Les guerres han ocupat pàgines i pàgines dels llibres d'història. Hi trobem detallades estratègies militars, noms de reis i generals victoriosos i les seves "heroïcitats"; de tant en tant algunes paraules escadusseres sobre els vençuts. Però, què en sabem de les mullers, les mares, les filles i les germanes dels combatents? De vegades sabem -la majoria de vegades no volem saber- que moltes dones han estat, i són, víctimes de la brutalitat de les guerres. Tampoc no és normal que els historiadors i historiadores ens posem a investigar sobre les moltes dones que, al llarg de la història, han desenvolupat pràctiques de pau per resoldre els conflictes, han creat estratègies, establert mediacions i relacions que van més enllà de les relacions de força i de poder per evitar o minimitzar els efectes dels conflictes bèl·lics.1 Tampoc no trobem massa referències sobre les dones que han defensat amb coratge, i si ha estat necessari amb les armes, el seus drets i les seves terres
