Papel de la interleuquina 6 y las angiopoyetinas 1 y 2 en la evolución de pacientes diagnosticados de Mieloma Múltiple

Abstract

El mieloma múltiple (MM) és la segona neoplàsia hematològica més freqüent, representa l'1% de tots els càncers i, aproximadament, el 10% de les neoplàsies hematològiques malignes. Es caracteritza per l'expansió clonal de les cèl·lules plasmàtiques malignes a la medul·la òssia. És coneguda la importància de l'angiogènesi en la fisiopatologia del càncer i, per tant, també al MM. Per aquesta raó, es va decidir dur a terme un estudi prospectiu al servei d'Hematologia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, amb el propòsit de valorar el comportament en el diagnòstic de la interleuquina 6 i les angiopoietines 1 i 2, respecte a la supervivència dels pacients amb MM. A l'estudi s'inclouran 62 pacients diagnosticats entre el 2014 i el 2019, juntament amb 20 subjectes sans. Es va observar que les angiopoietines 1 i 2 es poden convertir en marcadors útils per determinar l'evolució de la malaltia. En el cas de l'Ang1 observem que es troba elevada en subjectes sans i en estadis primerencs de la malaltia, a diferència dels casos en què la patologia és present o en un estadi avançat (p = 6, la SLP dels quals va ser de 48,2 mesos (40,2-56,1 mesos, IC95%), p = 0,019. La supervivència global (SG) dels pacients amb una ràtio d'Ang1/Ang2 > 6 va ser de 63,3 mesos (55,6-71,0 mesos, IC95%), i la d'aquells amb una ràtio < 6 va ser de 39,3 mesos (28,6-49,9 mesos, IC95%), p = 0,009. Tant amb la SLP com amb la SG es va observar una relació estadísticament significativa respecte de la ràtio d'Ang1/Ang2, però no obtindrem els mateixos resultats amb la IL6 (p=0,507). En el cas de la ràtio d'Ang1/Ang2, es va poder apreciar la possible utilitat com a factor pronòstic independent en el cas de la SG dels pacients amb MM (p=0,032). Aquesta relació potencial suporta la idea de considerar l'angiogènesi com un procés crucial en la progressió del MM i com a indicador pronòstic en el seguiment de la malaltia.El mieloma múltiple (MM) es la segunda neoplasia hematológica más frecuente, representa el 1% de todos los cánceres y, aproximadamente, el 10% de las neoplasias hematológicas malignas. Se caracteriza por la expansión clonal de las células plasmáticas malignas en la médula ósea. Es conocida la importancia de la angiogénesis en la fisiopatología del cáncer y, por tanto, también en el MM. Por esta razón, se decidió llevar a cabo un estudio prospectivo en el servicio de Hematología del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, con el propósito de valorar el comportamiento en el diagnóstico de la interleuquina 6 y las angiopoietinas 1 y 2, respecto a la supervivencia de los pacientes con MM. En el estudio se incluirán 62 pacientes diagnosticados entre 2014 y 2019, junto con 20 sujetos sanos. Se observó que las angiopoietinas 1 y 2 pueden convertirse en marcadores útiles para determinar la evolución de la enfermedad. En el caso del Ang1 observamos que se encuentra elevada en sujetos sanos y en estadios tempranos de la enfermedad, a diferencia de los casos en los que la patología está presente o en un estadio avanzado (p = 6, cuya SLP fue de 48,2 meses (40,2-56,1 meses, IC95%), p = 0,019. La supervivencia global (SG) de los pacientes con un ratio de Ang1/Ang2 > 6 fue de 63,3 meses (55,6-71,0 meses, IC95%), y la de aquellos con un ratio < 6 va ser de 39,3 meses (28,6-49,9 meses, IC95%), p = 0,009. Tanto con la SLP como con la SG se observó una relación estadísticamente significativa respecto a la ratio de Ang1/Ang2, pero no obtendremos los mismos resultados con la IL6 (p=0,507). En el caso del ratio de Ang1/Ang2, se pudo apreciar la posible utilidad como factor pronóstico independiente en el caso de la SG de los pacientes con MM (p = 0,032). Esta relación potencial soporta la idea de considerar la angiogénesis como un proceso crucial en la progresión del MM y como un indicador pronóstico en el seguimiento de la enfermedad.Multiple myeloma (MM) is the second most common hematological neoplasm, representing 1% of all cancers and approximately 10% of hematological malignancies. It is characterized by the clonal expansion of malignant plasma cells in the bone marrow. The importance of angiogenesis in the pathophysiology of cancer and, therefore, also in MM is known. For this reason, it was decided to carry out a prospective study in the Hematology service of the Arnau de Vilanova Hospital in Lleida, with the purpose of assessing the behavior in the diagnosis of interleukin 6 and angiopoietins 1 and 2, with respect to survival. of patients with MM. 62 patients diagnosed between 2014 and 2019 will be included in the study, along with 20 healthy subjects. It was observed that angiopoietins 1 and 2 can become useful markers to determine the evolution of the disease. In the case of Ang1, we observed that it is elevated in healthy subjects and in early stages of the disease, unlike cases in which the pathology is present or in an advanced stage (p = 6, whose PFS was 48.2 months (40.2-56.1 months, 95% CI), p = 0.019. The overall survival (OS) of patients with an Ang1/Ang2 ratio > 6 was 63.3 months (55.6-71.0 months, 95% CI), and that of those with a ratio < 6 will be 39.3 months (28.6-49.9 months, 95% CI), p = 0.009. A statistically significant relationship was observed with both PFS and OS with respect to the Ang1/Ang2 ratio, but we will not obtain the same results with IL6 (p=0.507). In the case of the Ang1/Ang2 ratio, the possible usefulness as an independent prognostic factor in the OS of patients with MM could be seen (p = 0.032). This potential relationship supports the idea of considering angiogenesis as a crucial process in the progression of MM and as a prognostic indicator in the follow-up of the disease