L’origen d’aquest treball prové de l’observació d’un detall que crida poderosament l’atenció, com és el fet que el llibre de contes oriental traduït al castellà per orde d’Alfons el Savi en el segle XIII, Calila e Dimna, aparega citat en una obra de carácter didacticodoctrinal prou desconeguda, la Doctrina moral d’en Pacs. El nom de l’apòleg oriental apareix al costat d’autoritats pròpies d’aquest tipus de llibres de consells, com ara citacions bíbliques, tant de l’Antic Testament com del Nou, juntament amb Sèneca, Ciceró, Sant Agustí, Ovidi, Josephus, Boeci; a més de Pedro Alfonso, Bías, Arnau de Vilanova, Brunetto Latini, Avicenna a qui se li atribueix un Llibre de Animals, Eiximenis, citat a partir d’una obra d’atribució dubtosa, la Doctrina Compendiosa, Antoni Canals, i, curiosament, Cerverí, anomenat de vegades, “teòlech”. D’aquest observem que les citacions provenen dels Versos proverbials, obra que, per altra banda, s’havia tingut com a prova de la dualitat nominal –no personal, com ja ha quedat accepat– de Guillem de Cervera id est Cerverino (Riquer 1991, 130)
