Els sistemes de resistència davant de forces laterals basats en murs estructurals de formigó armat (FA) comprenen un nombre significatiu d'edificis en regions propenses a terratrèmols. En conseqüència, el comportament sísmic cíclic ha estat objecte d'estudi per preveure millor el seu comportament sota aquestes demandes. S'ha demostrat que la no-linealitat d'aquests elements és un factor significatiu, ja que pot conduir a una resposta dúctil o fràgil depenent de si els murs tenen un comportament dominat per la flexió o el tallant. En aquest sentit, en aquest estudi s'ha proposat un enfocament de modelatge d'elements finits continus per avaluar la resposta cíclica i els patrons de falla dels murs d'FA. L'estratègia de modelatge desenvolupada consisteix en elements tipus “shell” 2D plans amb reforç embegut. El formigó es modela amb un model del tipus “total strain crack model” amb un enfocament de fissures distribuïdes i la resposta de l'acer de reforç es va simular amb una llei d'acer uniaxial capaç de reproduir la fractura de la barra. La precisió del model es va avaluar mitjançant l'avaluació de sis murs trobats a la literatura, on tres van exhibir falles per flexió i tres falles per tallant, com un mitjà per tenir una bona representació d'una àmplia varietat de tipus de comportament. Els models van ser capaços de reproduir la resposta cíclica observada a les proves, així com els mecanismes de dany i falla com a aixafament del formigó, fractura de barra, aixafament de l'ànima i tensió diagonal. No es van simular altres maneres inelàstiques, com el vinclament de la barra, la falla fora del pla i el lliscament de l'adherència a causa de la naturalesa de les limitacions del model proposat. A més, es va fer un estudi paramètric per analitzar la sensibilitat de l'estratègia de modelatge a certs paràmetres relacionats amb el model de formigó i la malla, i per validar el calibratge d'algunes variables. En general, es va concloure una representació adequada del comportamentLos sistemas de resistencia ante fuerzas laterales basados en muros estructurales de hormigón armado (HA) comprenden un número significativo de edificios en regiones propensas a terremotos. En consecuencia, su comportamiento sísmico cíclico ha sido objeto de estudio para predecir mejor su desempeño bajo estas demandas. Se ha demostrado que la no linealidad de estos elementos es un factor significativo, ya que puede conducir a una respuesta dúctil o frágil dependiendo de si los muros tienen un comportamiento dominado por la flexión o el corte. En este sentido, en el presente estudio se ha propuesto un enfoque de modelado de elementos finitos continuos para evaluar la respuesta cíclica y los patrones de falla de los muros de HA. La estrategia de modelado desarrollada consiste en elementos tipo “shell” 2D planos con refuerzo embebido. El hormigón se modela con un modelo del tipo “total strain crack model” con un enfoque de fisuras distribuidas y la respuesta del acero de refuerzo se simuló con una ley de acero uniaxial capaz de reproducir la fractura de la barra. La precisión del modelo se evaluó mediante la evaluación de seis especímenes de muros encontrados en la literatura, donde tres exhibieron fallas por flexión y tres fallas por cortante, como un medio para tener una buena representación de una amplia variedad de tipos de comportamiento. Los modelos fueron capaces de reproducir la respuesta cíclica observada en las pruebas, así como los mecanismos de daño y falla como aplastamiento del concreto, fractura de barra, aplastamiento del alma y tensión diagonal. No se simularon otros modos inelásticos, como el pandeo de la barra, la falla fuera del plano y el deslizamiento de la adherencia debido a la naturaleza de las limitaciones del modelo propuesto. Además, se realizó un estudio paramétrico para analizar la sensibilidad de la estrategia de modelado a ciertos parámetros relacionados con el modelo del hormigón y la malla, y para validar la calibración de algunas variLateral force resisting systems based on reinforced concrete (RC) structural walls comprise a significant number of buildings in earthquake-prone regions. Consequently, their seismic cyclic behavior has been the object of study to better predict their performance under seismic demands. Nonlinearity of these elements is proven to be a significant factor, as it can lead to a ductile or brittle response depending on whether the walls are flexural or shear-dominated in terms of behavior. In this sense, a continuum finite element modeling approach has been proposed in the present study to assess the hysteretic response and failure patterns of RC walls. The developed modeling strategy consists of planar 2D shell elements with embedded reinforcement. Concrete is modeled with a total strain crack model with a smeared approach and the response of steel reinforcement was simulated with a uniaxial steel law capable of reproducing bar fracture. Model accuracy was assessed by evaluating six wall specimens found in the literature, where three exhibited flexural failures and three shear-controlled failures, as a means of having good representation of a wide variety of behavior types. The models were capable of reproducing the hysteretic response observed in tests, as well as damage and failure mechanism like concrete crushing, bar fracture, web crushing and diagonal tension. Other inelastic modes, such as bar buckling, out-of-plane failure and bond-slip were not simulated because of the nature of the limitations of the proposed model. Furthermore, a parametric study was conducted to analyze the sensitivity of the modeling strategy to certain parameters related to the concrete model and mesh, and to validate the calibration of some variables. Overall, adequate representation of structural behavior was concluded for the evaluated specimens, but recommendations for possible improvements were made
