L'exili austriacista a 1'Imperi després de la Guerra de Successió continua mancat d'un estudi aprofundit, malgrat la seva enorme trascendbncia en termes quantitatius i qualitatius. Des de 1711 i, si més no, fins a la fi del decenni de 1720, alguns milers de súbdits de la monarquia hispinica, majoritiriament catalans, van optar per marxar a l'exili, a Viena o a les antigues possessions hispilniques, aleshores sota sobirania imperial. Nobles, eclesihstics, oficials de I'exbrcit i alts funcionaris van constituir el cim d'un fenomen social molt ampli, que va afectar tots els estaments i que va incloure també, en molts casos, una important xarxa clientelar i familiar. Les conseqübncies d'aquest exili es van deixar sentir en l'evolució política i social de la Catalunya del segle XVIII
