Tacna és la ciutat frontera entre el Perú i Xile. La seva identitat està marcada per la Guerra del Pacífic i la posterior ocupació del seu territori per 50 anys, la qual cosa ha determinat un conflicte identitari enfront dels processos migratoris. Per la seva ubicació geogràfica, s'ha caracteritzat per ser una ciutat on conflueixen dos tipus de migració: La primera, caracteritzada per migrants estrangers que es trobaven en camí cap a Xile o l'Argentina i, la segona, per migracions circulars en la zona fronterera. A partir de 2014, aquesta dinàmica va canviar i la regió de Tacna va passar de ser un lloc de pas a convertir-se en zona d'acolliment per a persones de nacionalitat colombiana i veneçolana. Enfront d'aquests processos de mobilitat humana han sorgit conflictes, producte de la percepció negativa que existeix cap a les persones migrants, la qual cosa ha generat situacions de xenofòbia i segregació. En aquest sentit, l'objectiu de la present recerca és analitzar els discursos de la població tacneña sobre els migrants d'origen veneçolà entre 2018 a 2023, per a identificar les idees que s'han construït entorn del flux migratori veneçolà en la zona de frontera. Per a això, s'examinarà en entrevistes en profunditat semi-estructurades que van ser realitzades a persones tacneñas durant 2018, 2019, 2022 i 2023.Tacna is the border city between Peru and Chile. Its identity is marked by the War of the Pacific and the subsequent occupation of its territory for 50 years, which has determined an identity conflict in the face of migratory processes. Due to its geographical location, it has been characterized as a city where two types of migration converge: the first, characterized by foreign migrants who were on their way to Chile or Argentina, and the second, by circular migrations in the border area. Starting in 2014, this dynamic changed and the Tacna region went from being a place of passage to becoming a reception area for people of Colombian and Venezuelan nationality. Faced with these processes of human mobility, conflicts have arisen as a result of the negative perception that exists towards migrants, which has generated situations of xenophobia and segregation. In this sense, the objective of this research is to analyze the discourses of the Tacneña population about migrants of Venezuelan origin between 2018 and 2023, to identify the ideas that have been built around the Venezuelan migratory flow in the border area. For this, semi-structured in-depth interviews that were applied to people from Tacna during 2018, 2019, 2022 and 2023 will be examined.Tacna es la ciudad frontera entre Perú y Chile. Su identidad está marcada por la Guerra del Pacífico y la posterior ocupación de su territorio por 50 años, lo que ha determinado un conflicto identitario frente a los procesos migratorios. Por su ubicación geográfica, se ha caracterizado por ser una ciudad donde confluyen dos tipos de migración: La primera, caracterizada por migrantes extranjeros que se encontraban en camino hacia Chile o Argentina y, la segunda, por migraciones circulares en la zona fronteriza. A partir de 2014, esa dinámica cambió y la región de Tacna pasó de ser un lugar de paso a convertirse en zona de acogida para personas de nacionalidad colombiana y venezolana. Frente a estos procesos de movilidad humana han surgido conflictos producto de la percepción negativa que existe hacia las personas migrantes, lo que ha generado situaciones de xenofobia y segregación. En ese sentido, el objetivo del presente estudio es analizar los discursos de la población tacneña sobre los migrantes de origen venezolano entre 2018 a 2023, para identificar las ideas que se han construido en torno al flujo migratorio venezolano en la zona de frontera. Para ello, se examinarán entrevistas a profundidad semi-estructuradas que fueron aplicadas a personas tacneñas durante 2018, 2019, 2022 y 2023
