Ressenya del llibre: De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana en versions catalanes de poetes-traductors / a cura de Gabriella Gavagni

Ardolino, Francesco

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

:  2321,5 x 13 cm.Collura parla de l’home, però també deles obres; El maestro de Regalpetra esmen-ta i comenta pràcticament tots els llibresde Sciascia, amb una atenció preferent alsmés notoris: Le Parrochie di Regalpetra,El dia de l’òliba, El context, Todo modo,Càndido, L’affaire Moro, etc. I, de fet, sisumem una biografia, una novel·la i unaanàlisi de les obres de l’autor, tindremaproximadament la fórmula d’aquest lli-bre.El resultat és certament satisfactori. Hiha moments aconseguits, molt bonics,entre els quals voldria destacar ací la pre-ciosa descripció de la primera trobadaentre Sciascia i un altre escriptor sicilià,Gesualdo Bufalino (173-176). Colluraconta la vida del seu biografiat amb moltsdetalls, sense necessitat de donar un èm-fasi artificial a l’únic fet tràgic de la bio-grafia, el suïcidi del germà. En aquestespàgines apareixen tots els referents lite-raris de Siascia —a banda dels il·lustratsi dels moralistes, Pascal, Montaigne, elsomnipresents Stendhal i Pirandello, Bor-ges, Chamfort, i d’altres—, la seua venaàcrata, els problemes d’intentar entendre,fer entendre i canviar Sicília; però sobre-tot se’n destaca la imatge d’un escriptorcompromès però independent, lluitadorperò dissident, essencialment heretge,obert a contradiccions. La lluita contra lamàfia, tan present en totes les seuesnovel·les, no li va impedir de dissentirdels professionals de l’antimàfia; la seuafòbia respecte del poder va conviure ambun compromís polític, per bé que tardà iesporàdic —primer amb el PCI, desprésamb el Partit Radical, sempre contra laDemocràcia Cristiana.En Fatti diversi di storia letteraria ecivile, Sciascia es demanava, a la manerade Montesquieu: «Com es pot ser sici-lià?». I responia: «Amb dificultat».Matteo Collura, també sicilià, ens mos-tra amb aquest llibre intens i ple d’admi-ració quines eren les dificultats contra lesquals hagué de lluitar Sciascia per a ser elque fou. El format de l’edició, potent iacurada, és veritablement a l’altura delpersonatge i del contingut. Per a alguns,aquest llibre significarà l’oportunitat dedescobrir un magnífic clàssic italià delsegle XX. Per als altres, per als qui ensestimem els llibres de Sciascia, Colluraens ofereix dades i anàlisis que ens aju-den a nodrir més encara la passió peraquell narrador entranyable, tan nostre...Perquè una biografia així és el que méss’assembla a una declaració d’amor, i hiha amors que no són pas cecs —sinó cla-rividents.Guillem CalaforraUnaantologia exemplarGabriella GavagninDe Leopardi a Ungaretti.Un segle de poesia italianaProa, Barcelona, 2001362 pàgs.Els cent anys de poesia italiana tra-duïda al català que el títol anuncia co-mencen amb les produccions del perí-ode romàntic i arriben fins a la supe-ració de les avantguardes de les prime-res dècades del segle XX. De fet,Gabriella Gavagnin, que cura aquestvolum bilingüe, marca curosament elslímits cronològics també per a la inclu-sió dels textos al català. Així, doncs,d’una banda trobem una traducció deLeopardi feta per Joan Sardà que re-munta fins al 1877 (això és, a les por-tes d’aquell canvi de testimoni entreRenaixença i Modernisme); de l’altra,Gavagnin clou l’edició amb una tra-ducció d’Aldo Capasso feta per TomàsGarcès el 1935, atès que, després del’esclat de la Guerra Civil, les condi-cions socials que permetien la circula-ció de les traduccions canviaren dràsti-cament. I als Països Catalans, afegeixojo, després d’aquell «buit immens» (Pa-lau i Fabre dixit), tampoc els proces-sos de creació ja no poden ser assimi-lables al que eren abans.Un cop declarades les pautes exteriorsde l’antologia, podem observar-ne mésescrupolosament l’organització interna.El paral·lelisme entre les dues literaturess’hi manté sempre constant: generalment,és l’autor italià qui, a causa de la sevafama, s’obre espai dins el llibre, però al-tres vegades són els traductors que impo-sen la presència dels textos, en el cas quel’original sigui obra de poetes de segon otercer rengle. D’aquesta manera, l’anto-logia no ofereix tan sols un doble cànon—que ja representaria una fita impor-tant— sinó que palesa el teixit de conne-xions, interessos i convergències quedurant un segle van lligar els poetes ca-talans als italians. Si en un primer mo-ment (que arriba fins a d’Annunzio iPascoli tot i que la influència d’aquestúltim és força limitada) els poetes itali-ans són llegits com a models d’escriptu-ra, en un segon moment ja han esdevin-gut companys de viatge amb els quals esprodueix un diàleg transitiu inter pares.Un altre element a ressaltar d’aquesta triaantològica rau en la producció dels poe-tes dialectals. La seva incorporació en elcànon és conflictiva per natura, però enels darrers anys aquest «gènere» torna aimposar-se a Itàlia amb uns autors quehavien estat apartats per la seva hetero-dòxia lingüística. Gavagnin n’inclou tres:el napolità Salvatore Di Giacomo i elsromans Trilussa i Pascarella. Els dos pri-mers resulten molt ben representats;Pascarella una mica menys, perquè cappoeta català no s’ha fet ressò de la sevaobra mestra, La scoperta de l’America, unalectura irònica de la història del descobri-ment feta a cops de sonets.I heus aquí la força innovadora quetraspua aquesta antologia: la capacitat demostrar la dinàmica entre els valors jaconsolidats d’unes composicions —ambla consegüent tendència dels traductorsa apropiar-se’n— i, alhora, la voluntatdels autors catalans de triar allò que ve-uen més proper a la seva poètica.De tot això ens avisa Gavagnin a laintroducció. Els criteris d’edició sónexplicitats sense cap ambigüitat; elstextos recollits tenen les indicacions dela primera publicació i, en el cas de lestraduccions, també de les reedicions.Metodològicament i científicament im-pecable, l’antologia de Gavagnin éstambé agradable a la lectura pels noiniciats a l’estudi de la recepció. I ésun treball del qual tots els qui ensocupem de les relacions culturals en-tre Itàlia i els Països Catalans tenimmoltes coses a aprendre.Francesco Ardolino

Una antologia exemplar

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/120484/1/536392.pdf

Una antologia exemplar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona