A propòsit de l'aleshores recent descobriment a Barcelona d'una nova inscripció romana d'època de Caracal·la, en el mateix num. 25 d'Emerita, corresponent a I'any 1957, apareixen dos escrits de Mariner que tracten dels cognomina de la colònia Barcin

Juan Castelló, Jaume

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

Barcino Paterna CivitasJaume Juan Castel16A prop6sit de I'aleshores recent descobriment a Barcelona d'una novainscripci6 romana d'epoca de Caracal'la,1 en el mateix num. 25 d'Emerita,corresponent a I'any 1957, apareixen dos escrits de Mariner que tractendels cognomina de la col6nla Barcino.2Un d'aquests cognoms, Fauentia, de fet no ha significat mal capproblema perque ja des de Pllni3 coneixem de font literaria aquestadenominaci6 barcelonesa, i en epoca moderna, des de finals del segle >01,Jeroni Pau4 recorda als seus lectors la tradici6 antiga.L'apel·latlu tu/ia, un dels possibles per a resoldre I'abreviatura t de lesinscripcions, de fet totes elles part de la col·lecci6 dedicada a Licini Secund,era confjrmat per l'aparici6 de I'abreviatura en tres Iletres tut; i en el casd'Augusta, soluci6 de I'abreviatura A, sense confirmaci6 arqueol6glca enaquell moment, el tenim avui documentat per l'aparlci6 d'un nou epfgraf5on tambe la conjunci6 de tres Iletres Aug allunya tota possibilitat de dubte.1 S. Mariner, IRB, p. 30, n° 23 =G. Fabre - M. Mayer - I. Roda, IRC IV, nO 23.2 S. Mariner, "Colonia Faventia lulia Augusta Patricia (?) Barcino", Emerita 25 (1957), pp.149-158. S. Mariner, "Nota sobre el cuarto cognomen de Barcino", Emerita 25 (1957), pp.499-500.3 Plini. Hist. Nat. 3, 3, 22.4 Jeroni Pau, Barcino, cap. 11 = Jeroni Pau, Obres, ed. Ma.A. Vilallonga, 2 vols.,Barcelona (Curial) 1986, vol. I, p. 301.5 Trobada el mes de desembre de 1970. S. Mariner, IRB add. 2, p. 216 = G. Fabre - M.Mayer - I. Roda. IRC IV, nO 76.114 JAUME JUAN CASTELLOl'autentic embolic I'ha format I'altre cognom, que fins aleshores nomesapareixia escrit com a P, i que des d'aquell moment se'ns documenta Pat.LPodria ja seguir essent logic mantenir la soluci6 Pia, com vol la Ilargatradici6, que segons sembla arranca com a minim d'Antoni Agustf,6 segueixamb FI6rez i Villanueva, i arriba fins a la seva presencia al Cll 11,7 quan unaaltra lectura, Patricia, suggerida per les ara tres Iletres Pat de la novainscripci6, sembla que se'ns imposa amb tota evidencia? Aquest es,resumit, el plantejament del primer dels escrits de Mariner: la proposta deIlegir Patricia, desbancant I'antic Pia, com a cognom de BarGin°,com ames probable que d'altres com ara Patens,8 i no abans d'haver descartatuna altra possibilitat que ja havia considerat Fl6rez,9 Paterna, la qual enopini6 de Mariner perd punts en oposici6 a Patricia degut al fet que,precisament a Hispania, PatriGia es el cognom que porta una altra ciutat detan alt prestigi com Cbrdova.El cas es que en el segon dels escrits de Mariner a que hem al·ludit, defet una breu nota de savia i pressurosa rectificaci6, es retracta de la sevaproposta anterior pel fet d'haver comprovat dos extrems: primer, que Pia,contrariament al que abans havia afirmat, es cognom d'altres ciutats (aquestaspecte, a hores d'ara, ja no te cap repercussi6 per al nostre cas); i segon,que Paterna es cognom tambe d'altres ciutats, com ara Narbona 0 Aries,mes properes a Barcelona que no pas Cordova. Degut a aquesta ultimacircumstancia, no dubta Mariner, sense necessitat ja de gransargumentacions, que si havia estat el