Aquest article revisa primer la teoria influent de Pierre Bourdieu sobre l’economia dels intercanvis lingüístics i sobre el paper del capital lingüístic i simbòlic en la reproducció social. Planteja qüestions que resten pendents sobre la universalitat de la teoria, el seu èmfasi en l’escolarització com a nexe per a convertir diferents formes de capital en capital simbòlic, i el fet de no considerar els efectes separats del poder econòmic i polític o institucional sobre el capital lingüístic quan els mercats lingüístics no estan totalment integrats. La segona part de l’article aporta proves empíriques del cas català sobre aquestes qüestions. Una visió general dels resultats de recerques econòmiques i etnogràfiques o experimentals sobre la llengua a la Catalunya autònoma suggereix que, malgrat Bourdieu, els canvis en la política lingüística i les pràctiques lingüístiques dels individus semblen disminuir d’una manera concreta les distincions econòmiques i socials preexistents entre grups etnolingüístics.This article first reviews Pierre Bourdieu’s influential theory of the economics of linguistic exchanges and of the role of linguistic and symbolic capital in social reproduction. It raises questions that remain unaddressed about the theory’s universality, its emphasis on schooling as the nexus for converting different forms of capital into symbolic capital, and its failure to consider the separate effects of economic and political/institutional power on linguistic capital when linguistic markets are not fully integrated. The second part of the article brings empirical evidence from Catalonia to bear on those questions. An overview of findings of economic and ethnographic/ experimental research on language in autonomous Catalonia suggests that, pace Bourdieu, changes in language policy and individual linguistic practices appear to diminish in some concrete ways the pre-existing economic and social distinctions between ethnolinguistic groups
