Amb aquest article pretenem presentar, de forma resumida, els elements més rellevants de la sessió dedicada per la Societat a la relació entre l'Epidemiologia i l'Assistència Primària. Hem refusat d'intentar una transcripciò cronològica per tal d'aconseguiruna síntesis més útil. Així després d'una consideració preliminar sobre què és. d'una banda l'Epidemiologiai, de l'altra, L'assistència Primària, passarem a tractar els aspectes de l'organització de la tasca epidemiològica en el context del primer esglaó dels serveis sanitari

Nájera Morrondo, E.

Segura i Benedicto, Andreu

Velimirovic, B.

Vuori, H.

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

S A L U T P Ú B L I C A " A N N . M E D (BARC) V O L L X X I 1985 N - 1 21 E P I D E M I O L O G I A I ASSISTÉNCIA PRIMARIA* E. NAJERA MORRONDO', A . SEGURA BENEDICTO^ B. VELIMIROVIG\. VUORI" I N T R O D U C C I Ó Amb aquest article pretenem presentar, de forma resu-mida, els elements mes rellevants de la sessió dedicada per la Societat a la reiació entre ¡'Epidemiología i l'Assistén-cia Primaria. Hem refusatd'intentar una transcripció cro-nológica per tal d'aconseguir una síntesi mes útil. Així, després d'una considerado preliminar sobre qué és, d'una banda, l'Epidemiologia i , de l'altra, l'Assisténcia Prima-ria, passarem a tractar els aspectes de l'organització de la tasca epidemiológica en el context del primer esglaó deis servéis sanitaris. Q U É ÉS L ' E P I D E M I O L O G I A L'enfocament que dona l'Epidemiologia ais problemes de salut contrasta amb la perspectiva clínica que veu fona-mentalment l'individu malalt Per dir-ho amb un acudit, imaginem-nos que dues persones, un clínic i un epidemió-leg, passegen per la vora d'un ríu. Enmig del corrent un home demana auxili. El metge clínic es llan9a a l'aigua sense pensar-s'ho dues vegades, treu de l'aigua I'home en perill i procedeix a reanimar-lo, mentre que l'epidemióleg contempla l'escena. Poc després, en continuar el camí riu amunt tomen a veure una persona mig ofegada debatent-se contra el corrent I , novament, el clínic procedeix al salva-ment. Aquesta situació es repeteix encara unes quantes vegades mes i l'epidemióleg observa la mateixa actitud contemplativa, si bé augmenta el ritme de la marxa cap a l'origen del riu. El seu company clínic, fatigat i sor-prés, l'interpel.la. "Pero, podries donar-me un cop de má! No et sembla?" —l'epidemióleg l i respon—. "Anem mes de presa; vull veure qué passa riu amunt perqué hi hagin tantes persones que hi cauen." Aquesta perspectiva comunitaria que diferencia el métode clínic de I'epidemiológic, té unes conseqüéncies ben determinades a l'hora de la utilitat de l'Epidemiologia com a disciplina básica de la Salut Pública. Én efecte, tot admetent que l'Epidemiologia é s " l'estudi de la distribució de les malalties i deis factors que hi predisposen, així com deis estats de salut en les comunitats humanes", els seus usos poden resumir-se així: — serveix per a conéixer i quantificar els problemes de salut de la comunitat; * Sessio de la Societat Catalana de Salut Piiblica organitzada conjuntament amb rinstitut Municipal de la Salutde l'Ajuntament de Barcelona en el contextdel" 2." Sim-posio Nacional de Laboratorios é Institutos Municipales de Higiene" el día 17 de no-vembre de 1982 al Palau de Congressos de Barcelona. 1. Catedratic de Medicina Preventiva i Social de la Univer^itat de Sevilla. 2. Presiden! de la Societat Catalana de Salut Pública (redactor d'aquest article.) 3. Cap de la Divisio de Malalties Transmissibles de loficina regional europea de rOMS. 4. Cap de la Divisió d'Atcncio Primaria de l'oficina regional europea de l'OMS. — serveix per a investigar les relacions entre els factors predisponents i les malalties o els estats de salut, de manera que puguin identificar-se fenómens modificables pels servéis comunitaris; — serveix també per avaluar el rendiment deis progra-mes o activitats deis servéis sanitaris de forma que pugui establir-se la seva efectivitat i la seva eficiencia. Aqüestes utilitats fan que l'Epidemiologia esdevingui l'eina básica de la planificació sanitaria i un instrument adequat per a l'actuació concreta, tot permetent el control immediat de processos epidémics i tot col.laborant a l'ela-boració racional de programes a mig i llarg termini. L ' A S S I S T É N C I A P R I M A R I A Com és el cas de l'Epidemiologia, de l'Assisténcia pri-maria de salut se'n parla molt. La Conferencia de l'OMS a Alma Ata el 1978 té bona part de responsabilitaL La crisi económica estimula els govems a racionalitzar i optimit-zar al máxim els recursos sanitaris. D'altra banda, el sis-tema sanitari tradicional ais pai'sos desenvolupats mostra una serie de limitacions importants. L'hegemonia de ¡'hos-pital i deis servéis de'alta complexitat tecnológica i de cost elevat no han aconseguit millorar substancialment la salut de la gent, entesa aquesta com una caracteristica posi-tiva. Pero si molts en parlen, la confusió sobre els continguts de l'assisténcia primaria és molt estesa. D'aquí que valgui la pena recordar el parágraf tercer de l'apartat n° 7 de la declarado d'Alma Ata: "Els servéis primaris de Salut han de comprendre, com a mínim: una educado respecte deis problemes de salut que hi ha, així com deis métodes de pre-venció i de Iluita que siguin d'aplicació; la promoció de bones condicions d'alimentació i nutricio, un aprovisiona-ment suficient d'aigua sana i les mesures básiques de sane-jament, la protecció matemo-infantil, que inclou els servéis de planificació familiar, la vacunado contra les malalties infeccioses importants, la prevenció i el control de les endémies locáis, el tractament de les malalties i lesions freqüents i l'accés ais medicaments essencials." R E L A C I Ó ENTRE A S S I S T É N C I A P R I M A R I A I E P I D E M I O L O G I A Partint d'aquests supósits és evident que l'epidemiolo-gia ha d'esdevenir una disciplina básica per ais servéis d'assisténcia primaria. El problema és com articular una cosa i l'altra. Des d'un punt de vista conceptual convé que els professionals de l'assisténcia primaria coneguin la perspectiva epidemioló-gica i tinguin la capacitat d'assimilar per a la seva práctica quotidiana l'element comunitari. Des de l'óptica práctica i 33 2 2 A N N MED (BARC) VOL L X X I 1985 N " 1 organitzativa el camí que cal fer és immens; perqué no es tracta, naturalment, de substituir el metge, la infermeraoel treballador social per un epidemióleg. L'assisténcia perso-nalitzada i l'atenció individual segueixen essent una ñnali-tat fonamental deis servéis primaris. En aquests moments, quan no disposem d'uns servéis sanitaris organitzats d'acord amb la filosofía propugnada per l'OMS, el problema és mes greu. Tanmateix a Espanya existeixen dues xarxes de recursos humans que atenen extrahospitaláriament els malalts. Son els funcio-naris sanitaris locáis (metges, farmacéutics, veterinaris i ATS titulars) i els metges de cap^alera, pediatres de zona i ATS de l ' INSALUD. Qualsevol plantejamentde reforma de l'assisténcia primaria ha de considerar, indefectible-ment, la reconversió d'aquest capital huma, d'una impor-tancia cabdal. Amb totes les seves deficiéncies (manca de recursos, dificultats de formació continuada, etc.) els fun-cionaris sanitaris locáis son un capital huma que no exis-teix a d'altres paisos i que dona una cobertura molt acceptable, des del punt de vista geográfic, a la població. No obstant aixó, la reconversió s'haurá de plantejar a par-tir del disseny d'una política sanitaria detallada, que no es limiti ais bons propósits, mentre s'ofega amb els problemes diaris de la gestió deis servéis. Una poHtica que requerirá dosis substanciáis d'audácia i de risc. l, naturalment, la possibilitat d'equivocar-se. A mes d'aquesta necessitat imperiosa d'uns objectius pohtics explícits i del disseny deis programes per assolir-los, hi ha la possibilitat de donar alguns passos sense massa complexitat, que podrien servir per comentar a introduir al sistema sanitari alguns elements de l'epidemiologia. Probablement l'ámbit mes susceptible a una acció sen-zilla siguí el de la vigilancia epidemiológica, i , dins d'ella, del que és la vigilancia deis problemes de salut aguts que poden ésser controlats amb éxit pels servéis sanitaris. Aqüestes son sobretot algunes malalties transmissibles. No es tracta d'oblidar la importancia de les malalties cróniques pero tampoc no es pot contraposar l'actuació davant deis problemes crónics i degeneratius a la que cal dur enfront de les infeccions. Perqué no hi ha una disyun-tiva. En tot cas l'elecció deis problemes que cal afrontar primer, i per tant, la tria de les prioritats per al sistema sani-tari no s'haurá de fer segons la categoría etiopatogénica deis processos morbosos sinó, per una banda, segons la importancia comunitaria que tinguin —mesurada en base a la incidencia, gravetat, mortalitat, i les despeses que ori-gina la seva atenció sanitaria i el seu cost social— i , per l'altra, les possibilitats d'actuació per controlar-los.^Dis-sortadament, els indicadors utilitzats per valorar aqüestes característiques son encara poc concrets, pero cada vegada disposem de mes dades que permeten una aproxi-mado raonable i per tant una presa de decisions com mes va mes lógica. És per aixó de molt interés l'experiéncia iniciada fa poc temps per la Diputado de Sevilla, amb la creado de llocs de treball d'epidemiólegs comarcáis que serveixen una població d'unes 120.000 persones. Aquests professionals donen el seu suporttécnic ais fun-cionaris sanitaris locáis i , a la vegda, atansen l'estructura sanitaria provincial a la població. Naturalment que la utili-tat d'aquesta experiencia dependrá de la capacitat de les autoritats provincials, en aquest cas, per bastir una xarxa operativa útil. Aquesta incorporado deis métodes epidemiológics a l'assisténcia primaria tindrá com a conseqüéncia la incor-porado d'una informado mes representativa deis proble-mes de salut reals de la comunitat, perqué fins ara el coneixement medie i sanitari s'ha basat sobretot en l'expe-riéncia hospitalaria, que és, per la seva propia naturalesa, molt parcial. I mes quan hi ha la creen9a, general entre la majoria de sanitaris, que mes del 80% deis problemes de salut poden ésser resolts o pal.liats dins l'ámbit de l'aten-ció primaria de salut A G R A I M E N T S Agraim la col.laboració de: C. A G U I L A R (Madrid); J.J. ARISTEGUI (Pamplona); A. MERINO (Madrid); A. RI VAS (Madrid) i E. SPAGNOLO (Barcelona) per la seva participado en el col.loqui. Ann Med (Barc), 1985, 71: 2 1 - 2 2 34 

Epidemiología i assistència primària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona