En aquest número dels Annals ens ha semblat rellevant tractar alguns aspectes de la relació entre facultatius. En el benentès que no esgotem amb els casos plantejats la temàtica, sí que ens sembla un bon començament per estimular el debat i reflexionar sobre les nostres pròpies actuacions

Borrell i Carrió, F. (Francesc)

Moretó, Júlia

Solans, Teresa

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

E. SPAGNOLO - PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA47En aquest número dels Annals ens ha semblat rellevanttractar alguns aspectes de la relació entre facultatius. Enel benentès que no esgotem amb els casos plantejats latemàtica, sí que ens sembla un bon començament perestimular el debat i reflexionar sobre les nostres pròpiesactuacions.Comentaris al casEls comentaris tremends del tipus “menys mal que havingut, perquè si s’arriba a retardar el diagnòstic, no sé pasquè hauria passat”, o bé, “li he tallat el que era un princi-pi de pulmonia”, són manifestacions del que, en el nostreCodi Deontològic, es recull com a xarlatanisme. Elmenyspreu als companys com a manera de posar en relleula pròpia perícia, l’exageració de les pròpies habilitats,presentar de manera màgica aspectes de la pràctica clíni-ca, són formes de xarlatanisme.La metgessa cau en dos tipus d’error. En primer lloc,donar per bons els comentaris del pacient. En efecte, ésprobable que el metge especialista hagi fet el comentari,però no és segur. A vegades, és el mateix pacient el queexagera l’abast del comentari o senzillament se l’inventa.Tot i això, a vegades és veritat, i podem donar-li crèdit.No per això hem de caure en l’error de contestar en lamanera que ho fa la metgessa, perquè estaríem jugant almateix joc. I no ho hem de fer bàsicament pel malalt, jaque és la part feble del joc de crítiques que s’ha generat iel que, en darrer terme, en surt perjudicat.La resposta més apropiada de la metgessa hauria estat:“Vostè sap millor que ningú com han anat els fets, i el queara ens ha d’importar és que vostè tingui un bon diagnòs-tic i un bon tractament. No es preocupi, em posaré encontacte amb el company especialista per poder conèixermillor el seu cas i continuar de forma adequada el tracta-ment”.Comentaris al casDe manera expressa, no hem inclòs en el cas els ele-ments tècnics que ens ajudarien a discernir si, per la pato-Correspondència: Dr. Joan Monés Comissió de DeontologiaCol·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 4708017 - BarcelonaTel. 93 418 88 88 Fax 93 418 60 48Adreça electrònica: c_deonto@comb.esAnnals de Medicina 2000; 83: 47-48.Aspectes ètics en la relació entre companysFrancesc Borrell, Júlia Moretó, Teresa SolansComissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona.El pols de l’ètica i la deontologiaCas 1Pacient: Doctora, li porto el tractament que em va fer l’especialista al qual vostè em va enviar.Doctora: Bé, veiem què ens diu.Pacient: Per cert, li vull comentar que l’especialista, després de visitar-me i de fer-me les proves, em va insinuar de formabastant clara que hauria estat millor que vostè m’hagués enviat un cert temps abans, perquè les coses probablementhaurien anat millor.Doctora: Senyora, realment a la meva història no consta, fins fa poc temps, les queixes que em va expressar i, certament,quan ho va fer constar, la vaig enviar al company especialista.Pacient: Sí, però ja veu què diu l’especialista.Doctora: No en faci cas; aquest especialista, als metges de medicina de família, ja ens té acostumats a aquest tipus de comentaris. Potser ho fa per donar-se importància.Millor faria de preocupar-se de fer la seva feina ben feta i no pas de criticar els altres metges. Per cert, l’informe que ha fet és bastant incomplet.Cas 2L’entrevista ja està a punt de concloure i sorgeix el diàleg següent:Pacient: Doctor, vostè ja m’ha mirat i penso que molt bé, i ara amb tota confiança, li voldria demanar si m’ha d’operar,tal com m’ha dit l’altre especialista, o bé no.Doctor: Miri, amb tota sinceritat, no s’operi de cap de les maneres.L’especialista que l’ha mirat és una persona a la qual agrada molt agafar el bisturí i no s’ho mira gens ni mica,però després vénen els resultats que vénen, i jo, d’aquestsresultats dolents, ja n’he vist un bon grapat. Vostè pot anar tirant més bé o més malament, i cregui’m, és molt trist veure pacients que surten del