Betbesé, Josep Anton

Doltra, Jordi

Fañé Bolibar, Joan

Llenes, Josep Mª

Recacha, Judit

Serra Gironella, Joan

Catalan

IRTA Pubpro

1. LES PRINCIPALS MESURES Algunes pràctiques culturals contribueixen a reduir el banc de llavors de la  ora arvense que potencialment pot ésser més perjudicialpel conreu. Entre aquestes, es pot mencionar:La rotació de cultiusEl treball del sòl previ a la implantació del blat de moroLes falses sembresAspectes relacionats amb la sembra.Totes les estratègies de desherbatge han d’incloure pràctiques per disminuir la població inicial d’herbes.Les infestacions altes (superiors a 5 plantes/m o a una cobertura del 2%) requereixen e càcies més elevades.2. LA ROTACIÓ DE CULTIUSConsisteix en la gestió de la successió de diferents cultius en una parce la agrícola. Ha de tenir per objectiu preservar la fertilitat del sòl,disminuir el risc de pèrdues degudes a agents biòtics (entre ells les herbes),  mantenir la rendibilitat econòmica, etc.Buscar artíclesPRÀCTIQUES AGRONÒMIQUES PREVENTIVES PER REDUIR LESINFESTACIONS INICIALS D’HERBES EN EL BLAT DE MORODilluns, 27 De Febrer 2023BLAT DE MORO BONES PRÀCTIQUES MALES HERBES USERDAP D F2 Com es poden controlar les infestacions d’herbes mitjançant les rotacions?Introduint cultius que contribueixin a esgotar el banc de llavors de les males herbes.Alternant amb conreus que no vegetin durant la primavera i l’estiu.Cultivant espècies i, dins d’aquestes, les varietats que siguin més competitives amb les herbes.Sembrant després d’un precedent hivernal cultius coberta d’estiu.Quins són els millors cultius per reduir el banc de llavors?Destaquen els farratges plurianuals, sobretot l’alfals (Medicago sativa). El seu apro tament, que implica la repetició de segues, permetreduir la producció de llavor de les plantes adventícies sempre que no arribin a granar.Alternança amb conreus d’hivernLa inclusió en la rotació de cultius d’hivern (cereals d’hivern, colza, proteaginoses, etc.) contribueix a reduir la infestació d’herbesque vegeten a la primavera i l’estiu. Permet reduir el banc de llavors d’algunes dicotiledònies que poden produir un elevat nombre degranes de gran longevitat com els blets (Amaranthus sp. i Chenopodium album).Una estratègia pot ésser alternar dos cultius hivernals amb altres dos d’estiu.Quins conreus mostren una major capacitat de competir amb les herbes?Els cultius que cobreixen ràpidament el sòl i que tenen plantes més altes solen ésser més agressius amb la  ora arvense. Alguns delsmés competitius són l’alfals, la civada (Avena sativa), el triticale (xTriticosecale), etc. Dins de cada espècie hi poden haverdiferències notables entre varietats. Aspectes culturals com el marc de plantació, la densitat de sembra, etc. també hi estanrelacionats.La inclusió en les rotacions amb el blat de moro de cultiushivernals com el blat tou pot permetre reduir el banc dellavors de les herbes que infesten el blat de moro.Sembra de cultius cobertaLa implantació de cobertes vegetals a l’estiu entre dos cultius precedents d’hivern pot contribuir a disminuir la pressió d’herbes,sempre que es controli la seva presència.3. EL TREBALL DEL SÒL PREVI A LA IMPLANTACIÓEl treball del sòl és una de les milllors pràctiques culturals per destruir la  ora arvense.Les labors super cials (cultivadors, grada de discs, etc.) poden controlar les herbes un cop nascudes i afavoreixen la sevagerminació per tal d’eliminar-les més endavant.Els treballs més profunds repetits (arada, etc.) solen tenir una e càcia menys clara pel control de la  ora arvense que afecta el blat demoro. Moltes de les herbes d’estiu (els blets – Amaranthus sp. i Chenopodium album -, la morella - Solanum nigrum -, l’estramoni – Daturastramonium -, la llepassa – Xanthium strumarium -, etc.) mostren una taxa anual de decreixement baixa, inferior al 50% (les llavors noperden la seva capacitat de germinar encara que s’enterrin) i necessiten d’un període d’entre 7 i 10 anys per aconseguir disminuir el seubanc de llavors.4. LA FALSA SEMBRAConsisteix en preparar el terreny com si s’hagués de realitzar una sembra, però amb l’objectiu d’afavorir la germinació i lanaixença de les herbes, per a poder-les controlar després amb un treball super cial del sòl.Els treballs del terreny per controlar les herbes un cop nascudes han d’ésser molt soms, amb una profunditat màxima de 3 a 4 cmper evitar el desplaçament de granes que estan situades en profunditat cap a la superfície.Els treballs previs a la sembra permeten disminuir les infestacions d’herbes en el cultiu del blat de moro.5. LA SEMBRAHi ha diverses pràctiques relacionades amb aquesta operació que tenen incidència en la infestació de males herbes i la gestió deldesherbatge. Entre aquestes es pot fer menció de la data, la densitat, la profunditat i la maquinària utilitzada per a la sembra.La data de sembraSovint, les infestacions d’herbes són més baixes en lessembres més tardanes (a partir de mig maig). S’ha de valoraruna probable pèrdua de producció que pot anar associada a unretard en la implantació del cultiu.La densitat i profunditat de sembraQuan es vulgui realitzar un desherbatge mecànic amb una gradade pues o rotativa d’estrelles es recomana incrementar la densitatde sembra entre un 10 i 15%, per compensar possibles pèrduesde plantes. També és convenient augmentar la profunditat enprop d’1 cm.La maquinària de sembraNormalment s’utilitzen sembradores monogrà, que garanteixenuna profunditat constant i una naixença homogènia.El blat de moro és un cultiu que es sembra a línies separadesprop de 75 cm. Així, amb la sembra directa o amb sembradores abandes ‘strip-till’ no és necessari treballar les interlínies, reduint-se la possibilitat que germinin algunes males herbes.Parce la sembrada de blat de moroAUTORSJOAN SERRAIRTAJOSEP ANTON BETBESÉIRTAJOAN FAÑÉIRTAJUDIT RECACHAIRTAJORDI DOLTRAIRTAJOSEP Mª LLENESDACC, Generalitat de CatalunyaARTÍCLES RELACIONATSTEMÀTIQUES D'INTERÈS Mostrar-los totsControl integrat de males herbes en cereal d’hivernMales herbesAPLICACIÓ D’HERBICIDES EN PREEMERGÈNCIA EN CEREALS D'HIVERNMales herbesVIABILITAT ECONÒMICA DELS TRACTAMENTS EN CEREAL D’HIVERNBones pràctiques Cereal d'hivern Economia Plagues i malaltiesExportar o incorporar. Què cal fer amb la palla del cereal ?Bones pràctiques Cereal d'hivern Pràctiques culturalsFertilització Meteo Gira-solSoftware Quinoa RegAVÍS LEGALPOLÍTICA DE PRIVACITATPOLÍTICA DE COOKIESWeb desenvolupada per Volcanic Internet

Pràctiques agronòmiques preventives per reduir les infestacions inicials d'herbes en el blat de moro

https://repositori.irta.cat/bitstream/20.500.12327/2305/1/Serra_2023b.pdf

Pràctiques agronòmiques preventives per reduir les infestacions inicials d'herbes en el blat de moro

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

IRTA Pubpro