Aquest treball consisteix en l'obertura d'un museu de Moros i Cristians a Oliva. Per a comprovar la viabilitat d'aquest projecte, s'ha estudiat la història de la festa (fonts secundàries: revisió documental

Bertomeu Castelló, Joan

Pérez Ledo, Pau

Catalan

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

(2020) 161 UN MUSEU PER A LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS A OLIVA. UNA PROPOSTA DE DINAMITZACIÓ DEL CENTRE HISTÒRIC D’OLIVATitulat al GGT i autor del Treball Final de GrauProfessor1. INTRODUCCIÓ-lament i la participació que tenen aquestes festes en la població d’Oliva. Aquest projecte estudia les diferents opcions de museu, per a després triar o tractar de fer el model museístic més adequat.--fusió de la festa de Moros i Cristians com a estratègia fonamental per a la seua conservació.Els objectius secundaris són:— fomentar el turisme cultural, des de les campanyes de promoció — intentar fer participar tota la població local tot contribuint a la — propiciar el plantejament de projectes autosostenibles de caràcter — explicar les característiques dels vestits i realitzar-ne l’exhibició.2. METODOLOGIAAquest treball consisteix en l’obertura d’un museu de Moros i Cris-tians a Oliva. Per a comprovar la viabilitat d’aquest projecte, s’ha estu-diat la història de la festa (fonts secundàries: revisió documental publi-162 (2020)També s’han analitzat museus de característiques similars en pobles 3. HISTÒRIA-ral, pel fet que el seu objectiu és commemorar un fet històric basat en l’enfrontament de dues cultures i dues religions (la musulmana i la 711 i 1609.4. ORIGEN DE LA FESTAel 26 d’abril de 1276, quan els alcoians van guanyar els musulmans revoltats sota els comandaments d’Alaçrac (Mohammad Abu Abdalah Ben Hudzäil al Sähuir, conegut com al-Azraqfestes de Moros i Cristians celebrades en els segles  al  naixen amb el motiu de commemorar els naixements «de prínceps, batejos, vi-sites reals, o per a celebrar determinats esdeveniments de caràcter local o nacional, o de tipus religiós, com el Corpus, amb una estructura molt més pròxima a la que actualment tenen les festes valencianes, també la música és element imprescindible que apareix sempre en entrades, 1Aquesta és la festa més complicada i antiga de totes les que se ce-d’Alcoi, declarada Festa d’Interés Turístic Internacional.Pel que respecta a la història d’aquestes festes a la localitat d’Oliva, Quan el festeig Real va entrar pel Molinell, en el nostre com-tat es va simular un atac de pirates barbarescos que ens canta 1.  J. , Homenaje a la música festera, Torrent: Selegraf, 1974, p. 19.(2020) 163 la incerta via 100 moros amb les seues toques i bonets, sense témer-los, genets de la costa van atacar els moros per sorpresa i algunes dames van arribar a desmaiar-se, van acudir els Ge-sagnant per l’entusiasme que els uns i els altres posaven per demostrar la seua valentia, tot va acabar en festa i comentaris jocosos per la por passada i així van arribar a Oliva on van ser 2Feia referència a un dia de febrer de 1599. Encara que no existeix cap relació entre aquests fets i les festes de hui en dia, a molts «festers» olivers els agrada pensar que aquesta va ser la primera representació de les nostres festes de Moros i Cristians.35. EVOLUCIÓ DELS MOROS I CRISTIANS A OLIVA (LA TRILOGIA)Per a trobar la primera documentació escrita referent a la Festa de Moros i Cristians d’Oliva i començar la primera de les tres èpoques existents, en la nostra història recent, cal situar-se en l’any 1921, on la 1925, a causa de l’alt entramat fester i l’elevat cost de la festa, es va fer impossible afrontar les despeses que suposaven aquests festejos.Per a retrobar-nos amb la festa i continuar en la segona etapa de les festes de Moros i Cristians d’Oliva, hem de situar-nos en l’any 1948. Arribats a aquesta data i per suggeriment de l’alcalde, José Sostrada Burgalat, la junta de festes en honor al Santíssim Crist, encapçalada per José María Mateu Oltra, va decidir recuperar la tradició interrompuda i va concedir una subvenció municipal de 4.000 pessetes per a fer front a les despeses. D’aquesta època, són les ambaixades escrites pel pare 2.  J.de Independencia», dins , 12 La ciudad de Valencia en el XXI centenario de su fundación1962, pp. 219-229.3.  J.  «De la història d’Oliva i Rebollet», dins Iniciació a , Oliva: Ajuntament d’Oliva, 1978.164 (2020)dia i any rere any continuen citant-se al peu del castell. Durant aquesta època, sí que podem parlar d’una festa organitzada, estructurada i molt participativa. A més, la bona situació econòmica del municipi ajuda a l’increment de comparses i festers i a la participació massiva del poble. Però, així i tot, i després de vuit anys de festa, diferents punts de vista sobre aspectes econòmics de les tres parts implicades ajuntament, Fe-deració de Moros i Cristians i festers del Crist de Sant Roc i una sèrie de gelades en el camp, que van fer que es perderen els ingressos eco-nòmics majoritaris de la població, ens van portar a la desaparició de la festa l’any 1956.El perquè de les festes en un poble com Oliva, allunyat de les co-marques tradicionals on se celebra aquesta festa en els anys 20 com en els 50 del segle , va tenir a veure amb la relació comercial d’empresa-ris del tèxtil d’Alcoi i Bocairent amb comerciants d’Oliva, però no va però oliver d’adopció, Rafael Boronat, es va traure la festa al carrer. Boronat i alguns més van convéncer l’ajuntament i el gremi del metall perquè, durant la Fira i Festes d’Oliva, ara al mes de juliol, i durant la i estructures d’anys anteriors, es van posar a treballar perquè aquesta etapa fora la més llarga i productiva de totes i que la festa de Moros i Cristians mai no tornara a desaparéixer, cosa que van aconseguir.6. LA MÚSICA EMPRADA EN LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS-que a través dels seus tres estils (pasdobles, marxa mora i marxa cristia-44.  A. M. , «Orígenes de la música en las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy», dins Revista de Folklore<https://funjdiaz.net/folklore/pdf/rf372.pdf>(2020) 165 El pasdoble clàssic denominat Sentat naix a Alcoi i es tracta d’una composició de ritme pausat que varia entre vuitanta a noranta passos per minut i vuitanta-cinc a noranta-cinc passos per minut, i s’utilitza per a les entrades de tots dos bàndols.Pel que respecta a la marxa mora, aquesta conté un ritme més lent que l’entrada cristiana i porta aparellada una melodia d’estil oriental o àrab. Alguns autors expressen que aquest tipus de marxa és una for-ma de dansa mesclada, d’una banda, amb matisos d’una dansa tribal o estètica.D’un altre costat, la marxa cristiana es caracteritza pel so dels me-talls, sobretot les trompetes. Es tracta d’una espècie de dansa guerrera, on els instruments de metall predominen sobre els instruments de fusta.l’any 1428 i foren per a commemorar les noces del senyor feudal d’aquesta ciutat, anomenat Fadrique d’Aragó. Hui en dia, es compten en centenars les peces musicals d’aquest tipus, on cada localitat que celebra aquestes festes de Moros i Cristians té les seues peces especials amb matisos que les distingeixen unes d’unes altres.7. IMPACTE ECONÒMIC DE LA FESTAla importància econòmica dels esdeveniments i actes culturals. Efectes directes, és a dir, despeses realitzades per l’activitat o la institució cultu-ral, festiva o esportiva, en el nostre cas, els quals tindran les comparses mores i cristianes i la federació de moros. Efectes indirectes són aque-lles despeses realitzades pels visitants o espectadors, a conseqüència del producte cultural, festiu o esportiu. Aquests s’obtenen mitjançant una estimació basada en la capacitat d’allotjament oferida pel municipi juntament amb els seus índexs d’ocupació. Finalment, els efectes in-duïts són aquelles repercussions no comptabilitzades en els efectes ano-A la localitat d’Oliva, no tenim cap estudi sobre l’impacte econòmic de la festa de Moros i Cristians. No obstant això, a la localitat de Calp sí que s’ha fet un estudi amb aquestes característiques. Aquesta festa s’ha convertit en un important referent turístic a Calp, on ha originat 166 (2020)del patró de comportament turístic per als visitants d’aquesta localitat. 58. ANÀLISI DEL SECTOR: FAFOFeblesesper a entendre-la.Amenaces — Oliva no està enfocada al turisme cultural.Fortaleses — Serà l’únic museu d’aquestes característiques de la comarca de la Safor i de la província de València.— Apte per a tots els públics.palau barroc.— Fomenta el turisme cultural, augmentarà el nombre de visites. Oportunitats — Gràcies a aquest museu, es donarà a conéixer la festa.— Turisme cultural com a complement d’un altre tipus de turisme.