La fabricació additiva per impressió 3D és una de les tecnologies més emergents en l’actualitat i amb un major potencial per a desbloquejar. Aquesta es troba molt present en una àmplia varietat de sectors, tals com l’industrial, l’electrònica, el d’automoció i el biomèdic. És en aquest últim sector en el qual es centrarà el projecte, més concretament en el camp de l'enginyeria biomèdica i de teixits i la regeneració òssia. L’objectiu principal d’aquest Treball de Final de Màster és realitzar una investigació entorn de l’ús de diversos materials per a la fabricació de bastides multimaterials biomèdiques per aplicacions òssies, utilitzant la tecnologia de la impressió 3D. Si més no, l’assoliment d’aquest propòsit requereix portar a terme una recerca prèvia respecte a les diferents metodologies d’impressió 3D, les aplicacions d’aquestes en l’àmbit de l’enginyeria de teixits i, finalment, l’estudi del teixit ossi. A més a més, en ser un treball tutoritzat pel centre de recerca BBT, de la UPC, i fer ús d’equipament de recerca i investigació és necessària la formació en relació amb el funcionament d’aquest equipament. Altres aspectes que inclou el treball són les investigacions amb disseny d’experiment realitzades entorn del fosfat de calci com a material principal per a les impressions 3D, gràcies al seu comportament biomimètic del teixit ossi. Juntament amb l’estudi de diversos materials polimèrics per a trobar-ne l’òptim per elaborar les impressions multimaterials per extrusió múltiple, investigant els hidrogels i els polímers amb base orgànica. Per altra banda, en aquest projecte d’investigació es durà a terme la caracterització fisicoquímica de les mostres elaborades, per a determinar la composició, juntament amb la cristal·linitat de les mostres. S’elaboraran anàlisis estructurals per tal de determinar-ne la macro i microestructura, el percentatge de porositat i la seva distribució. I, en últim lloc, es realitzaran assajos per a determinar-ne les propietats mecàniques. Finalment, el treball compte amb la realització d’un Study-Case amb l’objectiu de validar la investigació prèvia, elaborant una recreació, de forma fictícia, d’una reconstrucció d'un defecte ossi, originat a causa d'una fractura en un maxil·lar inferior, utilitzant com a base de disseny les imatges DICOM d'una tomografia axial computeritzada (TAC) d'un crani. Utilitzant la tècnica de segmentació s’elaboraran dos models, un primer amb la fractura òssia, i un segon, com a solució pel defecte. Aquest treball no sols contribueix a l'avanç del coneixement en el camp dels biomaterials i l'enginyeria de teixits, sinó que també obre noves possibilitats per al tractament personalitzat de defectes ossis complexos en aplicacions clíniques futures
