El microdesgaste dental como indicador de la dieta en grupos de la Prehistoria Reciente en la Península Ibérica: Una aproximación metodológica a través de diferentes técnicas microscópicas

Abstract

El microdesgast dental és una eina que permet determinar les propietats físiques i mecàniques dels aliments consumits, oferint evidències de les pràctiques de preparació de l’aliment. Els orígens i la posterior intensificació de les economies productores van contribuir a àmplies transformacions culturals, socials i econòmiques durant la Prehistòria Recent. La caracterització de diferents patrons de microdesgast dental ofereix, per tant, la possibilitat de interpretar les diverses pràctiques dietètiques de les societats del passat. El principal objectiu d’aquesta Tesi Doctoral és la caracterització de la dieta, mitjançant l’anàlisi del microdesgast dental, d’un conjunt de grups bioarqueològics holocens de la Península ibèrica, amb la finalitat d’aprofundir en les diferents estratègies de subsistència. Des d’una perspectiva més metodològica, un segon objectiu ha estat l’avaluació de les diferents tècniques microscòpiques aplicades a l’estudi del microdesgast dental i, així, plantejar els avantatges i els inconvenients de cadascuna d’elles. Els resultats obtinguts han mostrat l’existència d’un ventall d’especialitzacions multicausals dins d’un patró general de dieta mixta dels grups de la Prehistòria Recent estudiats. D’altra banda, des d’un punt de vista metodològic, s’ha constatat que totes les tècniques microscòpiques que s’han seguit per a l’anàlisi del microdesgast dental són vàlides per a discriminar entre una gran varietat de dietes. A més d’això, en aquest treball s’ha desenvolupat una alternativa per a establir els patrons de microdesgast mitjançant microscòpia òptica a augments elevats de manera eficaç i amb un cost econòmic reduït En síntesi, el present treball mostra que el microdesgast dental és una bona eina d’anàlisi per a interpretar les estratègies de subsistència dels grups humans del passat, oferint evidències de les pràctiques de processament previ dels aliments i de les propietats de l’aliment en sí mateix.El microdesgaste dental es una herramienta que permite determinar las propiedades físicas y mecánicas de los alimentos consumidos, ofreciendo evidencias de las prácticas de preparación del alimento. Los orígenes y la posterior intensificación de las economías productoras contribuyeron a amplias transformaciones culturales, sociales y económicas durante la Prehistoria Reciente. La caracterización de diferentes patrones de microdesgaste dental ofrece, por tanto, la posibilidad de interpretar las diversas prácticas dietéticas de las sociedades del pasado. El principal objetivo de esta Tesis Doctoral es la caracterización de la dieta, mediante el análisis del microdesgaste dental, de un conjunto de grupos bioarqueológicos holocenos de la Península Ibérica, con el fin de profundizar en las diferentes estrategias de subsistencia. Desde una perspectiva más metodológica, un segundo objetivo ha consistido en la evaluación de las distintas técnicas microscópicas aplicadas al estudio del microdesgaste dental y de este modo discutir las ventajas e inconvenientes de cada una de ellas. Los resultados obtenidos han mostrado la existencia de diferentes especializaciones multicausales dentro de un patrón general de dieta mixta de los grupos de la Prehistoria Reciente estudiados. Por otro lado, desde un punto de vista metodológico, se ha constatado que todas las técnicas microscópicas que hemos empleado para analizar el microdesgaste dental son válidas para discriminar entre diversos tipos de dietas. Asimismo, en el presente trabajo se ha desarrollado una alternativa eficaz y de menor coste económico para establecer patrones de microdesgaste dental con microscopía óptica a altos aumentos. En síntesis, el presente trabajo muestra como el microdesgaste dental es una buena herramienta para interpretar las estrategias de subsistencia de los grupos humanos del pasado, ofreciendo evidencias de las prácticas de procesamiento previo del alimento y de las propiedades del alimento en sí.Dental microwear allows to determine the physical and mechanical properties of the consumed foods, providing evidence of the preparation practices of the foodstuff. The origin and later intensification of farming economies contributed to major cultural, social, and economic transformations during the Recent Prehistory. The characterization of different dental microwear patterns provides, therefore, the possibility of interpreting different dietary practices of the societies of the past. The main objective of this Doctoral dissertation focuses on the characterization of the diet, through the analysis of dental microwear, of a set of Holocene bioarchaeological groups from the Iberian Peninsula, with the aim of deepening on the knowledge about the different subsistence strategies. From a methodological perspective, a second aim is the evaluation of the different methodologies applied to the study of dental microwear. The advantages and inconveniences of each of them will be discussed. The results obtained show the existence of different multi-causal specialisations within a general pattern of mixed diet of the Recent Prehistoric groups studied. Besides that, it has been noted that all the microscopic techniques employed here to analyze dental microwear are valid to characterize differing microwear patterns, and, thus, to discriminate between different types of diets. Furthermore, in this work we have developed an efficient and cost-effective alternative to document dental microwear patterns with the optical microscopy at high magnifications. In summary, the present work evidences that dental microwear is a reliable proxy for reconstructing the subsistence practices of past human groups, providing information about the techniques of previous processing of the foodstuff and the properties of the foodstuff itself. In addition, its complementation with other types of dietary approaches provides a wider perspective about the variability of the dietary practices of past human groups