L'estudi comparat de les polítiques de programació de les grans cadenes de televisió permet apreciar les oportunitats d'accés i tematització dels conflictes socials com a problemes públics. En el cas de la problemàtica derivada dels fluxos de la immigració a Espanya, les estratègies de programació de les grans cadenes determinen l'abast dels llocs possibles per a la construcció d'una imatge pública d'aquests temes. Aquest article resumeix l'estudi de l'oferta de televisió gratuïta a Catalunya durant la temporada 2002/2003, constituïda bàsicament per la cobertura de les tres cadenes espanyoles TVE-1, Tele-5 i Antena 3 TV, i per l'autonòmica catalana TV3. L'anàlisi comparada entre les quatre programacions permet constatar importants divergències entre les dues cadenes públiques, i entre aquestes i les privades: estratègia de silenci a TVE-1, notable presència a TV3 i opcions per a la ficció a Tele-5 i Antena 3 TV