quiròfan pitjor que hi han entrat.Pacient: I doncs, què he de fer?Doctor: Nosaltres, en aquesta Clínica, hem desenvolupat un sistema no invasiu per al seu problema. Si ho vol, el pucinformar...ANNALS DE MEDICINA  -  VOL. 83, NÚM. 1, 200048logia concreta del pacient, fos més indicada una tècnicacruenta o no invasiva. Però és que en el cas que posem adebat el que ens interessa és l’estil del segon cirurgià.Efectivament, d’una manera persuasiva i quasi inaparent,aconsegueix desprestigiar el seu company, sempre prepa-rat a “agafar el bisturí”. En canvi ell es presenta com elsalvador que resol la malaltia amb tècniques innovadores.No volem pas dir que no hagués de donar la informacióque ell pensava que s’havia de donar, però ho hauria d’ha-ver introduït de la manera següent o similar:“Veurà, en medicina tenim dos maneres de resoldre elseu problema. Una manera és operant com sempre s’hafet. Aquesta tècnica té els avantatges i inconvenients queara li explicaré. I després ha sortit fa poc una tècnica queno fa necessari utilitzar el bisturí. També ara l’informarédels seus avantatges i dels inconvenients. La decisió ha deser seva, en funció de les seves preferències i dels resultatsaproximats que els experts en el tema ens indiquen a tra-vés dels escrits mèdics que ara li resumiré”.Comentaris al casAquest cas té un doble vessant. En primer lloc, la Di-recció Mèdica de la clínica hauria d’assegurar un equip deguàrdia per atendre eventualitats postquirúrgiques. Con-tractar metges sense experiència suficient, o fins i tot enperíode formatiu, és condemnable tant èticament com ju-rídicament. Però aquí el que ens interessa és el segon ves-sant, és a dir, la responsabilitat en la qual incorre el cirur-già que ha operat. Efectivament, i sense que la poca minu-ta que ha percebut per l’acte quirúrgic serveixi per ate-nuar-ne la responsabilitat, el cirurgià que opera en una clí-nica privada un pacient privat d’una mútua manté en totmoment un vincle de responsabilitat indefugible. Això novol dir que hagi d’estar físicament al costat del malalt, sinóque ha d’estar localitzable i amatent per donar auxili encircumstàncies com les descrites, si no és que l’organitza-ció del centre l’exonera d’aquesta responsabilitat situantun altre equip quirúrgic de guàrdia que, almenys, tingui lesmateixes competències professionals. Rebuda la cridad’auxili del metge d’urgències del Centre, la resposta ade-quada del cirurgià havia de ser: “Ara vinc”. O bé: “Aratruco al meu col·lega, Dr. X, i li demanaré que es desplacia la Clínica per tal que es faci càrrec de la situació”.Cas 3En una clínica privada bàsicament quirúrgica, es produeix el diàlegsegüent, per telèfon, entre un metge d’urgències i un cirurgià:M. Urgències: He visitat d’urgències un pacient que vares ingressar aplanta fa uns dies, i la veritat és que no m’agrada la seva evolució, potser caldria que li donessis un cop d’ull, tu que el coneixes millor.Cirurgià: Jo el vaig veure ahir i li vaig demanar les provescomplementàries que has vist a la història. Són les 7 de la tarda i estic a 200 km, i com pots comprendre,m’és difícil de venir. D’altra banda, arribo demà passat, dilluns al matí, i ja el passaré a veure.Explica’m no obstant què li passa, si us plau.M. Urgències: (Explica l’evolució clínica del pacient, des del seu punt de vista, no favorable.)Cirurgià: Cal esperar les proves, li fas una ràdio de tòrax iabdomen i, demà passat, dilluns, el valoraré.M. Urgències: Perdona, però penso que caldria la teva visita avui o demà a tot estirar. Tu et vas responsabilitzar d’operar el pacient. No et dic que vinguis aquesta nit,però sí que penso que no pot esperar-se a demà passat, dilluns. Hauries de trobar un moment pervisitar-lo aquest cap de setmana.Cirurgià: Doncs penso que no cal. Demana-li la prova urgentque t’he explicat, demà torno a telefonar i analitzem el cas.M. Urgències: No n’hi ha prou. Si jo mateix tinc dubtes, demà vindrà un company més jove i amb menys experiènciaen urgències. Per tant, penso que hauries de fer unesforç o indicar-me a qui puc dirigir-me.Cirurgià: Repeteixo, fes el que t’he dit i jo demà m’entendré amb el company que vingui de guàrdia.M. Urgències: D’acord, però la responsabilitat és teva.Cirurgià: Si, és clar...

Aspectes ètics en la relació entre companys

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona