Amengual Coll, Gabriel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

GABRlEL AMENGUAL i COLL 
Departament de Filosofia (UIB) 
Nihilisme i educació en valors 
ant en Pedagogia corn 
en Sociologia s'ha 
posat molt de moda 
parlar de valors: els so- 
ciolegs descrivint l'estat de l'opinió, 
els pedagogs (i polítics) intentant 
canviar la situació. Tot aixo respon a 
una sensació generalitzada que vivim 
una veritable crisi de valors, de crite- 
ris morals que guiin i orientin el 
comportament; en definitiva, és una 
crisi del sentit de la vida. 
Perque es pugui afrontar aquest 
proposit, l'educació en valors, crec 
que cal, primer de tot, prendre cons- 
ciencia de les dimensions de la crisi; 
altrament es corre el risc, no tan sols 
de no encertar, sinó d'orientar-se en 
la direcció contraria. 
l .  El nihilisme corn a 
diagnosi de I'actualitat 
La diagnosi radical, és a dir, la que 
va a les arrels del problema, crec que 
la féu ja Nietzsche quan va caracte- 
ritzar el temps que venien corn a 
nihilisme. 
Que és el nihilisme? Encara que 
sigui un d'aquests termes acabats en 
-isme, no és una doctrina o una teo- 
ria, sinó un fet historic, una historia, 
afirma Heidegger; és una experien- 
cia historica que ha creat una acti- 
tud, una insta1,lació en la vida. 
Quina és aquesta experiencia histo- 
rica? Es l'experiencia de la desvalo- 
rització de tots els valors, l'oblit de 
les grans preguntes. Una primera 
aproximació al nihilisme la tenim 
precisament en aquesta experiencia 
de la perdua dels valors. Pero Nietzs- 
che va molt més al fons. E l  que es 
perd no són només aquests valors 
habituals en el comportament huma 
i d'alguna manera característics de la 
nostra cultura, sinó les mateixes 
bases en que s'assentaven, és a dir el 
valors últims, aquells que la filosofia 
tradicional anomenava transcenden- 
tals: unitat, veritat, bondat, finalitat, 
sentit, fonament. 
A partir d'aquesta perdua de va- 
l o r ~  és vana tota pregunta pel fi, pel 
sentit de les coses, de l'home, de la 
vida o de la historia. 1 sense sentit, 
anam simplement vagant sense 
rumb, en un no-res infinit, corn afir- 
ma Nietzsche. No  hem perdut 
només algunes fites que indicaven el 
camí, sinó que ens manca l'horitzó, 
la meta, el referent últim amb el qual 
es podia tracar el camí, amb els qual 
les coses cobraven perspectiva, pro- 
funditat, sentit. Ara tot es torna pla. 
No  hem perdut només els valors, 
sinó allo mateix que els feia valer. 
1, anant a l'arrel última del proble- 
ma, Nietzsche afirma la ~ m o r t  de 
Déu)): la mort de qui era el fonament 
últim de tot sentit, el referent de tot 
sentit possible. Per aixo, «el boig), de 
La gaia ciencia (núm. 125) de Nietzs- 
che, després d'anunciar la mort de 
Déu, i explicant-ne les conseqüencies, 
afirma que «ja no hi ha un a dalt i un 
abak, un davant i un darrere; erram 
corn pel mig d'un no-res infinit~. 
La «mort de Déun no és ni una 
consigna de lluita ateística ni una 
negació teorica o ideológica. No  
preten argumentar, per exemple, la 
negació de l'existkncia de Déu, sinó 
que intenta diagnosticar una situació 
sociocultural caracteritzada pel de- 
sinterés. La mort de Déu significa 
que Déu ja no té vida en la nostra 
cultura, ja no interessa, corn tampoc 
interessen les grans preguntes últi- 
mes. «Déu mor -afirma Vattimo- 
en la mesura que el saber ja no té ne- 
cessitat d'arribar a les causes últimes, 
en la mesura que l'home no necessita 
creure's amb una anima immortal*, 
en la mesura que els valors últims es- 
devenen superflus. 
2. Origen del nihilisme 
D'on prové aquesta crisi de valors? 
Quina és l'arrel del nihilisme, d'a- 
quest desinterés per les qüestions fo- 
namentals i últimes? Aquesta pre- 
gunta em sembla decisiva per poder 
després donar el sentit que ha de 
prendre la resposta de com educar en 
els valors; perque si descobrim corn 
es perden, tenim ja la pista de corn es 
poden recobrar. 
E n  aquesta anilisi el qui ha anat 
més a fons ha estat Heidegger en el 
seu estudi sobre el nihilisme euro- 
peu, representat sobretot per Nietzs- 
che. Tal corn ha mostrat Heidegger, 
Nietzsche s'ho pensava d'una mane- 
ra masca simplístia quan proposava 
una transvaloració o transformació 
dels valors. Amb aquesta proposta el 
que posa en relleu Nietzsche és que 
de valors en tenim sempre, el que 
passa és que de vegades ens quedam 
amb valors de poc valor, o fins i tot 
es podria dir que ens quedam amb 
valors sense valor, perque ja no ens 
serveixen. Pero, aleshores, resulta 
que el valor és quelcom que podem 
canviar, el podem desvaloritzar o re- 
valoritzar, que és a les nostres mans 
fer-lo i desfer-lo, com una joguina; i, 
aleshores, que és el valor? 1 si és 
quelcom que nosaltres dominam, 
com pot esser alhora el que ens guia i 
orienta en la globalitat de la vida? 
Com pot esser el fonament de la 
nostra vida? Es a dir, com pot ser 
allo pel qual ens hem de deiuar 
orientar? AUo que en definitiva hem 
d'obeir? La resposta de Heidegger és 
contundent: el valor és allo que fem 
valer, que consideram com a valid, 
«el valid val no perque sigui un valor 
en si, sinó que el valor és valor per- 
que val. Val perque és posat com a 
valid». (Heidegger). 
Amb aixo se'ns fa pales no sols 
l'ambigüetat radical dels valors, sinó 
tambéT1origen dels valors i de la crisi 
dels valors: els valors entren en crisi, 
es desvaloritzen, perque són creació 
de la voluntat de poder, la qual, de la 
mateixa manera que els crea, esta- 
bleix i dóna vigencia i validesa, 
també els buida de contingut i els 
destitueix. La crisi moderna, el nihi- 
lisme, la perdua dels valors, prové de 
l'imperi de la voluntat de poder, que 
tot ho converteix en valor, en utilitat: 
l'ésser, Déu, la religió, la moral, la 
política, etc.' 
3. Pistes per a I'educació 
en «valors» 
Aquesta analisi, que posa l'origen 
del nihilisme en la voluntat de poder, 
mina el mateix concepte de valor, el 
destrueix, perque el mostra com una 
creació de la conveniencia humana, 
de la utilitat personal o social, o de la 
voluntat de poder en definitiva. Vull 
pensar que quan es parla d'educació 
en valors no es vol apuntar a aquests 
valors de simple conveniencia; la 
pregunta de fet, peró, és si s'hi apun- 
ta o no. Jo diria que s'hi apunta sem- 
pre que no es tingui en compte l'ori- 
gen del nihilisme, de la crisi dels 
valors, origen que no és només so- 
cial, sinó metafísic i religiós. 
E m  sembla molt important man- 
tenir la diferencia entre els valors de 
conveniencia, els creats per la volun- 
tat de poder, i els «valors» que de fet 
poden donar sentit a la vida, orien- 
tar-la fins i tot en sentit etic i social, 
perque de fet moltes vegades possi- 
blement no estiguem reclamant, amb 
la grandiloquent apel.lació als valors 
morals, més que una moral de conve- 
niencies; que se'ns defensi contra la 
inseguretat ciutadana; que crei un 
equilibri social; que la moral com- 
pensi els desequilibris socials; que la 
política sigui una bona administració 
social, una administració del benestar 
de la majoria (o en realitat d'una 
sempre més petita minoria). 
Quina és la diferencia entre els va- 
l o r ~  de conveniencia i allo que de fet 
pot donar sentit a la vida, orientar-la 
(Foto: Peter Andreus - "Avui") 
fins i tot en sentit étic i social? La di- 
ferencia radical i basica consisteix 
que els valors de conveniencia són els 
creats per nosaltres mateixos, per la 
voluntat de poder; mentre que els 
«valors» (diguem-ne metafísics, reli- 
giosos, absoluts i gratuits) són aquells 
que rebem, que ens són donats. 
La primera tasca d'una educació 
de valors consisteix, per tant, en pri- 
mer lloc, en reconeixer el donat; en 
reconiixer que el més important en 
la vida no és conquesta nostra, sinó 
do. D e  fet, la vida mateixa, la salut, 
l'amor, l'amistat, una existencia reei- 
xida no és fruit del nostre treball sinó 
do que es rep. L'ésser és donació. 
Déu és do i donació. 
Aquesta tasca es tradueix en el re- 
coneixement que el que som i tenim 
és do, molt abans de ser producte i 
conquesta propia. Es la tasca de 
A A 
crear una actitud que sigui la contra- 
ria a la de la voluntat de poder, que 
és l'actitud de reconeixer l'ésser com 
a do. A partir d'aquesta voluntat ra- 
dical d'agraiment podra sorgir l'acti- 
tud que donara lloc al respecte a l'al- 
tre i a la llei moral, i fips i tot a la 
donació als altres. Es l'actitud 
contraria a l'autocentrament; és una 
actitud de desfonament i d'obertura; 
és l'autotranscendiment, l'obertura a 
l'alteritat i a la transcendencia. Per 
aquí poden anar sorgint «valorsn, 
brollant espontaniament com l'aigua 
de la font. 1 si no anam a l'arrel, a 
aquesta font, el nostre discurs sobre 
els valors no será més que un discurs 
moralista i hipocrita, que aviat mos- 
trará la seva miopia i interes: la pro- 
pia utilitat. A més, continuarem 
ape1,lant als valors i exigint-los com 
a exigencies imposades des de fosa i 
així mai no podran tenir la forya de 
la convicció propia, sinó el sotmeti- 
ment a les circumstancies socials més 
o manco internalitzades. El sentit, 
que és com el compendi dels valors, 
és transcendent o no és sentit. + 
NOTES 
(1) Per a una ailálisi del nihilisine vegeu 
A\IESGWL, G., PreiSncia eiujiva. Sobre ei  n~hilzsme 
2 ia rel~gió. Publicacions de 1'Abadia de htontserrat, 
Barcelona 1995, esp. cap. 5. 


Nihilisme i educació en valors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert