La intervenció educativa davant dificultats d'aprenentatge originades per certs trastorns emocionals és reorientada, sovint, cap a una atenció més psicològica, deixant en segon terme els aprenentatges més conceptuals i procedimentals

Piqué Simón, Begoña

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

És un institut de quatre línies, des de1r fins a 4t d’ESO, i amb 2 líniesde batxillerat. Els trets d'identitat queel defineixen són els següents: plura-lisme, coeducació i integració. Laseva línia metodològica respecta ladiversitat de ritmes evolutius i de ca-pacitats intel·lectuals. Acull una po-blació escolar multicultural iplurilingüística de nivell socioeconò-mic baix. Compta amb diferents recursos i su-ports específics entre els que es tro-ben el psicopedagog de centre, grupsde reforç en les matèries instrumen-tals, desdoblaments en els tallers cre-atius, etc.En aquesta realitat educativa, trobemun alumne que cursa el darrer any del’ESO (4t), moment en el qual se lidiagnostica dislèxia.Plantejament de la situacióContext Des que els pares es van separar ila mare el va abandonar, el noi haestat sota la tutela legal dels avis,però ha viscut sempre amb els seusoncles, que tenen dos fills. Manifestaalguns problemes en la relació fami-liar, ja que es veu al marge de la di-nàmica familiar. La família sempres’ha mostrat interessada per col·la-borar amb el centre en allò que se’lsdemani.Al llarg de la seva escolaritat, el noiha manifestat sentiments d’abandói regressió, i des de molt aviat (1rd’educació primària) ha assistit alcentre de salut mental infantil i ju-venil (CSMIJ) del municipi. Des d’a-quest servei, sempre s’ha prioritzatla intervenció de caire emocionalper damunt de les seves dificultatsde llenguatge. Des de l’escola d’educació primà-r ia, sempre es va observar unamanca de fluïdesa i dificultats enles seves possibilitats comunicati-ves, que han anat afectant el seuprocés d’aprenentatge. Sempre varebre atenció individuali tzada al’aula d’educació especial.Actualment s’està observant un es-tancament i es pretén que, quan fina-litzi 4t,  aconsegueixi superar lesdificultats de parla i de lectura, perpassar a batxillerat, tal com desitja lafamília.El noi manifesta molt bona predispo-sició pels aprenentatges, tenint pre-sents les seves mancances. Sovintmanifesta un comportament varia-ble, motivat per la seva situació fa-miliar.Respecte a les seves expectativesescolars, el noi té una baixa auto-estima, però es veu compensadaper la bona acceptació i la bona re-lació amb els companys i amb elprofessorat.Desenvolupament del casAL PEU DE L’AULADotze18 | núm. 1 | p. 38-40 | gener 2013 | 38Una necessitateducativaemmascaradaBegoña PiquéLa intervenció educativa davant dificultats d’aprenentatge originades per certs trastorns emocio-nals és reorientada, sovint, cap a una atenció més psicològica, deixant en segon terme els apre-nentatges més conceptuals i procedimentals.PARAULES CLAU: anàlisi de casos, atenció educativa, serveis específics, acció tutorial, coordinació primària-secundària, dislèxia.DreamstimeEstudi de casos a secundària             2CSAL PEU DE L’AULADotze18 | núm. 1 | gener 2013 | 394t d’ESO d’un institut d’ensen-yament secundari. Aula ordi-nària2n cicle d’ESO Atenció a la diversitat Intervenció dels serveis espe-cíficsAlumne, família, psicòleg extern, professorat, professionals específicsEl noi manté una relació familiar complexa.Rep atenció psicològica del CSMIJ des dels 4 anys.A l’escola d’educació primària rep atenció individualitzada per part de la mestra d’EE.A l’educació secundària assisteix a grups de reforç de llenguatge.L’EAP i el CREDA valoren les necessitats educatives del noi i se li diagnostica dislèxia.Es reorienta la continuïtat d’estudis, atenent a les seves possibilitats i expectatives.Període d’escolaritat obligatòria Institut a la perifèria d’una gran ciutat que s’identifica per l’atenció a la diversitat del seu alumnat.ESCENARIACTORSACCIONS I REACCIONSTEMPS CONTEXTNIVELL EDUCATIU ÀMBIT ACCIÓHa participat en grups reduïts de su-port de llenguatge, on s’han observatdificultats en el comportament lector:omissió i canvi de sons, canvis en elsentit de la paraula, lentitud exage-rada, etc.Essent conscients del moment edu-catiu, el centre sol·licita la intervencióde l’EAP (equip d’assessorament iorientació psicopedagògica). Des de l’EAP es procedeix a fer unadescripció del comportament comu-nicatiu i lingüístic per justificar la de-manda al CREDA (centre derecursos per a deficients auditius) ivalorar l’atenció educativa necessà-ria. En aquest sentit, es destaca quea nivell d’expressió oral no manifestaproblemes significatius. En general,el contingut de la seva comunicacióés molt bàsic, i està referit al seu en-torn més proper i a interessos moltconcrets.Un cop valorades les seves necessi-tats educatives especials pels dife-rents serveis específics, es defineix elcomportament comunicatiu i lingüísticde dislèxic, originat per un trastornemocional i per l'adquisició d'un malhàbit lector. Per això es pren la decisió d'incor-porar-lo a la UAC (unitat d’adapta-ció curricular) durant els dos darrerstrimestres, rebre atenció individua-litzada per part de la logopeda delCREDA, i la intensificació de tuto-ries per part del professor de psico-logia i pedagogia per a orientar laseva formació personal i professio-nal.Els darrers mesos, el comportamentdel noi davant l'aprenentatge és po-sitiu, mostra interès i s'esforça en lamesura de les seves possibilitats.Davant la manifestació de les sevespreferències professionals en l'àmbitde la jardineria, es considera la pos-sibilitat d’accedir a un PQPI (pro-grama de qualificació professionalinicial) de jardineria i horticultura elproper curs. HEM PARLAT DE:- Anàlisi de casos.- Acció tutorial.- EAP.AUTORABegoña Piqué SimónGrup de Recerca EMA i membre del projecteCasos en xarxa*Aquest article fou sol·licitat per DOTZE18 el mes de se-tembre de 2012 i acceptat el mes d’octubre de 2012per ser-hi publicat.Què ha succeït durant el procés d’aprenentatge d’aquest noi? A la primària? A la secundària?Per què s’han donat les diferents accions comentades? Com les justificaríeu?Què qüestionaríeu a l’escola? I a l’institut?Quina opinió teniu dels serveis específics? Quina és la funció que n’espereu? Creieu que és aquesta la tasca que han de desen-volupar?En què ha de consistir la coordinació a primària i secundària? En què ha de consistir l’acció tutorial? Què proposeu per evitar una situació com aquesta?En les primeres etapes educatives, el fet que un alumne es trobi en una situació familiar complexa afecta irremissiblement el seudesenvolupament i aprenentatge. En aquests casos, les necessitats emocionals passen a ser ateses en primer terme, i les dificultatsd’aprenentatge queden relegades a una atenció secundària.En etapes posteriors, quan l’alumne assisteix de forma regular a classe, mostra un comportament discret a l’aula, intenta dur aterme les tasques encomanades, i aplica algunes estratègies que li permeten resoldre amb èxit certs requeriments escolars, solpassar desapercebut davant d’altres adolescents que tenen un comportament distorsionador o manifesten símptomes de  desesco-larització.En definitiva, el que cal plantejar-se és el com i el perquè es donen situacions d’aquest tipus en què un alumne arriba al final de laseva etapa d’educació obligatòria sense tenir un domini lector adient i sense haver tingut una bona detecció de les seves necessitatseducatives. Analitzem algunes qüestions importants:Un aspecte primordial és el treball tutorial. És essencial mantenir una relació directa amb l’alumne, recollir informació del professo-rat implicat en el seu aprenentatge, establir moments de coordinació amb els serveis específics i orientar les famílies.L’orientació d’alguns recursos atén una diversitat homogeneïtzada, és a dir, una diversitat de necessitats. Per altra banda, els re-cursos s’orienten a l’adquisició d’uns objectius curriculars finals, sense atendre l’especificitat d’alguns procediments que implica laseqüència didàctica dels mateixos.Els serveis específics on caldrà establir criteris de funcionament i prioritats en el tipus de necessitats a atendre, i el temps i espaid’intervenció del professional, entre d’altres, són aspectes difícils de lligar amb el moment evolutiu i familiar dels alumnes, les de-mandes educatives dels centres i les possibilitats dels professionals.La coordinació entre els centres de primària i els de secundària és clau. Les accions amb els estudiants han de ser coherentsamb el seu procés de desenvolupament i d’aprenentatge, i progressives en intensitat, modalitat o especificitat, quan perilla l’assoli-ment de les finalitats educatives de l’ensenyament obligatori.AL PEU DE L’AULADotze18 | núm. 1 | gener 2013 | 40PROPOSTA D’ORIENTACIÓ PER A L’ESTUDI DEL CASCOMENTARI DEL CASNOTA* Casos en xarxa és una web (www.ub.edu/casosenxarxa) amb casos reals relacionats amb l’educació inclusiva de l’alumnat de se-cundària. És un recurs per a la formació inicial i continuada del professorat d’educació secundària. La web és el resultat d’un projecteARIE de la Generalitat de Catalunya realitzat pel Grup de Recerca EMA (Entorn i Materials per a l’Aprenentatge) de l’ICE de la Univer-sitat de Barcelona (contacte: infocasosenxarxa@ub.edu).

Una necessitat educativa emmascarada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona