Abans d'abordar I'enfocament central del present article, considerem convenient constatar alguns dels estereotips més corrents sobre «allò jurídic> que dificulten la comprensió de les interrelacions entre el binomi juridicoeducatiu, a fi de fer una contribució a la deconstrucció d'aquestes configuracions mentals prévies i poder avançar en el treball interdisciplinari. Realment, davant de I'expressió jurídíc una part considerable de les tribus educatives i del personal interessat -àmbit propi de la revista i de gent a qui pot interessar aquest article- sol adoptar una actitud subjectiva evasiva, ans bé de clara exclusió mental, com si aquest terme fos incompatible o estrany al món educatiu, i per tant relegat a l'àmbit dels experts i reduït sobretot, als paràmetres judicial (que socialment s'identifica com més rellevant) i normatiu -procedent dels poders polítics, administratius, institucionals- el qual es viu com imposat i formalista; un obstacle, en definitiva, als plantejaments educatius
