David Garcia Casas

Ermengol Gassiot Ballbè

Ignacio Clemente Conte

Treballs d Arqueologia

Directory of Open Access Journals

Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26, p. 5-9 5https://doi.org/10.5565/rev/tda.154 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper)Presentació.  Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs*Ermengol Gassiot Ballbè1, David Garcia Casas2, Ignacio Clemente Conte3 © dels autors* Aquest volum s’ha editat en el marc del projecte de recerca PID2020-115205GB-I00 Las primeras co-munidades agropastorales de la vertiente sur del Pirineo central: Economía y paisaje (5600-4500 calANE), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN).1. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria. ermengol.gassiot@uab.cat2. Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT), CSIC. david.garcia-casas@incipit.csic.es3. Archaeology of Social Dynamics. CSIC – Institución Milá y Fontanals de Estudios en Humanidades. ignacio@imf.csic.esLes zones de muntanya i, especialment, les d’alta muntanya encarnen un dels ima-ginaris típics de naturalesa verge i inalte-rada per part d’un món urbà que va esde-venir clarament hegemònic al llarg del segle xx. Aquest imaginari es va traslladar també a l’arqueologia, una disciplina científica que travessa una curiosa para-doxa: d’una banda, és una activitat pro-moguda i protagonitzada fonamental-ment des del món urbà i, de l’altra, focalitza la seva mirada principalment en realitats externes a les ciutats, en el cas de les arqueologies prehistòriques de forma gairebé exclusiva. Tornant a la muntanya, la fortalesa i la vigència de la percepció dels espais montans i altimontans com a paradigmes del medi natural és encara avui aclaparadora. En l’Estat espanyol, per exemple, una part important dels es-pais naturals protegits es localitzen en zo-nes de muntanya i alta muntanya. Les disciplines ecològiques dediquen una atenció especial a aquests mitjans i, gene-ralment, tendeixen a reduir l’afectació humana sobre ells a processos molt re-cents cronològicament parlant. D’altra banda, fins fa molt poc temps, l’arqueolo-gia ha tendit a donar l’esquena a aquesta mena d’espais que, en general, es conside-raven poc propicis a la presència humana fora de situacions excepcionals. En aquest sentit, és simptomàtica l’anècdota que so-vint conta un dels autors d’aquest volum sobre la sorpresa de la comissió que havia d’avaluar la seva sol·licitud del primer permís per prospectar una zona d’alta muntanya dels Pirineus, en la qual algú va arribar a afirmar que, més que restes arqueològiques, anava a buscar bolets.A finals del segle xx els resultats d’al-gunes recerques arqueològiques van co-mençar a introduir matisos a aquesta pers-pectiva. Així, per citar-ne un exemple, els treballs pioners de Christine Rendu rea-litzats als Pirineus sobre cabanes i tancats de pastors a la Cerdanya oriental van to-par amb una realitat fins llavors descone-guda: la seva àmplia diversitat cronològica i la reocupació d’alguns llocs al llarg d’am-6 Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas,  Ignacio Clemente ContePresentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencsplis períodes de temps. S’obria així una finestra a la història d’una sèrie d’espais que generalment s’havien conceptualitzat com a inalterats per factors que no fossin naturals. Paral·lelament, s’introduïen uns actors nous en les històries de les zones de muntanya i de les seves zones properes: la de les persones que van explotar els seus estatges subalpins i alpins, en gran mesu-ra, encara que no exclusivament, mitjan-çant activitats relacionades amb la rama-deria. Processos similars es reproduïen en altres serralades europees com ara els Alps, els Apenins, els Carpats o el Caucas du-rant els últims anys del segle xx i els pri-mers del segle xxi. Al llarg de les dues úl-times dècades aquestes regions han experimentat una activitat arqueològica creixent, tant en nombre d’actuacions com d’equips implicats i de temàtiques investigades. Com a conseqüència, ac-tualment s’està configurant una espècie d’arqueologia de l’alta i mitjana munta-nya europea que, malgrat la seva diversi-tat interna, comparteix llocs comuns.El present volum pretén oferir una mirada a aquesta arqueologia de munta-nya i d’alta muntanya centrada en els Pi-rineus. Els motius per triar aquesta serra-lada han estat diverses. Si bé és cert que es tracta de l’àmbit de recerca des de fa anys dels editors del volum, les raons van més enllà. D’una banda, l’avenç de l’arqueolo-gia de muntanya i alta muntanya als Piri-neus ha estat molt més acusat que en al-tres regions de muntanya europees i, especialment, de la península Ibèrica. Progressivament, diversos equips de re-cerca han orientat els seus interessos cap a diversos àmbits de la serralada pirinenca, abastant-ne diverses zones i tractant-ne diferents períodes cronològics. D’altra banda, des de fa anys, diverses trobades i iniciatives han ofert espais d’intercanvi i de transferències entre com a mínim una part dels grups que hi duen a terme pro-grames de recerca. Això ha motivat que, al costat de la seva diversitat, aflorin ele-ments compartits que són resultat preci-sament d’aquests diàlegs acadèmics, en gran part succeïts sobre la marxa mentre es duien a terme aquestes recerques.L’actual volum de la revista Treballs d’Arqueologia pretén reflectir aquesta realitat, diversa i alhora similar. Fins a quin punt l’arqueologia de muntanya i alta muntanya adquireix personalitat prò-pia dins la nostra disciplina és un aspecte que requerirà temps i que possiblement no acaba de tenir una resposta unívoca. No obstant això, hi subjauen ja en l’actua-litat algunes problemàtiques comunes i algunes iniciatives per resoldre-les que mantenen nombrosos punts semblants. En general, a les àrees de muntanya la in-formació arqueològica prèvia és notable-ment menor que en moltes altres regions del continent. Això comporta la necessi-tat de construir registres arqueològics: identificant llocs i materials, fixant cro-nologies, establint tipologies i seqüències, etc. Sovint aquestes activitats es duen a terme des d’una perspectiva diacrònica, on el canvi al llarg de períodes temporals més o menys extensos acaba sent un dels objectes buscats de coneixement. Un al-tre aspecte habitual és una perspectiva es-pacial que va més enllà de posar el focus en llocs arqueològics concrets. Els mit-jans d’alta muntanya acostumen a atreure una mirada sobre ells mateixos i provocar preguntes del tipus «com eren aquests es-pais?, s’hi podia viure?, van condicionar les formes de vida de les persones que els freqüentaven?, van ser modificats per aquestes persones?». Respondre aquestes qüestions requereix aproximacions ar-queològiques que dediquin més atenció Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 7Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas,  Ignacio Clemente ContePresentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencsal macroespai del que és habitual en la nostra disciplina. Això ha propiciat que l’anàlisi de l’espai extern als llocs arqueo-lògics i la manera com aquests s’hi dispo-sen, creant territoris o paisatges, sigui una fita freqüent en els programes de recerca.Estructurats en dos blocs, els treballs que conformen aquest volum reflecteixen l’actual estat de la recerca arqueològica als Pirineus. En el primer s’hi agrupen aquells articles que presenten principalment una reflexió teòrica, una exposició de la pro-posta metodològica o una combinació de totes dues, derivades dels programes de re-cerca duts a terme des de fa cert temps. Ermengol Gassiot et al. hi exposen una discussió teòrica sobre el tractament de l’espai i l’anàlisi dels territoris pretèrits en l’arqueologia d’alta muntanya. En el seu treball aborden la tensió entre l’interès per obtenir amplis registres macroespa-cials, en gran manera derivats de campa-nyes de prospeccions i sondejos arqueolò-gics, i també l’estudi més intens d’alguns llocs específics mitjançant excavacions en extensió. Sens dubte, aquestes qüestions subjauen en algunes aplicacions de l’ar-queologia del paisatge i aniran aflorant progressivament. Enquadrant-se de ma-nera explícita dins de l’«arqueologia del paisatge», Lídia Colominas et al. ens pre-senten una síntesi de l’estructuració meto-dològica de les recerques portades a terme per l’Institut Català d’Arqueologia Clàs-sica sota la direcció de Josep Maria Palet. Aquest treball ofereix una mostra molt clarificadora de com l’arqueologia de l’al-ta muntanya combina una perspectiva espacial àmplia amb un enfocament dia-crònic mitjançant l’aplicació de metodo-logies diverses, i no sempre habituals en arqueologia, per resoldre els objectius plantejats. La construcció d’un marc ana-lític per abordar l’anàlisi de l’espai i la dia-cronia també defineix el focus del treball de David Garcia. En aquest cas, el tracta-ment espacial se subordina a l’anàlisi de la ramaderia, i la diacronia s’hi aborda a par-tir de la principal evidència empírica d’aquesta en àmbits d’alta i mitjana mun-tanya pirinenca: els vestigis arquitectò-nics de tancats, cabanyes i altres estructu-res pastorals.Com remarquen aquests tres articles, la prospecció arqueològica és una meto-dologia central en una bona part de les recerques en àrees de muntanya i alta muntanya. De fet, els treballs en aquest àmbit han requerit una anàlisi sobre l’aplicació de sistemes de prospecció com a eina per adquirir informació primària sobre la presència humana en aquests en-torns. En aquest volum, Carine Calas-trenc et al. il·lustren el procés d’actualit-zació metodològica en curs durant les prospeccions realitzades en àrees d’alta muntanya, un procés que es troba en ple desenvolupament i on l’aplicació cons-tant de nous recursos obliga a dur a terme una retrospecció constant sobre els proce-diments que cal emprar-hi i les fites que cal resoldre-hi.Completen aquesta primera secció del volum dos treballs més que s’inscriuen en l’estudi de vestigis arqueobotànics o paleobotànics. L’anàlisi dels ecosistemes i la seva variació en el temps, tant per part de factors naturals com per la incidèn- cia de l’activitat humana, és una preocu-pació constant en l’arqueologia de munta-nya i alta muntanya. Això ha motivat que siguin habituals les col·laboracions inter-disciplinàries i els programes transdisci-plinaris de recerca. El treball presentat per Marc Sánchez et al. reflecteix la parti-cipació del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge, principalment des de la geografia física i històrica, en diver-8 Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas,  Ignacio Clemente ContePresentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencssos programes interdisciplinaris d’estudi de l’ocupació humana d’espais d’alta muntanya al Pirineu català al llarg de l’holocè. S’hi aborda, des d’una perspecti-va metodològica, l’estudi del foc com a element de modificació dels paisatges ve-getals al llarg del temps i el debat sobre l’origen natural o antròpic dels incendis que hi van ocórrer. Per part seva, David Rodríguez presenta la metodologia de la seva proposta d’arqueologia ambiental. El seu treball constitueix la primera pro-posta sistemàtica d’utilització dels fitòlits de contextos arqueològics, tant dins com fora d’espais delimitats com a «jaciments» per a la reconstrucció de la paleovegetació i, en els seus propis termes, arribar a ca-racteritzar els paisatges culturals de l’alta muntanya al llarg de l’holocè.A la segona part del volum s’hi agru-pen treballs on es presenten exemples concrets de la recerca en àrees d’alta i mit-jana muntanya. En tots, això no obstant, s’hi incorpora una reflexió metodològica derivada de la pròpia recerca que il·lustra les aportacions d’aquests treballs per re-soldre problemàtiques específiques que, en gran mesura, són susceptibles de ser aplicades en altres contextos similars. Els treballs de Jose Antonio Mujika et al. i de José Antonio López són una bona mostra d’estudis amb una marcada perspectiva diacrònica focalitzats en la comprensió de l’ocupació humana en una àrea de mun-tanya. En certa manera, reflecteixen enfo-caments propis de l’arqueologia de l’alta i mitjana muntanya, on les especialitzacions en períodes històrics concrets es dilueixen amb una certa freqüència (especialment si es comparen amb les arqueologies d’àm-bits amb més tradició), a fi d’analitzar pro-cessos de canvi en referència a la presència humana en aquests espais. El primer dels dos treballs ofereix una bona perspectiva del desenvolupament d’un programa de recerca arqueològica que va tenir lloc du-rant anys a la serra d’Aralar, amb il-lustracions dels reptes metodològics que ha comportat la seva implementació. El segon és l’únic treball d’aquest volum que escapa dels Pirineus i els seus voltants per centrar-se en una altra serralada penin-sular, el Sistema Central, i presentar, de manera sintètica, les aportacions dels pro-grames d’estudis interdisciplinaris pali-nològics i arqueològics.L’article d’Oriol Olesti et al., en can-vi, se centra en l’estudi d’un territori de muntanya en un període específic. Con-cretament, analitza el poblament de la Cerdanya en època ibèrica des de l’exca-vació d’assentaments del fons de vall i aborda el tractament de les fonts històri-ques amb la finalitat de comprendre l’or-ganització territorial del període. Aquesta perspectiva d’anàlisi de l’espai pretèrit a partir de l’estudi en profunditat de llocs arqueològics específics també el trobem en el treball d’Alejandro Sierra et al. Com altres arqueologies situades en el marge de la tradició hegemònica en l’acadèmia, l’arqueologia de muntanya i alta munta-nya replanteja premisses sovint assumi-des amb una base empírica poc sòlida i a partir d’apriorismes. En aquest volum l’anàlisi de les restes arqueozoològiques de l’assentament neolític de La Puyasca-da assenyala que en aquesta època les pràctiques ramaderes no es corresponen amb el model transhumant que, encara avui, una part rellevant d’arqueòlegs i ar-queòlogues assumeixen que va regir l’ocupació de les zones de muntanya des de l’inici del neolític. En una posició si-milar se situa també l’article d’Ignacio Clemente et al., amb la seva proposta d’anàlisi de materials calcaris d’una de les fases del neolític antic de la cova de Cora Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 9Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas,  Ignacio Clemente ContePresentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencsTrasito. Aquest text posa en relleu l’inte-rès de l’observació d’uns materials que habitualment han passat desapercebuts en moltes excavacions i que aporten llum sobre la producció i l’ús d’instruments de treball prehistòrics.Després de dècades d’una certa pa-ràlisi, l’arqueologia de les zones de mun-tanya i alta muntanya és actualment un àmbit dinàmic de la nostra disciplina. El volum 26 de Treballs d’Arqueologia pretén reflectir aquest dinamisme, que parteix d’una diversitat de plantejaments i d’interessos teòrics i empírics, però que, al seu torn, presenta elements pro-pers en moltes de les propostes. En tot just dues dècades els grups que realitzen estudis en àrees d’alta muntanya s’han multiplicat, fet que il·lustra que l’interès d’aquestes àrees, relativament marginals per al conjunt de l’arqueologia, va crei-xent a poc a poc. Aquest increment en la recerca ha motivat que el present volum no pugui recollir el conjunt dels equips que actualment duen a terme programes de recerca arqueològica íntegrament en l’alta muntanya pirinenca. Esperem, no obstant això, que aquesta mostra serveixi al lector i a la lectora per formular-se una imatge de l’estat actual de l’arqueologia en les zones altes dels Pirineus i un re-sum dels desenvolupaments teòrics i me-todològics de la nostra disciplina en àrees que, com les alpines i subalpines d’Europa, generalment es consideraven marginals. Esperem, també, que d’aquí a pocs anys el seu contingut estigui desac-tualizat, símptoma de la bona salut de l’arqueologia en àrees de muntanya i alta muntanya.

Presentació

Gassiot Ballbè, Ermengol

Garcia Casas, David

Clemente Conte, Ignacio

Diposit Digital de Documents de la UAB

Presentació : aplicacions en àmbits pirinencs : mètodes i tècniques per a l'arqueologia de muntanya :

García-Casas, David

Clemente-Conte, Ignacio

Digital.CSIC

Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs. Presentació

https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/download/v26-ermengol-garcia-clemente/154-pdf-ca

Presentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB

Digital.CSIC