pes de Cbrdova el que havia fetdecantar-se la balan9a, sera ara el de les ciutats ve'ines el que la fara moureen sentit invers. Suggereix doncs que cal acceptar que el cognom mesplausible es Pa terna, i de fet fins al moment present aquesta hipotesipracticament no ha trobat contradictors. lOTornem pero al pare Fl6rez. Despres d'argumentar a favor de la soluci6Pia, E. FI6rez diu textualment: "Otros recurren a Paterna, que tampoco esdictado autorizable." Amb ra6 reflexiona Mariner que el que seria potsermes interessant seria saber quin autor 0 quins autors havien Ilegit Paterna ien quins textos.Amb to humoristic, el propi Mariner, despres d'agrair al prof. Bastardasles seves puntualitzacions bibliografiques entorn de I'origen de la lectura6 Oi8.logos de medallas, InsenpelOnes y otras antigQedades. Ex Bibliotheca Ant.Augustini Archiepiseopi Tarraconensis. Tarragona (Felipe Mey) 1587. Per a tota la historia del'omissi6 de l'explicaci6 de la P al dialeg 7 i la menei6 al dialeg 9, vegeu Mariner op. eit. pp.152-153.7 E. Hubner, Corpus Inseript/onum Latinarum 11, Berlin, 1869, p. 599, i sense novetats alcorresponent suplement de 1892, p. 981.8 S. Mariner, op. elt., p. 158 nota.9 E. Fl6rez, Espaiia Sagrada, XXIX, pp. 5-6.10 R. Wiegels, Die Tribunsinsehriften des r6misehen Hispanien. Ein Katalog, Berlin 1985,pp. 96-98. De fet, I'autor manifesta encara dubtes, considerant el cognom de Cordova noposiei6 contraria.VO PATERNA CIVITAS 115Pia, qualifica I'afer de "bola de nieve arqueol6gica", "bola" que passa arelatar.Pensem que, en sentit paral·lel al cas de Pia i Antoni Agustf, podemafegir a aquest escorcoll detectivesc un altre episodi complementari nomenys enrevessat, i que tambe serveix d'iI·lustraci6 i ornat de la novalectura Paterna.En el fons de manuscrits de la Reial Academia de la Histaria (tom VIII dela col·lecci6 de Villanueva. Sign. 9/4565) es guarda un escrit autagraf de J.Villanueva, cop/at per ell mateix de I'original existent aleshores a la bibliotecadels Carmelites Descal<;os de Barcelona i avui a la Biblioteca Universitaria deBarcelona amb el num. 64 del cataleg de manuscrits.El text correspon a la cranica Ilatina de Jaume I, es a dir, a la que, enopini6 avu/ majoritaria, es la traducci6 que Pere Marsili va portar a terme dela cranica 0 Llibre dels Feyts del Rei En Jacme, translladant-Ia del catala allIati. Com es sabut, aquest valu6s document no es limita a traduir el textcatala sin6 que en molts punts amplif/ca considerablement els continguts.Aquest es el cas, entre d'altres, del capitol 13 del lIibre 11 (la divisi6 en lIibresi capitols es la del prop/ Marsili, i correspon al cap. 54 de la versi6 catalana).Quan, a punt de decidir els details de conquesta deMallorca.secelebren corts a Barcelona, a la manera del literari cataleg de les nauscadascun dels pracers exposa la seva adhesi6 i quantifica la sevaparticipaci6 en I'empresa. Un d'ells, Pere Grony (Grunnius 0 Grunni en laversi6 Ilat/na), s'al<;a en representaci6 de la ciutat de Barcelona i comen<;a laseva intervenci6, molt mes pare en la versi6 catalana, amb les paraules quelIegeix aixf Villanueva:lam magna tempora sunt ex culpis et peccatis gentium quod civitatesnostrae nullam habuerunt materiam gaudii, nullam exultationisoccasionem, sed quasi maestitia affectae diutius siluerunt. Solum unumgaudium ab annis pluribus haec nostra Barchinona, quae ceteris Paternacivitas est et dicitur, recepisse se recolit cum dotata fuit vestra praesentiaprima vice...Pera I'afer no es tan simple com aixi. La lectura Paterna no es genssegura al ms. U (el de la Biblioteca Universitaria de Barcelona). De fet, a ladificultat de lectura que comporta una m/nuscula del segle XIV dereduidissimes dimensions cal afegir-h/ el deteriorat estat del cromat/sme dela tinta, lIegible avu/ amb gran dificultat i pract/cament impossible dereproduir fotograticament. Mantenim en consequencia el dubte si be ensdecantarfem per la lectura patria.Villanueva, pera, corregeix la seva primera lectura patria, cal suposar queno immotivadament, / la transforma en paterna, com es veu a la fotografia,on s'enten I'origen de la vacil·laci6: 1) si cal lIegir n 0 ri, i 2) si hi ha 0 no el116 JAUME JUAN CASTELLOsenyal d'abreviaci6 er sobre la Ifnia. Hem de dir que en els altres mss. quehem pogut comprovar (el de la Biblioteca de Catalunya i el de l'Arxiu de laCorona d'Arag6) la lectura es patria, la mateixa que d6na l'edici6 de Ma.D.Martfnez. 11 l.,Per que doncs lIegeix Paterna Villanueva? La resposta esclara: 0 be perque al seu temps es lIegia be i c1arament Paterna, 0 beperque no li ve de nou aquest apel·latiu, que (tot sigui dit) millora el textnotablement.En el primer cas la deducci6 es 6bvia: tindrfem detectat un testimoni delcognom Paterna exhibit per Barcina molt anterior al de les altres tradicions,sobre I'origen del qual no en podem precisar res de segur, pero amb unavigencia aparentment important no solament entre erudits sin6 pretesamentpopular (est et dicitur) en els primers anys del segle XIV. I aquest testimoniens convidaria a sospitar que 0 be I'exemple de les ciutats d'Arles iNarbona, amb tan importants lIigams de proximitat ffsica i polftica ambBarcelona, va inspirar I'esperit erudit de Marsili 0 be que aquella tradici6antiga que atorgava a la ciutat de Barcina l'apel'latiu de Paterna era encaraviva els primers anys del segle XIV en un grau que, per ara, es pocprecisable.En la segona de les hipotesis, si be I'antiguitat del testimoni esrebaixada en 500 anys, segueix essent una lectura ben anterior a laproposta de Mariner i molt poc posterior al crfptic text de Fl6rez. Afegimque el pare Villanueva, quan tracta la qOesti6 dels cognoms de Barcelona,12proposa el tradicional Pia, encara que hem vist que hi ha evidents raonsper afirmar que coneixia almenys un d'aquests "otros" misteriosos de FI6rezque "recurren a Paterna". Es possible que el fet que aquest coneixement noes vegi reflectit en la seva obra sigui degut a un simple problema decronologia, es a dir, que conegues el testimoni despres de donar a laimpremta el volum sobre Barcelona (sobre aquest aspecte no hem fet captipus d'indagaci6), i es tambe possible que no dones importancia al detail.Pero Villanueva conegue de ben a prop un text que, almenys segons laseva propia lectura, aplicava a Barcelona el cognom Paterna (I, dit sigui depassada, en un context prou adient), encara que no n'hagi deixat caprastre, com en el cas d'Antoni Agustf, en els seus escrits mes divulgats iconeguts.11 MaD. Martinez San Pedro, La eron/ea laUna de Ja/me I, Almeria 1984, edici6 d'altrabanda poc acurada i poc uti! pel que fa a I'aparat critic.12 J. Villanueva, V/age Iiterario alas Igles/as de EspafJa, XVIII, pp. 282-283.BARGINO PATERNA CIVITAS 117FIG. "1: Correcci6 de la lectura Patria en Paterna enI'autograf de J. Villanueva. Ms. De la Reial Academia de laHistoria. Sign. 9/4565

Barcino Paterna Civitas

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona