Agustí Villaronga ha dibuixat una de les trajectòries creadores més interessants del cinema espanyol dels darrers anys. La seua filmografia, tot i no ser massa dilatada, ha aconseguit guanyar-se la valoració de la crítica, fins a convertir-se en allò que s’anomena un autor de culte. Amb Pa negre, el seu darrer llargmetratge, triomfadora dels Premis Goya de 2010 i seleccionada per representar el cinema espanyol als Oscar de Hollywood, va traspassar els cercles minoritaris en què fins aleshores s’havia mogut, i ho va fer sense renunciar als signes d’identitat i als nivells d’exigència de la seua obra anterior