— Oliva posseeix un barri antic ben conservat.— En aquesta mateixa zona, es troba el museu d’arqueologia. 9. ESTUDI DE MUSEUS EN UNES ALTRES POBLACIONSEn primer lloc, ens dirigim a la Vila Joiosa, una població de 33.878 habitants i amb una tradició de més de dos-cents cinquanta anys d’anti-guitat en la festa de Moros i Cristians. Aquesta ciutat posseeix un mu-seu arqueològic, en el qual trobem en la planta baixa una secció dedica-da a la festa de Moros i Cristians, amb una exposició de ceràmiques de l’època musulmana, compartint espai amb armes, esquelets i tombes de la civilització ibera que va habitar el territori anteriorment.5.  J. F. , «Análisis del impacto económico de eventos: una apli-Cuadernos de Turismo, 17, <https://revistas.um.es/turismo/article/view/18011>(2020) 167  Després, vam estar a Villena, una població de 34.163 habitants i amb persones inscrites com a festeres. Aquestes festes tenen una tradició de cent setanta-sis anys d’antiguitat i són considerades com a Festa d’In-terés Cultural Nacional. Villena posseeix un museu exclusivament per a les festes de Moros i Cristians. Es tracta d’una casa senyorial, que va pertànyer a la família Selva Melgelina i va ser adquirida per la junta central de festes l’any 1981. En aquest museu, hi ha tres treballadors en la recepció, que s’encarreguen de les tasques administratives i de la venda de cadires per a veure l’espectacle. Pel que fa a les visites del Turisme, que està situada davant, al costat de l’ajuntament, en la plaça de Santiago, que d’altra banda és el centre neuràlgic de totes les festes.a posar-la al castell, al costat de la bandera de la mitja lluna, la qual cosa de la creu. En la primera planta, està la sala de juntes, on es reuneix qua-si tots els mesos la junta, formada per un ambaixador de cada comparsa, i la sala d’audiovisuals, que la usen per a posar un vídeo promocional de la festa. En la tercera planta, està l’exposició de vestits i armes usades la ciutat on comença la festa de Moros i Cristians. El primer arxiu cor-respon a l’any 1834. No obstant això, hi ha indicis que se celebrava la festa des del segle . El museu es troba als afores de la ciutat davant del museu d’arqueologia i dels jutjats i al costat del Casal de Sant Jordi. És una casa senyorial del segle  reformada recentment. Està compost per tres plantes. Entrem per la recepció i ens recomanen començar per la tercera planta.En la tercera planta, tenim dues sales audiovisuals: una, on podem escoltar les bandes de música que juguen un paper primordial en les -teixa planta podem veure exposats noranta-vuit vestits de diferents anys 168 (2020)i comparses, a part d’un espai on es representa el teatre de titelles. En la segona planta, veiem , un vídeo de l’evolució de la festa, i també fotos, quadres, armes, instruments...Ja en la planta baixa, per on hem entrat, està la recepció i diferents exposicions temporals, entre les quals exposen les fotos del concurs de que es conserva en el museu, el qual data de l’any 1919.Figura 1Figura 2. Museu de Moros i Cristians de Villena.(2020) 169 10. OFERTA D’ACTIVITATSto medieval, amb tornejos, teatres de titelles... D’això s’encarregarà el museu, contractant especialistes i custodiant el material necessari.— Reunions dels capitans i junta directiva de Moros i Cristians d’Oliva.— Exposició dels vestits. S’habilitarà una zona on poder exposar els vestits.— Exposicions permanents i temporals d’interés. Es disposarà d’una sala per a les exposicions temporals relacionades amb la festa —amb extra.11. ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES LUDICOINFANTILS— Visites al museu, tant dels col·legis locals com de centres escolars dels pobles del voltant. — Exposició de dibuixos del concurs anual.— Tallers de manualitats.12. RUTES PEL CENTRE HISTÒRIC D’OLIVAPodem oferir diferents tipus de rutes, visitant els monuments i, per què no?, combinar-les amb una experiència gastronòmica, gaudint dels esmorzars populars o menús (faríem un conveni amb alguns bars lo-va procedir al gener de l’any 2011, a la senyalització de dos recorreguts turístics, que va consistir en la instal·lació de sei-66.  P.  i G. -rístics», dins Cabdells, 10, Oliva: Associació Cultural Centelles i Riusech, 2012, pp. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7051583>170 (2020)Això ens serveix com a exemple per a combinar i dissenyar diferents -cara que gràcies a la senyalització i als cartells explicatius, permetrà a qualsevol turista anar per lliure.Sant Roc, torre de la Muralla, torre de la Comare i castell de Santa Anna.13. CAMPANYES DE PROMOCIÓ-cials del museu vinculant amb un enllaç directe al web de l’ajuntament, encara que de manera puntual promocionarem en tots els mitjans locals i comarcals per a la inauguració.A més, per als dies de celebració de les entrades mora i cristiana d’aquestes festes es proposarà «el pack fester». Aquest pack oferirà vi-sita al matí al nostre museu amb un guia especialitzat, que explicarà als visitants tots els secrets i les curiositats de la nostra festa i els acom-panyarà a realitzar la ruta pels monuments més emblemàtics d’Oliva, detallada en apartats anteriors. També hi inclourà menjar en bars i res-taurants col·laboradors, on podran degustar plats típics de la zona. Fi-nalment, tindran reservat el seu seient per a poder gaudir de les entrades de les festes de Moros i Cristians. S’hi podrà realitzar aquest pack, tant el dissabte en l’entrada mora com el diumenge en l’entrada cristiana.14. ESTRUCTURA DEL MUSEUi de construcció quadrada, que actualment està en obres, cosa que ens En la planta baixa, se situarà la recepció i dues grans sales separades per una paret abatible, on es realitzaran les exposicions temporals, es -riors, vestits de capitans i ambaixadors d’uns altres anys i unes altres exposicions temporals.En la primera planta, trobarem la sala de juntes, dedicada a les reu-nions de la junta, encarregada de programar les activitats al llarg de l’any (2020) 171 i organitzar esdeveniments. Al costat, estarà la sala d’audiovisuals, on un projector ens ajudarà a comprendre la història d’Oliva amb aquells atacs barbarescos de Barba-roja i uns altres... i, a continuació, ens parlarà de la festa de Moros i Cristians a Oliva. En la mateixa planta, trobarem la sala de manualitats, dedicada al teatre de titelles, entre altres activitats.En la segona planta és on iniciarem, d’una banda, la col·lecció de vestits de Moros i Cristians i, d’altra, uns plafons informatius del nai-xement de la festa i de tots els antecedents anteriorment explicats en la part històrica.Figura 3172 (2020)15. CONCLUSIONSDesprés d’analitzar tots els factors d’Oliva creiem, d’una banda, que la implantació d’aquest museu a Oliva tindrà un impacte positiu per diversos motius, un dels quals és que el nombre de comparses va en augment, ja que es tracta d’una festa amb una gran expansió social.-va al llarg de l’any i, encara més, en l’època de la celebració de la festa. que no existeix a la comarca de la Safor un altre museu d’aquestes ca-racterístiques.Figura 4(2020) 173 LEGISLACIÓ <https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/01/01/pdfs/A00010-00033.pdf>— la Comunitat Valenciana núm.7464, de 12 de febrer de 2015, pp.  <http://www.dogv.gva.es/datos/2015/02/12/pdf/2015_1091.pdf>— -nica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat <https://www.boe.es/boe_valenciano/dias/2006/06/01/pdfs/A00243-00264.pdf>— Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Regla--<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/08/01/pdfs/A02296-02327.pdf>BIBLIOGRAFIAHomenaje a la música festera, Tor-rent: Selegraf., 32, pp. 27-41.-tianos de Alcoy», dins Actas del I Congreso Nacional de Fies-tas de Moros y Cristianos, t. , pp. 143-144.Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy», dins Revista de Fol-klore <https://funjdiaz.net/folklore/pdf/rf372.pdf>durante la guerra de Independencia», dins Saitabi: Revista de 174 (2020)La ciudad de Valencia en el XXI centenario de su fundación— Iniciació a la , Oliva: Ajuntament d’Oliva., Pau i Gersón -ció i complementarietat en els productes turístics», dins Cab-dells, 10, Oliva: Associació Cultural Centelles i Riusech, pp.  <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7051583>turística», dins Cuadernos de Turismo, 17, Múrcia: Universi- <https://revistas.um.es/turismo/article/view/18011>

Un museu per a la festa de Moros i Cristians a Oliva. Una proposta de dinamització del Centre Històric d'Oliva

https://roderic.uv.es/bitstream/10550/86072/1/157181.pdf

Un museu per a la festa de Moros i Cristians a Oliva. Una proposta de dinamització del Centre Històric d'Oliva

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura