La síndrome de descompressió és la que sobrevé en el curs o seguint una reducció de pressió a la qual es trobava sotmès l'organisme. Per tant, acostumen a patir-la els bussadors i, generalment, els treballadors sotmesos a hiperpressió. Tot i que l'etiopatogènia no és clara hom considera que la malaltia es produeix a conseqüència de la formació de bombolles intravasculars a càrrec dels gasos dissolts en els teixits i els fluids corporals, sobretot el nitrogen. ..

Grinyó Boira, Josep M.

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

ASSOCIACIÓ DE MEDICINA AERONÁUTICA I ESPACIAL L A S I N D R O M E D E DESCOMPRESSIÓ JosEP M . G R I Ñ Ó I B O I R A CoNCEPTE. — La síndrome de descompressió és la que sobrevé en el curs o seguint una redúcelo de pressió a la qual es trobava sotmés l'organisme. Per tant , acostumen a patir - la els bussadors i , general-ment, els treballadors sotmesos a hiperpressió. E T I O P A T O G É N I A . — T o t i que l'etiopatogénia no és clara hom con-sidera que la malaltia es produeix a conseqüéncia de la formació de bombolles intravasculars a carree deis gasos dissolts en els teixits i els fluids corporals, sobretot el nitrogen. Cal considerar també el paper de les plaquetes i els lípids. Les bombolles intravasculars provocarien la formació d'agregats plaqueta-ris i d'hematies amb l 'al l iberament de la serotonina i l 'adenosina difos-fatada ( A D P ) . T o t aixó provoca la formació de microtrombus semblant-ment a la coagulado intravascular disseminada. Ais conills amb infusió intravenosa d'aire hom observa u n descens brusc de les plaquetes i s'han constatat agregats i trombus ais vasos pulmonars de calibre pet i t . Peí que fa al paper deis lípids s'invoca al canvi d'estabilitats com a resultat del dany hepátic causat per les bombolles de nitrogen. E l fetge allibera els lípids inestables, els quals formen émbols que oclouen els vasos pulmonars. Com a conseqüéncia d'aquests lípids ines-tables i de les mateixes bombolles h i ha can vis reológics, com ara Vsludging d'hematies i plaquetes. Les bombolles intravasculars alliberen lípids per causa del trencament deis enllagos de les l ipoproteines. T o t aixó provoca una mala perfusió tisular amb el dany vascular i l'extravasacció de plasma en l'espai extravascular consegüents. La dis-minució de volémia pot provocar u n xoc. Els émbols greixosos poden entrar en la circulado arterial a través de shunts arterivenosos, vasos pulmonars danyats o foramen oval persistent. To t i que les bombolles poden ésser presents en l'espai extravascu-lar, sobretot en el te ix i t adipós, h i ha evidencia que les bombolles intra-D DE MEDICINA ICA I ESPACIAL D E DESCOMPRESSIÓ I . G R I Ñ Ó I B O I R A de descompressió és la que sobrevé en I de pressió a la qual es trobava sotmés nen a patir-la els bussadors i , general-s a hiperpressió. que l'etiopatogénia no és clara h o m con-dueix a conseqüéncia de la formació de rec deis gasos dissolts en els te ix i ts i els itrogen. paper de les plaquetes i els lípids. Les 'ocarien la formació d'agregats plaqueta-ment de la serotonina i l 'adenosina di fos-ca la formació de microtrombus semblant-:ular disseminada. Ais conills amb infusió :va un descens brusc de les plaquetes i nbus ais vasos pulmonars de calibre p e t i t . pids s'invoca al canvi d'estabilitats com a sat per les bombolles de nitrogen. 5 inestables, els quals formen émbols que Com a conseqüéncia d'aquests lípids ines-mboUes h i ha canvis reológics, com ara :tes. Les bombolles intravasculars al l iberen ;nt deis enllagos de les l ipoproteines. ala perfusió tisular amb el dany vascular 1 l'espai extravascular consegüents. L a dis-locar un xoc. Els émbols greixosos poden al a través de shunts arterivenosos, vasos n oval persistent. poden ésser presents en l'espai extravascu-5s, h i ha evidencia que les bombolles i n t r a -J . M . G R I Ñ Ó . S Í N D R O M E D E D E S C O M P R E S S I Ó 1367 vasculars son les responsables de l ' i n i c i de la lesió. Mes tard , les bom-bolles tendeixen a acumular-se en venes d 'un calibre mes gran i d'una c irculado mes restringida. Generalment, l levat ocasionalment del te ix i t adipós, les bombolles no s'han observat en capillars o vasos menors de 30 o 40 microns. Deixant de banda la lesió produída en el sistema nervios central, la pr imera cosa que es produeix en l 'home és l'embolització venosa i l'obstrucció del Hit vascular arterial pulmonar. A m b la técnica ultrasónica de Doppler es detecten els émbols ga-sosos circulant peí corrent sanguini de grans artéries i venes. E l segrestament de les bombolles en els Hits vasculars deis dife-rents teixits i deis órgans dona lloc a una variada gamma de síndromes, i d'acord amb aixó establim una classiíicació de la malaltia en dos tipus. C L A S S I F I C A C I Ó . — Tipus I : Abraca del 75 al 90 % deis casos de malaltia de descompressió. És de carácter moderat i afecta principal-ment les extremitats , tot i que també poden haver-hi manifestacions sistémiques lleus. Respon rápidament, o no presenta complicacions, amb la recom-pressió. S Í M P T O M E S — Extremitats : dolor (bends), entumiment , parestésies, debiHtat i edema. — Sistémics: taques cútanles, p r u r i t , rash, cansament i suor. Els bends son dolors que comencen gradualment i , progressiva-ment , esdevenen mes intensos; poden ésser pulsátils i apareixen a les articulacions, els músculs i els ossos de les extremitats. Responen immediatament a la recompressió sense cap trastorn residual. Si la recompressió és massa accelerada pot ser que hi hagi u n augment de dolor. N o s'ha aclarit la seva relació amb la necrosi óssia aséptica. E l mecanisme de formació de l'edema s'ha estudiat experimental-ment en els gossos. U n factor important és la formació de l'edema i la tumefacció deis ganglis limfátics. H o m creu que és per causa de robstrucció mecánica que fan les bombolles gasoses formades en teixits extravasculars. T o t i que se suggerí un augment de permeabilitat deis capil-lars, no s'han trobat canvis a la paret capillar. Tipus I I : Abraca del 10 al 25 % deis casos; és de carácter greu i dona manifestacions sistémiques importants . Respon mes tard a la recompressió i poden quedar manifestacions residuals malgrat les me-sures terapéu tiques. 1368 A N N A L S D E M E D I C I N A S Í M P T O M E S — Cardiopulmonars: dolor retroesternal, tos paroxística, dispnea («choóes») , asfixia, taquipnea, xoc, hemoconcentració, agregats de plaquetes i hematíes. — Sistema nervios central : pérdua del coneixement, cefalea ( m i -granya), escotoma centellejant, síndrome de Meniere, ataxia afá-sica, hipoacúscia, parálisi espástica, pérdua de la sensibilitat, parálisi intestinal i de la bufeta de l ' or ina . Pot sobrevenir una gran asfixia ( «choces» ) algunes hores després de la descompressió i acostuma a ser precedida d 'un dolor retroesternal que augmenta en inspirar profundament i que pot provocar tos paroxística. L'hemoconcentració i els signes de xoc {walking shock) s'associen a aquest trastorn, sobretot si l ' i n i c i és gradual. La pérdua de coneixement pot presentar-se de forma brusca, de ve-gades amb convulsions generalment focáis, independentment del temps d'exposició. La síndrome de Meniere sobrevé com a conseqüéncia d'una embo-lia o d 'un in fart a l'oída interna. Els trastorns en parlar, en caminar i del mateix coneixement son semblants a l'estat que presenta u n i n d i v i d u embriac. L'afectació de la meduHa espinal es pot manifestar precogment com si fos entumiment. Es registren árees d'hipersensibil itat per sobre de la lesió meduHar i parestésies i pérdua de sensibilitat per sota. Poden aparéixer també parálisi espástiques, monopléxiques o para-pléxiques, generalment a les extremitats inferiors . L'afectació de parts meduHars inferiors por provocar incontinencia d'esfínters. H i ha també una forma crónica de la malaltia que acostuma a manifestar-se per: — Necrosi óssia avascular. — Lesions focáis al SNC. — Parálisi per causa de lesions a la meduHa espinal. La necrosi óssia aséptica l'acostuma a pat i r el 75 % de treballadors que porten mol t de temps dins la professió. Peí que fa a l'etiopatogénia no h i ha acord que siguin els émbols de gas, el greix o els agregats de plaquetes i hematíes els que provo-quen la necrosi, ja que els mecanismes d'isquémia óssia no han estat demostrats. Els ossos mes afectats acostumen a ésser el cap del fémur i de l'húmer, en forma de lesions muti lants que resulten de l ' i n f a r t juxta-articular i les subsegüents deformitat i destrucció de la superficie ar-ticular. J . M . GRIÑÓ. SÍXDl E l genoU, on la localització Les lesions son asimptomá queden afectades. La dificultat diagnóstica resi 0 mes fins que les lesions poden evi( DiAGNÓSTic. — E s basa en la el compressió. Les manifestacions de PemboÜs trastorns neurológics de la descompr Alguns símptomes associats aml hores poden ésser idéntics ais símptc descompressió. La base anatomopato en la lesió de l'endoteli vascular i di associat amb hipertensió pulmonar. Pot aplicar-se la prova diagnos resultat. T R A C T A M E N T . — Dependra del Si és possible hom aconsella trasllat del lloc de l'accident a . E n els casos de tipus I on la bends, pot ésser eficac aplicar se sitat de recorrer a la recompressió pero torna a recaure, haurá d'ésse els símptomes han tornat a desap E n els casos del tipus I I haur tant si persisteixen els símptomes zar recompressió amb exigen, al perbáric. Per aplicar la recompressió, le l i tzen unes taules, indicades segon La recompressió comenta gene 1 va descendint posteriorment a superficie, variant el temps de pe N o s'acostumen a recomanar 1 Juntament a la recompressió s' la respirado d'aire (en relació de pulmonar. A Anglaterra utilitzen la recoi de treballadors de tunéis. Genera mentant la pressió fins que els pacil te ix , en els casos greus, si no s'afi aquests poden perllongar-se fins mé { J . M . G R I Ñ Ó . S Í N D R O M E D E D E S C O M P R E S S I Ó 1369 E l genoU, on la localització deis bends és freqüent, resta preservar. Les lesions son asimptomátiques si les superficies articulars no queden afectades. La dif icultat diagnóstica resideix en el període de laténcia d 'un any 0 mes fins que les lesions poden evidenciar-se radiológicament. DiAGNÓSTic. — Es basa en la clínica i en els antecedents de des-compressió. Les manifestacions de l 'embolisme aeri poden ésser similars ais trastorns neurológics de la descompressió massiva. Alguns símptomes associats amb la inhalado d'oxigen durant sis hores poden ésser idéntics ais símptomes pulmonars de la síndrome de descompressió. La base anatomopatológica en ambdós casos pot residir en la lesió de l 'endotel i vascular i de l'edema broquiolar i preivascular associat amb hipertensió pulmonar. Pot aplicar-se la prova diagnóstica de recompressió i esperar el resultat. T R A C T A M E N T . — Dependra del grau d'afectació. Si és possible hom aconsella l'oxigenoterápia al 100 % durant el trasllat del l loc de l'accident a la cambra de recompressió. E n els casos de tipus I on la manifestado predominant siguin els bends, pot ésser eficac aplicar solament l'oxigenoterápia, sense neces-sitat de recorrer a la recompressió. Aixó no obstant, si el malalt mil lora pero torna a recaure, haurá d'ésser sotmés a recompressió, fins i tot si els símptomes han tornat a desaparéixer. E n els casos del t ipus I I haurem d'aplicar sempre la recompressió, tant si persisteixen els símptomes com si no persisteixen. Podem u t i l i t -zar recompressió amb oxigen, al qual s'afegeix inhalado d'oxigen h i -perbáric. Per aplicar la recompressió, les Forces Aéries Nord-americanes u t i -l itzen unes taules, indicades segons la gravetat del quadre. La recompressió comenta generalment a unes pressions de 2,8 atm. , 1 va descendint posteriorment a 1,9 atm. i , finalment, a pressions de superficie, variant el temps de permanencia segons la gravetat. N o s'acostumen a recomanar les pressions altes de 6 atm. Juntament a la recompressió s'afegeix oxigenoterápia alternada amb la respirado d'aire (en relació de 2 0 / 5 ) , per ta l d'evitar la toxicitat pulmonar. A Anglaterra ut i l i t zen la recompressió amb aire en el tractament de treballadors de tunéis. Generalment s'obtenen bons resultats aug-mentant la pressió fins que els pacients queden asimptomátics. Tanma-teix, en els casos greus, si no s'afegeix oxigenoterápia al tractament, aquests poden perllongar-se fins mes d'una setmana. 1370 A N N A L S D E M E D l c A Pot haver-hi errors en el tractament com ara la permanencia ina-dequada en el punt mes alt de pressió, és a d i r , l 'estat del pacient ha de regular la descompressió. Si la recompressió es fa amb oxigen cal esperar la regressió de les afectacions pulmonar i c irculatoria, sense cap altre tractament ¿ddi-cional si no son els sedants i els líquids per via oral . E n els pacients amb afectado neurológica que no responen a la recompressió, el plasma pot donar bons resultats. E n els animáis, la infusió de dextrá de baix porus molecular ha estat efectiva en abséncia de la recompressió. S'utilitza també l 'heparina si h i ha coagulado intravascular disse-minada. Finalment, cal combatre la hipovolémia, la hipercápnia, els tras-torns de l ' equ i l i b r i ácido-base i , generalment, les alteracions del fun-cionalisme respiratori i cardíac. B I B L I O G R A F I A A R T U R S O N i G R O T T E : Mechanism of edema formation in experimental DS.4. 2, 58, 1971, Aerosp. Med. B A L L D I N i BoRGSTRÜM: Intracardial bubbles during decompression to altitude in relation to decompression sickness in man. «Aviat. Space E n v . Med.», 47, 113, 1976. B E H N K E A R : Descompression sickness: Advances and interpretationes Aerosp. «Med.», 42, 255, 1971. B E R G H A S E , A N G S T R O M i C O N D E : Relationship between sturtion exposure and subsequent decompression sickness in mice. «Aviat. Space E n v . Med.», 46, 244, 1975. C o o K E , R A N D Y , B O L L I N G E R i R i C H A R D S O N : Prevention of decompression sickness during a simulated space docking mission. «Aviat. Space E n v . Med.», 46, 930, 1975. D A V I S , T A G E R i A L : Neurological decompression sickness: Report of two cases at minimal altitudes with subs. seizures. «Aersop. Med.», 42, 85, 1971. D A V I S i A L . : Altitude decompression sickness: Hyperbaric therapy Results in 145 Cases. «Aviat. Environ Med.», 48 (8), 722-730, 1977. K i N D W A L L i M A R G O L I S : Management of severe DS with treatment ancillrey to recompres-sion: case report. «Aviat. Space E n v . Med.», 46, 1.065, 1975. P A U L E Y S M : C O C K E T T A T K : Role of the lipids in descompression sicknes. «Aerosp. Med.», 41, 56, 1970. P H I L P R B i A L . : Platelets and microtrombi in descompresions sickness. «Aerosp. Med.», 42, 494, 1971. R E E V E S E . W O R K M A N : Use of heparine for the therapeutics profilactic treatment of the descompression sickness. «Aerosp. Med.», 42, 20, 1971. ANTROPOLOG X A V I E R M A R T Í N E Z I MARSAL, Des que l 'home va néixer, ha f rar els misteris i les meravelles qu D'aquest estudi, barreja de por de teories que intentaven explicar c ialment del sol. Donada la condició ególatra de e l l era el centre de la creació així t a l manera que, durant segles i segl derat el centre de l'univers i Vhomo Fa relativament poc temps que ; m e n t acceptem que no som ni mol mes, que pot ésser que no estem Í prop ia de científics amb una visual L a nostra galaxia, la Via Láctii d'estels, i se suposa que cada este! t r e . Par t in t d'aquest punt, podem u n sistema de planetes semblant al cent estéis h i ha sis planetes semblan amb capacitat de donar allotjament Desgraciadament les distancies d'aquests sistemes son de sis anys aconseguíssim arrancar de la Terra i quena part de la de la Uum, caldri trescentes per trobar vida inteHigent E l que sí que podem fer és intent logia d'aquests individus si és que e Aixó és el que pretenem amb arr ibem allá o per si algú arriba ací. l ' e s tud i de l 'home podem extrapolar j exposat a condicions Ueugerament difei de v ida augmenten considerablement 

La síndrome de descompressió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona