Entre el 1932 i el 1938 Mercè Rodoreda desenvolupa una etapa narrativa en la qual publicà cinc novel·les i una gran quantitat de contes. Paral·lelament, l’activitat periodística també va estar intensa des de diversos mitjans de comunicació escrits, com Clarisme, La Publicitat, Companya, etc. Tot plegat, un treball força intens per intentar crear una forma d’expressió personal, un estil particular, que no serà present fins els textos de maduresa dels anys seixanta. Des de Clarisme, en qualitat de plataforma literària, política i social, l'autora vol incidir en dos temes claus: la reflexió de la identitat cultural catalana i la incorporació de la dona al món de la literatura
