Un dels aspectes clau de la política sanitària és el dels recursos humans. Pel seu cost, però també per la naturalesa mateixa dels serveis de salut, on la majoria d¡activitats s'han de fer de manera personalitzada. I encara és més important la qüestió si tenim en compte la necessitat d'un canvi substancial en les orientacions tradicionals, com demana l'OMS quan reformula els objectius per assolir la 'salut per a tothom l'any 2000'. [...

González, C. A.

Segura i Benedicto, Andreu

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

117 EDITORIAL L'ensenyament de la salut pública a Catalunya . C.A. González* i A. Segura** * Servei d'Epidemiologia i Estadística. Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Mataró. ** Unitat Docent de THospital de Sant Pau. Facultat de Medicina. Universitat Autónoma de Barcelona. Un deis aspectes clau de la política sanitaria és el deis recursos humans. Peí seu cost, pero també per la naturalesa mateixa deis servéis de salut, on la majoria d'activitats s'han de fer de manera personalitzada. I encara és mes important la qüestió si tenim en comp-te la necessitat d'un canvi substancial en les orienta-cions tradicionals, com demana l'OMS quan reformula els objectius per assolir la "salut per a tothom l'any 2000"'. És obvi que les aptituds, els coneixements i les habilitats deis professionals han d'estar en consonancia amb unes finalitats avui dia allunyades de les que han informat i encara informen els estudis deis metges, els farmacéutics, les infermeres, etc. La práctica de l'aten-ció primaria de salut, per posar un exemple, requerirá canvis radicáis en els curricula deis estudis de totes les dites ciéncies de la salut, com s'ha fet notar repetida-mente". Aquesta necessitat de vertebrar els programes for-matius al voltant de la salut piiblica no ens ha de fer oblidar, pero, d'altres caréneles encara mes acusades. Així la creació o la reforma, segons els casos, de les diverses administracions sanitáries catalanes, amb res-ponsabilitats organitzatives complexes i d'una conside-rable transcendencia económica, comporta una necessi-tat de professionals adequadament preparats per res-ponsabilitzar-se de la planificado, de la gestió i de ¡'administrado deis servéis sanitaris i , en general, de tots els aspectes no estrictament assistencials de la sanitat. La majoria deis carrees de les administracions sanitá-ries son metges quan la seva tasca té poc a veure amb la formado que han rebut. En efecte, les funcions que ha de desenvolupar un gestor de servis o de programes sanitaris exigeixen una preparado sólida en disciplines metodológiques i gerencials que la majoria deis profes-sionals actuáis han adquirit com han pogut, si és que les han adquirides. Correspondencia: Dr. A. Segura. Unitat Docent de l'Hospital de Sant Pau. Facultat de Medicina. Avgda. Sant Antoni M.^ Claret, 167. 08025 Barcelona. Ann Med (Barc) 1988; 74:117-118. En una sessió recent de la Societat Catalana de Salut Pública' es feia notar l'absénda d'una análisi rigorosa deis perfils professionals que conformen les plantilles de les administracions sanitáries, així com de la deman-da expressada per aqüestes institucions. En abséncia d'una formulado explícita de la política de recursos humans, la considerado que aquesta demanda és insufi-cient i poc adequada a les necessitats sanitáries sembla raonable. Sense que ningú no formuli quina mena de professio-nals cal, qué és el que s'espera d'ells i quants poc o menys con venen, será molt difícil que pugui sistema-titzar-se una oferta docent amb prou coherencia. Així i tot, en els últims anys, s'han produit, amb mes o menys espontaneitat, una serie d'iniciatives en l'ámbit de la docencia de salut pública que, com mostra la taula \han significat mes de dues mil hores lectives per al curs escolar 1985/1986, i aixó tenint en compte només els titulats superiors, sobretot metges. Aqüestes mostres d'iniciativa civil i cultural comen-cen el curs 1976/77 quan, des del CoMegi de Metges de Barcelona, el Gabinet d'Assessoria i Promoció de la Salut (GAPS) organitza el primer curs d'orientació a la Salut Pública^. De Uavors encá moltes institucions pu-bliques i privades, amb interessos molt variats, consti-tueixen l'oferta que avui dia existeix. Pero malgrat l'indici de vitalitat, aquesta oferta té serioses limita-cions, entre les quals destaca la poca adequació a les necessitats professionals -llevat deis casos en qué aqüestes son ben definides-, la desproporció deis con-tinguts introductoris sobre els d'aprofundiment - h i ha molts cursos i cursets d'introducció a l'epidemiologia, a l'estadística o a la informática- i , també, el valor d'ús que realment teñen aqüestes activitats, sobretot el d'anar engruixint un curriculum amb l'esperanga de trobar feina- així molts deis estudiants es repeteixen en un i altre curs d'orientació i/o introdúcelo. El mes important, pero, és que es va formalitzant una oferta adrecada a gestió i administrado -protago-nitzada per entitats privades d'ensenyament empresa-r i a l - i que les disciplines metodológiques, com ara la demografía, la bioestadística, la informática i l'epide-miologia no son fácilment ni ordenadament assequibles, 7 118 ANN M E D (BARC) VOL. LXXIV. N.° 5. 1988 TAULA I Oferta docent en salut pública per a metges i titulats superiors exclusivament, curs 1 9 8 5 / 8 6 . Hores lectives Árees temátiques Oferents IMS I E S _ 122 60 42 300 60 60 15 112 10 24 60 E S A D E E.ADA C A P S C E C Hores totals Percentatge General Gestió/Administració Sanejament ambiental Epidemiología estadística Atenció primaria Informática Salut. común. (Educ. Nut. Diag.) Sistemes d'informació 417 352 40 90 40 100 40 -96 30 124 -30 122 1.001 360 215 152 136 208 30 6 45 16 10 7 6 9 1 Total 474 421 417 352 340 220 2.224 100 Font: Elaboració Propia IMS: Instituí Municipal de la Salut. IES: Instituí d'Esludi.s de la Salut. ESADE: Escola Superior d'Administració i Direccio d'Empreses. EADA: Escola d'Alla Direcció i Administrado. CAPS: Centre d'Anáhsis i Programes Sanitaris C E C : Centre d'Estudis Collegials. la qual cosa passa també amb les aptituds de medicina preventiva, promoció de la salut, educació sanitaria, sanejament ambiental, etc. La salut pública i en medicina preventiva son una de les especialitats mediques reconegudes oficialment; pero aixó no ha implicat fins ara la utilització sistemáti-ca deis recursos docents existents per a la formació d'aquests especialistes. Amb alguna excepció es tracta deis residents deis servéis de medicina preventiva hospitalaria, amb unes funcions que, en el millor deis casos, son molt restringi-des i en absolut representatives del perfil professional d'un sanitari. El programa MIR ha aplegat durant l'any 1987 una vintena de candidats que dintre de tres anys podran ser considerats especiahstes. La desproporció entre les necessitats percebudes i aquesta migrada oferta, així com la manca de correspondencia entre aquests especialistes -també necessaris- i la resta de sanitaris de salut púbhca, fa que la Comisión Nacional de la Especialidad estigui elaborant un projecte per millorar la situació. No obstant aixó, els problemes plantejats no podran solucionar-se exclusivament, a partir de l'especialitat médica. Ni que els estudis de medicina canviin radical-ment d'orientació com es ve demanant repetidament. (Encara que és ciar que els programes de Ihcenciatura han de donar cabuda a una aproximado mes orientada a la salut i a la prevenció i que els estudiants han de ser armats amb criteris per interpretar adequadament els progressos deis coneixements medie i sanitari.) Pero molts altres professionals son necessaris per fer funcio-nar mitjanament bé aquesta colossal máquina deis ser-veis sanitaris. Economistes i advocats, enginyers i bió-legs, informátics i empresaris, etc. D'aquí que convingui una iniciativa de coordinado, una plataforma que ajudi a millorar el rendiment de tants esforcos com s'esmercen aquí i allá. Un projecte que podrá ser una Escola de Salut Pública, un institut universitari o interuniversitari o el que siguem capacos de fer, pero una proposta que tingui la virtut d'engres-car i de canalitzar, d'assimilar i de no excloure ningú. Fa uns anys, molts de nosaltres vam teñir la sort de compartir una inquietud que fou mobilitzadora i fértil. No és debades que Catalunya assolí un prestigi notable en els ámbits de la salut pública, prestigi que en part conserva. Disposem d'una massa crítica de professionals amb formació i experiencia, que d'altres contrades de l'Es-tat no teñen. Potser sigui hora d'aprofitar-ho. El nostre és un país petit i estem condemnats o a entendre'ns o a esdevenir uns diletants; aixó sí, de vegades molt brillants. BIBLIOGRAFIA 1. QMS. Salud para todos en el año 2000. Objetivos de la Oficina Regional para Europa. Madrid Ministerio de Sanidad y Consumo. 1986. 2. CAPS. Sistema Sanitario y personal médico. Quadern CAPS n.° 3. Barcelo-na, CAPS. 1985. 3. Institut d'Estudis de la Salut. La reforma educativa a les facultats de Medicina. Barcelona. Departament de Sanitat i Seguretat Social. 1984. 4. Institut d'Estudis de la Salut. Comunicado: Informe Cátala al World Fede-ration of Medical Educaticn. Barcelona, 1986. 5. Academia de Ciéncies Mediques de Catalunya i de Balears. Sessió de la Societat Catalana de Salut Pública. Formació de Post-Grau en Salut Pública a Catalunya. Barcelona, 6 de maig de 1986. 6. GAPS. 1er. Curs d'introducció a la Salut Pública. Barcelona, Collegi de Metges de Barcelona, 1976. 

L'ensenyament de la Salut Pública a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona