A manera de decaleg, 
comencaria pels següents: 
1. Aconseguir que la biblioteca, o nzediateca, escolar 
sigui el centre de l'activitat lectora, dotant-la dels recur- 
sos adients (espai, personal, horari, pressupost, etc.) i or- 
ganitzant-la de la mateixa manera que la biblioteca pú- 
blica per tal que les competencies adquirides a la 
biblioteca del centre educatiu siguin valides al llarg de 
tota la vida de l'individu. 
2. Aconseguir que la lectura formi part d'un projecte 
global del centre. Programar, si cal, activitats extraordinhies 
que entronquin amb el disseny curricular. Avaluar els resul- 
tats del conjunt de la dinamització lectora interdisciplinar. 
3. Participació activa de tots els implicats en la tasca 
d'aprenentatge del gust per la lectura i l'escriptura en 
qualsevol suport. 
4. Proporcionar un entorn adequat amb una bona selec- 
ció de documents per mirar, escoltar, llegir i compartir. 
5. Atendre les necessitats lectores de tots i cada un dels 
alumnes tenint-ne en compte la maduresa, origen social i 
cultural. 
6. Contribuir a l'autonomia dels alumnes i deixar-los 
en llibertat a l'hora de triar les seves lectures. 
7. Interioritzar la idea que l'animació del llibre i de la 
lectura i l'escriptura a l'escola formen part de l'activitat 
diaria de totes les arees, mitjancant la interacció entre do- 
cuments i suports. E n  aquest sentit, pot esdevenir tan es- 
timulant i engrescadora una animació científica com una 
animació literaria. 
8. Des de l'escola, actuar de mediadors entre el llibre, 
el lector, la família i l'entorn. 
9. Establir relacions permanents i estables amb la bi- 
blioteca pública. 
10. Promoure la participació de l'alumnat en la pro- 
gramació, preparació i realització d'activitats de promo- 
ció de la lectura. 
I 1 U 
"L'adolescent, que ha nascut en un món plural, desprovist La condició de lector demana esforq, interes personal i 
del paraigua simbolic que proporcionaven les ideologies o una cosa que em sembla imprescindible, mantenir la cu- 
bé les religions, i desperta del somni de la tecnologia (...), riositat per tot i per tots. Per aixo, és obligació de la socie- 
haura de menester llibres per a construir-se el seu. Qual- tat, de les seves institucions, dotar els ciutadans, des que 
sevol opció que faci, allunyada de la que li arriba per via neixen, de tots els elements necessaris que propiciin i es- 
familiar, precisara raons que la justifiquin. Només en els timulin la lectura i l'escriptura en totes les modalitats que 
textos literaris trobara alguna cosa que l'ajudi a substituir exigeix la societat de la informació. 
Paper de la família 
L'infant rep el primer contacte amb la paraula a través 
de la mare, el pare, els avis o qualsevol altre membre de la 
família. Aquest primer contacte estableix una relació 
afectiva que marca el llenguatge i els esquemes cognitius 
mitjanqant sons, cancons, jocs, etc., que influeixen en la 
seva seguretat futura i en el desenvolupament de la seva 
personalitat. 
El llibre, el primer contacte amb el liibre en forma d'al- 
bum d'imatges, hauria de ser introduit, també, per la fami- 
lia de la mateixa manera que les contalles, contes i cancons 
que formaran part del seu patrimoni personal i cultural. 
El  llibre com a instrument de plaer i desenvolupament 
de la personalitat, no té encara una funció prepoderant en 
el dia a dia de la tradició cultural familar espanyola, pero, 
tot i que tímids, comencen a notar-se símptomes espe- 
rancadors que les famílies promouen la necessitat de tenir 
llibres a l'abast, ja sigui per formar la biblioteca personal 
o a través del préstec a la biblioteca escolar o pública. 
Aquesta és la impressió extreta de l'informe editorial 
sobre el panorama de la literatura infantil i juvenil actual 
publicat per la revista Delibros el mar? de 1998. 
Tanmateix, si abans apuntava la importancia de l'escola 
en la construcció del lector infant i jove, és només perque 
fins ara ha estat l'escola la substituta del paper de la família 
i de la biblioteca pública en l'aprenentatge i consolidació 
de l'habit de la lectura i l'escriptura. Fa falta un compromís 
de la societat, dels governs, per tal de posar en marxar una 
planificació seriosa que permeti que aquests pares i mares 
joves conscienciats a proporcionar llibres adients als seus 
fills d'entre 3 i 6 anys, aquest pares i mares que havien 
estat, ells mateixos, consumidors de literatura infantil de 
menuts, com diu Trin Maruli a Delibros, no es quedin amb 
els estereotips de la seva infantesa i siguin capacos de selec- 
cionar i aconsellar als seus fiUs les lectures més oportunes 
en cada moment del seu desenvolupament. + 
Claude Lapointe 
Com es pot col*laborar amb la revista de I'lnstitut de Ciiincies de I'Educació? 
m - 7  ? - ?  ? - m  ? " 
Les pagines de la revista de I'lnstitut de Ciencies de dos exemplars impresos de cada treball i, sempre que 
I'Educació són obertes a les col~laboracions de les per- sigui possible, han d'anar acompanyats de I'article en su- 
sones que hi  puguin estar interessades. Els professionals p o r t  informatic (preferentment en I'aplicació Microsoft 
de tots els nivells educatius podeu fer-nos arribar les W o r d  o, si no,WordPerfect). 
vostres experiencies i opinions sobre qualsevol tema Si voleu col.laborar amb nosaltres, feu-nos arribar els 
relacionat amb la practica educativa. vostres escrits a: 
Podeu fer-ho a les seccions Panoramica, amb articles 
i reflexions sobre I'educació en general, i Didactica, ex- Revista L9Arc 
plicant aquelles experiencies que, bé pel caracter inno- lnstitut de Ciencies de I'Educació de la UIB 
vador bé per la seva eficacia, cregueu que cal esmentar. C /  de Miquel dels Sants Oliver, 2 
Els articles han de tenir  una extensio d'entre quatre i 0707 1 Palma (Balears) 
sis pagines D I N  A4, escrites a doble espai, i han de dur Telefon: 1 7 24 80 
un t í to i  que en sintetitzi el contingut. Cal que lliureu Telefax: 17 24 O 1 
PRIMER CONGRES 
soeRE LLENGUA I ENSENYAMENT 
A MALLORCA 
Palma: 6, 7 i 8 de maig de 1999 
Objectius Estructura 
Reflexionar sobre I'estat actual de la llengua Per tal d'aconseguir els objectius proposats, el 
catalana a I'ensenyament. Congrés s'estructura al voltant de tres nuclis 
Renovar esforcos, individuals i col.lectius envers tematic,: 
la recuperació de la nostra llengua i identitat, a Situació de la llengua catalana a I1ensenyament: 
amb I'intercanvi d'experiencies, amb la valo- marc legal i situació real. 
roció de les necessitats i amb unes propostes Aspectes sociolingüistics: habits. actituds, 
clares d'actuació. mitjans de comunicació, noves tecnologies. 
Reclamar de les institucions i de la societat en Tractamen+ de Ilengües als projectes curriculars 
general el compromís de continu'i'tat de la i interculturalitat. 
normalització comenqada a I'escola. Aquests temes es desenvoluparan a ponencies, 
Aconseguir una escola de qualitat, autocentrada comunicacions, debuts taules rodones. 
i en catala. Tumbé hi trobarem una exposició de material 
A qui va adreqat informatic i audiovisual en catala. 
Aquest congrés 6s obert a persones físiques, Presentaci6 de comunicacions 
entitats, associacions, etc. vinculades al món de Les persones, institucions o entitats interessades 
I'educació, ja sigui com a docents, estudiants, 
a participar en el Congrés, podran presentar 
familiars, treballadors o representants de les 
comunicacions o experiencies relacionades amb 
esmentades entitats o associacions. 
algun aspecte dels nuclis tematics esmentats a 
I'apartat anterior. En aquest cas, es posaran en 
contacte amb Margalida Jaume al telefon 971 
76 00 78 abans del 30 de marq de 1999. 
"Ensenyament en catala peatot arreu". 


Dinamització de la lectura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears